Arxiu de la categoria: QUÍMICA

El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

L’urani és una substància radioactiva que passa en forma natural. Forma part de les roques, terra, aire i l’aigua i es troba en la naturalesa en forma de minerals, però mai com a metall. L’urani és un element radioactiu que ocorre naturalment. L’urani natural és una mescla de tres isòtops: 234U, 235U i 238U. L’isòtop més comú és 238U; constitueix prop del 99% de l’urani natural en massa. L’urani enriquit és una altra barreja d’isòtops que té més 234U i 235U que l’urani natural. L’urani enriquit és més radioactiu que l’urani natural.

L’urani afecta principalment els ronyons. En éssers humans i animals que van inhalar o ingerir compostos d’urani van observar dany dels ronyons. Els treballadors que van inhalar hexafluorur d’urani van patir irritació respiratòria i acumulació de líquid en els pulmons. La inhalació de compostos d’urani insoluble també pot produir dany de les vies respiratòries.

https://www.publico.es/sociedad/csn-paraliza-mina-uranio-retortillo-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha pedido información adicional a los promotores de la mina de uranio de Retortillo (Salamanca) y, a la espera de la misma, la minera no puede iniciar ninguna actividad que altere de forma significativa el fondo radiológico del emplazamiento.

Así lo han indicado fuentes del Ministerio para la Transición Ecológica (Miteco), después de que el diario El País haya publicado hoy que el CSN ha paralizado la tramitación de los permisos para la construcción de la mina de uranio, promovida por la australiana Berkeley Minera por los problemas existentes con los desechos radiactivos.

El informe sobre el asunto, publicado en la web del CSN y fechado en julio, recuerda que el Gobierno pidió a este organismo que justificara la necesidad de disponer de un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos en una mina, tal y como había pedido la empresa Berkeley Minera España.

El CSN ha observado que se trata de una modificación “sustancial” que requiere una revisión y pide que la empresa lo justifique adecuadamente y que contraste los beneficios con los daños esperados.

Esa modificación tendrá “unos resultados diferentes y no deseables” al crear un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos con obligaciones de vigilancia perpetuas que estaría a 9 kilómetros de otro proyecto -la propia mina- que se encuentra en proceso de licenciamiento.

Esto “representa una carga adicional para las generaciones futuras”, según el Consejo de Seguridad Nuclear, que ha señalado que el coste se atribuye a las instituciones “y no se prevé hacer ninguna aportación al Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”.

La ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, se refirió al proyecto minero de Salamanca en su comparecencia del 6 de septiembre en el Congreso sobre el almacén de residuos radiactivos de alta actividad (ATC) de Villar de Cañas(Cuenca).

En su intervención, señaló que la cuestión del emplazamiento de la mina y del centro de enriquecimiento de uranio en Salamanca, es una cuestión que “está abierta”.

“Hasta la fecha lo que hemos visto es que ha habido una lectura del ordenamiento jurídico vigente que tendía a subrayar las competencias de Castilla y León, cosa que a nosotros nos parece dudoso, en la medida en que hay cuestiones de seguridad nuclear e impacto transfronterizo que han sido subrayadas por nuestros vecinos de Portugal”, indicó.

Por ello indicó que en materia de evaluación de impacto ambiental tanto desde Minas como desde Biodiversidad y Calidad Ambiental, debe y “está siendo retomada con la mayor celeridad posible.

La solicitud de información adicional del CSN se cursó en julio pasado, según fuentes del MITECO, que ha explicado que el organismo señaló que “dada la complejidad del proyecto”, necesita más información sobre la explotación.

Continua la lectura de El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

“Encara no som conscients de tot el potencial del grafè”

Són tantes propietats increïbles i estan condensades en un únic material. El grafè permet aplicacions totalment diferents i noves, que no existien abans, i és molt difícil per a la ment humana predir-les.  Konstantin Novoselov,   premi Nobel de Física en 2010, en una entrevista ens para de les seves aplicacions.

L’any 2010 la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va guardonar a Andre Geim i Konstantin Novoselov pels seus treballs pioners en el desenvolupament del grafè, un material bidimensional útil per al desenvolupament de dispositius electrònics flexibles i més eficients, com ordinadors i pantalles tàctils així com panells solars.

Avui en dia el grafè té aplicació en els següents camps:

1. Electrònica: Podria emprar-se en la fabricació de microxips o de transistors, els dos elements imprescindibles en pràcticament tots els dispositius electrònics. A més, per les seves especials característiques dels components electrònics d’aquest material permetran el desenvolupament de dispositius flexibles que podran enrotllar o plegar segons les necessitats.

2.Informática: L’ús del grafè permetrà el desenvolupament d’ordinadors molt més ràpids i amb un menor consum elèctric que els actuals de silici. A més, s’estima que un disc dur d’aquest compost, de la mateixa mida que un dels emprats actualment, podria emmagatzemar fins a mil vegades més informació.

3. Telefonia mòbil: Amb el grafè es crearia una nova generació de dispositius adaptats a la fesomia de l’ésser humà, sense formes ni colors preestablerts, amb pantalles flexibles, plegables i tàctils. A més, diversos estudis recents han comprovat com nanocircuits de grafè podrien millorar de manera significativa la velocitat i qualitat de les comunicacions sense fils. Realment, aquest tipus de productes sona gairebé a ciència ficció, doncs mesurarien mil milions de vegades menys que un metre.

4. Sector energètic: És un altre de les que canviaran de manera visible. Per les seves propietats energètiques, el grafè permetrà la creació de bateries de llarga durada que amb prou feines trigaran uns segons en carregar-se. A més, les energies renovables passaran a un pla més rellevant, ja que, entre altres, les plaques solars recobertes d’aquest material seran molt més eficients i permetran una forma més ecològica de consum energètic.

5. Indústria del blindatge: L’extrema duresa del grafè, unida a la seva capacitat de modelar i a la seva lleugeresa, ho fa un compost ideal per ser emprat en aquesta indústria. Armilles antibales, multitud d’elements de protecció que s’empren per diversos professionals passaran a ser molt més lleugers i segurs.

6.Industria automobilística: La seva aplicació en el xassís dels vehicles dels faria molt més resistents, de manera que el nombre de morts en accident de circulació anuals es podria reduir dràsticament. D’altra banda, els cotxes híbrids es convertiran en una alternativa real en comptes de ser relegats a una representació minoritària. Bateries de llarga durada, amb temps de càrrega mínims facilitaran que els conductors més reticents a aquests vehicles els vegin amb uns altres ulls.

7.Industria del motor i els combustibles: Farà de tots dos més ecològics i eficients. Actualment, és de domini públic que el Pentàgon ha invertit una gran quantitat de diners per fomentar el desenvolupament d’un additiu basat en el grafè que millori el rendiment dels avions militars pel que fa a consum i rendiment.

8.Industria alimentària: Possibilitarà la creació d’envasos per a aliments més segurs o recobriments per als mobles de la llar que impedeixin el desenvolupament de bacteris a la superfície.

9.Tractament d’aigües: A causa de la seva peculiar estructura d’alta densitat permeable a l’aigua, s’estudia el seu possible ús per a la dessalinització de l’aigua. Algunes dades obtingudes a partir d’aquests projectes prediuen que es podrà realitzar aquesta tasca en un temps molt inferior i amb un cost molt més reduït.

10. DEssenvolupament de la ciència: L’alta reactivitat del grafè amb altres elements químics diferents del carboni és una de les característiques que més atreu l’atenció en el camp de la investigació. Ja s’han descobert alguns derivats del grafè, com és el cas del grafà, que mitjançant l’addició d’hidrogen en la seva estructura molecular dóna com a resultat un nou material aïllant.

En resum, malgrat que el grafè encara es troba en fase d’estudi i no es coneixen totes les oportunitats que ofereix, es preveu que les possibilitats de la seva utilització afectaran pràcticament tots els camps coneguts substituint a gran part dels materials emprats avui en dia. Continua la lectura de “Encara no som conscients de tot el potencial del grafè”

Primer mort al Japó per un càncer provocat per l’accident nuclear de Fukushima

Les autoritats de Japó van confirmar que un home de prop de 50 anys que va morir producte d’un càncer al pulmó és la primera víctima de l’accident nuclear de Fukushima el 2011 després d’un magnat 9.0 que sacseja la ciutat. L’home havia començat a treballar el 1980 i era l’encarregat de mesurar els nivells de radiació a la planta de Fukushima poc abans de l’accident el 2011. Repercussions 7 any desprès.

http://www.ccma.cat/324/primer-mort-al-japo-per-un-cancer-provocat-per-laccident-nuclear-de-fukushima/noticia/2874180/

Un treballador de Fukushima ha mort per les radiacions a les quals va estar exposat en treballar a la central nuclear després de l’accident de 2011. És la primera vegada que el Japó atribueix una mort al desastre nuclear.

L’home tenia uns 50 anys i ha mort d’un càncer de pulmó que li van diagnosticar el febrer del 2016. Havia treballat en diverses plantes nuclears del Japó i havia participat en els treballs d’emergència a la central, just després de l’accident, entre el març i el desembre d’aquell any.

El Ministeri de Sanitat, Treball i Benestar ha ordenat que la família del treballador hauria de rebre una compensació.

Milers de treballadors han participat en les feines de neteja i desmantellament de la central des de l’accident. El Japó va acceptar fa temps que l’exposició a la radiació havia provocat malalties en quatre treballadors de Fukushima. Continua la lectura de Primer mort al Japó per un càncer provocat per l’accident nuclear de Fukushima

L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

Per a la química,  un catalitzador és una classe de substància que, altera el desenvolupament d’una reacció. Els catalitzadors que incrementen la velocitat de la reacció reben el nom de catalitzadors positius. El concepte de hi ha un foc, anem i el apaguem, s’ha quedat obsolet. Ja no funciona. Els sistemes d’extinció ja no poden enfrontar-se als grans incendis que estem veient. Cal donar una volta de rosca més, i això passa per ajudar els boscos a canviar

L’onada d’incendis que recorre el planeta exerceix un paper de renovació i canvi dels ecosistemes per adaptar-los a les noves condicions climàtiques.

Els incendis són un element natural més de la Terra, com el vent o la pluja. Sempre han existit i durant milions d’anys han exercit un paper crucial com a reguladors dels ecosistemes i garants de la biodiversitat del planeta.

El problema és que, en l’era actual, el antropocè, profundament impactada per les activitats humanes, aquests incendis salvatges necessaris per mantenir l’equilibri de la natura estan canviant d’intensitat i també de freqüència. I estan deixant de ser beneficiosos.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20180817/451324516370/incendios-sexta-generacion-marc-castellnou-cambio-climatico-regenarar-ecosistemas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245379&titular=el-calentamiento-global-catalizador-de-los-incendios-forestales- Continua la lectura de L’escalfament global, catalitzador dels incendis forestals

“Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

“Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu”, hi va tot lligat?. El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear. Ho tenim aquí a prop.

https://www.publico.es/public/incidencies-continues-vandellos-ii-fer-amb-l-energia-nuclear-catalunya.html

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d’estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d’aigua en el sistema de refrigeracióque va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d’Ascó II.

“Incidències hi ha cada dos per tres”, denuncia a Públic Alba Benedicto, d’Ecologistes en Acció. “Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II”, relata, i afegeix que “les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n’Informen uns dies després”. L’activista recorda com després d’una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l’abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre’s a proves.Molts anys abans, el 19 d’octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.  Continua la lectura de “Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

Setge europeu a la tinta dels tatuatges

La UE votarà restringir les substàncies sospitoses de causar càncer. S’han detectat 4.000 substàncies potencialment nocives a la tinta dels tatuatges. Article de lectura obligatòria abans de fer-se un tatuatge.

https://www.ara.cat/societat/Setge-europeu-tinta-Dels-tatuatges_0_2068593159.html

Suar tinta. Això és el que haurà de fer el sector del tatuatge per adaptar-se als canvis que venen. La Unió Europea vol restringir l’ús de 4.000 substàncies potencialment nocives per a la salut que han estat trobades a les tintes de tatuar. Alguns d’aquests químics podrien provocar càncer o afectar els òrgans reproductors, però encara no s’ha provat la relació entre tenir tatuatges i l’aparició del càncer. Per aquest motiu, tatuadors i dermatòlegs fan una crida a no fer saltar cap alarma i valoren en positiu la voluntat de regular el sector. Continua la lectura de Setge europeu a la tinta dels tatuatges

França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

Les temperatures superiors a 40 graus impedeixen refredar els reactors amb aigua del riu Roine. És una altra de les conseqüències de l’onada de calor.Els reactors depenen de l’aigua per a refredar-se, el que no pot fer-se si la temperatura del riu és massa elevada. Després de les temperatures rècord que es van registrar en algunes parts d’Europa durant juliol, agost ha començat amb pronòstics que superen els 40 graus al sud de França i Espanya. Électricité de France compta amb 58 reactors nuclears actius en 20 centrals franceses.

https://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/471326-francia-reactor-nuclar-ola-calor/

El operador de las centrales nucleares francesas, EDF, indicó el sábado que detuvo uno de los dos reactores nucleares de la central más vieja de Francia, la de Fessenheim (este), por la ola de calor que asfixia a Europa, llevando así a cuatro los reactores detenidos. Continua la lectura de França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

A l’agost de 1945 els japonesos van viure la tragèdia de dues bombes nuclears que van caure sobre els ports d’Hiroshima i Nagasaki. Més de cent mil persones van morir instantàniament en dos atacs nord-americans.

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Harry S. Truman, va autoritzar un primer bombardeig sobre Hiroshima. La justificació: Japó s’havia negat a acceptar la rendició que els aliats li havien imposat per mitjà de la Declaració de Postdam, a finals de juliol de 1945.

De manera que el 6 d’agost, un avió bombarder Boeing B-29, batejat Enola Gay, va deixar caure la bomba “Little Boy”. L’artefacte va fer esclatar una càrrega de 15 mil tones de TNT, que va devastar un rang de 13 quilòmetres quadrats.

Com a mínim 70 mil persones van morir aquest mateix dia. No obstant això, per al final de 1945, la xifra de morts va augmentar a més de 100 mil per causa de l’exposició a la radiació que van patir els supervivents.

El desenvolupament de la bomba atòmica històricament se li atribueix a Albert Einstein, però hi ha una sèrie de coneixements de física i química acumulats durant dècades, en què van participar noms tan importants com els d’Antoine Henri Becquerel, qui va descobrir la radioactivitat de l’urani; a Marie Curie, que va aconseguir aïllar l’element radioactiu del radi, i a Einstein; que va descriure les propietats físiques que després es van emprar per a la creació de la bomba.

Una bomba atòmica funciona iniciant una reacció nuclear, és a dir, al nucli d’un àtom que allibera tanta energia que provoca una reacció en cadena. Els nuclis pesants es trenquen en nuclis més lleugers quan són colpejats per un neutró això genera més neutrons que bombardegen altres nuclis.

Per fabricar una bomba atòmica es fan servir dos tipus de materials: urani o plutoni que són recoberts de TNT. Quan aquesta explota, els neutrons l’urani, per exemple, surten de l’àtom i separen altres àtoms, això genera energia. Llàstima que en sentit contrari a la humanitat.

https://m.france24.com/es/20180806-historia-bomba-atomica-hiroshima-nagasaki

http://prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=166066&SEO=el-dolor-sobrevive-a-casi-73-anos-de-la-bomba-atomica-en-hiroshima-fotos

Por Nara María Romero*

Hiroshima, Japón (PL) Hiroko Kishira tenía seis años cuando el 6 de agosto de 1945 Hiroshima fue blanco del primer ataque en el mundo con bomba atómica y narra lo vivido con el mismo dolor de aquel día.

Continua la lectura de El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

Espanya vulnera de nou el límit d’emissió d’amoníac impulsada per la proliferació de grans granges de porcs

A Espanya hi havia 1.595 granges de ramaderia intensiva, ara hi ha més de 2.000. Això ha provocat que en quatre anys Espanya hagi passat d’explotar 26 milions de porcs a 30 milions. Aquests animals viuen amuntegats, sense l’atenció deguda i condemnats a un horrible captivitat que finalitza amb la seva mort. Si se li fes els mateixos tot i gos parlaríem de maltractament animal. Però no són els porcs els únics que pateixen les conseqüències del negoci: també els ciutadans.

L’amoníac és un agent que, en altes proporcions, és molt perjudicial per al medi ambient i la salut. Malgrat això, està en l’aire, a terra ia l’aigua. És precursor d’algunes de les micropartícules més perilloses per a la salut

https://www.eldiario.es/sociedad/Espana-amoniaco-impulsada-proliferacion-macrogranjas_0_794770811.html

España ha vuelto a vulnerar los límites de emisión de amoniaco. El último balance, con datos de 2016, indica que se liberaron 465.000 toneladas, más de un 30% por encima del umbral máximo de 353.000. Este techo no se ha respetado desde que entró en vigor en 2010: “Un continuado aumento arrastrado por el incremento de la cabaña ganadera”, explica el Ministerio de Agricultura. Y al frente de esa burbuja del amoniaco están las macrogranjas de cerdos. Según ha crecido al censo porcino ha caído el número total de explotaciones, pero han aumentado aquellas de mayor volumen.

El 96% de las emisiones españolas de amoniaco provienen del sector agrario, según el  análisis de la Comisión Europea. Las dos principales fuentes son el uso de fertilizantes sintéticos y los cerdos. Concretamente sus excrementos. Sin embargo, mientras en la última revisión el amoniaco de los fertilizantes ha bajado, el de la ganadería ha subido, según el Inventario de Emisiones del Gobierno español.

Menos explotaciones, pero más grandes

El “aumento de la cabaña ganadera” mencionada por el Gobierno queda reflejado por los datos del Ministerio de Agricultura: en España se crían cada vez más cerdos, en menos granjas que van creciendo de tamaño.

El censo porcino estaba en unos 26 millones de cerdos hasta 2014 cuando aumentó la cría a un ritmo de más de un millón extra de ejemplares por año. Ahora está en 30 millones. Sin embargo, si en 2010 había 94.000 explotaciones, en junio de 2018 se contabilizaron algo más de 86.000. El 80% se dedica a la ganadería intensiva. Mientras tanto, las granjas de mayor volumen de cerdos no han parado de crecer: en 2010 eran 1.595. Este año están operativas 2.033. Un 27% más.

La organización SEO-Birdlife lo ha llamado “burbuja del cerdo”. Y en Amigos de la Tierra analizan que esta industria “se expande con rapidez basada en la concentración, bajos costes de producción y fuerte dependencia de mercados internacionales”. España es el principal exportador de cerdos de la UE (y tercero del mundo). “Pero no está asumiendo sus graves impactos ambientales”, dicen. La Asociación Nacional de Productores de Ganado Porcino no ha respondido a eldiario.es acerca de estas cuestiones.

El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, por su parte, dice que “la producción de amoniaco depende, fundamentalmente, del número total de animales (independientemente del tamaño de la granja) y de la alimentación que se les administre” y añade que las explotaciones más grandes “están sujetas a un sistema de autorización más exigente”.

Sin embargo, de las 2.500 empresas cuyas emisiones de amoniaco rebasaron los límites permitidos en los últimos 10 años, el 94% eran granjas porcinas, según recopiló El Confidencial del Registro Estatal de Emisiones. La organización Ecologistas en Acción abunda en que algunas explotaciones se planifican al borde de los 2.000 cerdos para no tener la obligación de una Evaluación Ambiental.

Aunque tradicionalmente la industria porcina se concentra sobre todo en Aragón y Cataluña, otras comunidades están recibiendo una creciente ola de proyectos: en Castilla y León se presentaron más de 200 proyectos de granjas intensivas de porcino en 2016 y 2017. En Aragón 115. En Castilla-La Mancha la proliferación de proyectos en Guadalajara y Cuenca ha provocado una contestación social que ha llegado incluso al Parlamento regional.

Ana Carricondo, de SEO-Birdlife, cuenta que la preocupación viene por “el efecto acumulativo que tiene la extensión de este modelo: la ocupación de territorio en zonas ambientalmente sensibles, el consumo de agua y la gestión de los purines”. Y “la expulsión del modelo extensivo por el industrial pensado para la exportación”.

Petición a Europa desestimada

El amoniaco y sus consecuencias negativas no son algo sobrevenido o de reciente descubrimiento. Se incluyó como uno de los cuatro elementos que los países debían controlar en el Protocolo de Gotemburgo de 1999 que entró en vigor en 2005 y al que España está adherida. Estos techos también han sido recogidos por la legislación de la Unión Europea.

De hecho, España solicitó en 2017 a Europa un ajuste en la estimación de las emisiones ya que el anterior Ejecutivo creía que los techos estaban “infravalorados”. Europa no aceptó esa revisión, lo que podría derivar en un procedimiento de infracción contra España por incumplir la normativa ambiental.

Así las cosas, el pasado 6 de julio, se publicó el decreto de medidas para la reducción de emisiones nacionales de contaminantes atmosféricos. El Ministerio actual argumenta que este decreto “es la base para un Programa Nacional de Control de la Contaminación Atmosférica. En el que se incluye, entre otras cosas, las medidas específicas para cumplir los compromisos de reducción de emisiones de amoniaco”. Compromisos que, hasta ahora, nunca se han respetado.

El Gobierno prepara una regulación de las granjas para atajar el exceso de emisiones

El Gobierno admite que es necesaria una nueva regulación de la producción de cerdos para hacerla compatible con el respeto al medioambiente y la seguridad animal. La evolución del sector porcino obliga a remodelar la normativa sobre las explotaciones de cerdos.

El Ministerio de Agricultura acaba de abrir las consultas para redactar un real decreto para ordenar las granjas porcinas y admite que se ha hecho obligatorio “garantizar un crecimiento ordenado” que combine el desarrollo económico y el ámbito medioambiental.”La norma debe establecer unos criterios respecto a la dimensión de las explotaciones que permitan garantizar la sostenibilidad económica de los productores y la sostenibilidad ambiental del entorno”, escribe el Ejecutivo.

El Gobierno explica que que son precisas “una serie de medidas que permitan reducir las emisiones globales de amoniaco a la atmósfera” y gestionar los estiércoles según “indica la realidad científica”. También se incluirán medidas para “reforzar y ampliar los requisitos existentes en materia de bioseguridad y sanidad aniamal”.

La proliferación de macrogranjas perjudica a su salud

El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita

 El bifaç destral de mà és el nou tipus d’eina agrícola que apareix en el registre fòssil fa 1.4 milions d’anys. Es tracta de nuclis de roca (basaltsílexquarsitacalcària …) que van ser colpejats fins a afilar les seves vores i donar-los una forma característica bàsica punxeguda per un extrem i arrodonida en l’extrem oposat.
La troballa, recollit a Scientific Reports, demostra que els bifaços neandertals funcionaven com una mena de “navalla suïssa”, amb la qual aquells homínids no només esquarteraven els animals que caçaven, sinó també tallaven fusta, afilaven altres eines i, fent xocar pirita contra el costat pla del bifaç, aconseguien fer saltar espurnes amb les quals obtenir foc.
La pirita és un sulfur de ferro de fórmula química FeS2, contenint un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro.
El sílex, també conegut com pedra foguera (en realitat, la pedra foguera és una varietat d’aquest), és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre. És formada principalment per diòxid de silici (SiO2).

Fuego y lenguaje. Darwin consideraba que estos eran los dos logros más importantes de la humanidad, que habían facilitado que conquistásemos el planeta. Allí donde fueron nuestros ancestros, los llevaron consigo. El fuego les permitió cocinar los animales que cazaban, sobrevivir a condiciones de frío extremo, defenderse, ver en la oscuridad. Los primeros indicios de que habían aprendido a usarlo, seguramente aprovechando incendios naturales, apuntan al Homo erectus y datan de hace alrededor de un millón de años. Saber cómo encenderlo vino mucho más tarde, unos 400.000 años atrás.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego.

Los neandertales chocaban fragmentos de pirita contra la cara llana de los bifaces para hacer saltar chispas y prender así fuego. (Andrew Sorensen)

Sin embargo, aunque se han hallado una gran cantidad de pruebasindirectas que demuestran que su uso, hasta el momento no se habían encontrado los ‘mecheros’ que esos primeros homínidos crearon y que les permitieron no solo controlar el fuego, sino, además, prenderlo.

Investigadores de la Universidad de Leiten, en Holanda, han hallado el primer encendedor que se conoce de la historia de la humanidad con el que los Neandertales hace entre 45.000 y 50.000 años eran capaces de producir fuego de manera regular y sistemática.

El hallazgo, recogido en Scientific Reports, demuestra que los bifacesneandertales funcionaban como una especie de “navaja suiza”, con la que aquellos homínidos no solo descuartizaban los animales que cazaban, sino también tallaban madera, afilaban otras herramientas y, haciendo chocar pirita contra el lado plano del bifaz, conseguían hacer saltar chispas con las que obtener fuego.

Los científicos, liderados por Andrew Sorensen, examinaron una colección de herramientas líticas procedentes de diversos yacimientos en Francia, de finales del Paleolítico Medio, pertenecientes a la cultura musteriense. Analizaron las marcas microscópicas y macroscópicas que presentaban y que sugerían que habían estado expuestas a percusiones continuas y a abrasión con un material duro. También estudiaron los minerales hallados en el microdesgaste de las hojas de esta hacha de mano.

“Está claro que los fuegos los empezaban golpeando pirita contra el sílex de los bifaces”, considera Andrew Sorensen, primer autor del trabajo.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad.

Andrew Sorensen ha liderado la investigación que ha hallado los primeros encendedores de la humanidad. (Andrew Sorensen)

A continuación, hicieron arqueología experimental y trataron de replicar el uso que los neandertales podrían haber hecho de aquellas herramientas. Produjeron marcas en ocho herramientas de sílex -réplicas- y comprobaron que eran lo más similar posibles a las halladas en las originales neandertales, lo que a juicio de los autores demuestra que usaban estos bifaces para empezar sus propios fuegos, usando fragmentos de pirita.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”, razona Antonio Rosas, profesor de investigación del CSIC y director del grupo de paleoantropología del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), que no ha participado en este estudio.

“Este ‘encendedor’ es la primera prueba directa que tenemos de que ese fuego estaba suficientemente controlado como para poder reproducirlo cuando quisieran”

ANTONIO ROSAS

Investigador CSIC

“En otros yacimientos ya se había encontrado presencia de pirita y otros minerales de hierro que permiten hacer saltar chispas. Pero ellos [los investigadores de la Universidad de Leite] han mirado la asociación de los minerales de hierro que, al frotarlos contra una base, pueden hacer saltar chispas y por primera vez han demostrado de manera fehaciente que los neandertales controlaban el fuego”, añade este paleoantropólogo, al frente del yacimiento neandertal de El Sidrón.

En el yacimiento del Abric Romaní, ubicado a las afueras de Capellades, en la comarca de L’Anoia, documentado como paso neandertal hace aproximadamente entre 35,000 y 70,000 años, el arqueólogo Eudald Carbonell explica que se han buscado encendedores sin éxito, “aunque tenemos pruebas indirectas de que sabían fabricar fuego. Tampoco en Atapuerca hemos encontrado pruebas directas de fuego, solo algunos indicios muy débiles. De ahí la importancia de este artículo, que demuestra que la pirita y las hachas de sílex se usaban como mecheros”.

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní

Así es el nivel Q de excavación del Abric Romaní (ACN / M. Martí / ACN / M. Martí)

Los otros humanos

Los neandertales evolucionaron en Europa hace 400.000 años, en un periodo de temperaturas extremadamente frías y buena parte del continente cubierto de gruesas capas de hielo. Y aunque se sabía que hacían un uso extensivo del fuego, lo que les hubiera ayudado a sobrevivir a la crudeza del clima, se desconocía cuándo empezaron a producirlo de forma regular. Las campañas de excavación solían centrarse en intentar recuperar evidencias como los palitos de madera que los sapiens frotaban para la ignición, pero la madera no suele fosilizar y se descompone más rápido que otros materiales, como el hueso o la piedra. De ahí que no se suelan descubrir artefactos de madera prehistóricos.

“Si no se han encontrado más pruebas directas de que los neandertales sabían encender un fuego es quizás porque hasta ahora no hemos pensado en que podían controlar el fuego con estas herramientas. ¿Cómo se nos iba a ocurrir que usarían un bifaz para hacer fuego? Pero el hecho es que funciona. Así es que, ¿Por qué no?”

Que fueran capaces de prender fuego también revela características de la cognición de estos otros humanos. “Sabían planificar, saber que necesitarían un fuego más adelante y llevarse las herramientas para hacerlo. Además, a partir de diferentes artefactos eran capaz de combinarlos para crear algo nuevo.”, destaca Sorensen.

Continua la lectura de El primer ‘encenedor’ de la humanitat. Bifaç de sílex i pirita