Arxiu de la categoria: BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

Somien els androides amb xais elèctrics?. El 1982 Ridley Scott va dibuixar una societat del futur en què els avenços científics i tecnològics havien revolucionat radicalment tot el que coneixíem. Al ‘univers Blade runner’, una de les pel·lícules de ciència ficció més influents de tots els temps, aquest futur tenia lloc ni més ni menys que en el 2019. Arribats a aquesta data, tot i que seguim estant molt lluny d’androides com els de la generació Nexus-6, algunes de les idees plantejades en la pel·lícula ja comencen a fregar la realitat

La neurociència planteja que tot el que passa a la nostra ment, des de les emocions fins a les sensacions, pot explicar-se a partir de l’activitat fisiològica del cervell. Tot el que sentim, pensem, recordem o imaginem no és més que un frenesí de milers de neurones encenent-se i apagant-se. En el cas humà, si es pogués controlar el seu funcionament, tampoc seria molt desgavellat pensar en la possibilitat de manipular el pensament. Sense anar més lluny, un equip d’investigadors de la Universitat de Berkeley a Califòrnia ja ha aconseguit desenvolupar un modulador hologràfic cerebral amb què detectar i reproduir patrons fisiològics d’activitat cerebral que es corresponen amb estats mentals.
Veure també https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190104/la-prediccion-de-blade-runner-2019-sobre-memoria-artificial-va-camino-de-cumplirse-7229833

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190104/2019-benvinguts-a-lany-blade-runner-que-sha-complert-de-la-pellicula-de-ridley-scott-7230277?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Fa cinc dies que vivim a l’any 2019. Són pocs, però suficients per adonar-nos que ja hem arribat a un moment rellevant en el cine de ciència-ficció. El 2019 s’esdevé l’acció de ‘Blade runner’, film realitzat per Ridley Scott el 1982 a partir d’una novel·la curta de Philip K. Dick, ‘¿Els androides somien xais elèctrics?’, publicada en un any crucial per a les revoltes culturals, 1968. Curiosament, el text de Dick transcorre el 1992, 10 anys després de la realització de la pel·lícula, un temps ja superat, tot i que algunes reedicions l’han ambientat el 2021. No és casualitat. Molts dels aspectes que planteja Dick en el seu relat no havien sigut assolits el 1982, però són realitat el 2019 i és plausible que siguin superats el 2021. Continua la lectura de Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

Quatre equips de científics dels EUA investiga amb virus modificats genèticament perquè puguin modificar l’ADN dels cultius. Per propagar el virus, usarien diverses espècies d’insectes també modificats. L’objectiu declarat del programa, finançat pels militars, és protegir les collites d’una sobtada sequera, gelades … o un atac exterior. No obstant això, altres investigadors alerten ara que els insectes amb els virus mutants podrien convertir-se en una arma biològica incontrolada. Sabem les conseqüències de posar en marxa experiments com aquests ?

https://www.eldiario.es/sociedad/armas_biologicas-DARPA-ciencia-transgenicos_0_821368564.html Continua la lectura de Un article a ‘Science’ alerta que EUA podria estar provant armes biològiques usant insectes infectats amb virus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

La immunoteràpia del cáncer guanya el Nobel de Medicina

L’americà James P. Allison, des del MD Anderson Center a Texas, i el japonès Tasuku Honjo, de la Universitat de Kyoto, han compartit el premi pels seus estudis en paral·lel sobre proteïnes que debiliten el sistema immunològic, i la possibilitat de bloquejar-les per permetre que el sistema es llança més ràpid i eficientment sobre els tumors.

En el cas d’Allison el seu descobriment clau es va donar el 1995 quan, juntament amb el seu equip tècnic, es va detectar la proteïna CTLA-4, que actua com un “fre” per al sistema immunològic.

Llavors, el metge va comprendre el potencial de bloquejar aquesta proteïna per permetre que les cèl·lules immunològiques actuïn lliurement sobre les cèl·lules tumorals.

Això va portar al desenvolupament de l’èxit antibiòtic monoclonal Iplimubab, ja admès a Estats Units com a medicament en la lluita contra el càncer amb el nom comercial Yervoy.

Per la seva part Honjo va treballar a la par de la Universitat de Kyoto i va descobrir en 1992 un mecanisme de disminució de l’acció del sistema immunològic a través de la proteïna PD-1.

https://www.infobae.com/america/mundo/2018/10/01/premio-nobel-de-medicina-que-es-y-como-funciona-la-revolucionaria-inmunoterapia-contra-el-cancer/

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181001/452114506861/nobel-medicina-2018.html

La inmunoterapia del cáncer que ha revolucionado el tratamiento y mejorado el pronóstico de múltiples tumores en los últimos cinco años ha sido reconocida con el premio Nobel de Medicina de 2018. El galardón ha recaído en el estadounidense James Allison, del hospital M.D. Anderson de Texas, y el japonés Tasuku Honjo, de la Universidad de Kioto.

Las investigaciones de Allison Honju, ambos inmunólogos, han abierto la vía a dirigir células inmunitarias del cuerpo humano contra las células tumorales. Esta estrategia ha cambiado el pronóstico de cánceres para los que no había tratamiento posible como el melanoma metastásico y, en menor medida, de cánceres renales y de pulmón, entre otros. Continua la lectura de La immunoteràpia del cáncer guanya el Nobel de Medicina

Biosindicalismo alimentari

La producció agroecològica que planteja una vinculació sostenible amb els nostres territoris, els mons rurals que lluiten per seguir vius, les persones afectades per les conseqüències ambientals i nutricionals de l’actual negoci del menjar, haurien de ser els pilars principals del nostre món alimentari.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/

¿Cómo tendríamos que organizarnos para alimentarnos de otra forma? El reciente Congreso Internacional de Agroecología celebrado en Córdoba, en el que se encontraron cerca de 500 personas de 12 países distintos, nos propuso (re)politizar nuestros sistemas agroalimentarios. Asumir la alimentación como un hecho social del que depende la reproducción de nuestras vidas, nuestra cultura, nuestros territorios. No es, por tanto, reducible a un nuevo nicho de consumo, a una producción crecientemente industrializada o a una búsqueda reducida a facilitar (cada vez para menos gente y en condiciones menos saludables) una ingestión diaria de dos mil y pico calorías. Continua la lectura de Biosindicalismo alimentari

La construcció d’una urbanització a Fuerteventura amenaça una espècie en perill d’extinció

‘Maiorerus randoi’ és una espècie en perill d’extinció. Aquest animal prehistòric, que hauria de ser un dels símbols de l’illa, servirà perquè els estudiants de biologia investiguen un cas clar sobre com s’està produint la sexta extinció de Canàries. És un aràcnid cec que només viu a la Cova del Llano i està considerat una relíquia d’un temps passat, quan probablement hi va haver períodes més humits a Fuerteventura.

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/urbanizacion-Casilla-Costa-Cueva-Llano_0_781472545.html

Las obras de la urbanización Casilla de Costa, en Fuerteventura, suponen “una amenaza inminente de daño ambiental” sobre el hábitat de una especie de arácnido catalogada en peligro de extinción, el Maiorerus randoi, conocido como el opilión cavernícola majorero, localizado en el tubo volcánico de la Cueva del Llano, en Villaverde. Así lo destaca la Viceconsejería de Medio Ambiente del Gobierno de Canarias, que ha iniciado un procedimiento de responsabilidad medioambiental a la empresa promotora de la urbanización. Continua la lectura de La construcció d’una urbanització a Fuerteventura amenaça una espècie en perill d’extinció

Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Steve Ngulu, veterinari que va estar a càrrec de l’animal fins a la seva mort, qualifica la seva partida com “un testimoni del fracàs humà”. Ens hem carregat l’espècie pel tràfic il·legal de la seva banya . No tothom està d’acord amb la idea que tenir la capacitat de reviure al rinoceront blanc del nord vulgui dir que s’ha de fer. Els que tenen una postura crítica es pregunten si l’enrenou que fa a la resurrecció d’una criatura funcionalment extinta acapara l’atenció i els recursos que podrien destinar-se a altres animals amb més possibilitats de supervivència.

https://www.nytimes.com/es/2018/06/06/rinocerontes-adn-extincion/?action=click&rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&contentCollection=inicio&region=rank&module=package&version=masinformacion&contentPlacement=4&pgtype=Homepage

Cuando el último rinoceronte blanco macho del norte falleció en marzo, la gente lamentó el paso del apreciado mamífero hacia la extinción.

Al no existir integrantes de la subespecie en estado silvestre y con solo dos hembras en cautiverio, parecía que  se desvanecía la última oportunidad para el rinoceronte blanco.

No obstante, varias agrupaciones científicas están trabajando que no sea así.

Un grupo dirigido por investigadores del Instituto para la Investigación de la Conservación del Zoológico de San Diego espera revivir al rinoceronte blanco del norte mediante la utilización de células almacenadas. En un estudio publicado el 24 de mayo en Genome Research, se secuenció el ADN de estas células y la conclusión es que cuentan con una prometedora diversidad genética para restablecer una población viable de rinocerontes blancos del norte.

Con los avances pertinentes en reproducción asistida o clonación, podría haber una segunda oportunidad para esta “especie única de rinocerontes”, comentó Oliver Ryder, director de Genética de la Conservación en el Zoológico de San Diego. Continua la lectura de Com pot tornar a la vida l’extint rinoceront blanc?

Nous motius per oposar-se als transgènics

Quan la majoria de nosaltres pensem en l’ADN, pensem en la doble hèlix, una nova investigació ens recorda que hi ha estructures d’ADN totalment diferents i que podrien ser molt importants per a les nostres cèl·lules. El fascinant descobriment d’estructures de l’ADN que no es coneixien i les seves possibles funcions confirmen que els organismes vius i les seves interaccions en l’evolució són d’una enorme i meravellosa complexitat que estem lluny de comprendre bé. Per això, que unes quantes empreses transnacionals i els científics que els serveixen manipulin organismes vius és un experiment pervers amb la natura, la salut i el medi ambient.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=242446&titular=nuevos-motivos-para-oponerse-a-los-transg%E9nicos- Continua la lectura de Nous motius per oposar-se als transgènics