Arxiu de la categoria: MICROBIOLOGIA

Identificada una nova diana per atacar el Parkinson

Un nou estudi, publicat aquest mateix dijous a la revista ‘Nature Communications’, demostra que l’acumulació progressiva de neuromelanina que es produeix amb l’envelliment acaba causant la disfunció i la degeneració de les neurones. Aquest fenomen, segons apunten els investigadors responsables de l’estudi, tan sols es produiria quan els dipòsits d’aquesta molècula superen un cert llindar, després del qual comencen a presentar-se les primeres mostres de Parkinson.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20190307/46903189262/cerebro-neuromelanina-pigmento-parkison.html

A partir de los tres años, el cerebro humano comienza a acumular un pigmento marrón en algunas de sus neuronas. Se llamaneuromelanina y es similar a la melanina que segrega la piel cuando tomamos el sol y que nos hace estar morenos. En el caso del cerebro, no se conoce bien qué función desempeña el pigmento, pero a medida que envejecemos se empieza a acumular en un tipo de neuronas ubicadas en la región cerebral llamada, precisamente, sustancia negra. Continua la lectura de Identificada una nova diana per atacar el Parkinson

Noves investigacions revelen que els microplásticos estan per tot arreu

La contaminació microplàstica s’estén al món, segons estudis nous que mostren contaminació al llac i rius del Regne Unit, a les aigües subterrànies als EUA i al llarg del riu Yangtze a la Xina i la costa d’Espanya.

Se sap que els humans consumim les minúscules partícules plàstiques a través de l’alimentació i l’aigua, però encara no s’han determinat els possibles efectes sobre la salut de les persones i els ecosistemes. Un estudi, a Singapur, ha descobert que els microplàstics poden albergar microbis nocius.

Una  nova anàlisi al Regne Unit va trobar contaminació microplàstica en els deu llacs, rius i embassaments . Es van trobar més de 1.000 petites peces de plàstic per litre al riu Tame, a prop de Manchester, fins i tot en llocs relativament allunyats, com ara les Cascades de Dochart i Loch Lomond a Escòcia.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1347854/nuevas-investigaciones-revelan-microplasticos-estan-todas-partes?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

La contaminación por microplásticos se extiende por todo el mundo, según nuevos estudios. Continua la lectura de Noves investigacions revelen que els microplásticos estan per tot arreu

Una col·lisió planetària va portar els ingredients per a la vida a la Terra

Un nou estudi suggereix que el xoc amb un protoplaneta de la grandària de Mart va aportar a la superfície terrestre els elements essencials per a la vida. Els investigadors apunten que aquest nou enfocament podria replantejar completament la recerca de vida extraterrestre fora del Sistema Solar. No van ser molts i dispersos els xocs per portar la vida a la Terra, sinó que va ser gràcies a un sol i enorme impacte que va dipositar en la superfície dels compostos orgànics volàtils que faltaven. Així ho argumenta un nou estudi publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘Science Advances’

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190123/estudio-colision-planetaria-origen-vida-tierra-7263109

En sus orígenes, este planeta rocoso al que llamamos Tierra no tenía todos los ingredientes necesarios para que brotara la vida. Estos pudieron haber llegado a nuestra superficie tras una espectacular colisión con un planeta embrionario del tamaño de Marte ocurrida hace unos 4.400 millones de años y tras la que, además, también surgió la Luna. Así lo argumenta un nuevo estudio publicado este mismo miércoles en la revista ‘Science Advances‘ en el que se sugiere que el carbononitrógenoazufre y otros elementos volátiles necesarios para el ‘boom de la vida’ llegaron de la mano de este impresionante choque que tuvo lugar en un momento clave para la formación de nuestro planeta. Este nuevo enfoque, según plantean los investigadores,  podría incluso replantear la búsqueda de la vida en otros planetas en nuestro Sistema Solar y más allá.

Hasta ahora, la gran incógnita sobre el origen de la vida en la Tierra era saber cómo un planeta rocoso como el nuestro había conseguido todos los ingredientes para que surgiera la vida. Una de las principales hipótesis que se planteaba es que los ‘bloques de construcción de la vida’ debieron haber llegado gracias a diferentes impactos de asteroides, cometas y meteoritos. Esta teoría, sin embargo, no lograba explicar cómo estos cuerpos celestes pudieron traspasar los materiales a la superficie terrestre si apenas contaban con ellos. Y es aquí, ante esta intrigante controversia científica, que el nuevo estudio liderado por investigadores de la Universidad de Rice (Houston, Estados Unidos) plantea una interesante respuesta: no fueron muchos y dispersos los choques per trajeron la vida a la Tierra, sino que fue gracias a un solo y enorme impacto que depositó en la superficie los compuestos orgánicos volátiles que faltaban.

“El escenario de la colisión planetaria lograría explicar el origen de tres elementos esenciales para la vida durante la acumulación y diferenciación de planetas rocosos. En este trabajo hemos podido demostrar que la solución más probable es el carbono, el nitrógeno y el azufre llegaran a través de un impacto gigante o mediante la fusión de la Tierra con un planeta del tamaño de Marte”, explica Damanveer S. Grewal, investigador principal de este nuevo estudio. “Este sería el primer escenario capaz de explicar tanto el momento como la entrega de estos compuestos de manera consistente con todas las pruebas geoquímicas existentes hasta el momento. Sin ir más lejos, esta hipótesis coincide con los estudios previos que sugieren que la formación de la Luna también tuvo que ver con el choque de un planeta de este mismo tamaño, lo que además explicaría las similitudes geoquímicas entre la Tierra y su satélite”, añade Rajdeep Dasgupta, coautor del trabajo.

Investigando el origen de la vida

La hipótesis de la colisión planetaria como el origen de la vida en la Tierra surge de un riguroso trabajo de investigación desarrollado en los laboratorios. Tras la publicación de su trabajo, Dasgupta y Grewal, investigadores principales del estudio, explican que para llegar a esta conclusión tuvieron que empezar recopilando datos a través de unos análisis experimentales en los que, simulando condiciones de alta presión y temperatura, intentaron averiguar cómo debían ser estos embriones planetarios. A partir de allí, diseñaron un programa que permitiera simular diferentes panoramas hasta dar con el más probable para explicar el origen de los compuestos orgánicos volátiles que llegaron a la Tierra. En este punto, hizo falta analizar unos mil millones de escenarios diferentes antes de dar con uno que fuera coherente con las condiciones del Sistema Solar actual.

De izquierda a derecha, Gelu Costin, Chenguang Sun, Damanveer Grewal, Rajdeep Dasgupta y Kyusei Tsuno, investigadores responsables del estudio / RICE UNIVERSITY

Esta hipótesis despierta ya el interés de los expertos. “Este nuevo estudio es muy interesante y proporciona una nueva perspectiva científica para comprender cómo tuvo lugar el aporte de carbono, nitrógeno y otros elementos cruciales para la vida. Sobre todo en relación a las evidencias geológicas, geoquímicas y astrobiológicas”, argumenta Jesús Martínez-Frías, investigador no vinculado a este estudio, experto en Geología Planetaria y Astrobiología y jefe del Grupo de Investigación del CSIC de Meteoritos y Geociencias Planetarias. “Esta investigación profundiza en la controversia existente sobre la composición geoquímica e isotópica de algunos elementos de la Tierra primitiva con respecto al material meteorítico y la composición del manto terrestre”, añade el también director de la Red Española de Planetología y Astrobiología y Miembro de la Comisión de Astrobiología de la Unión Astronómica Internacional.

“El estudio es interesante ya que remarca el importante papel del último embrión planetario que chocó contra nuestro planeta”, argumenta Josep M. Trigo, experto independiente a la investigación, científico titular del CSIC e investigador del Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). “Existen múltiples evidencias al respecto. Sin ir más lejos, en la composición similar de la Tierra y la Luna en ciertos isótopos clave como el oxígeno. Según revela esta nueva investigación, una composición peculiar de este protoplaneta dotado de un núcleo particularmente rico en azufre habría dado lugar a la peculiar abundancia de carbono, nitrógeno y otros elementos volátiles presentes hoy en día en nuestro planeta”, añade.

¿Y SI HUBIÉRAMOS ESTANDO BUSCANDO VIDA EXTRATERRESTRE EN LOS PLANETAS EQUIVOCADOS?

Si es cierto que la vida en la Tierra no surgió de manera espontánea sino tras una colisión que aportó los ingredientes que faltaban, toda la búsqueda de vida extraterrestre podría haber ido por el camino equivocado. A partir de ahora, no tan solo se debería empezar a buscar en los planetas que reúnan de por sí todas las condiciones sino que, además, también se debería tener en cuenta la interacción con otros cuerpos celestes capaces de completar el puzzle.

“Este estudio sugiere que cualquier planeta rocoso que haya existido durante el suficiente tiempo para haber recibido uno o más impactos gigantes, su trayectoria evolutiva puede verse completamente alterada”, explica Dasgupta. “Si, por ejemplo, detectamos un planeta que inicialmente no cuenta con los elementos esenciales para la vida en su superficie, no podemos descartar nada. Este puede acabar fusionándose con otro planeta que sí aporte los ‘bloques de construcción’ de la vida que le faltaban”, concluye el experto. En esta misma línea, Grewal añade: “Ahora mismo estamos ante una nueva pregunta: ¿pueden convertirse estos impactos gigantes en un nuevo requisito previo para la búsqueda de vida en otras partes del universo? ¿O es la Tierra es un caso especial?”, reflexiona el investigador.

Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

Científics nord-americans han perforat una gran capa de gel per extreure aigua del llac Mercer, on hi ha absència total de llum solar, una pressió alta i mig grau sota zero de temperatura. La troballa ha estat considerable: al voltant de 10.000 cèl·lules de bacteris per cada mil·lilitre d’aigua. Una quantitat de formes de vida que ha sorprès els científics de l’expedició per les dures condicions al llac Mercer.

Segons els científics, les masses d’aigua subglacials de l’Antàrtida, composta per uns 400 llacs soterrats per centenars de metres de gel, són molt similars a les descobertes a Mart o als grans oceans subglacials descoberts en les expedicions de les llunes de Saturn i Júpiter o en Plutó, on hi ha les més altes probabilitats fins ara de trobar vida fora de la Terra

https://www.publico.es/ciencias/vida-antartida-hallan-vida-lago-subglacial-mil-metros-profundidad-antartida.html

Un grupo de científicos investigadores estadounidenses del programa Subglacial Antarctic Lakes Scientific Access (SALSAhan encontrado vida en las aguas de uno de los lagos más aislados de la Antártida. El descubrimiento es el resultado de un proyecto que ha durado años y ha exigido la perforación de una capa de hielo de más de mil metros hasta llegar a la superficie del lago Mercer, el más profundo de los cientos de lagos subglaciales del Polo Sur, donde la elevada presión y la ausencia total de luz solar dificultan sobremanera el desarrollo de formas de vida.

El equipo informó de que había logrado acceder a las aguas del lago el pasado 27 de diciembre. Para ello, tuvo que derretir casi 30 toneladas de hielo con un chorro a presión de agua caliente esterilizada. “No ha sido nada fácil”, aseguró John Priscu, director de la expedición de SALSA y profesor de ecología polar en la Universidad de Montana.

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Cuando la prospección llegó al aislado lago, el más profundo explorado hasta ahora en la Antártida, extrajo 60 litros de agua además de varios metros de sedimentos depositados en el fondo del lago, de unos 15 metros de profundidad. A pesar de estar a medio grado bajo cero, la alta presión a más de un kilómetro de profundidad evita que el agua se congele y fluya por el lecho, generando un entorno propicio para el desarrollo de formas de vida microscópicas. Continua la lectura de Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.

https://www.publico.es/ciencias/mujeres-cientificas-protagonistas-investigacion-nature.html Continua la lectura de Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

El xarampió ressorgeix a Europa ajudat pel populisme antivacunes

El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir.]Es destaquen per la seva aversió discursiva a les elits econòmiques, científiques i intel·lectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals, la seva denúncia de l’egoisme per part de les classes privilegiades i la seva constant apel·lació al «poble» com a font del poder i un «sentit comú» com criteri superior als arguments científics. Tot això és el que ens diu aquest article quan incorpora el títol del populisme antivacunes.

D’altra banda hem de constatar un fet: el xarampió és una malaltia potencialment molt greu i té una vacuna altament segura i eficaç. Això són fets científics.

https://www.lavanguardia.com/vida/20181227/453777304781/sarampion-difusion-virus-europa-populismo-antivacunas.html

La región europea de la Organización Mundial de la Salud (OMS) cerrará el año con unos 65.000 casos de sarampión, casi el triple que los 23.927 registrados en el 2017. Continua la lectura de El xarampió ressorgeix a Europa ajudat pel populisme antivacunes

El brot de ebola al Congo supera els 350 morts Aquest és ja el brot més letal que ha tingut la RDC i el segon més gran del món

L’epidèmia d’Ebola al Congo es dispara i ja hi ha vora 600 casos i 352 morts. Podria convertir-se en la segona epidèmia més important de la història d’aquesta malaltia

El brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo s’escampa de manera accelerada. Les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Salut del país africà indiquen 579 casos i 352 morts.

L’1 d’agost, l’Organització Mundial de la Salut va declarar oficialment que hi havia un brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo. En menys de dues setmanes n’hi va haver 22 casos i onze morts. El  22 d’agost ja se n’havien detectat 103 casos i 63 morts.

Però aquestes xifres han anat augmentant de pressa. El 18 de novembre ja se’n comptaven 366 casos i 167 morts. Les últimes dades indiquen, doncs, que en poc més d’un mes s’ha produït un augment de més del 50% en el nombre de casos i que s’han doblat les morts.

No tots els casos s’han confirmat ni totes les morts es poden atribuir, amb tota probabilitat, a l’Ebola. Dels 579 casos, n’hi ha 48 de probables. I de les 352 morts, 48 són probables. Però també hi ha 213 casos sospitosos que s’estan avaluant. La part positiva és que 201 persones s’han curat.

Una regió en conflicte

El brot epidèmic es va localitzar, al principi, en ciutats de la província de Kivu del Nord, una zona molt inestable del centre del país. Allà, grups de rebels i de milicians s’enfronten des de fa temps i impedeixen el pas dels equips sanitaris. La vulnerabilitat i la desconfiança de la població, amb un milió de desplaçats pel conflicte, també dificulta l’actuació d’aquests equips.

L’Ebola és una malaltia que té com a primers símptomes febre i dolors musculars. Més tard apareixen vòmits i diarrea, i finalment hemorràgies internes i externes. La mortalitat oscil·la entre el 25% i el 90% per cent dels infectats.

Aquest brot podria esdevenir el segon més important de la història, després del que –entre els anys 2014 i 2016– va provocar més d’11.000 morts.

Continua la lectura de El brot de ebola al Congo supera els 350 morts Aquest és ja el brot més letal que ha tingut la RDC i el segon més gran del món

Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

Hi ha milions de tipus diferents de bacteris, així com archaea (microbis sense nucli unit a una membrana) i Eukarya (microbis o organismes amb cèl·lules que contenen un nucli i tenen parets de membrana) que viuen sota de la superfície de la Terra, diu el informe, el que possiblement excedeix la diversitat de la vida superficial. Es creu que al voltant del 70% dels bacteris i archaea del planeta viuen sota terra

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1281847/miles-millones-bacterias-zombies-bajo-nuestros-pies?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Las bacterias “zombis” -casi no-vivas- y otras formas de vida prosperan kilómetros por debajo de la superficie de la Tierra, según los científicos, después de una década de investigación que cambia las percepciones de la vida en nuestro planeta.

El descubrimiento de lo que se ha denominado una “Galápagos subterránea” fue anunciado por el Observatorio de Carbono Profundo, que dijo que muchas de las formas de vida duran millones de años.

El director ejecutivo del DCO, Robert Hazen, dijo que los hallazgos son el “logro supremo” de un colectivo de 1.000 científicos, que “nos han abierto los ojos a visiones notables: visiones emergentes de la vida que nunca supimos que existían”.

Un nematodo

Un nematodo (eucarionte) en una biopelícula de microorganismos. Este nematodo no identificado (Poikilolaimus sp.) de la mina de oro Kopanang en Sudáfrica, vive a 1,4 km por debajo de la superficie. Imagen cortesía de Gaetan Borgonie (Extreme Life Isyensya, Bélgica).

Continua la lectura de Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

Un científic xinès assegura haver modificat per primera vegada els gens de nadons

Per primera vegada, es podria haver dut a terme en fetus humans una manipulació genètica. Així ho afirma un jove biòleg xinès anomenat He Jiankui en un vídeo penjat a YouTube:

He Jiankui és professor de Biologia a la Universitat de Ciència i Tecnologia del Sud, a la ciutat xinesa de Shenzhen, situada uns trenta quilòmetres al nord de Hong Kong.

El seu objectiu, segons explica en el vídeo en anglès -amb subtítols en anglès i xinès-, és inhibir un gen anomenat CCR5 perquè els nadons siguin resistents al virus de la sida (VIH). Una de les primeres referències d’aquesta confusa notícia va aparèixer diumenge a la revista “Technology Review”, del Massachusetts Institute of Technology de Boston.

A l’article, hi havia enllaços a dos documents oficials, un en anglès i un en xinès, sobre l’aprovació de l’estudi, però sense explicar-ne resultats.

D’acord amb el vídeo, la tria del gen s’ha fet per seguretat i pels beneficis mèdics que aporta. El gen està molt estudiat i prou allunyat d’altres gens perquè la tècnica sigui prou segura, diu. D’altra banda, la sida no té, ara com ara, cap cura i és la primera causa de mort a diversos països.

Segons l’investigador, més de cent milions de persones, afirma, tenen en el gen una variació que els protegeix contra el VIH. La manipulació, afirma, ha reproduït aquesta variació.

No se sap si la manipulació s’ha fet realment ni si s’ha efectuat com afirma l’investigador. Segons explica, la intervenció es va fer en fetus de sis mesos. Segons la mateixa publicació, poc després de publicar la història, l’agència Associated Press, citant el mateix investigador, explicava que havien nascut dues nenes aquest mateix mes de novembre. Però no hi ha cap altra confirmació.

Segons la mateixa agència, un científic nord-americà hauria participat en aquest treball, que no s’hauria pogut efectuar als Estats Units perquè allà està prohibit. Continua la lectura de Un científic xinès assegura haver modificat per primera vegada els gens de nadons