Arxiu de la categoria: ZOOLOGIA I BOTÀNICA

Sis balenes mortes a les costes gallegues en menys d’un mes

L’aparició d’aquesta balena té lloc després que dimecres passat una cria de balena comú aparegués a la platja de Nemiña, a Muxía. L’últim cadàver, un exemplar de rorqual comú de 16 metres de longitud, va ser localitzat dissabte passat a la platja de Balarés.

Els experts encara no poden determinar si es tracta d’una coincidència d’origen natural o si hi ha motius reals de preocupació però la veritat és que durant les quatre últimes setmanes han estat localitzades a les costes i platges de Galícia els cadàvers de sis balenes. Des del passat mes de desembre ja és el setè exemplar de balena que apareix encallat a les costes gallegues, fet que coincideix amb uns augment dels albiraments d’aquesta espècie en aigües pròximes al litoral de Galícia.

https://www.publico.es/sociedad/seis-ballenas-muertas-costas-gallegas-mes.html

El cadáver de un ejemplar macho de ballena común, de unos 16 metros de longitud, ha aparecido este sábado varado en la playa de Balarés, en el municipio coruñés de Ponteceso. Se trata del sexto ejemplar que se encuentra muerto en las costas gallegas en menos de un mes. Continua la lectura de Sis balenes mortes a les costes gallegues en menys d’un mes

El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

El sòl ja no suporta tanta  quantitat de residus que generem. 400.000 tones de metà i 540.000 de nitrogen al cap de l’any, realment cal tant?

Prepara una ordre per declarar sobresaturats per nitrogen els termes d’Albalatillo, Alfántega, Altorricón, Castillonroy, Mirambell. Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Seine, Vencillón, Mainar i Vila-real d’Huerva

Descarta que, excepte vuit dels anteriors, cap dels més de 120 pobles els aqüífers es consideren vulnerables superi els límits declarats com tolerables

L’Executiu admet que “en determinades zones d’Aragó ha una sobresaturació d’explotacions ramaderes intensives”

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Gobierno-Aragon-granjas-soportar-estiercol_0_854965016.html Continua la lectura de El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.

La perillosa caravel·la portuguesa va arribar  també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1089073/peligrosa-carabela-portuguesa-llega-playas-mallorca

El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.

La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.

https://www.publico.es/ciencias/mujeres-cientificas-protagonistas-investigacion-nature.html Continua la lectura de Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

La crisi de les rates a Nova York, agreujada pel canvi climàtic: “Estem en guerra”

La gent experimentada en la lluita contra les rates responsabilitza parcialment al canvi climàtic.  En l’actualitat, les rates s’han convertit en un dels habitants més característics en totes les ciutats, i el canvi climàtic és un detonant perquè la població d’aquesta plaga s’està disparant  en els propers anys.

Les principals causes d’aquest succés són l’eventual augment de la temperatura global mitjana, el que generarà hiverns més càlids i estius extremadament calorosos, convertint a les ciutats en zones amb les condicions ideals perquè les rates es reprodueixen a gran velocitat.

https://www.eldiario.es/theguardian/guerra-crisis-NY-agravada-climatico_0_850415155.html

Durante mucho tiempo, la gigantesca población de ratas de Nueva York se alimentó de los restos de pizza desperdigados por las calles de la ciudad. La plaga creciente de ahora tiene un nuevo motivo para estar a gusto en Nueva York: la subida de las temperaturas.

Las autoridades de la ciudad hablan de un número creciente de quejas de residentes por las ratas y dicen que los inviernos más suaves están alargando el período en el que pueden alimentarse y reproducirse. La moderación de los inviernos también ha aumentado el tiempo que las personas pasan haciendo actividades al aire libre y generando el tipo de basuras que hace prosperar a las ratas.

Las quejas relacionadas con ratas han aumentado en los últimos cuatro años. Solo en 2017 hubo 19.152 llamadas al Ayuntamiento por este tema, un 10% más que un año antes. No se sabe exactamente cuántas ratas hay en Nueva York (las estimaciones oscilan entre doscientas cincuenta mil y decenas de millones), pero en otras ciudades de EEUU se han registrado aumentos similares en la actividad de estos animales. Los servicios de control de plagas de Houston, Washington, Boston y Filadelfia también dicen estar recibiendo muchas más llamadas. Continua la lectura de La crisi de les rates a Nova York, agreujada pel canvi climàtic: “Estem en guerra”

Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Japó és la tercera economia del món per volum de PIB. Pot prendre aquesta decisió? El govern del Japó ha anunciat que es podrà tornar a pescar balenes sense restriccions a partir del juliol del 2019. Posen fi d’aquesta manera al seu compromís amb la Comissió Balenera Internacional (CBI). Per cert, mai ho ha complert totalment.

La decisió, anunciada pel ministre portaveu del Govern, Yoshihide Suga, afecta només les aigües territorials del Japó i la seva zona econòmica exclusiva. Només aquí podran caçar balenes els baleners japonesos.

El govern de Tòquio actuarà com a observador en l’organització i assegura que continuarà controlant la utilització de recursos marins.

“La caça de balenes es farà d’acord amb el dret internacional i dins dels límits de captura calculats d’acord amb el mètode adoptat per la CBI per evitar un impacte negatiu en els recursos cetacis.”

El detonant: la moratòria del 1982

La Comissió Balenera Internacional es va crear el 1946 per garantir la preservació d’aquests cetacis i evitar-ne la caça indiscriminada en els oceans. El 1982 es va acordar una moratòria de la pesca comercial de balenes.

El Japó era membre de la CBI des el 21 d’abril del 1951. I, oficialment, havia respectat la moratòria en la pesca comercial, però les entitats animalistes han denunciat que violava l’acord. Els baleners japonesos han seguit capturant balenes en aigües de l’Oceà Antàrtic i el Pacífic Nord, però suposadament amb finalitats científiques.

Japón anuncia que reanuda caza comercial de ballenas

https://www.lavanguardia.com/internacional/20181226/453771191482/japon-retira-comision-ballenas-caza.html

Japón ha decidido retirarse de la Comisión Ballenera Internacional (CBI), un organismo creado hace siete décadas para garantizar la preservación de esos cetáceos y evitar su caza indiscriminada en los océanos. La decisión fue anunciada hoy por el ministro portavoz del Gobierno, Yoshihide Suga, quien dijo que a partir de julio próximo los balleneros japoneses reanudarán sus actividades en sus aguas territoriales y en su zona económica exclusiva. Continua la lectura de Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Centenars de tortugues marines moren cada any enredades en escombraries

Les escombraries plàstica en els oceans -incloses les arts de pesca perdudes o desateses que no són biodegradables- és una gran amenaça per a les tortugues marines. Som els grans depredadors.

https://www.salyroca.es/articulo/sal/cientos-tortugas-marinas-mueren-cada-ano-enredadas-basura/20181224090754005720.html

Millones de toneladas de plásticos navegan a la deriva en los océanos, una cifra que no deja de aumentar. Las tortugas marinas, protagonistas de #Cienciaalobestia, son uno de los animales más afectados por esta basura. Según un estudio internacional, unos mil ejemplares quedan atrapados en residuos y terminan muriendo cada año. Las que sobreviven acaban gravemente heridas y mutiladas o arrastran el plástico a lo largo de toda su vida.

Redes de pesca perdidas, cordeles de plástico y nailon, correas de plástico para embalaje, cuerdas de cometas, cordel para globos, y todo tipo de plásticos, incluidas sillas rotas, se convierten en la peor pesadilla de las tortugas marinas.

“La basura plástica en los océanos –incluidas las artes de pesca perdidas o desatendidas que no son biodegradables– es una gran amenaza para las tortugas marinas”, explica Brendan Godley, director del Centro de Ecología y Conservación de la Universidad de Exeter (Reino Unido) y autor principal de un estudio publicado en la revista Endangered Species Research. Continua la lectura de Centenars de tortugues marines moren cada any enredades en escombraries

La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic

Les Galápagos no només són a la intersecció de tres corrents oceànics, també se situen per on passa un dels patrons climàtics més destructius del món, El “Niño”, que provoca un escalfament ràpid i extrem del Pacífic oriental tropical.

En un estudi publicat el 2014, més d’una dotzena de climatòlegs van advertir que l’augment de la temperatura oceànica estava causant que “El Niño” fos més freqüent i més intens. La Unesco, l’agència de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, ara adverteix que les Galápagos són un dels llocs més vulnerables als efectes del canvi climàtic.

Tot i que les Galápagos estan al centre dels tròpics geogràfics, per aquí flueix un gran corrent des del sud xilè, el corrent d’Humboldt. Aquesta manté a les illes fresques i sense pluja durant la major part de l’any, una situació inusual a causa de que la línia de l’equador travessa l’arxipèlag. Així, les illes tenen un clima subtropical i són dels pocs llocs a la Terra on coexisteixen els pingüins i els corals. Potser per poc temps… Val la pena llegir aquest article al New York Times…

https://www.nytimes.com/es/2018/12/19/galapagos-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&action=click&contentCollection=cambio-climatico®ion=stream&module=stream_unit&version=latest&contentPlacement=1&pgtype=collectio Continua la lectura de La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic