Arxiu de la categoria: ZOOLOGIA I BOTÀNICA

Descobert un nou fong al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter

Nova troballa al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’Associació Micològica Joaquim Codina de Girona ha descobert una nova espècie de fong, la ‘Psathyrella montgriensis’, un bolet amb un barret cònic parabòlic de 5 a 15 mm, de color marró clar i peu amb un to marró grisenc. Es tracta d’una espècie psammòfila, adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes litorals, i que habita entre molses.

És la troballa “més excepcional”, segons els seus responsables, del seguiment micològic que, des del 2017, està duent a terme l’associació per encàrrec del parc, que s’allargarà fins al 2020. El seu objectiu és detectar possibles espècies de fong adaptades a les condicions singulars de la duna que facilitin l’ús d’indicadors.

El nou descobriment, publicat al ‘Bulletin de l’Association des Mycologues Francophones de Belgique’, no s’ha produït abans perquè l’espècie només surt en condicions ambientals i èpoques molt concretes i en indrets molt singulars.

Aquest és el segon cop que l’Associació Micològica Joaquim Codina descriu una nova espècie de ‘Psathyrella’ a Catalunya. L’any 2018 ja va publicar al mateix butlletí un article mitjançant el qual va descriure una altra nova espècie, la ‘Psathyrella codinae’ ,  en un àmbit urbà com és el Parc Nou d’Olot.
La ‘Psathyrella montgriensis’ és una espècie psamófila adaptada per viure en substrats sorrencs com platges i dunes litorals

https://www.ara.cat/societat/Descobreixen-Natural-Montgri-Illes-Medes_0_2291770887.html Continua la lectura de Descobert un nou fong al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter

Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

La temporada forta (de les picades) es dóna entre el 15 d’agost i el 15 de setembre. Després de la seva imparable avanç, l’insecte ha donat una treva, però a partir d’aquestes dates es creen les condicions per a una nova expansió, alerta els experts

Deu coses que S’han de saber sobre el mosquit tigre

1) El mosquit tigre té entre 2 i 10 mm. I se li reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos.

2) Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigües estancades, en àrees exteriors, properes a la presència humana.

3) No els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua gran.

4) Què fan? Són actius sobretot de dia, i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaguen en zones ombrívoles.

5) Volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria.

6) Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre tan elevat de les seves picades.

7) El mosquit, en picar, produeix una reacció al·lèrgica. En un mateix instant, xucla la sang però alhora deixa un flux de saliva amb heparina, un producte anticoagulant, i substància anestesiant, amb la qual cosa adorm les cèl·lules, el que fa que les persones no notin la picada.

8) Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector d’algunes malalties, com les produïdes pels virus de la dengue, el chikungunya i el Zika.

9) El seu control està sent efectuant pel programa de ciència ciutadana Mosquitoalert.com (amb ajuda de La Caixa) Amb ell es disposa d’una aplicació per a mòbils mitjançant el qual els ciutadans poden anar informant de la presència de mosquits. Les fotos són analitzades per entomòlegs, encarregats de confirmar si són mosquit tigre o no.

10) “Gràcies a les noves tecnologies i a la participació pogut hem pogut veure clarament l’avanç d’aquesta espècie”, assenyala Frederic Bartumeus. Continua la lectura de Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Els tardígrads es coneixen comunament com ‘óssos d’aigua’. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí “Tardus”, lent i “Gradus”, pas) són  petits i aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars i probablement estiguin emparentats amb els artròpodes.

Els tardígrads són capaços de resistir a condicions ambientals extremes que matarien a quasi qualsevol altre animal. Alguns poden sobreviure a temperatures properes al zero absolut (-273 °C)[5] i temperatures elevades fins a 151 °C, poden suportar 1.000 vegades més radiació que altres animals i poden passar fins a una dècada sense aigua.[6]

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190807/463937798187/nave-israeli-beresheet-esparcir-miles-osos-de-agua-luna.html

En 2007, se colocaron tardígrados en la sonda espacial Foton M3 de Rusia y la ESA, y se comprobó que sobrevivieron a las condiciones del espacio exterior. Spivack cree que no existe riesgo de que los tardígrados “tomen” la luna, ya que tendrían que regresar a la atmósfera para ser rehidratados para poder reproducirse.

El proyecto, definido como una “biblioteca lunar”, incluía 30 millones de páginas de información sobre la historia y civilización humana, literatura, fotos, canciones, dibujos de niños israelíes, entre otros. Continua la lectura de La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Neix el primer linx boreal en captivitat al Pirineu català des de fa més d’un segle

Neix un linx boreal al Pirineu, primera cria en un segle. Molt més gran i més imponent que l’ibèric, aquest felí es va extingir en els boscos d’aquestes latituds i gairebé fins i tot en la memòria popular.
No és, com el linx ibèric, un gat gran, sinó que el linx boreal és un felí inoblidable, la visió quan és adult fa caure d’esquena, de 30 quilos de pes i 130 centímetres de musell a la punta de la cua i que, si s’ho proposa és capaç de caçar un cabirol.
Els alumnes de les escoles del Pallars Sobirà triaran el nom del linx europeu o boreal que va néixer fa dos mesos i que hem conegut aquest dimecres.

Per primera vegada des de fa més d’un segle, ha nascut una cria de linx boreal al Pirineu català. Ho va fer fa poc més de dos mesos, en captivitat, en un centre de fauna del Pallars Sobirà. Aquest naixement obre la porta a la reintroducció d’aquesta espècie, extingida en aquesta zona.

El cadell que hem pogut veure per primera vegada aquest dimecres és un mascle de linx nòrdic o europeu. És la primera cria de la parella nascuda en captivitat el 2008 en un zoològic de Galícia i que va arribar aquell mateix any a aquest Centre de Recuperació de Món Natura Pirineus de les Planes de Son, al Pallars Sobirà. neix al després de més d’un segle.

Vídeo incrustat

El naixement, que es va produir el 28 de maigva ser una sorpresa per als responsables del centre, perquè han passat 11 anys des que hi van arribar els progenitors i és el primer cadell que han tingut. Els cuidadors es pensaven que la mare tenia problemes de fertilitat i, per això, aquest naixement ha estat una “veritable sorpresa”, diuen.

El linx va néixer fa dos mesos i pesa 800 grams (ACN)
Els alumnes del Pallars en triaran el nom

La cria pesa ara uns 800 grams i, quan sigui adult, pot arribar als 30 quilos. De moment no té nom, perquè coincidint amb l’inici del curs escolar, s’iniciarà una campanya d’educació ambiental amb les escoles dels Pallars Sobirà, i els alumnes seran els encarregats de batejar la cria.

El petit linx comparteix espai amb la mare i, al mascle, se li condicionarà un tancat nou. Això es fa per evitar enfrontaments entre ells que puguin posar en perill la vida del cadell. El linx al Pirineu, i concretament en aquesta comarca, s’anomena gat-i-llop.

Els alumnes de les escoles del Pallars decidiran el nom del cadell de linx (ACN)

El linx nou serà un “perfecte ambaixador d’aquesta espècie”

El naixement del linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en el centre del Pallars i permetrà explicar la funció ecològica d’aquesta espècie als Pirineus, tal com ha explicat Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera:

“El que volem és fer aquesta tasca prèvia a qualsevol projecte, que és la sensibilització i l’educació ambiental. Aquest cadell, aquesta cria, ens hi ajudarà. Serà un perfecte ambaixador d’aquesta espècie i ens recordarà el paper que van tenir algun dia i que potser, en el futur, han de tornar a tenir en els boscos del Pirineu.”

Durant els últims anys s’han fet intents per reintroduir el linx al Pirineu català, però no han tingut èxit. L’últim va ser el 2016, quan el Ministeri d’Agricultura volia posar en marxa un programa pilot a la Vall d’Aran per reintroduir-hi linxs. L’objectiu era controlar la població de petits depredadors com les guineus, que posen en perill espècies protegides com el gall fer o la perdiu blanca. Aquest assaig no va prosperar per l’oposició d’alguns ramaders que ho va impedir.

https://www.publico.es/sociedad/lince-europeo-nace-primer-lince-cautividad-pirineo-catalan-siglo.html

El centro de recuperación de fauna MónNatura Pirineus, un equipamiento de la Fundació Catalunya La Pedrera situado en Les Valls d’Àneu (Lleida), ha visto nacer al primer lince nacido en el Pirineo catalán desde hace más de un siglo.

El felino, un macho que pesa un kilo y que se encuentra en perfecto estado de salud, nació el pasado 28 de mayo y es de la especie Lince Boreal o Lince Europeo (lynx lynx), extinguida en esta zona hace décadas.

La Pedrera Fundació

@PedreraFundacio

"</p

El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

Feia un metre d’alt, pesava set quilos i tenia una força hercúlia. Paleontòlegs australians han descobert el lloro més gran del món, amb una alçada de fins a un metre i un pic gegant capaç de trencar la majoria de fonts d’aliment que ha estat anomenat ‘Heracles inexpectatus’ per reflectir la seva grandària i força hercúlia com el mite, així com la naturalesa inesperada del descobriment. Nova Zelanda és coneguda per les seves aus gegants . Les oques gegants i els aptornis compartien el sòl del bosc, mentre que un àguila gegant dominava el cel. Però fins ara, ningú havia trobat un lloro gegant extint enlloc .

https://www.eldiario.es/tecnologia/grande-mundo-millones-Nueva-Zelanda_0_928807516.html

El loro más grande del mundo, de casi un metro de altura y 7 kilos de peso, vivió hace unos 19 millones de año en Nueva Zelanda, un lugar conocido por sus aves gigantes prehistóricas, según un estudio publicado hoy miércoles en Australia.

 El loro extinto fue bautizado con el nombre de Heracles inexpectatus, en alusión al dios-héroe de la mitología griega (Hércules, en la romana) de extraordinaria fuerza y lo inesperado de su hallazgo, según un comunicado de la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW, siglas en inglés) con sede en Sídney.

Continua la lectura de El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Si caminant pel bosc et trobes boixos sense fulles i llargs filaments blancs, gairebé segur que es tracta dels efectes de la papallona del boix.

La papallona del boix és una espècie exòtica del sud-est asiàtic. Va arribar a Alemanya l’any 2007 i uns anys més tard, el 2014, es va detectar a Besalú. Des d’aleshores, s’ha anat estenen com una taca d’oli.

El principal problema rau en el fet que l’eruga s’alimenta del boix, arbust molt abundant als boscos catalans, parcs i jardins. Les erugues provoquen una defoliació completa i comprometent seriosament la planta. A més, l’absència del boix pot desencadenar processos d’erosió.

Les papallones es dispersen ràpidament per la qual cosa impedir la invasió de l’espècie és impossible. Només es pot actuar a petita escala, en els boixos particulars o d’espais verds urbans.

S’hi pot fer alguna cosa? 

  • Es pot col·laborar aportant informació sobre boixedes afectades a l’aplicació Alerta Forestal! del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals.
  • La invasió de la papallona del boix ens demostra com som de fràgils davant les noves espècies exòtiques. Evitar el tràfic d’espècies i les mesures de control en origen són fonamentals.

Actualment existeix un Grup de Treball format per tècnics de diferents departaments de la Generalitat que té com a principal objectiu coordinar les accions relacionades amb la papallona del boix.

https://www.ccma.cat/324/la-papallona-del-boix-una-plaga-que-sesten-per-boscos-de-mig-catalunya/noticia/2938535/

Cada vegada és més habitual veure papallones blanques voleiant en diferents indrets. Són les papallones del boix. Continua la lectura de La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Dues-centes mesures urgents per evitar la pèrdua de biodiversitat a Espanya

L’ONU ha advertit que, en l’actualitat, hi ha un milió d’espècies a punt d’extingir-se a tot el planeta. Encarar podem revertir la situació amb la mesura del possible. Ampliar les zones protegides, dotar de més pressupost i crear eines per a la protecció de la flora i la fauna són algunes de les exigències de l’organització mediambientalista per evitar la desaparició de milers d’espècies.

https://www.publico.es/sociedad/doscientas-medidas-urgentes-evitar-perdida-biodiversidad-espana.html

La crisis climática amenaza a los ecosistemas tal y como los concebimos en la actualidad. Inestabilidad temporal, cambios bruscos de temperatura, aumento de territorios desérticos, escasez de recursos agrícolas… Las consecuencias se van haciendo notar poco a poco y, todas ellas, terminan agravando la pérdida de biodiversidad del planeta. Tanto es así, que el pasado mes de abril los científicos del Panel Intergubernamental sobre Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) de la ONU advirtió de que, en la actualidad, hay un millón de especies a punto de extinguirse en todo el planeta.

“Estamos en la sexta extinción global, con la ventaja de que lo sabemos y todavía tenemos capacidad de actuar”, explica Juan Carlos Atienza, responsable de Gobernanza de SEO/BirdLife, organización que ha presentado este miércoles un paquete de doscientas medidas para frenar la pérdida de diversidad ecológica en España.  “Nuestro grito social es ni un grado más, pero también ni una especie menos“, ha añadido Asunción Ruiz, directora ejecutiva de la ONG medioambientalista.

Desde la organización señalan cinco factores clave para entender el declive de la biodiversidad que experimenta el Estado español. Los cambios en el uso de la tierra y el mar hacia un modelo intensivo, la sobrexplotación de los recursos naturales, la crisis climática, la contaminación y la introducción de especies invasoras degradan la riqueza biológica del territorio ibérico.

“En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”

El camino para revertir esta situación, explican desde la ONG ecologista, pasa por el cumplimiento de la ley, que a su juicio, tiene unos tintes modernos que no llegan a plasmarse en la vida real. “A veces no se trata de desarrollar las leyes sino de cumplirlas.Tenemos una ley de patrimonio natural y biodiversidad que es muy completa, pero le faltan mecanismos para que se pueda desarrollar en plenitud”, expone Ana Carricondo, coordinadora de programas de SEO/BirdLife.

Para ello, es imprescindible que se presenten unos presupuestos ambiciosos para abordar el reto: “En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”, denuncia Ruiz. El asunto presupuestario es, por ende, el primer factor a tener en cuenta dentro del paquete de medidas publicadas por la organización medioambientalista. El siguiente paso, según reclaman, sería crear un consejo de seguridad ambiental presidido por el presidente del futuro Gobierno y con la presencia de los ministros de las carteras más vinculadas al medio ambiente. De esta forma, se pretende dar unidad a la multitud de cargos que dificultan que las medidas para abordar la crisis de biodiversidad puedan implantarse de pleno.

Por otro lado, la ONG denuncia que, hasta la fecha, la denominada transición ecológica se ha enfocado desde los gobiernos europeos desde una perspectiva energética, dando a entender que el camino para revertir la emergencia climática pasa única y exclusivamente por la apuesta por las renovables y dejando en el olvido la perspectiva conservacionista que busca salvar el sangrado de especies que desparecen por causa del cambio climático.

En virtud de ello, Ruiz reclama que se prueben los planes contemplados en la Ley 42/2007 para poder integrar la conservación de la biodiversidad dentro del resto de políticas económicas. De esta forma, se salvaguardaría a las especies animales y vegetales del impacto que puedan generar las políticas agrarias, forestales o energéticas. “Es digno de reconocer que por primera vez un presidente reconoce que la transición ecológica va a ser una de sus prioridades. Lo aplaudimos, pero le recordamos que no debe olvidarse de la perdida de biodiversidad”, opina, insistiendo en la idea de que las políticas verdes que se están planteando dejan de lado a las corrientes que luchan por la conservación del patrimonio natural español.

“El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué”

Por otro lado, SEO/BirdLife reclama que complete y se amplíe la red de Zonas de Especial Protección para Aves (ZEPA) y la Zona de Especial Conservación (ZEC), todo ello acompañado de inversión en herramientas que garanticen el control y seguimiento de la evolución poblacional de las especies.

El millón de especies en riesgo de extinción, no obstante, es una cuantificación aproximada realizada por la ONU. En España, tenemos cifras abultadas que certifican la pérdida de biodiversidad y el declive de especies propias de la península ibérica, sin embargo, los datos “no nos mueven de la silla”, recalca la directora ejecutiva: “El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué“.

Una pregunta que se responde con un sistema económico basado en la sobrexplotación, en tanto y cuanto que la flora y fauna más amenazada se sitúa en entornos dónde predominan los sistemas agrarios intensivos o allá dónde se ubican las grandes batidas pesqueras, así como en las espacios urbanos que se expanden con construcciones urbanísticas que apenas respetan la realidad natural del ecosistema.

Més de 138.000 gossos i gats van ser abandonats l’any passat a Espanya

Que si és el final de temporada de caça, que si ja no podem tenir-lo, que si costa molts diners …L’arribada d’una mascota a casa nostra és una decisió que no cal prendre a la lleugera. Són éssers vius que sent i pateixen i que no podem abandonar-los a la seva sort quan ens cansem d’ells

https://www.publico.es/sociedad/mascotas-138000-perros-gatos-abandonados-ano-pasado-espana.html

Un total de 104.688 perros y 33.719 gatos fueron abandonados en España en 2018, 100 animales más que el año anterior, unos datos que confirman un estancamiento de las cifras desde el año 2015 (104.501 perros y 33.330 gatos), según el estudio El nunca lo haría de la Fundación Affinity. Continua la lectura de Més de 138.000 gossos i gats van ser abandonats l’any passat a Espanya

“Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

L’avanç de la ‘Xylella fastidiosa’ en tres comarques alacantines segueix imparable. Organitzacions agrícoles demanen acabar amb la destrucció dels arbres sans i demanen un pla de contenció com el concedit per la Comissió Europea a les Illes Balears i Còrsega.

Xylella fastidiosa es una bacteria Gram-negativa, aeróbica, y cuyo óptimo de crecimiento se sitúa entre los 26-28ºC. Es una bacteria que se encuentra en el xilema, y se multiplica dentro de los vasos llegando a taponarlos y a obstruir el flujo de savia bruta, lo que provoca síntomas que se corresponden con falta de agua o carencia de nutrientes.

Hay 3 subespecies principales de la bacteria X. fastidiosa: subsp. fastidiosa, subsp. pauca y subsp. multiplex. En Europa han aparecido recombinantes de estas subespecies, como en el caso de Italia que está presente un recombinante de la subespecie pauca denominada CoDiRO y en Córcega (Francia) que está presente una recombinación entre las subespecies multiplex-sandyi.

https://www.publico.es/sociedad/agricultores-valencianos-plaga-fastidiosa-mantiene-agricultores-valencianos-pie-guerra.html

Continua la lectura de “Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret

Ornitòlegs de la Fundació Migres han constatat importants variacions en les rutes de les espècies migratòries en aquest punt calent del planeta a causa de l’escalfament global.

https://www.publico.es/sociedad/aves-cambio-climatico-aves-mandan-senales-emergencia-estrecho.html

No hace falta ir a la Antártida o al Ártico para comprobar en el progresivo deshielode los polos los efectos de las emisiones de gases de efecto invernadero. Aquí, muy cerca, en el Estrecho de Gibraltar nos están lanzando señales evidentes del cambio climático, de lo que algunos sectores prefieren ya denominar como crisis climática. Esas señales las emiten las millones de aves que cruzan cada año ese punto del sur de la península ibérica en su ruta migratoria de ida y vuelta entre Europa y África, y las han captado los ornitólogos de la Fundación Migres que llevan observando ese trasiego aéreo desde hace más de 20 años. Continua la lectura de Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret