Arxiu de la categoria: BIOLOGIA HUMANA

Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

La producció mundial d’aliments amenaça l’estabilitat climàtica i la resistència de l’ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transgressió dels límits planetaris .Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessària.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/medio_ambiente-salud-alimentacion-carne-azucar_0_857765230.html

De forma reciente, un artículo replicado por múltiples medios en España aseguraba en su titular: ‘Dejar de comer carne no va a salvar el planeta’. Pues bien, un nuevo informe de la prestigiosa revista médica The Lancet que ha contado con la participación de 37 científicos de diversas disciplinas acaba de concluir que por la salud humana y la del planeta se necesita un cambio radical de nuestra dieta que reduzca más de un 50% el consumo de la carne roja y el azúcar. Continua la lectura de Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Els costos sanitaris del sobrepès i l’obesitat pujaran un 50% la pròxima dècada

8 de cada 10 homes espanyols estaran grossos el 2030. Una investigació estima que el sobrecost podria superar els 3.000 milions d’euros en 12 anys

El 80% dels homes i el 55% de les dones d’edat adulta a Espanya passaran a sobrepès el 2030 si es manté la tendència actual. Així ho conclou un estudi publicat per la ‘Revista Espanyola de Cardiologia’ i que ha estat liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar.

El treball cita en prop de 2.000 milions d’euros el sobrecost d’atendre a les persones amb sobrepès, obesitat i obesitat morbosa per al sistema de salut espanyola i podria arribar a superar els 3.000 milions d’euros d’aquí a 12 anys. Per això, els investigadors destaquen la necessitat d’intervenir a diferents nivells per “revertir futures recurrències de la creixent epidèmia de sobrepès i obesitat”, com a nous impostos per a alguns aliments i polítiques que promouen hàbits saludables.

Veure també https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20190110/espanoles-sobrepeso-gordos-7237852

https://www.ccma.cat/324/els-costos-sanitaris-del-sobrepes-i-lobesitat-pujaran-un-50-la-proxima-decada/noticia/2896914/

Un estudi de l’Hospital del Mar pronostica que el 2030 el 80% dels homes i el 55% de les dones tindran aquestes patologies, ara és el 70% i el 50% respectivament
Josep Maria Camps  Actualitzat 
TEMA:
SALUT

Continua la lectura de Els costos sanitaris del sobrepès i l’obesitat pujaran un 50% la pròxima dècada

Aquest és el color d’un filtre després d’aspirar 24 hores l’aire de Granada

La foto compara un filtre sense utilitzar amb un altre recollit el passat 2 de gener pel Grup de Recerca de Física de l’Atmosfera a la ciutat andalusa

Aquesta contaminació per sutge captada per una bomba d’aspiració equivaldria al que respira una persona en 100 dies

La contaminació atmosfèrica provoca al voltant de set milions de morts anuals a tot el món. El creixement i concentració de la població en les ciutats així com la manera en què es consumeix energia en les mateixes a través del transport o sistemes de calefacció i aire condicionat, entre d’altres, comporta l’emissió de grans quantitats de gasos perjudicials per a la salut .

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/color-filtro-despues-aspirar-Granada_0_854964843.html

A la izquierda, un filtro sin utilizar. A la derecha, otro igual después de bombear durante 24 horas aire de la calle de Granada el pasado 3 de enero con un captador de alto volumen, una bomba de aspiración. En concreto, de una estación de medición ubicada a 15 metros del suelo, en la terraza del Centro Andaluz de Medio Ambiente (CEAMA), en la periferia de la ciudad andaluza. Continua la lectura de Aquest és el color d’un filtre després d’aspirar 24 hores l’aire de Granada

Cinc treballadors del metro, afectats per l’amiant dels trens i les instal·lacions

 Anem tard. TMB reconeix que hi podria haver més treballadors afectats per amiant. Veure també https://www.ccma.cat/324/tmb-reconeix-que-hi-podria-haver-mes-treballadors-afectats-per-amiant/noticia/2896560/

Fa un mes Johnson & Johnson es va desplomar a la borsa por el anuncio sobre la presencia d’amiant en el seu talc per a nadons. Veure també :https://www.semana.com/mundo/articulo/johnson–johnson-se-desplomo-en-la-bolsa-por-reporte-sobre-asbesto-en-su-talco-para-bebes/595165

L’amiant o asbest és un dels components del fibrociment, un material de construcció. Està compost per fibres microscòpiques que poden romandre en l’aire el temps suficient perquè suposin un risc respiratori. Les malalties que pot provocar són les de l’aparell respiratori: càncer de pulmó, mesotelioma maligne i asbestosi.

https://www.ccma.cat/324/cinc-treballadors-del-metro-afectats-per-lamiant-dels-trens-i-les-installacions/noticia/2896334/

Els sindicats del metro han revelat que hi ha cinc treballadors amb afectacions provocades per la presència d’amiant a instal·lacions i trens.

Pateixen un engruiximent de la pleura, una malaltia que no és maligna però que els obligarà a sotmetre’s, de per vida, a proves anuals per detectar possibles problemes respiratoris.

Segons TMB, l’aparició d’alguns casos era previsible quan es van començar a fer les anàlisis a 600 treballadors. L’empresa, però, diu que no són patologies greus.

La notícia l’ha avançat Nació Digital que xifra en dos els treballadors afectats. TV3 ha pogut confirmar que els operaris diagnosticats ja en són cinc.

Un cotxe del metro al taller de La Sagrera de TMB (ACN)

A l’octubre, Transports Metropolitans de Barcelona va trobar amiant en 38 dels 109 cotxes que havia analitzat. Com ja va passar en el primer cas detectat, l’amiant dels 38 casos es trobava en la pintura antisoroll​ dels baixos dels vagons. Segons va afirmar TMB en aquell moment, això no suposava cap perill ni per als passatgers ni per al personal de l’empresa.

El conseller delegat de TMB, Enrique Cañas, va assegurar que les garanties de la qualitat de l’aire a la xarxa de metro eren “totals” i que els 38 vehicles afectats continuarien circulant els 3 o 4 anys que els queden de vida útil.

En general, aquests trens, de les sèries 3000 i 4000, van ser fabricats la segona meitat dels anys 80 i, per tant, són els primers de la flota que seran renovats pel fet d’arribar al final de la vida útil.

https://www.20minutos.es/noticia/3263768/0/que-es-amianto-enfermedades/

Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.

La perillosa caravel·la portuguesa va arribar  també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1089073/peligrosa-carabela-portuguesa-llega-playas-mallorca

El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.

La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

Somien els androides amb xais elèctrics?. El 1982 Ridley Scott va dibuixar una societat del futur en què els avenços científics i tecnològics havien revolucionat radicalment tot el que coneixíem. Al ‘univers Blade runner’, una de les pel·lícules de ciència ficció més influents de tots els temps, aquest futur tenia lloc ni més ni menys que en el 2019. Arribats a aquesta data, tot i que seguim estant molt lluny d’androides com els de la generació Nexus-6, algunes de les idees plantejades en la pel·lícula ja comencen a fregar la realitat

La neurociència planteja que tot el que passa a la nostra ment, des de les emocions fins a les sensacions, pot explicar-se a partir de l’activitat fisiològica del cervell. Tot el que sentim, pensem, recordem o imaginem no és més que un frenesí de milers de neurones encenent-se i apagant-se. En el cas humà, si es pogués controlar el seu funcionament, tampoc seria molt desgavellat pensar en la possibilitat de manipular el pensament. Sense anar més lluny, un equip d’investigadors de la Universitat de Berkeley a Califòrnia ja ha aconseguit desenvolupar un modulador hologràfic cerebral amb què detectar i reproduir patrons fisiològics d’activitat cerebral que es corresponen amb estats mentals.
Veure també https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190104/la-prediccion-de-blade-runner-2019-sobre-memoria-artificial-va-camino-de-cumplirse-7229833

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20190104/2019-benvinguts-a-lany-blade-runner-que-sha-complert-de-la-pellicula-de-ridley-scott-7230277?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Fa cinc dies que vivim a l’any 2019. Són pocs, però suficients per adonar-nos que ja hem arribat a un moment rellevant en el cine de ciència-ficció. El 2019 s’esdevé l’acció de ‘Blade runner’, film realitzat per Ridley Scott el 1982 a partir d’una novel·la curta de Philip K. Dick, ‘¿Els androides somien xais elèctrics?’, publicada en un any crucial per a les revoltes culturals, 1968. Curiosament, el text de Dick transcorre el 1992, 10 anys després de la realització de la pel·lícula, un temps ja superat, tot i que algunes reedicions l’han ambientat el 2021. No és casualitat. Molts dels aspectes que planteja Dick en el seu relat no havien sigut assolits el 1982, però són realitat el 2019 i és plausible que siguin superats el 2021. Continua la lectura de Benvinguts a l’any ‘Blade runner’: Què s’ha complert de la pel·lícula de Ridley Scott?

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

2018, l’any en què vam descobrir que el plàstic ens està ofegant

Estem envoltats de plàstic per tot arreu, i fins aquest any no ens hem adonat? O potser qui ho sabia no ho volia dir? Estem menjant peix que menja plàstic que fa olor de menjar ?

Un nou document demostra el poder de l’olor en els instints de forrajeo de les anxoves, i com el plàstic dels enganya. Mentre els humans han estat botant escombraries plàstica en l’oceà, les criatures marines l’han estat menjant. Fa pudor: el plàstic pot ser tòxic, i els animals que l’mengen poden estar malnodrits i tenir un comportament deficient, però el seu gust pel plàstic també ha deixat perplexos als científics durant molt de temps. Per què mengen alguna cosa que no és menjar?

Ara, un nou estudi mostra l’olor de petits microorganismes que colonitzen el plàstic a l’oceà enganyant als peixos perquè ho mengin, i ajuda a explicar per què els diminuts trossos de plàstic s’obren camí cap a la cadena alimentària i fins a les nostres pròpies entranyes .

Veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250813&titular=estamos-comiendo-pescado-que-est%E1-comiendo-pl%E1stico-que-huele-a-comida-

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/12/31/2018-el-ano-en-que-descubrimos-que-el-plastico-nos-esta-ahogando/

Este año que se va no ha sido bueno para el medio ambiente. Hay muchos factores a analizar, pero si algún indicador sirve para mostrarnos si vamos en la dirección correcta en materia ambiental, sin duda se trata de la evolución de las emisiones de CO2. El cambio climático es el problema más acuciante al que tenemos que hacer frente. Pues bien, en 2018 esas emisiones han aumentado un 2,7%, lo cual es una muy mala noticia. Después de unos años en que se habían estabilizado, vuelven a aumentar aguando las esperanzas de un necesario cambio de tendencia.

Pero sin duda la noticia más relevante del año en lo relativo al cambio climático ha sido la publicación del informe del Panel científico de Naciones Unidas (IPCC) que nos advierte de que hay que hacer todos los esfuerzos para evitar que el aumento de temperaturas globales supere los 1,5ºC. El informe pone una fecha, y un reto difícil pero no imposible: las emisiones deben reducirse en un 45% para el año 2030. Dicho de otra manera: nos quedan sólo 12 años para evitar ese cambio climático catastrófico. En ese contexto los datos de 2018 son un auténtico jarro de agua fría. Continua la lectura de 2018, l’any en què vam descobrir que el plàstic ens està ofegant

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature