Arxiu de la categoria: ORGANITZACIÓ EUROPEA INVESTIGACIÓ NUCLEAR

“Haciendo amigos”

Fent amics podria ser el títol de l’article publicat al diari “Público” (veure http://ctxt.es/es/20170208/Politica/11016/Portugal-España-queja-almacen-Almaraz-energia-nuclear.htm) sobre el conflicte España-Portugal per l’ATI (magatzem temporal individualitzat) de la central d’Almaraz. Ja vaig posar un altre post sobre el tema (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/07/almaraz-i-portugal/), on explicava el perquè Portugal amenaçava a Espanya de interposar una denúncia per l’ATI.

Però el govern d’Espanya ha decidit passar de les seves obligacions – en aquest cas realitzar els estudis d’impacte ambiental necessaris per la ubicació de l’ATI – i, en una postura xulesca (pròpia com no de la marca Espanya), demanar a Portugal que realitzi ell mateix els estudis necessaris per la ubicació del ATI. En una postura similar a la de Trump amb els mexicans el Sr. Rajoy ha decidit fer el mateix amb els portuguesos. I així li va. Ha aconseguit unir a tots els parlamentaris portuguesos en contra de la dita acció per primer cop en molts anys, i ja te mèrit. El problema és que Portugal ha posat una denúncia davant la comissió Europea i això no tant sols comportara o pot comportar una sanció econòmica sinó previsiblement un conflicte diplomàtic que implica temps de resolució. I precisament el que no sobra en el cas de la gestió dels residus produïts per les centrals espanyoles és temps. Existeix una gran quantitat que cal emmagatzemar.

En resum: Una sàvia decisió que pot comportar – penso que serà així – una llarga llista de problemes associats. Problemes que es podrien haver evitat tant sols dialogant i entenent que existeixen una sèrie d’obligacions inherents a qualsevol projecte que un decideix fer. Obligacions que li són pròpies i que no pot pretendre que faci l’altre (que en aquest cas és el que pateix l’acció). Però aquest govern, manat des de l’ombra per els poders fàctics (entre ells les elèctriques propietàries de les centrals nuclears), ha pres la pitjor decisió. Continua la lectura de “Haciendo amigos”

Chernòbil per fi a cobert

Desprès de l’accident de Chernòbil, el pitjor conjuntament amb Fukushima de la història de l’energia nuclear, es va haver d’aïllar la central afectada amb un sarcòfag. Dins varen quedar les restes de la fusió del reactor i material altament contaminat. Tot aquest material trigarà segles en ser inactiu i, conjuntament amb el material enterrat en les rodalies de la central, va haver de ser aïllat per evitar que la contaminació és disperses. En tot la operació varen participar milers de persones que varen quedar contaminades. Moltes d’elles han anat morint al llarg d’aquest anys. Mentre que les autoritats tant sols reconeixen prop d’un centenar de morts, la xifra de contaminats indica que probablement estem parlant de milers de morts (veure https://www.youtube.com/watch?v=uBv4lN3IGZ0).

Però el sarcòfag construït en primera instància, aixecat de manera heroica per milers de soldats i personal dut a la força, no era prou per resistir el pas dels anys amb el perill que això suposava. Ja en aquell moment tothom donava per fet que caldria construir-ne un altre en un futur no gaire llunya. El problema: El cost de l’obra i la seva complexitat.

Ara, desprès de 30 anys de l’accident (succeït al 1986), el reactor afectat (el nº 4) ha sigut cobert amb un nou sarcòfag de 30000 tones de pes i 257 m d’ample. El cost de l’obra ha sigut de més de 1300 milions d’euros. Desprès d’això ja podran començar les obres de demolició i descontaminació de la zona afectada que es calcula que costaran més de 2500 milions d’euros i finalitzaran abans del 2030. Tota aquesta gran quantitat de diners surt d’aportacions internacionals, o sigui de les nostres butxaques.

Tot el procés de cobertura del reactor pot llegir-se en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/Chernobil-fin-cubierto_0_585491682.html) Continua la lectura de Chernòbil per fi a cobert

Els serveis del CSN a la indústria nuclear

Penjo avui dos articles de Miguel Muñiz sobre el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El CSN és “el organismo público que tiene como misión “proteger a los trabajadores, la población y el medio ambiente de los efectos nocivos de las radiaciones ionizantes, propiciando que las instalaciones nucleares y radiactivas sean operadas por los titulares de forma segura, y estableciendo las medidas de prevención y corrección frente a emergencias radiológicas, cualquiera que sea su origen.

Com és pot llegir en els dos articles, hi ha proves més que evidents que res del que hauria de fer aquest organisme ho fa (veure http://www.mientrastanto.org/boletin-149/notas/los-servicios-del-csn-a-la-industria-nuclear i http://www.rebelion.org/noticia.php?id=217686). Un ens públic pagat amb els diners de tots que no fa el que hauria de fer i es posa del costat dels interessos privats. Aquesta és la situació. I no importa si hi ha perill per a les persones o no. Abans els diners que la salut i la seguretat. I la pregunta que sorgeix és: ¿ Qui controla doncs a les centrals nuclears ? ¿ Qui dirigeix el CSN i s’encarrega de que faci el que li toca fer? Cada vegada penso més en Springfield i el senyor Burns….

Malauradament, els “trolls” (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Troll_(Internet)) contractats i els periodistes afins, aconsegueixen que la opinió pública segueixi anestesiada. I no només en aquest tema, sinó en molts altres davant dels quals la gent hauria de rebel·lar-se si sabés tot el que en realitat passa o pot passar (tot i que sovint hi ha molta gent que “prefereix no saber”). Continua la lectura de Els serveis del CSN a la indústria nuclear

Peces defectuoses a Almaraz i Ascó

Quan llegeixo notícies com aquesta, apareguda al diari “Kaos en la red” (veure http://kaosenlared.net/almaraz-y-asco-dos-nucleares-espanolas-que-operan-con-piezas-francesas-defectuosas/), m’imagino la central nuclear d’Springfield a la sèrie dels Simpson’s. En la sèrie, el Sr. Barns és l’amo de la central i fa tot el possible per guanyar molt sense gastar gens. De fet, els accidents i avaries són el pa de cada dia a la central d’Springfield. La cura que té en Homer Simpson en la seva feina és inenarrable. Et fas un tip de riure quan ho veus i penses que quines bestieses.

Però de vegades la realitat s’acosta a la ficció. Si es llegeix amb atenció l’article, un se’n adona de tots els errors en cadena que han hagut d’haver per tal que aquestes peces defectuoses estiguin ara encara instal·lades en els generadors de vapor de les centrals nuclears d’Ascó i Almaraz. I se sap de l’existència d’aquests defectes a través de les denúncies fetes per Greenpeace. Si no, les peces seguirien en aquests llocs fins a saber quan.

Però ja se sap que no cal preocupar-se. Les centrals nuclears son prou segures per no haver de preocupar-se. Mai tenen accidents ni avaries. Chernòbil i Fukushima son anècdotes en la història de les centrals nuclears en el món….. I per cert, anècdotes pagades amb diners públics. Si ho sabés el Sr. Barns, provocaria un gran accident per tal que amb diners públics es pogués reconstruir la central d’Springfield i així seguir guanyant diners. Continua la lectura de Peces defectuoses a Almaraz i Ascó

Palomares….60 anys després

És l’any 1966, a Espanya governa el dictador Franco que després de fer un cop d’estat va derrocar el govern legalment constituït de la segona República. En plena guerra freda entre la URSS i els USA, un bombarder B-52 xoca contra un avió d’abastiment i quatre bombes d’hidrogen (https://es.wikipedia.org/wiki/Proceso_Teller-Ulam) cauen sobre el poble de Palomares (Almeria).

Per tal de netejar la zona els USA envien a tot el personal disponible pensant que no hi ha perill de radiació, això vol dir sense la protecció necessària. Entre el personal hi ha músics, cuiners i depenents de comestibles de l’exercit dels USA, és a dir personal sense cap tipus de qualificació per treballar amb material radioactiu…..però ja sabem que la radiació és bona!!.

A Espanya el ministre d’informació i turisme, Manuel Fraga Iribarne (aquell que deia que “la calle es mia”, que va ser un dels fundadors del diari “El País”, que va fundar Alianza Popular (que després va donar lloc al  PP) i que a més va estar en el govern que va decidir executar a “Salvador Puig Antich” en represàlia per la mort de l’almirant Carrero Blanco), és banya a les aigües de les platges de Palomares per tal de fer veure que no hi havia cap perill….. Continua la lectura de Palomares….60 anys després

El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.

Penjo avui un article sobre els efectes de l’accident de Chernobyl a l’antiga Unió Soviètica publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/contaminacion_radiactiva-Chernobil-energia_nuclear_0_509199814.html).

Ja han passat 30 anys des de l’accident de Chernobyl. 30 anys des del pitjor accident nuclear que va deixar tota una zona d’Ucraïna contaminada per milers d’anys. L’accident ca succeïr el dissabte 26 d’Abril de 1986 a la central nuclear Vladimir Illich Lenin propera a la població de Prypiat. Des del primer moment les autoritats soviètiques van tractar de tapar i ocultar l’accident, cosa bastant habitual no tant sols a la Unió Soviètica sinó a tots els llocs del món on hi ha hagut accidents nuclears. Perquè si bé la energia nuclear d’ús militar llença una estratègia de la dissuasió cap a l’exterior, la energia nuclear d’ús civil imposa una dissuasió fèrria en el interior al comprometre a la societat – de manera irreversible – en la gestió de les seves instal·lacions i les seves deixalles. Aquesta dissuasió interna es manifesta sempre en el silenci – dels medis de comunicació controlats pels lobbies nuclears – davant dels accidents (com és el cas en l’actualitat de Fukushima) i per l’externalització dels costos derivats de la seva gestió.

En el cas de Chernobyl cal destacar la gran quantitat de gent, molts d’ells obligats a la força, que van haver de treballar per tal de pal·liar els efectes de l’explosió i posterior fusió del nucli de la central nuclear. Molta d’aquesta gent ha mort ja o bé està malalta sense que es reconegui la seva feina. Son els herois invisibles en molts casos, que com a Fukushima, treballen i moren perquè els demés puguin viure. A la central de Chernobyl van participar unes 600000 persones en les tasques de segellat i neteja de la central (en total el nombre d’afectats varen ser a banda dels 600000 de la neteja, 5000000 de persones que vivien en àrees contaminades i 400000 en àrees greument contaminades). Segellat que va comportar la construcció d’un enorme sarcòfag que va ser completat al any 2000. Aquest sarcòfag té com a missió aïllar tot el material fos del nucli que no va poder ser extret i que encara emet i emetrà radiacions altament contaminants. Degut a que el sarcòfag ha estat exposat a l’acció de la meteorització, s’ha anat degradant i en l’actualitat ja hauria d’haver-se construït un altre per tal de seguir aïllant totes les restes contaminades. El problema és el seu cost: més de 1000 milions d’euros a pagar entre tots els països europeus ( o sigui tots nosaltres). Abans de construir el nou sarcòfag s’haurà d’extreure tot el material fos del nucli que encara està dins del reactor afectat i dipositar-lo en un magatzem prèviament construït. (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Chernóbil).

Però la contaminació no va restar tant sols a Ucraïna, com la contaminació de Fukushima no s’ha quedat tant sols al Japó. La contaminació, principalment sota la forma de Cs-137 que va ser dispersat pel vent, va arribar a diversos països del nord d’Europa (veure Fig. 1)

Fig 1. Països nordeuropeus on va arribar la contaminació de la central nuclear de Chernobyl (gràfic extret de Wikipèdia)

Aquesta contaminació va significar restriccions en determinats aliments com podem llegir en un fragment de la wikipèdia: Continua la lectura de El llegat radioactiu de Chernobyl a Europa 30 anys desprès.

I la història segueix….

Nou capítol del cas “Villar de Cañas”. Si el de l’emplaçament del magatzem temporal (?) de residus nuclears. Ara, i segons l’article aparegut al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/clm/Fracasa-Rajoy-paralizar-proteccion-ambiental_0_465454195.html), el Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa ha desestimat la sol·licitud presentada pel govern de Mariano Rajoy (govern del PP) que demanava la suspensió de l’ampliació de zona protegida feta per la Junta de Castella-La Mancha (governada pel PSOE). Això vol dir que de moment no pot haver-hi l’emplaçament del magatzem. Veurem si amb una mica de sort s’acaba instal·lant el magatzem, si és necessari fer-ho, en un indret que els tècnics (i no els polítics) avalin. Continua la lectura de I la història segueix….

Els físics de partícules determinen amb precisió la massa del Higgs

El CERN fa un balanç positiu del funcionament del superaccelerador LHC a alta energia, tot i que detecta alguns problemes. L’LHC s’endinsa en l’univers desconegut.La incertesa en el valor de la massa del Higgs s’ha reduït així gairebé en un 30%. Continua la lectura de Els físics de partícules determinen amb precisió la massa del Higgs

Més enllà del pentaquark

El reciente descubrimiento del llamado pentaquark,una nueva partícula observada en el gran colisionador (LHC) de Ginebra, ha cogido desprevenido a más de un científico. No tanto por el interés del descubrimiento, algo que es evidente, sino porque no es lo que se esperaba de la gran instalación del CERN. “¡Nadie esperaba un pentaquark ahora!”, observa Santi Peris, físico de laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB). Continua la lectura de Més enllà del pentaquark