Arxiu de la categoria: BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA

Els inuits canadencs són genèticament únics per combatre el fred de l’Àrtic

Els inuits porten una dieta alta en greixos per adaptar-se al fred extrem. Les variants genètiques més destacades es troben a les vies implicades en el metabolisme de lípids i l’adhesió entre cèl·lules. Els investigadors van trobar, també, una variant del gen OR4C3, associada a un major risc d’aneurismes intracranials.

https://www.publico.es/sociedad/ciencia-inuits-canadienses-son-geneticamente-unicos-combatir-frio-artico.html Continua la lectura de Els inuits canadencs són genèticament únics per combatre el fred de l’Àrtic

El genoma de l’ametller revela com les ametlles van deixar de ser amargues i tòxiques

Un equip internacional, liderat pel CSIC, aconsegueix la seqüenciació del genoma complet de l’ametlla, descobrint com va passar de tòxica a dolça i comestible, la qual cosa beneficiarà als productors

Una petita mutació d’un únic gen va desactivar la síntesi de amigdalina, el compost que les feia incomenstible.  La domesticació de l’ametlla va ser possible mitjançant la selecció de genotips que alberguessin grans dolços.

El seu origen se situa a l’Àsia Central (Pèrsia i Mesopotàmia), on es conrea des d’èpoques remotes (5000-4000 a.C.). A Espanya, probablement va ser introduït pels fenicis i, posteriorment, els romans van estendre el seu cultiu, des d’on arribaria fins a Amèrica.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190613/462854576334/genoma-almendras-amargas-dulces.html

Hace miles de años, las almendras no eran para nada apetecibles. No sólo eran extremadamente amargas,también tóxicas. Pero, en algún momento, la humanidad transformó el almendro en un árbol con frutos dulces, cuyo cultivo se expandió por el mundo. Actualmente, cada año se producen 2,2 millones de toneladas de almendras –contando sólo la parte comestible– y su venta genera más de 7.500 millones de dólares. Todo gracias a una minúscula mutación en un gen.

Es la principal conclusión a la que ha llegado una investigación internacional liderada desde el Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC), en Murcia, que ha secuenciado el genoma del almendro. Los resultados, publicados hoy en la revista Science , abren la vía a mejorar el cultivo de este árbol frutal, del que España es uno de los principales productores mundiales.

Las almendras de los árboles salvajes contienen un compuesto llamado amigdalina. Cuando los animales lo ingerimos, se transforma en azúcar, benzaldehído –el responsable del sabor amargo– y cianuro. El cianuro es una sustancia muy tóxica que inhibe la respiración en los tejidos: detiene el funcionamiento de las mitocondrias, las centrales energéticas de las células. La amigdalina es, pues, un potente mecanismo de defensa para evitar que los animales se coman las almendras y acaben con las semillas. En cantidades suficientes, es mortal incluso para un humano. “Según un estudio, bastan 50 almendras para matar a una persona, aunque depende del peso. Yo creo que con 20 hay suficiente. Y en el caso de un niño, bastaría con un puñado”, explica Raquel Sánchez Pérez, autora principal del trabajo e investigadora Ramón y Cajal en el CEBAS. Sin embargo, no es necesario preocuparse, porque “nadie se va a comer más de una almendra amarga”. Y, si se cocinan, “el cianuro y el benzaldehído se evaporan. No te vas a intoxicar inconscientemente”, puntualiza.

Mecanismo de defensa

La amigdalina de las almendras salvajes libera cianuro, una sustancia muy tóxica

Se piensa que, hace miles de años, antiguos pobladores de Asia oriental dieron por casualidad con árboles que producían almendras dulces. Al seleccionar esas plantas para cultivarlas, las domesticaron y crearon nuevas variedades comestibles con cantidades ínfimas de amigdalina y que más tarde se extendieron hacia el oeste. Hasta ahora, la genética detrás de ese proceso evolutivo era un misterio.

Desvelarlo era el objetivo de Raquel Sánchez Pérez, junto con investigadores de la Universidad de Copenhague (Dinamarca) y de la Universidad de Bari y Foggia (Italia). El equipo internacional ha secuenciado por primera vez el genoma completo de una variedad francesa de almendro dulce, llamada Lauranne, muy utilizada en programas de mejora. Y, al comparar el genoma de esta variedad con otra de almendras amargas, han hallado la clave que estaban buscando.

Un cambio de nucleótido en el gen ‘bHLH2’ evita que en las almendras se produzca amigdalina, con lo que se vuelven dulces

Se trata de una única mutación de un solo nucleótido –una letra en la secuencia de ADN– en un gen llamado bHLH2. Este gen regula a su vez la actividad de otros dos genes que son los responsables de las primeras etapas de producción de la amigdalina en las almendras. En los almendros domésticos, este pequeño cambio hace que la proteína bHLH2 ya no sea funcional, lo que detiene la síntesis de esta sustancia, y por eso sus semillas no son ni amargas ni tóxicas. “Es como si tienes un coche, con ruedas gasolina y todo, pero la llave se ha roto. Aunque lo tengas todo preparado, no puedes arrancar el coche”, ilustra Raquel Sánchez Pérez.

Muchos almendros domésticos tienen una copia defectuosa del genbHLH2, que basta para que sus almendras ya no puedan producir amigdalina. Sin embargo, al cruzarse entre ellos, sus descendientes pueden heredar dos copias funcionales del gen y volver a generar almendras amargas. Antes de conocer la base genética, los mejoradores que criaban almendros para el cultivo tenían que esperar hasta que salieran las primeras flores, al tercer o cuarto año, para saber si daban almendras dulces o amargas. “Ahora, gracias al genoma, podremos diseñar una prueba de ADN que permita comprobarlo a los tres o cuatro meses, cuando salgan las primeras hojitas”, declara Sánchez Pérez.

https://www.alimente.elconfidencial.com/consumo/2019-06-14/cientificos-espanoles-erradicar-almendras-amargas_2069227/

Desenvolupen un nou model matemàtic per veure com interactuen els gens

Aquesta eina ha sigut desenvolupada per Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica i del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

L’eina està basada en la teoria de gràfiques, un model matemàtic abstracte en el que hi ha nodes connectats pels extrems. Un cop s’obté  la gràfica com una estructura, es pot mesurar la importància de cada node per a la xarxa. Cada node representa un  gen. La funció d’aquest gen és clau per al sistema biològic objecte d’estudi.

https://www.eldiario.es/tecnologia/Desarrollan-nuevo-modelo-matematico-interactuan_0_906409372.html

Científicos en el Centro Nacional de Análisis Genómico (CNAG) y del Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona han desarrollado una nueva herramienta computacional, basada en la teoría matemática de gráficas, para deducir cómo interactúan los genes cuando construyen tejidos y organismos.

 Según ha explicado el investigador del CNAG-CRG Giovanni Iacono, los científicos ya saben que las células pueden existir en estados efímeros y dinámicos y comprenderlas es esencial para descifrar enfermedades y encontrar curas, pero las técnicas de laboratorio para estudiarlas tienen sus límites y no permiten perfilar la función de una célula con un gran detalle.

Continua la lectura de Desenvolupen un nou model matemàtic per veure com interactuen els gens

Científics alerten que nou de cada deu mitjons per a nadons contenen restes de dos tòxics

Una investigació ha comprovat que el 90% d’aquestes peces conté restes de bisfenol-A i parabens, productes tòxics . La seva l’activitat hormonal pot provocar greus malalties associades a l’exposició a disruptors endocrins com el dèficit d’atenció i hiperactivitat, alteracions genitourinàries, desenvolupament sexual secundari prematur i obesitat en els nens, hipotiroïdisme, infertilitat, diabetis i càncers en adults.

https://www.publico.es/sociedad/toxicos-productos-bebes-cientificos-alertan-nueve-diez-calcetines-bebes-contienen-restos-toxicos.html

Una investigación de la Universidad de Granada y el hospital del PTS ha comprobado que nueve de cada diez calcetines para bebés contiene restos de bisfenol-A y parabenosdos productos tóxicos cuya actividad hormonal puede provocar graves enfermedades tanto en etapa infantil como en adultos. Continua la lectura de Científics alerten que nou de cada deu mitjons per a nadons contenen restes de dos tòxics

En 10 anys podrem llançar missions autosuficients a Mart

Potser la Pel·lícula Mart deixi de ser ficció i es converteixi en realitat.  La planta pilot MELiSSA desenvolupa tecnologies de suport a la vida per a missions espacials tripulades de llarga durada.Fins al moment, la planta pilot, situada a l’Autònoma, ha aconseguit posar en marxa i mantenir en funcionament tres dels sis compartiments necessaris per completar el cicle de vida sense aportació exterior.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190404/461459862393/melissa-planta-piloto-uab-esa-misiones-tripuladas-marte-larga-duracion-astronautas-autoabastecimiento.html

De forma regular, cada dos o tres meses, zarpa hacia el espacio un cohete con toneladas de provisiones y de instrumentos científicos para los seis astronautas que habitan de forma permanente en la Estación Espacial Internacional. Les lleva agua y comida, además de gas y carburante, así como piezas de recambio e instrumentos científicos o experimentos; y recoge de la nave los residuos generados por la tripulación y los trae a la Tierra. Continua la lectura de En 10 anys podrem llançar missions autosuficients a Mart

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

Somien els androides amb xais elèctrics?. El 1982 Ridley Scott va dibuixar una societat del futur en què els avenços científics i tecnològics havien revolucionat radicalment tot el que coneixíem. Al ‘univers Blade runner’, una de les pel·lícules de ciència ficció més influents de tots els temps, aquest futur tenia lloc ni més ni menys que en el 2019. Arribats a aquesta data, tot i que seguim estant molt lluny d’androides com els de la generació Nexus-6, algunes de les idees plantejades en la pel·lícula ja comencen a fregar la realitat

La neurociència planteja que tot el que passa a la nostra ment, des de les emocions fins a les sensacions, pot explicar-se a partir de l’activitat fisiològica del cervell. Tot el que sentim, pensem, recordem o imaginem no és més que un frenesí de milers de neurones encenent-se i apagant-se. En el cas humà, si es pogués controlar el seu funcionament, tampoc seria molt desgavellat pensar en la possibilitat de manipular el pensament. Sense anar més lluny, un equip d’investigadors de la Universitat de Berkeley a Califòrnia ja ha aconseguit desenvolupar un modulador hologràfic cerebral amb què detectar i reproduir patrons fisiològics d’activitat cerebral que es corresponen amb estats mentals.
Veure també https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190104/la-prediccion-de-blade-runner-2019-sobre-memoria-artificial-va-camino-de-cumplirse-7229833

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190104/2019-benvinguts-a-lany-blade-runner-que-sha-complert-de-la-pellicula-de-ridley-scott-7230277?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Fa cinc dies que vivim a l’any 2019. Són pocs, però suficients per adonar-nos que ja hem arribat a un moment rellevant en el cine de ciència-ficció. El 2019 s’esdevé l’acció de ‘Blade runner’, film realitzat per Ridley Scott el 1982 a partir d’una novel·la curta de Philip K. Dick, ‘¿Els androides somien xais elèctrics?’, publicada en un any crucial per a les revoltes culturals, 1968. Curiosament, el text de Dick transcorre el 1992, 10 anys després de la realització de la pel·lícula, un temps ja superat, tot i que algunes reedicions l’han ambientat el 2021. No és casualitat. Molts dels aspectes que planteja Dick en el seu relat no havien sigut assolits el 1982, però són realitat el 2019 i és plausible que siguin superats el 2021. Continua la lectura de Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química