Arxiu de la categoria: QUÍMICA

L’augment del metà en l’atmosfera amenaça el compliment de l’Acord de París contra el canvi climàtic

Un estudi adverteix que la concentració d’aquest gas d’efecte hivernacle ha augmentat en els últims 4 anys a un ritme superior al de les últimes 3 dècades. “La necessitat de determinar els factors que estan darrere del recent augment del metà és urgent”, asseguren els autors de l’estudi. “La concentració de metà està augmentant un ritme que considerem summament preocupant”, adverteix la investigadora de l’Aemet, Omaira García.

https://www.eldiario.es/sociedad/cambio_climatico-gases_de_efecto_invernadero-metano-ciencia_0_875612689.html

La concentración de metano (CH4), un gas responsable del 20% de las emisiones de efecto invernadero, ha aumentado en los últimos cuatro años a un ritmo superior al de las últimas tres décadas. El metano es unas treinta veces más potente para el calentamiento global que el dióxido de carbono, pero con una vida mucho más corta: alrededor de 12 años. “El impacto observado del metano es suficiente para desafiar el Acuerdo de París” de lucha contra el cambio climático, advierten los investigadores del estudio publicado en la revista Global Biogeochemical Cycles.  Continua la lectura de L’augment del metà en l’atmosfera amenaça el compliment de l’Acord de París contra el canvi climàtic

Dones de ciència

Les dones constitueixen la meitat de la nostra població, no podem permetre’ns el luxe d’ignorar tota aquesta capacitat intel·lectual. En l’actualitat, es a dir, avui en dia hi ha moltes dones que han de jugar-s’ho tot per poder dedicar-se a descobrir i explorar.

Algunes ja ho van fer:

Maryam Mirzakhani (Teheran1 de maig de 1977StanfordEstats Units14 de juliol de 2017)[5] fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.[6] El 2014 va guanyar la prestigiosa Medalla Fields, la primera dona i la primera persona iraniana a fer-ho. Va treballar en geometria de l’espai i, amb un estil original, va revolucionar la matemàtica moderna, relacionant geometria i dinàmica.

El 2013 li van diagnosticar càncer de mama, el qual se li va estendre a la medul·la òssia i li va provocar la mort del 14 de juliol de 2017 amb només 40 anys

First Woman Fields medallist plus daughter (cropped).jpg

May-Britt (4 de gener de 1963) és una neurocientífica i psicòleg noruega. El 2014 fou guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, compartit amb Edvard Moser i John O’Keefe, «pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell».[1] És directora del Centre for Neural Computation a TrondheimNoruega.

La recerca de May-Britt i del seu marit, Edvard Moser, se centra en el mecanisme del cervell per representar l’espai.

May-Britt Moser 2014.jpg

Mae Carol Jemison (va néixer el 17 d’octubre de 1956) és una metgessa americana i astronauta de la NASA. Va ser la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai quan va anar a orbitar a bord del Transbordador espacial Endeavour el 12 de setembre de 1992.

Després dels estudis de medicina i d’un breu període de pràctiques, Jemison va servir al Cos de Pau des de 1985 fins al 1987, quan va ser seleccionada per la NASA per unir-se al cos d’astronautes. Va dimitir de la NASA el 1993 per fundar una empresa que investigués l’aplicació de la tecnologia a la vida diària. Ha aparegut a la televisió diversos cops, una vegada fent d’actriu en un episodi d’Star Trek: La nova generació. Posseeix nou doctorats honoris causa en ciència, enginyeria, lletres, i en humanitats. És actualment la cap de la fundació 100 Year Starship.

Dr. Mae C. Jemison, First African-American Woman in Space - GPN-2004-00020.jpg

Elizabeth Helen Blackburn (HobartTasmania26 de novembre de 1948), és una metgessa i bioquímica amb doble nacionalitat australiana i estatunidenca i membre de la FRS. Junt amb altres investigadors va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2009

Elizabeth Blackburn 2009-01.JPG

Blackburn va ser una de les descobridores de l’enzim telomerasa, que omple el telòmer. Aquests estudis li valgueren el Premi Nobel compartit amb Carol W. Greider i Jack W. Szostak.

Patricia Era Bath (nascuda el 4 de novembre de 1942 al barri de HarlemManhattanNova York) és una oftalmòlogainventora i acadèmica estatunidenca. Ha obert camí per a les dones i els afroamericans en un cert nombre d’àrees. Abans de Bath, cap dona no havia format part del personal del Jules Stein Eye Institute, ni havia dirigit un programa de formació de post-grau en oftalmologia, o havia estat elegit empleat d’honor del UCLA Medical Center (un honor conferit a ella després de la seva jubilació). Abans de Bath, cap persona negra havia treballat com a resident en oftalmologia a la Universitat de Nova York i cap dona negra mai havia format part del personal com a cirurgià al Centre Mèdic UCLA. Bath és la primera metgessa afroamericana que ha rebut una patent per a un propòsit mèdic

Patriciabath.jpg

Ecologistes acusen el parlament asturià de despenalitzar la crema a la muntanya

S’està jugant amb foc, mai millor dit. La coordinadora Ecologista d’Astúries responsabilitza a la institució de “normalitzar la cultura del foc” i contribuir al fet que les muntanyes continuïn cremant per haver creat “un clima de tolerància i impunitat als que cremen sense autorització”.

El nombre d’incendis forestals no va deixar de créixer al llarg del dia 3 a Astúries, on a les 21:00 hores hi havia ja actius 77 focus, molts d’ells al sud-oest del Principat. Segons el conseller de la Presidència del Principat, Guillermo Martínez, la situació és “complicada” ja que els focs i la seva propagació s’estan veient afavorits per les fortes ratxes de vent sud. Veure:

https://www.publico.es/sociedad/elevan-77-incendios-activos-asturias.html

L’últim informe de l’Observatori de la Sostenibilitat destacava ja el 2016 la inacció del Principat per pal·liar els efectes que es produeixen | El tallarol capnegre i l’oreneta cua-rogenca, típiques de la Mediterrània, ja s’han assentat a la regió. Cau menys pluja, hi ha menys neu a la muntanya i la temperatura de la mar puja 0,35 graus cada dècada. Veure:

 https://www.elcomercio.es/asturias/201604/17/cambio-climatico-amenaza-asturias-20160417090435.html

https://www.publico.es/sociedad/incendios-asturias-ecologistas-acusan-parlamento-asturiano-despenalizar-quema-monte.html

Asturias está viviendo una oleada de incendios. Aunque este martes el número de fuegos se ha reducido a 37 —14 de ellos activos— en la madrugada del lunes se llegó a alcanzar los 139 focos y, excepto un par de casos vinculados a la caída de tendidos eléctricos, el resto tendría un origen intencionado. Y, desde la coordinadora Ecologista d´ Asturies, responsabilizan al Parlamento asturiano de “normalizar la cultura del fuego y descriminalizar la conducta de prender fuego al monte“. Continua la lectura de Ecologistes acusen el parlament asturià de despenalitzar la crema a la muntanya

És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

La vida i l’univers, explicats en 118 elements químics: 150 anys de la taula periòdica

A més d’una eina imprescindible per als químics s’ha convertit també en icona cultural

Xavier Duran  Actualitzat 

Què tenen en comú el ferro, l’arsènic, el radó, el potassi i el molt menys conegut gadolini? Tots són elements químics, i, per tant, tots tenen el seu lloc a taula periòdica dels elements. El 2019 va ser declarat per la Unesco l’Any Internacional de la Taula Periòdica, per commemorar que fa 150 anys justos que el rus Dmitri Mendeléiev la va dissenyar.

La taula periòdica no és només una eina imprescindible per als químics i per a molts no químics. També s’ha convertit en una icona cultural que trobem en samarretes, corbates, gorres, tasses o bosses, que apareix en algunes pel·lícules i que ha inspirat cançons i poemes.

I això dona peu a nombroses activitats. Les que s’han organitzat a Catalunya es poden trobar a la web www.taulaperiodica.cat i la Universitat de Barcelona ha publicat el llibre “150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona”, amb edició de Santiago Álvarez i Claudi Mans. Amb textos en català, castellà i anglès, mostra l’evolució de la taula periòdica a Catalunya. Inclou taules periòdiques de molt diverses menes: pintades a l’oli, magnètiques, murals, de butxaca, de ceràmica, concebudes com a jocs de construcció, etc.

El disseny de Dmitri Mendeléiev

El 1869, el disseny de Mendeléiev va posar ordre entre un nombre creixent d’elements químics. Ja se’n coneixien 63 -ara són 118- i s’havien fet intents de classificar-los per les seves propietats. Va ser el químic rus qui ho va aconseguir. Es va basar en la massa atòmica, que s’havia definit com la quantitat de cada element que es combinava amb un gram d’hidrogen. La massa atòmica de l’hidrogen, la de referència, era, doncs, 1.

Molts químics ho havien intentat abans, però tot just havien estat capaços d’agrupar uns quants elements per les seves característiques. Com ara tres amb les anomenades tríades de Döbereiner i vuit amb les octaves de Newlands. Aquest darrer tenia formació musical i havia observat que ordenant els elements, el vuitè tenia semblances amb el primer, tal com després de les set notes musicals torna a aparèixer el Do.

S’hi va acostar una mica més l’alemany Julis Lothar Meyer. Però Mendeléiev no només va publicar primer el seu sistema, que era més complet, sinó que es va atrevir a deixar uns espais buits i pronosticar que corresponien a elements que encara no s’havien descobert. Els va anomenar en relació a altres de coneguts amb els prefixos eka-, dvi- y tri-, de les paraules que en sànscrit signifiquen un, dos i tres. Així especificava si el nou element estaria un, dos o tres llocs més avall.

Continua la lectura de És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

Prohibit menjar peixos: alerta per la contaminació en tres afluents de l’Ebre

El riu Gállego porta dècades patint les conseqüències de l’enterrament de fins a 150.000 tones de residus de la fabricació del pesticida lindà que l’empresa química Inquinosa va realitzar en diversos abocadors. Montecinca va fabricar DDT a Montsó (Osca) fins a 2008. El tram final de l’Huerva travessa una zona amb diversos polígons industrials amb presència d’empreses del ram del metall i factories de cromat l’activitat ha acabat cronificant la presència de metalls pesants com el seleni i el níquel en el seu llit i freqüent la detecció, tot i que en menors concentracions, d’altres com el plom i el crom. Una pena.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-prohibido-comer-peces-alerta-contaminacion-tres-afluentes-ebro.html

Alerta ambiental en el Ebro: el Gobierno de Aragón ha prohibido el consumo de peces capturados en tres de sus principales afluentes, el Gállego, el Cinca y el Huerva, y ha recomendado lo mismo en el Jalón, ante los elevados niveles de contaminantes de origen químico que presentan los animales. Continua la lectura de Prohibit menjar peixos: alerta per la contaminació en tres afluents de l’Ebre

Friedlieb Ferdinand Runge, el químic genial que va descobrir la cafeïna

Google celebra el 225 aniversari del naixement de Friedlieb Ferdinand Runge, figura clau de la química moderna. Friedlieb Ferdinand Runge va ser un químic analític alemany.

El seu treball químic inclou la química de la purina, la identificació de la cafeïna, el primer colorant de quitrà d’hulla (blau d’anilina),[3][4][5]productes de quitrà d’hulla (i un gran nombre de substàncies que es deriven de quitrà d’hulla), la cromatografia de paper, el pirrol, la quinoleïna, el fenol, el timol i l’atropina.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190208/friedlieb-ferdinand-runge-7292717

Friedlieb Ferdinand Runge tiene un lugar privilegiado en la historia de la química por sus descubrimientos de sustancias que nadie había logrado antes. Nació en un pueblo cerca de Hamburgo, Alemania, el 8 de febrero de 1795 y murió el 25 de marzo de 1867. Continua la lectura de Friedlieb Ferdinand Runge, el químic genial que va descobrir la cafeïna

Rècord de 35 graus de temperatura a la famosa glacera argentina Perito Moreno

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) registra esdeveniments meteorològics extrems diàriament en diversos punts del planeta. El canvi climàtic significa no només l’escalfament global generalitzat, sinó l’increment de fenómens extrems. A part del fenomen explicat en el títol, a Austràlia, s’han registrat els mesos de desembre i gener més calents dels que es tenen dades, amb àrees on han caigut en menys de deu dies precipitacions equivalents a un any. Estem en el punt de no retorn?

https://www.lavanguardia.com/vida/20190205/46231405514/record-35-grados-temperatura-famoso-glaciar-argentino-perito-moreno.html

La predisposición a temperaturas extremas en distintas partes del mundo continúa en febrero, una situación que ejemplificó ayer el mundialmente conocido glaciar argentino Perito Moreno, donde la temperatura rompió un nuevo récord al alcanzar los 35,6 grados centígrados.

Así lo anunció hoy la Organización Meteorológica Mundial (OMM), cuyos servicios están registrando eventos meteorológicos extremos “literalmente a diario” en diversos puntos del planeta, según declaró en una rueda de prensa su portavoz en Ginebra, Claire Nullis. Continua la lectura de Rècord de 35 graus de temperatura a la famosa glacera argentina Perito Moreno

El Govern i les grans elèctriques acorden una apagada nuclear entre 2025 i 2035

Totes els centrals nuclears tenen els dies comptats, han arribat al final de la seva vida útil. La trobada per al tancament escalonat de centrals nuclears s’ha produït en un moment en què encara no s’ha revelat un dels grans interrogants que marcaran els propers anys en el sector energètic espanyol: el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-gobierno-grandes-electricas-acuerdan-apagon-nuclear-2025-2035.html Continua la lectura de El Govern i les grans elèctriques acorden una apagada nuclear entre 2025 i 2035

Tres taules periòdiques que expliquen l’irracional consum de molts aparells electrònics

En l’Any Internacional de la Taula Periòdica, aquestes tres versions analitzen l’escassetat de molts materials clau, el seu impacte en la mineria i el seu percentatge de reciclatge.

L’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) ha proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (IYPT 2019), amb el propòsit de celebrar la gènesi i el desenvolupament de la taula periòdica des del descobriment del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, ara fa cent cinquanta anys.

Amb aquesta celebració, es pretén, també, donar a conèixer el paper de la química en la cerca de solucions a reptes mundials, com ara el desenvolupament sostenible, el futur d’una energia neta, l’alimentació o la salut.La commemoració coincideix amb el 150 aniversari del descobriment del Sistema Periòdic per Dimitry Mendeleev el 1869,

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/tablas-periodicas-explican-irracional-elementos_0_860564981.html

Estas son tres representaciones diferentes de la tabla periódica que muestran el consumo irracional de muchos materiales utilizados en aparatos electrónicos: la primera muestra el riesgo de escasez de cada elemento químico, la segunda el impacto en la minería y la tercera cuánto se reciclan. Este 2019 fue designado por Naciones Unidas como elAño Internacional de la Tabla Periódica de los Elementos Químicos, pues se cumplen 150 años de su creación por parte del científico ruso Dmitri Mendeleev.

 La tabla periódica de la escasez
EuChems

Esta primera tabla ha sido diseñada  por la Sociedad Química Europea (EuChems) y muestra los 90 elementos químicos naturales con los que se hace todo (la tabla actual tiene 118 elementos, pero se han excluido los sintéticos creados por el ser humano). Su particularidad es que el área de cada elemento se ha dibujado más o menos grande en función de la cantidad aproximada existente en la Tierra. Además, se ha utilizado un código de colores para identificar aquellos con los que puede haber más problemas por la forma en que se están utilizando. En color rojoaparecen aquellos con los que puede haber un grave riesgo de escasez en los próximos 100 años (como el galio (Ga) o el indio (In). En naranja, los que muestran un riesgo en aumento por su uso creciente (como el cobalto (Co). En amarillo, con los que puede haber riesgo futuro de abastecimiento (como el litio (Li)). Continua la lectura de Tres taules periòdiques que expliquen l’irracional consum de molts aparells electrònics

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra