Arxiu de la categoria: BIOLOGIA

Pràctiques biologia

Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

Científics nord-americans han perforat una gran capa de gel per extreure aigua del llac Mercer, on hi ha absència total de llum solar, una pressió alta i mig grau sota zero de temperatura. La troballa ha estat considerable: al voltant de 10.000 cèl·lules de bacteris per cada mil·lilitre d’aigua. Una quantitat de formes de vida que ha sorprès els científics de l’expedició per les dures condicions al llac Mercer.

Segons els científics, les masses d’aigua subglacials de l’Antàrtida, composta per uns 400 llacs soterrats per centenars de metres de gel, són molt similars a les descobertes a Mart o als grans oceans subglacials descoberts en les expedicions de les llunes de Saturn i Júpiter o en Plutó, on hi ha les més altes probabilitats fins ara de trobar vida fora de la Terra

https://www.publico.es/ciencias/vida-antartida-hallan-vida-lago-subglacial-mil-metros-profundidad-antartida.html

Un grupo de científicos investigadores estadounidenses del programa Subglacial Antarctic Lakes Scientific Access (SALSAhan encontrado vida en las aguas de uno de los lagos más aislados de la Antártida. El descubrimiento es el resultado de un proyecto que ha durado años y ha exigido la perforación de una capa de hielo de más de mil metros hasta llegar a la superficie del lago Mercer, el más profundo de los cientos de lagos subglaciales del Polo Sur, donde la elevada presión y la ausencia total de luz solar dificultan sobremanera el desarrollo de formas de vida.

El equipo informó de que había logrado acceder a las aguas del lago el pasado 27 de diciembre. Para ello, tuvo que derretir casi 30 toneladas de hielo con un chorro a presión de agua caliente esterilizada. “No ha sido nada fácil”, aseguró John Priscu, director de la expedición de SALSA y profesor de ecología polar en la Universidad de Montana.

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Cuando la prospección llegó al aislado lago, el más profundo explorado hasta ahora en la Antártida, extrajo 60 litros de agua además de varios metros de sedimentos depositados en el fondo del lago, de unos 15 metros de profundidad. A pesar de estar a medio grado bajo cero, la alta presión a más de un kilómetro de profundidad evita que el agua se congele y fluya por el lecho, generando un entorno propicio para el desarrollo de formas de vida microscópicas. Continua la lectura de Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

La producció mundial d’aliments amenaça l’estabilitat climàtica i la resistència de l’ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transgressió dels límits planetaris .Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessària.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/medio_ambiente-salud-alimentacion-carne-azucar_0_857765230.html

De forma reciente, un artículo replicado por múltiples medios en España aseguraba en su titular: ‘Dejar de comer carne no va a salvar el planeta’. Pues bien, un nuevo informe de la prestigiosa revista médica The Lancet que ha contado con la participación de 37 científicos de diversas disciplinas acaba de concluir que por la salud humana y la del planeta se necesita un cambio radical de nuestra dieta que reduzca más de un 50% el consumo de la carne roja y el azúcar. Continua la lectura de Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Els costos sanitaris del sobrepès i l’obesitat pujaran un 50% la pròxima dècada

8 de cada 10 homes espanyols estaran grossos el 2030. Una investigació estima que el sobrecost podria superar els 3.000 milions d’euros en 12 anys

El 80% dels homes i el 55% de les dones d’edat adulta a Espanya passaran a sobrepès el 2030 si es manté la tendència actual. Així ho conclou un estudi publicat per la ‘Revista Espanyola de Cardiologia’ i que ha estat liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar.

El treball cita en prop de 2.000 milions d’euros el sobrecost d’atendre a les persones amb sobrepès, obesitat i obesitat morbosa per al sistema de salut espanyola i podria arribar a superar els 3.000 milions d’euros d’aquí a 12 anys. Per això, els investigadors destaquen la necessitat d’intervenir a diferents nivells per “revertir futures recurrències de la creixent epidèmia de sobrepès i obesitat”, com a nous impostos per a alguns aliments i polítiques que promouen hàbits saludables.

Veure també https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20190110/espanoles-sobrepeso-gordos-7237852

https://www.ccma.cat/324/els-costos-sanitaris-del-sobrepes-i-lobesitat-pujaran-un-50-la-proxima-decada/noticia/2896914/

Un estudi de l’Hospital del Mar pronostica que el 2030 el 80% dels homes i el 55% de les dones tindran aquestes patologies, ara és el 70% i el 50% respectivament
Josep Maria Camps  Actualitzat 
TEMA:
SALUT

Continua la lectura de Els costos sanitaris del sobrepès i l’obesitat pujaran un 50% la pròxima dècada

Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

Una declaració de 28 articles, emesa per l’Assemblea General de la ONU, recolza l’activitat dels camperols i recorda que el 70 per cent dels aliments del planeta són produïts per agricultors familiars.

Amb 28 articles, la Resolució final aborda tots els beneficis de l’agricultura camperola, la necessitat d’un model agropecuari sense agrotòxics ni transgènics, i reafirma l’íntima vinculació entre la vida camperola i els drets humans.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251049&titular=por-la-producci%F3n-campesina- Continua la lectura de Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

El sòl ja no suporta tanta  quantitat de residus que generem. 400.000 tones de metà i 540.000 de nitrogen al cap de l’any, realment cal tant?

Prepara una ordre per declarar sobresaturats per nitrogen els termes d’Albalatillo, Alfántega, Altorricón, Castillonroy, Mirambell. Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Seine, Vencillón, Mainar i Vila-real d’Huerva

Descarta que, excepte vuit dels anteriors, cap dels més de 120 pobles els aqüífers es consideren vulnerables superi els límits declarats com tolerables

L’Executiu admet que “en determinades zones d’Aragó ha una sobresaturació d’explotacions ramaderes intensives”

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Gobierno-Aragon-granjas-soportar-estiercol_0_854965016.html Continua la lectura de El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

Aquest és el color d’un filtre després d’aspirar 24 hores l’aire de Granada

La foto compara un filtre sense utilitzar amb un altre recollit el passat 2 de gener pel Grup de Recerca de Física de l’Atmosfera a la ciutat andalusa

Aquesta contaminació per sutge captada per una bomba d’aspiració equivaldria al que respira una persona en 100 dies

La contaminació atmosfèrica provoca al voltant de set milions de morts anuals a tot el món. El creixement i concentració de la població en les ciutats així com la manera en què es consumeix energia en les mateixes a través del transport o sistemes de calefacció i aire condicionat, entre d’altres, comporta l’emissió de grans quantitats de gasos perjudicials per a la salut .

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/color-filtro-despues-aspirar-Granada_0_854964843.html

A la izquierda, un filtro sin utilizar. A la derecha, otro igual después de bombear durante 24 horas aire de la calle de Granada el pasado 3 de enero con un captador de alto volumen, una bomba de aspiración. En concreto, de una estación de medición ubicada a 15 metros del suelo, en la terraza del Centro Andaluz de Medio Ambiente (CEAMA), en la periferia de la ciudad andaluza. Continua la lectura de Aquest és el color d’un filtre després d’aspirar 24 hores l’aire de Granada

Cinc treballadors del metro, afectats per l’amiant dels trens i les instal·lacions

 Anem tard. TMB reconeix que hi podria haver més treballadors afectats per amiant. Veure també https://www.ccma.cat/324/tmb-reconeix-que-hi-podria-haver-mes-treballadors-afectats-per-amiant/noticia/2896560/

Fa un mes Johnson & Johnson es va desplomar a la borsa por el anuncio sobre la presencia d’amiant en el seu talc per a nadons. Veure també :https://www.semana.com/mundo/articulo/johnson–johnson-se-desplomo-en-la-bolsa-por-reporte-sobre-asbesto-en-su-talco-para-bebes/595165

L’amiant o asbest és un dels components del fibrociment, un material de construcció. Està compost per fibres microscòpiques que poden romandre en l’aire el temps suficient perquè suposin un risc respiratori. Les malalties que pot provocar són les de l’aparell respiratori: càncer de pulmó, mesotelioma maligne i asbestosi.

https://www.ccma.cat/324/cinc-treballadors-del-metro-afectats-per-lamiant-dels-trens-i-les-installacions/noticia/2896334/

Els sindicats del metro han revelat que hi ha cinc treballadors amb afectacions provocades per la presència d’amiant a instal·lacions i trens.

Pateixen un engruiximent de la pleura, una malaltia que no és maligna però que els obligarà a sotmetre’s, de per vida, a proves anuals per detectar possibles problemes respiratoris.

Segons TMB, l’aparició d’alguns casos era previsible quan es van començar a fer les anàlisis a 600 treballadors. L’empresa, però, diu que no són patologies greus.

La notícia l’ha avançat Nació Digital que xifra en dos els treballadors afectats. TV3 ha pogut confirmar que els operaris diagnosticats ja en són cinc.

Un cotxe del metro al taller de La Sagrera de TMB (ACN)

A l’octubre, Transports Metropolitans de Barcelona va trobar amiant en 38 dels 109 cotxes que havia analitzat. Com ja va passar en el primer cas detectat, l’amiant dels 38 casos es trobava en la pintura antisoroll​ dels baixos dels vagons. Segons va afirmar TMB en aquell moment, això no suposava cap perill ni per als passatgers ni per al personal de l’empresa.

El conseller delegat de TMB, Enrique Cañas, va assegurar que les garanties de la qualitat de l’aire a la xarxa de metro eren “totals” i que els 38 vehicles afectats continuarien circulant els 3 o 4 anys que els queden de vida útil.

En general, aquests trens, de les sèries 3000 i 4000, van ser fabricats la segona meitat dels anys 80 i, per tant, són els primers de la flota que seran renovats pel fet d’arribar al final de la vida útil.

https://www.20minutos.es/noticia/3263768/0/que-es-amianto-enfermedades/

Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.

La perillosa caravel·la portuguesa va arribar  també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1089073/peligrosa-carabela-portuguesa-llega-playas-mallorca

El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.

La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses