Arxiu de la categoria: BIOLOGIA

Pràctiques biologia

El paper de l’Oxitocina, l’hormona de l’amor .

Nutrir es proporcionar a un organismo lo que necesita para que se mantenga fuerte y uno no sólo se nutre de alimentos Conoce el importante papel de la oxitocina (“la hormona del amor”) en nuestra salud física y emocional.

Continua la lectura de El paper de l’Oxitocina, l’hormona de l’amor .

Molt tard? Es segueix lluitant contra l’èbola: el primer test de diagnòstic ràpid

L’OMS aprova un nou test que diagnostica l’Ebola en 15 minuts
L’organització destaca que, tot i que és menys fiable, es pot usar en pitjors condicions

DIVENDRES, 20 DE FEBRER DEL 2015 – 13.35 H

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha comunicat aquest divendres que ha aprovat el primer test de diagnòstic ràpid per a l’Ebola, que dóna el seu resultat en quinze minuts i que no requereix un laboratori o unes grans instal·lacions sanitàries per a la seva utilització.

Amb aquesta aprovació de l’OMS, les agències humanitàries internacionals, que segueixen atenent els afectats d’Ebola als tres països de l’Àfrica occidental , podran comprar i utilitzar aquesta prova.

El portaveu de l’Organització, Tarek Jasarevic, ha explicat que el resultat d’aquest nou tipus de diagnòstic és menys fiable que el test estàndard PCR, “però és més fàcil d’utilitzar perquè no requereix electricitat i es pot fer en instal·lacions sanitàries menors o mòbils”. En cas d’un resultat positiu, aquest s’haurà de confirmar amb una prova sanguínia, ha precisar el portaveu

La firma Corgenix Medical Corp ha desenvolupat la nova prova i, segons Jasarevic, no es podrà comprar inmediatament perquè estan pendents procediments administratius als Estats Units, on ha sigut desenvolupat, que han de quedar finalitzats d’aquí una a dues setmanes. Segons les dades més recents de l’OMS, 23.253 persones han sigut infectades pel virus de l’Ebola i 9.380 han mort durant aquesta epidèmia, que va començar el desembre del 2013 a l’Àfrica occidental.

Després de setmanes de disminució de nous casos, en les últimes dues s’ha experimentat un repunt, particularment a Sierra Leone i a Guinea. En la setmana del 9 al 15 de febrer, a Sierra Leone es van registrar 74 nous casos, dels quals 45 es van produir a la capital, Freetown; i 52 a Guinea. A Libèria, el tercer país afectat, hi va haver casos en quatre dies fins al passat dia 12.

Font:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/loms-aprova-nou-test-que-diagnostica-lebola-minuts-3954122

Hem passat de la bombolla inmobiliària a la alimentària.

En un article d’Esther Vivas publicat al diari “La Marea” (http://www.lamarea.com/2014/12/18/esther-vivas-hemos-pasado-de-la-burbuja-inmobiliaria-la-burbuja-alimentaria/), se’ns parla sobre el darrer llibre que ha publicat: El negocio de la comida (http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1501). Continua la lectura de Hem passat de la bombolla inmobiliària a la alimentària.

Perquè el cannabis provoca fam?

Un grup internacional de científics ha trobat una explicació a nivell neuronal del perquè el cannabis incrementa les ganes de menjar. En l’article aparegut a la prestigiosa revista Nature (http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature14260.html), Koch et al. (2015) expliquen com el THC (el component del cannabis) actua sobre el receptor CB1R  de les neurones POMC (pro-opiomelanocortines). Aquestes neurones son les responsables tant de la secreció de anorexígens (substàncies supressores de la gana) com de orexigèns (substàncies que afavoreixen la gana). Continua la lectura de Perquè el cannabis provoca fam?

Epigenoma al descobert

sn-DNAroadmapH

Una década larga después del proyecto genoma humano, llega, como en el cine, una secuela, aunque en este caso mejorada y largamente esperada. El mapa del epigenoma humano. Se trata de un proyecto ambicioso del que sólo pueden formar parte grupos americanos. El Proyecto Genoma, aunque constituyó un gran logro, no proporcionó todas las respuestas que los investigadores esperaban obtener. Y es que en la vida, no todo depende de las cartas que tenemos, en este caso los genes, sino de cómo las juguemos. ABC.es

Els Neandertals presentaven divisió de treball

Un estudi fet per científics del CSIC ( http://www.mncn.csic.es/Portada_2015_02_18_division_trabajo_neandertales/seccion=1224&idioma=es_ES&id=2015021809020001&activo=12.do) presenta evidències per proposar que els homes i les dones, a pesar de fer tasques comuns (com pot ser la de la caça de grans animals), realitzaven una sèrie de tasques específiques. Continua la lectura de Els Neandertals presentaven divisió de treball

Trobada la base genètica de l’edat del “pavo”

La actividad de los genes en el cerebro va evolucionando desde el nacimiento hasta el final de la adolescencia y queda después en una configuración estable característica de cada persona.
Es la principal conclusión de la primera investigación que ha analizado cómo cambia la actividad genética en el sistema nervioso
a lo largo de la vida. Sus resultados, presentados en la revista Science, explican en parte los cambios de comportamiento característicos de la adolescencia, el origen de algunas enfermedades psiquiátricas y por qué hay tipos diferentes de neuronas que se especializan en actividades distintas.
“Todas nuestras neuronas tienen prácticamente el mismo ADN, pero los genes que se activan en cada neurona cambian con la edad”, explica Manel Esteller, científico del Institut de Recerca Biomèdica de Belllvitge (Idibell) y coautor de la investigación. La actividad de los genes, añade, está regulada por el epigenoma; es decir, por las moléculas que se sitúan sobre (epi, en griego antiguo) el genoma y que encienden o apagan genes.
La investigación ha consistido en analizar cómo cambia en las distintas etapas de la vida el epigenoma en el córtex frontal -la parte
del cerebro que controla el razonamiento, la toma de decisiones conscientes o la conducta social, entre otras aptitudes-.
Los resultados muestran cómo la cantidad de genes que se inactivan aumenta de manera constante desde el nacimiento hasta alrededor de los 16 años. Y que, a partir del final de la adolescencia, deja de haber cambios drásticos en el epigenoma de las neuronas.
“La adolescencia es una etapa decisiva para la configuración del cerebro”, observa Esteller. “Es el momento en que se decide qué
genes se expresarán y en qué células durante el resto de la vida. Para el cerebro, es una etapa de ajuste. Algunos genes pueden
estar activos una semana e inactivos a la siguiente, o al revés. Lo cual comporta altibajos emocionales y cambios de conducta”.
También es hacia el final de la adolescencia, en el momento en que se decide qué genes quedarán activados o silenciados en las neuronas, cuando suelen iniciarse algunas enfermedades del sistema nervioso. Los autores de la investigación, dirigida desde el
Instituto Salk de California (EE.UU.), sostienen que la esquizofrenia, el trastorno bipolar y por lo menos algunas depresiones pueden
estar relacionadas con el epigenoma.
De ser correcta esta hipótesis, la investigación abre la vía a mejorar el diagnóstico y el tratamiento de las enfermedades neuropsiquiátricas. Ya en la actualidad, se utilizan fármacos que actúan sobre el epigenoma para el tratamiento de la epilepsia.
Investigaciones anteriores habían demostrado que en el cerebro de los recién nacidos se forma un gran número de conexiones entre neuronas. Muchas de estas conexiones se pierden durante la infancia y la adolescencia, mientras que otras se consolidan gracias a las experiencias que se tienen y a la educación que se recibe. “Sabemos que el cerebro tiene una gran plasticidad, pero no sabemos bien cómo cambia a partir de nuestras experiencias”, observa Esteller. “El epigenoma nos aclara en parte cómo se
producen estos cambios”.

Font:   La Vanguardia.com  JOSEP CORBELLA

Qui surt guanyant amb el canvi climàtic?

Mentre el president del IPCC, Rajendra Pachauri, adverteix dels perills de no fer res en la qüestió del canvi climàtic (que recordem és provocat amb un 99,9 % de certesa per les activitats humanes…), hi ha qui es frega les mans amb les oportunitats de negoci. I és que els possibles efectes del canvi climàtic, dels danys provocats per pluges intenses, sequeres, inundacions…etc, subministraran oportunitats a un gran conjunt d’empreses – sobretot dels paisos rics – per pal·liar els seus efectes. Tots serem perdedors a mig i llarg termini amb el canvi climàtic, però alguns – com els paisos pobres – ho seran a curt, mig i llarg termini i sempre amb més intensitat (de fet ja ho son ara….). Continua la lectura de Qui surt guanyant amb el canvi climàtic?

Sobre eficiència i flexibilitat

En Jordi Solé Ollé, membre del OCO (Observatori sobre el Crash Oil) i investigador del departament d’oceanografia física del Institut de Ciències del Mar, ha penjat un interessant article sobre l’eficiència i la flexibilitat (http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2015/02/o-reduir-i-optimitzar-o-collapsar.html). Fent un interessant símil amb un bosc mediterrani, ens explica per on poden anar els trets en un futur. Que el gaudiu ….. Continua la lectura de Sobre eficiència i flexibilitat