Arxiu de la categoria: ZOOLOGIA I BOTÀNICA

La plaga de la llagosta s’estén com la Covid-19

L’ONU va declarar que aquestes plagues són un gran perill per a la seguretat alimentària i la capacitat de les persones de mantenir-se per si mateixes en grans zones d’Àfrica Oriental, al sud-oest asiàtic i ara part de Llatinoamèrica, un perill que s’està exacerbant pel canvi climàtic.

La plaga de langosta se extiende como la covid

La plaga de langosta (saltamonte del desierto) que ha afectado grandes extensiones en África y arrasado con toda la vegetación que encuentra a su paso, ahora se expande por varios países de Asia y Latinoamérica, como también lo ha hecho en los últimos meses la pandemia de la Covid-19, dejando una estela de desolación y de miedo entre la población debido a la pérdida de alimentos.

La ONU declaró que esas plagas son un gran peligro para la seguridad alimentaria y la capacidad de las personas de mantenerse por sí mismas en grandes zonas de África Oriental, el sudoeste asiático y ahora parte de Latinoamérica, un peligro que se está exacerbando por el cambio climático. Continua la lectura de La plaga de la llagosta s’estén com la Covid-19

La investigació norteamericana descobreix una nova prova de Covid-19 que detecta la presencia del virus 24 hores desprès de la infecció.

 El test basat en la sang,  és capaç de detectar la presència del virus a les 24 hores després de la infecció, abans que les persones mostrin símptomes i diversos dies abans que  es consideri capaç de propagar-lo als altres.  Detecta el virus uns quatre dies abans que les proves actuals.

https://www.theguardian.com/world/2020/may/01/us-germ-warfare-lab-creates-test-for-pre-infectious-covid-19-carriers

Scientists working for the US military have designed a new Covid-19 test that could potentially identify carriers before they become infectious and spread the disease, the Guardian has learned.

In what could be a significant breakthrough, project coordinators hope the blood-based test will be able to detect the virus’s presence as early as 24 hours after infection – before people show symptoms and several days before a carrier is considered capable of spreading it to other people. That is also around four days before current tests can detect the virus. Continua la lectura de La investigació norteamericana descobreix una nova prova de Covid-19 que detecta la presencia del virus 24 hores desprès de la infecció.

El confinament obre la porta a la natura en ciutats deshabitades

Senglars a Barcelona, paons a Madrid i un ós en una comarca d’Astúries. La manca d’activitat humana porta als animals a acostar-se als espais urbans.

Les notícies sobre el confinament ha buidat els carrers de les grans ciutats. Ja no hi ha turistes que col·lapsin les vies principals, ni cotxes que esperen a el semàfor en verd. La pandèmia ha canviat el soroll pel silenci, la qual cosa ha propiciat que certes espècies d’animals, curioses, s’hagin acostat a determinats espais urbans. Des senglars a la Diagonal de Barcelona, fins els paons en els voltants de parc del Retiro a Madrid, passant per un ós en un poble d’Astúries. això és normal? de les ciutats per animals salvatges s’han fet virals. Però en molts casos, o és una informació que no és certa, o està donant lloc a malentesos

https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/Cuidado-mensajes-animales-confinados-coronavirus_0_1009300001.html Continua la lectura de El confinament obre la porta a la natura en ciutats deshabitades

El confinament amb mascota: mesures d’higiene, com passejar-i què fer quan cal anar al veterinari (vídeo)

Des que es va decretar l’estat d’alarma, els gossos i els seus amos s’han convertit en protagonistes de moltes anècdotes. Aquestes són algunes de les recomanacions.

https://www.eldiario.es/clm/mascota-llevas-confinamiento_0_1008949276.html

Desde que el Gobierno decretó el estado de alarma, los perros y sus dueños se han convertido en protagonistas de muchas anécdotas durante estos primeros días de confinamiento. Anuncios de alquiler de perros para pasear que han sido retirados de plataformas ‘online’ o sanciones a quienes consideran que han excedido el recorrido necesario en la salida a la calle para que el animal realice sus necesidades -como una persona de Toledo que fue con su perro desde Palomarejos a Santa Bárbara– son algunos ejemplos de las situaciones de irresponsabilidad que se están generando. Continua la lectura de El confinament amb mascota: mesures d’higiene, com passejar-i què fer quan cal anar al veterinari (vídeo)

La crisi climàtica augmentarà fins a quatre graus la temperatura dels llacs a l’any 2100

Les espècies de peixos d’aigua freda, com el salmó o la truita, seran de les més afectades per aquest increment. Les espècies de peixos d’aigua freda, en particular, es poden veure estressades per les temperatures més càlides. El potencial impacte negatiu en els salmònids com el salmó, la truita i la truita àrtica, per exemple, és preocupant perquè tenen un paper ecològic central dins de les xarxes alimentàries i també tenen una gran importància econòmica.

https://www.publico.es/sociedad/naturaleza-crisis-climatica-aumentara-cuatro-grados-temperatura-lagos-ano-2100.html

Los lagos del planeta se calentarán de media alrededor de cuatro grados en 2100 si para entonces continúa el peor de los escenarios del cambio climático, además de que el 66% de los sistemas lacustres del mundo se clasificarán en una región térmica más cálida que ahora. Continua la lectura de La crisi climàtica augmentarà fins a quatre graus la temperatura dels llacs a l’any 2100

Descobreixen un sisè sentit en els gossos: el nas també detecta calor a distància

Un estudi de la Universitat de Budapest i la de Lund, a Suècia, demostra aquesta capacitat per primer cop en un carnívor.

Un estudi recent revela que els gossos tenen un tipus de sensor d’infrarojos a la punta del musell, que els permet detectar canvis lleus de temperatura a certa distància. Es tracta de la descoberta d’un sisè sentit que només tenen uns escarabats, algunes serps i només un mamífer, el ratpenat comú. Aquesta és la primera vegada que es detecta aquesta capacitat en un carnívor: el gos.

El gos és el primer carnívor en el qual s’ha detectat el sentit de la calor (PIXABAY)

Un nou sentit al nas dels gossos

Els musells dels gossos sempre han estat sorprenents i de gran ajuda per als humans. Les capacitats atribuïdes a la seva sensibilitat olfactiva s’han utilitzat per buscar persones, bolets, trufes o per caçar. El seu nas no només és fins a 100 milions de vegades més sensible que el nostre, sinó que poden detectar lleus radiacions tèrmiques a distància, segons ha descobert un estudi recent.

La troballa, publicada a finals de febrer a les revistes científiques Nature i Science, ajuda a explicar com els canins amb deficiències de vista, oïda o olor encara poden caçar amb èxit, perquè detecten la calor corporal de preses com ara petits mamífers.

News from Science

@NewsfromScience

Dogs’ noses just got a bit more amazing.

Not only are they up to 100 million times more sensitive than ours, they can sense weak thermal radiation—the body heat of mammalian prey, a new study reveals. https://fcld.ly/xys9bkf 

New sense discovered in dog noses: The ability to detect heat

Sensory ability may help canines track their prey

sciencemag.org

122 persones estan parlant sobre això

Científics de la Universitat d’Eotvos Lorand a Budapest i la Universitat de Lund, a Suècia, han descobert que la superfície de pell nua i humida a la punta del nas d’un gos, que està plena de terminacions nervioses, funciona com a sensor d’infrarojos. El nas del gos no només és humit, sinó que és fred, més fred que la temperatura ambient, fet que va fer pensar als científics que era sensible als focus de calor.

Imatge tèrmica que mostra que el musell del gos està molt fred (ELTE)

La investigadora hongaresa Anna Balint, cap de l’estudi, explica que per validar aquesta hipòtesi es va fer un experiment amb 3 gossos per determinar si eren capaços de detectar objectes a certa distància només per la calor que desprenien.

“El que vam fer és entrenar uns gossos per triar els objectes més càlids entre objectes idèntics visualment i amb la mateixa olor”.

Els animals havien de triar entre un objecte a temperatura ambient i un altre entre 11 i 13 graus més càlid, -aproximadament la mateixa temperatura superficial que un mamífer pelut, uns 31ºC, i es van situar els objectes a una distància de 1,6 metres, no en línia recta. Els científics no podien distingir els objectes si no els tocaven i els ensinistradors dels animals tampoc els podien dirigir.

“Els gossos van ser capaços de sentir la radiació tèrmica provinent de cossos càlids o diguem-ne una radiació tèrmica dèbil, i també van dirigir el seu comportament segons aquest senyal.”

scarners del cervell a 13 gossos

En una segona part de l’estudi, es va escanejar el cervell de 13 gossos mentre detectaven els objectes.

“Es va provar si es detectava una zona al cervell que mostrés una activitat més alta quan estan exposats a un objecte amb una temperatura més càlida o a un objecte més fred”.

Les exploracions del cervell dels animals mostraven un augment de l’activitat cerebral quan es van mostrar als gossos objectes més càlids que el seu entorn. I cap reacció en l’àrea nasal del cervell quan l’objecte era fred.

Scanner del cervell d’un gos on es veu l’àrea nasal activada per calor (ELTE)

En conjunt, els dos experiments demostren que els gossos poden intuir punts calents dèbils i que una regió específica del seu cervell està activada per aquesta radiació infraroja.

Comportament dels gossos

Aquesta capacitat, fins ara només s’ha detectat en els escarabats de foc negres, certes serps i una espècie de mamífer, el ratpenat comú, tots utilitzen aquesta habilita per caçar preses.

El sentit de la calor del nas dels gossos els permet caçar encara que tinguin la vista i l’oïda migrades (PIXABAY/Ndine11)

La investigadora hongaresa Anna Balint explica que s’ha d’investigar si altres carnívors com els gossos, tenen aquesta capacitat. Però l’experiment dona una nova perspectiva en el comportament caní i la “seva visió del món”.

El sentit de la calor canina s’ha passat per alt durant milers d’anys. Això pot provocar, per una banda, revisar preguntes com les interaccions presa-depredador i el seu comportament, la seva ecologia sensorial. I també, d’altra banda, altres carnívors poden tenir aquesta capacitat i això requereix més investigació, per descomptat, però vol dir que ens mostra una perspectiva completament nova sobre el seu comportament, les seves interaccions i la seva ecologia, de manera que ens proporciona una comprensió més profunda de la seva visió del món. “

Herència dels llops

Sospiten que els gossos han heretat la capacitat del seu avantpassat, el llop gris, que pot utilitzar-lo per detectar cossos càlids durant una caça. Ronald Kroger, un científic sensorial de la Universitat de Lund, explica que aquesta una nova hipòtesi per a la investigació.

“És possible que altres carnívors tinguin un sentit infraroig similar i això afegeix un nou capítol a la història de les relacions entre preses i-depredadores. S’han de revisar les estratègies de caça dels depredadors i cal revisar la biologia dels animals de presa tenint en compte els depredadors que detecten calor.”

La descoberta de la capacitat de sentir la calor amb el nas, pot explicar que els gossos salvatges, – igual que els llops-, hagin estat històricament el més grans depredadors al bosc fins i tot per davant d’altres grans caçadors com els lleons.

Continua la lectura de Descobreixen un sisè sentit en els gossos: el nas també detecta calor a distància

Protegir les balenes del soroll que la gent fa a l’oceà

Els oceans creixen cada cop més, i les balenes han de lluitar per competir-hi. “Estan gastant més temps o energia intentant comunicar-se … essencialment cridant-se els uns als altres – el que hauríem de fer en una discoteca”, explica Mark Jessopp, de la University College Cork.

El doctor Jessopp va participar recentment en un projecte de recerca per estudiar els efectes de les enquestes sísmiques marines en animals com balenes i dofins.

Les balenes hauran de seguir cridant per ser escoltades.

https://www.bbc.com/news/business-51152791

Protecting whales from the noise people make in the ocean

whale breachingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionWhales are having to use more energy to communicate

There is a rising din in the oceans – and whales are having to struggle to compete with it.

“They’re spending more time or energy trying to communicate… by essentially screaming at each other – what we would have to do at a nightclub,” explains says Mark Jessopp at University College Cork.

Dr Jessopp was recently involved in a research project to study the effects of marine seismic surveys on animals such as whales and dolphins.

He and his colleagues found a “huge decrease” in sightings of such species when the work was going on, even when accounting for other factors such as weather.

Mark Jessopp at University College CorkImage copyrightTOM HART
Image captionMark Jessopp studies the effects of seismic surveys on sealife

Seismic surveys are carried out by a range of organisations, including oil and gas companies, as a means of mapping what lies beneath the seafloor.

Shockwaves fired from an air gun – like a very powerful speaker – are blasted down towards the seabed. The waves bounce off features below and are detected again at the surface. The signal that returns reveals whether there is, for instance, oil locked in the rock beneath.

The process creates a tremendous racket. “It’s like an explosion,” says Lindy Weilgart at Dalhousie University in Nova Scotia. She says that there is now plenty of evidence to show that many marine animals are negatively affected by the clamour.

Lindy Weilgart from Dalhousie UniversityImage copyrightIAN WILMS
Image captionQuieter tech is not being introduced quickly enough, says researcher Lindy Weilgart

The effects aren’t just felt by mammals like whales and dolphins, she adds. Fish and invertebrates such as crabs have also been seen to change their behaviour when noise levels rise. They can be put off feeding or become less able to detect predators, for example.

And yet a technology exists that could be far less harmful. It is called marine vibroseis and is a low-energy alternative to air guns. Instead of explosive blasts, vibroseis uses smaller vibrations to transmit waves down to the seabed. It actually emits a similar amount of energy overall but spreads it over a longer period, meaning the survey has a less “shocking” impact.

Presentational grey line

More Technology of Business

Presentational grey line

Stephen Chelminski, who invented the seismic air gun in the late 1950s, has become a proponent of vibroseis because of its perceived environmental benefits.

Dr Weilgart says there are many efforts to commercialise this quieter tech but she is unimpressed with how they are progressing. “It’s just creeping along at a glacial pace,” she says.

Shell, Total and ExxonMobil have spent years developing a marine vibroseis device.Image copyrightGENERAL DYNAMICS
Image captionShell, Total and ExxonMobil have spent years developing new seismic tech

Three of the world’s biggest oil companies – Shell, Total and ExxonMobil – have spent years developing a marine vibroseis device. Andrew Feltham, a geophysicist at Total who works on the project, says that the system has been shown to function as intended but requires some further testing before it can be used in field work.

He says that one benefit of the prototype device is that it doesn’t produce noise across a wide range of frequencies.

“We only emit energy within the frequency band of interest for the job at hand,” he explains. This reduces the number of sea creatures that would hear noise generated by the device, lowering the environmental impact further.

Norwegian firm Petroleum Geo-Services (PGS), which helps oil and gas companies find offshore reserves of fossil fuel, has also been working on a vibroseis system. It has a different, more compact design that uses a stack of plates to generate vibrations.

Dolphin jumpingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionResearch shows dolphins and other marine life avoid areas where seismic surveys are going on

This allows for the production of a strong seismic signal but stops the device shaking itself apart.

“Using stacked plates is an ingenious solution,” argues Bard Stenberg, a spokesman for PGS.

The prototype has endured a 1,000-hour test in a water tank and depths of 60m (197ft) in a harbour. However, it is yet to be trialled out at sea.

Nathan Merchant is a bioacoustician at the UK’s Centre for Environment Fisheries and Aquaculture Science (Cefas). He says that vibroseis would actually be a better technology for organisations seeking to survey the seabed because it can be more finely tuned. And yet, commercial interest in it has not really materialised.

“This is one of the areas where we need a bit of a push from the policy and regulation side to create a market for that kind of technology,” he argues.

A map of sea noise around the UKImage copyrightCEFAS & ADRIAN FARCAS
Image captionA map of sea noise around the UK – red the noisiest and blue the quietest

Dr Merchant studies noise levels in the seas around the UK. He and his team recently produced a detailed map of where the cacophony is greatest. However, while it is difficult to confirm exactly how noise levels have changed in recent decades, he says they have probably increased overall.

“The answer to that is almost certainly ‘yes’,” he says.

He points out that there are other significant sources of noise pollution at sea. These include noise from shipping, where, for example, propellers slicing through the water create a wake and with it a mighty rumbling sound that can travel for hundreds or even thousands of kilometres.

Then there are offshore wind farms, which rely on pile-drivers that bash huge columns into the seabed to create the base platform for turbines. Engineers on such projects also occasionally have to clear unexploded ordnance left behind, for instance from World War Two.

Detonating a bomb underwater creates a lot of noise but the bang can be softened by using a device to create a curtain of bubbles around the bomb.

One of the final 55m turbine blades is manoeuvred into position on September 20, 2017 in Brighton, England.Image copyrightGETTY IMAGES
Image captionThe construction of offshore wind farms creates a lot of noise for sealife

Wind farms in the UK licensed to use bubble curtains for this purpose include Hornsea One and Two off the north-east coast. Currently under construction, the full Hornsea complex will eventually form the largest offshore wind installation in the world.

Marine biologists continue to hope for technologies that will make human activity in the oceans quieter. Dr Jessopp acknowledges that seismic air guns are cheap and have been proven to work. With marine vibroseis still not available at a commercial scale, firms may not see any reason to change how they do things.

“In the absence of any real viable alternative we’ve just kept doing it. It’s kind of business as usual,” says Dr Jessopp.

So the seas will remain noisy for sometime and whales will have to continue to shout to be heard.

Un ocell de 46.000 anys trobat congelat a Sibèria llança llum al final de la glaciació

La nova investigació suggereix que la carcassa congelada d’una alera amb banyes descoberta al nord-est de Sibèria pels caçadors d’ivori fòssil podria ajudar els científics a comprendre millor com va evolucionar l’ecosistema al final de l’última glaciació.

Els científics han  dit que extreien l’ADN de l’antiga carcassa d’aus “excepcionalment ben conservada” van determinar que tenia aproximadament 46.000 anys, segons un article publicat divendres a la revista Communications Biology. Investigadors del Centre de Paleogenètica de la Universitat d’Estocolm i del Museu d’Història Natural de Sueca van estudiar l’ocell femení després d’haver-la trobat el 2018 en un túnel de permafrost a la zona de Belaya Gora de Sibèria.

El descobriment ofereix nova informació sobre com l’estepa mamut, un bioma sec i fred que cobria el nord d’Europa i Àsia, es va dividir en tres tipus d’ambients biològics quan la glaciació va acabar fa uns 11.700 anys. L’estepa, que acollia espècies ara extingides, incloent el mamut lanós i el rinoceront lanós, separades en tundra, taiga (bosc de coníferes) i estepa.

“Els nostres resultats donen suport a aquesta teoria, ja que la diversificació de l’alca amb banyes en aquestes subespècies sembla haver passat al mateix temps que desapareix l’estepa mamut”, va estimar Love Dalén, professora del Museu d’Història Natural de Sueca i líder de la investigació a la en un comunicat , va dir el Centre de Paleogenètica .

Els okupes de l’Ebre: animals i plantes invasores colonitzen 200 rius, llacs i pantans

La documentació inicial de el Pla Hidrològic alerta dels riscos de desequilibri ambiental i el greu impacte econòmic d’una invasió “molt més gran del que s’estima” i que té el seu punt més crític al delta amb més de dos centenars de casos.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-okupas-ebro-animales-plantas-invasoras-colonizan-200-rios-lagos-pantanos.html

Una de cada cuatro masas de agua superficial de la cuenca del Ebro, 195 de sus 820 ríos y lagos, están invadidos en mayor o menor medida por animales o vegetales alóctonas que han alterado sus ecosistemas, según indica el Esquema de Temas Importantes del nuevo Plan Hidrológico, que explica cómo la presión de estas especies exóticas, que “se consideran el segundo problema medioambiental del planeta después del calentamiento global” por suponer “una de las principales causas de pérdida de biodiversidad”, resulta alta en 120 de ellas (una de cada siete), media en otras 39 y poco significativa en 35 más.

Parece claro que la extensión de las especies exóticas es mucho mayor de lo que se estima”, anota el estudio, que reseña la elevada presencia en la demarcación hidrográfica de vegetales y animales incluidas en el catálogo del Ministerio para la Transición Ecológica: un alga (el moco de roca) de catorce, el único hongo (el quitridio) de la lista, doce plantas y árboles de 66, cinco invertebrados (el mejillón cebra, la almeja asiática de río y la del cieno y el caracol manzana y del cieno) de diecisiete, dos insectos (el mosquito tigre) y la avispa spp de catorce, tres crustáceos (el cangrejo americano) y el señal y los yabbie de doce, 17 peces de 21, cuatro aves (ganso del Nilo), cotorra de Kramer y americana y malvasía canela de 17 y dos mamíferos (el visón americano y la nutria roedora) de quince, además de la rana toro y el galápago americano. Continua la lectura de Els okupes de l’Ebre: animals i plantes invasores colonitzen 200 rius, llacs i pantans

La sobrepesca de l’corall mediterrani per a la joieria i l’homeopatia obliga Espanya a prohibir la seva captura

L’escalfament global ja ha provocat que el corall vermell sigui un dels afectats per “les mortaldats massives registrades a la Mediterrània durant els últims 15 anys.

El corall vermell (Corallium rubrum) no és més que l’esquelet de petits animalscelenterats de vuit braços, que es desenvolupen amb gran lentitud a mesura que la colònia va creixent. Aquestes colònies, rígides, es ramifiquen en totes direccions.

https://www.eldiario.es/sociedad/sobrepesca-mediterraneo-homeopatia-Espana-prohibir_0_993200927.html

El coral rojo que vive en el Mediterráneo es una presa fácil para la pesca comercial. Al fin y al cabo, no se desplaza. Tan fácil, que la sobreexplotación de este animal para alimentar la industria de la joyería o la homeopatía ha diezmado sus poblaciones. El nivel de capturas ha obligado a que España decrete una tregua de, al menos, dos años en todas sus aguas: se prohibirá “capturar, retener a bordo, transbordar, desembarcar, transferir, o almacenar” la especie hasta 2022, según el proyecto de orden que prepara el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.  Continua la lectura de La sobrepesca de l’corall mediterrani per a la joieria i l’homeopatia obliga Espanya a prohibir la seva captura