Arxiu de la categoria: ECOLOGIA

Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

Una declaració de 28 articles, emesa per l’Assemblea General de la ONU, recolza l’activitat dels camperols i recorda que el 70 per cent dels aliments del planeta són produïts per agricultors familiars.

Amb 28 articles, la Resolució final aborda tots els beneficis de l’agricultura camperola, la necessitat d’un model agropecuari sense agrotòxics ni transgènics, i reafirma l’íntima vinculació entre la vida camperola i els drets humans.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251049&titular=por-la-producci%F3n-campesina- Continua la lectura de Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

El geòleg que va deixar una petroliera per defensar el medi ambient vivint en un bosc salvatge

Rick Bass va abandonar el seu treball per descobrir la natura salvatge i lluitar contra el canvi climàtic.

Què ha fallat en aquestes tres dècades de la lluita contra el canvi climàtic? Segons Bass, el missatge dels moviments ecologistes són “correctes” però han hagut d’enfrontar-se al món de la publicitat. “Aquest món tracta de narcotitzar la societat perquè cregui que els seus desitjos poden ser satisfets en un segon. Volen fer-nos creure que la condició humana està basada en voler sempre més del que tenim”. On alguns parlen de màrqueting, ell parla de “entreteniment industrialitzat”.

Autor del llibre “Hivern”, un clàssic del nature writing, diu ser “molt conscient que totes les meravelles que he experimentat poden haver desaparegut quan arribin les futures generacions”

https://www.eldiario.es/sociedad/geologo-petrolera-defender-ambiente-viviendo_0_851115412.html

Hace 31 años, en el verano de 1987, Rick Bass decidió dejar su trabajo como geólogo en una petrolera de Misisipi (EEUU) y buscar un refugio en plena naturaleza en el que descubrir la vida salvaje del bosque. “Queríamos una tierra de naturaleza extrema, con ese primer y último indicador de privacidad: un lugar en el que poder andar desnudos si nos apeteciera”, escribió en Invierno, una suerte de diario sobre su peregrinación hasta el valle del Yaak, en Montana, donde tener un hacha o una pala a mano puede suponer la diferencia entre la vida y la muerte. Un lugar en el que los inviernos rozan los treinta grados bajo cero y viven unas 248 personas. Ahora, tres décadas después, el libro se publica en España de la mano de la editorial Errata Naturae.  Continua la lectura de El geòleg que va deixar una petroliera per defensar el medi ambient vivint en un bosc salvatge

Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.

https://www.publico.es/ciencias/mujeres-cientificas-protagonistas-investigacion-nature.html Continua la lectura de Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

Calendari ecològic: dates clau per a un 2019 més sostenible

Dates per assenyalar a l’agenda i tenir en compte quan parlem de sostenibilitat . No sé si serveixen per recordar-nos a on estem. Però, a part d’aquestes dates, la sostenibilitat és una manera de vida, una actitud davant els nostres recursos i el nostre planeta.

http://www.comunidadism.es/actualidad/calendario-ecologico-fechas-clave-para-un-2019-mas-sostenible

Desde el día mundial de la educación ambiental en enero hasta el de las montañas en diciembre, el calendario anual está lleno de fechas conmemorativas para atraer la atención sobre los problemas del medioambiente y sensibilizar a la población mundial.

De esta manera, fechas de concienciación respecto a distintos desafíos ecológicos, problemas ambientales y colectivos relacionados se pueden encontrar a lo largo de todo el año, fijados por las Naciones Unidas pero también por otras entidades como la Unión Europea o las organizaciones conservacionistas. Continua la lectura de Calendari ecològic: dates clau per a un 2019 més sostenible

Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

“Som éssers de la terra, no del cel” va dir Svetlana Alexievich. (Premi Nobel de Literatura el 2015). Anomenat compost de mortalitat, s’ha demostrat que aquesta pràctica evita que els patògens contaminin la terra, alhora que crea un sòl més ric. Si més o. crea una certa polèmica.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1291556/washington-podria-primer-estado-legalizar-compost-humano?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Cuando los estadounidenses mueren, la mayoría son enterrados o cremados. Washington podría convertirse pronto en el primer estado en permitir otra opción: el compostaje humano.

El nuevo enfoque, conocido como “recomposición”, consiste en colocar los cuerpos en un recipiente y acelerar su descomposición en un suelo denso en nutrientes que luego puede ser devuelto a las familias. El objetivo es una forma menos costosa de tratar los restos humanos que es mejor para el medio ambiente que el enterramiento, que puede lixiviar productos químicos en el suelo, o la cremación, que libera dióxido de carbono que calienta la tierra.

“La gente de todo el estado que me escribió está muy entusiasmada con la posibilidad de convertirse en un árbol o de tener una alternativa diferente para ellos mismos”, dijo el senador estatal Jamie Pedersen, demócrata, que está patrocinando un proyecto de ley en la Legislatura de Washington para ampliar las opciones de eliminación de restos humanos. El proyecto de ley de recomposición también convertiría a Washington en el 17º estado en permitir la hidrólisis alcalina, la disolución de cuerpos en un recipiente presurizado con agua y lejía hasta que sólo queden restos líquidos y óseos. Pedersen planea presentar el proyecto de ley cuando comience la nueva sesión legislativa el próximo mes.

Pedersen ve la recomposición como un asunto de justicia ambiental y social. Dijo que permitirlo beneficiaría particularmente a las personas que no pueden pagar un funeral o que no se sienten cómodas con la cremación. El objetivo de Recompose es cobrar 5.500 dólares por sus servicios, mientras que un entierro tradicional generalmente cuesta más de 7.000 dólares en 2017, según la Asociación Nacional de Directores de Funerarias. (La cremación puede costar menos de $1,000, aunque eso no incluye un servicio o una urna.)

Compost

El impulso para permitir el compostaje de restos humanos se origina en Katrina Spade, de 41 años, una diseñadora con sede en Seattle que comenzó a centrarse en la idea en 2013 mientras trabajaba en su maestría en arquitectura en la Universidad de Massachusetts Amherst.

“En realidad, sólo tenemos dos opciones de fácil acceso en Estados Unidos: la cremación y el entierro”, dijo a ‘NBCNews’. “Y la pregunta es: ¿Por qué sólo tenemos dos opciones, y qué parecería si tuviéramos una docena?” Continua la lectura de Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

El balanç no pot ser positiu, ens falta molt per arribar a mantenir la nostra supervivència com a espècie. Associacions compromeses amb el medi ambient fan balanç dels èxits i decepcions esdevingudes durant l’any. Encara que hi ha hagut elements negatius, també s’han assolit compromisos importants com l’aprovació de la primera Directiva que redueix els plàstics d’un sol ús o la creació del Ministeri per a la Transició Energètica. Continua la lectura de Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Japó és la tercera economia del món per volum de PIB. Pot prendre aquesta decisió? El govern del Japó ha anunciat que es podrà tornar a pescar balenes sense restriccions a partir del juliol del 2019. Posen fi d’aquesta manera al seu compromís amb la Comissió Balenera Internacional (CBI). Per cert, mai ho ha complert totalment.

La decisió, anunciada pel ministre portaveu del Govern, Yoshihide Suga, afecta només les aigües territorials del Japó i la seva zona econòmica exclusiva. Només aquí podran caçar balenes els baleners japonesos.

El govern de Tòquio actuarà com a observador en l’organització i assegura que continuarà controlant la utilització de recursos marins.

“La caça de balenes es farà d’acord amb el dret internacional i dins dels límits de captura calculats d’acord amb el mètode adoptat per la CBI per evitar un impacte negatiu en els recursos cetacis.”

El detonant: la moratòria del 1982

La Comissió Balenera Internacional es va crear el 1946 per garantir la preservació d’aquests cetacis i evitar-ne la caça indiscriminada en els oceans. El 1982 es va acordar una moratòria de la pesca comercial de balenes.

El Japó era membre de la CBI des el 21 d’abril del 1951. I, oficialment, havia respectat la moratòria en la pesca comercial, però les entitats animalistes han denunciat que violava l’acord. Els baleners japonesos han seguit capturant balenes en aigües de l’Oceà Antàrtic i el Pacífic Nord, però suposadament amb finalitats científiques.

Japón anuncia que reanuda caza comercial de ballenas

https://www.lavanguardia.com/internacional/20181226/453771191482/japon-retira-comision-ballenas-caza.html

Japón ha decidido retirarse de la Comisión Ballenera Internacional (CBI), un organismo creado hace siete décadas para garantizar la preservación de esos cetáceos y evitar su caza indiscriminada en los océanos. La decisión fue anunciada hoy por el ministro portavoz del Gobierno, Yoshihide Suga, quien dijo que a partir de julio próximo los balleneros japoneses reanudarán sus actividades en sus aguas territoriales y en su zona económica exclusiva. Continua la lectura de Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

El principi de la fi del ren a l’Àrtic

El caribú i el ren salvatge són una espècie clau en la xarxa alimentària de l’Àrtic que contribueix al cicle de nutrients entre els sistemes terrestres i aquàtics i l’abundància de depredadors i carronyers. Segons els autors, l’abast i la durada dels descensos d’exemplars suposen una amenaça per a la seguretat alimentària i la cultura dels pobles indígenes que depenen dels ramats

El ren és un dels símbols del Nadal, però està en hores baixes. Tot i comptar amb més disponibilitat d’aliment pel desglaç, els paràsits, la caça, la depredació, i el canvi climàtic estan delmant a aquests mamífers. Algunes poblacions de la tundra àrtica han disminuït més d’un 50% en les últimes dues dècades.

https://www.ecoticias.com/naturaleza/190789/El-principio-del-fin-del-reno-en-el-A-rtico

La imagen de ciertos animales, comoEl ren és un dels símbols del Nadal, però està en hores baixes. Tot i comptar amb més disponibilitat d’aliment pel desglaç, els paràsits, la caça, la depredació, i el canvi climàtic estan delmant a aquests mamífers. Algunes poblacions de la tundra àrtica han disminuït més d’un 50% en les últimes dues dècades. el reno, también conocido como caribú, está inexorablemente unida a las fiestas navideñas. Pero el mamífero, originario de las tundras del hemisferio norte, no tiene nada que celebrar. El número de ejemplares está descendiendo a una velocidad vertiginosa. En menos de 20 años, los caribús de América del Norte y Groenlandia y los renos salvajes de Rusia y Noruega han disminuido un 56%, pasando de 4,7 millones a 2,1 millones de individuos. Continua la lectura de El principi de la fi del ren a l’Àrtic