Arxiu de la categoria: GENERAL

Una rebel·lió global per salvar el planeta. La major amenaça per a la Terra és pensar que altres persones van a salvar-la

Només una frase resumeix l’article: La major amenaça per a la Terra és pensar que altres persones van a salvar-la. No som conscients que nosaltres som els únics responsables del que passi.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=256922&titular=una-rebeli%F3n-global-para-salvar-el-planeta- Continua la lectura de Una rebel·lió global per salvar el planeta. La major amenaça per a la Terra és pensar que altres persones van a salvar-la

Quins són els països més desforestats del món …

30 camps de futbol per minut, això és la xifra que nosaltres,  l’espècie humana desforesta . Una particular preocupació és la destrucció contínua del que s’anomenen boscos primaris, és a dir els boscos natius. Els arbres, claus en els ecosistemes,  són fonamentals per al món ja que funcionen com a magatzems de diòxid de carboni i tenen un paper clau en la regulació del canvi climàtic global.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-48060343

Los bosques y selvas siguen desapareciendo en el mundo, aunque hay algunas buenas noticias.

En 2018, se perdieron alrededor de 12 millones de hectáreas de vegetación en las regiones tropicales. Esto equivale a 30 campos de fútbol por minuto.

Si bien la cifra del año pasado muestra una disminución con respecto a 2016 y 2017, sigue siendo la cuarta tasa más alta de pérdidas desde que comenzaron los registros en 2001.

Continua la lectura de Quins són els països més desforestats del món …

2019, Any Mundial de la Taula Periòdica, per què?

En 2017, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir proclamar a 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica. La principal raó és que enguany  es complirà el 150 aniversari de la seva creació per part del científic rus Dmitri Mendeleev. Gestionat a través de la UNESCO, se celebrarà la cerimònia d’obertura el proper 29 de gener a la seva seu de París. (IYPT2019).

La IUPAC, que també celebra el 2019 el seu propi centenari, és una altra de les organitzacions que dóna suport a aquesta iniciativa. És l’autoritat mundial en nomenclatura química, l’encarregada de denominar els nous elements de la taula periòdica de forma oficial.

Altres associacions que promouen l’IYPT2019 són la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), l’Associació Europea de Ciència Química i Molecular (EuCheMS), el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU), la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència i la Tecnologia (IUHPS).

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és reconèixer la funció crucial que exerceixen els elements i les ciències fonamentals, especialment la química i la física, en el desenvolupament sostenible.  La celebració també retrà homenatge als últims quatre elements superpesants afegits a la taula periòdica: nihonio (Nh), moscovio (Mc), téneso (Ts) i oganesón (Og). El descobriment i denominació de tots ells va ser el resultat d’una estreta col·laboració científica internacional.

El 1869 el químic rus Dmitri Mendeléiev va presentar el seu sistema d’ordenació dels elements que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una icona de la ciència i la cultura. Els elements de la natura s’han agrupat de diverses formes al llarg de la història, però va ser fa 150 anys quan el rus Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Tobolsk, 1834 – Sant Petersburg, 1907) va presentar una taula periòdica per reunir-los a tots, fins i tot a els que estaven per descobrir. Amb les aportacions d’altres científics aquesta taula s’ha convertit en el colorit cor de la química que coneixem avui.

Un element químic és la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant de 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.

Fins ara s’han descobert i confirmat 118 elements químics. Els quatres últims són el nihonio, el moscovio, téneso i oganesón. Grans laboratoris del Japó, Rússia, EUA i Alemanya competeixen per ser els primers a obtenir els següents: el 119 i el 120.

La taula periòdica és una taula on tots els elements s’ordenen pel seu nombre atòmic (nombre de protons), una disposició que mostra tendències periòdiques i reuneix aquells amb un comportament similar en una mateixa columna.

Es tracta d’una eina única, que permet als científics predir l’aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l’univers. Més enllà del seu paper crucial en química, la taula periòdica transcendeix a altres disciplines, com la física i la biologia, i s’ha convertit en una icona de la ciència i de la cultura.

A mitjan segle XIX ja es coneixien 63 elements, però els químics no es posaven d’acord sobre la terminologia i com ordenar-los. Per resoldre aquestes qüestions es va organitzar en 1860 el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe (Alemanya), una reunió que resultaria transcendental. Allà l’italià Stanislao Cannizzaro va establir de manera clara el concepte de pes atòmic (massa atòmica relativa d’un element), en el qual s’inspirarien tres joves participants al congrés (William Odling, Julius Lothar Meyer i Dmitri Ivànovitx Mendeléiev) per crear les primeres taules.

La de Mendeléiev va ser la més trencadora en fer prediccions i deixar buits d’elements que es descobririen després, com el gal·li (1875), l’escandi (1879) i el germani (1887). Per a alguns autors, la versió definitiva de la taula es va aconseguir gràcies a les aportacions matemàtiques del britànic Henry Moseley.

La data oficial  de la taula completa  es va prendre l’1 de març de 1869 segons el calendari gregorià, perquè segons el calendari julià utilitzat a Rússia en aquella època seria el 17 de febrer, com apareix en el seu document titulat “L’ experiència d’un sistema d’elements basats en el seu pes atòmic i similitud química”

Explica la llegenda que la idea del sistema periòdic dels elements li va venir aquell dia a Mendeléiev durant un somni, però el químic rus va replicar una vegada: “Porto pensant en això des de fa 20 anys…”

https://www.lavoz.com.ar/ciencia/por-que-2019-sera-ano-de-tabla-periodica

https://www.agenciasinc.es/Multimedia/Ilustraciones/2019-Ano-Mundial-de-la-Tabla-Periodica

Veure més :

2019: Celebración de los 150 años de la tabla periódica creada por Mendeléiev

Les xarxes urbanes perden cada any més d’un bilió de litres per fuites i avaries

La factura de l’aigua cada vegada és més cara, i no per la nostra despesa. El percentatge de recursos hídrics que s’esfuma en les xarxes municipals de tot el país augmenta per la falta de manteniment i inversió mentre el rebut segueix encarint després de l’onada de privatitzacions. Desprès, en època de sequera aquest recurs és molt escàs.

https://www.publico.es/sociedad/finde-redes-urbanas-pierden-ano-billon-litros-fugas-averias.html

Casi la cuarta parte del agua que entra en las redes urbanas de abastecimiento se pierde sin llegar a su destino. Ese volumen, que supera ligeramente el billón de litros al cabo del año, está cerca de igualar por sí solo al déficit teórico que acumulan los sectores productivos del arco mediterráneo y Andalucía, que se sitúa en 1,2 una vez aplicadas las medidas de ahorro que contemplan los planes hidrológicos de cuenca. Continua la lectura de Les xarxes urbanes perden cada any més d’un bilió de litres per fuites i avaries

Els pescadors que volen salvar les aus marines de morir en els seus hams

“Si agafem ocells no podem pescar peix”. El projecte Zepamed, engegat per SEO Birdlife i la fundació Biodiversitat, busca reduir els impactes que les arts de pesca tenen en aus en perill crític d’extinció com la baldriga balear. No podem esgotar els nostres recursos

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-pescadores-quieren-salvar-aves-marinas.html

Los descartes de los grandes pesqueros de arrastre enseñaron a las aves marinas una lección fundamental: sobrevolar aquellos barcos era garantía de un botín abundante, de fácil acceso, rápido y predecible para su supervivencia diaria. Más aún desde que las poblaciones de sus presas naturales comenzaron a descender estrepitosamente a consecuencia de la sobreexplotación pesquera y la degradación de los mares.

Con el tiempo, gaviotas, cormoranes, alcatraces o charranes han aprendido a beneficiarse del pescado sin valor comercial que los pescadores tiran por la borda, o de aquel que se usa como cebo, como un recurso habitual de su alimentación. Tanto, que algunas aves, como las pardelas, han adaptado sus desplazamientos naturales para seguir a los barcos en los días de diario cuando salen a faenar. El esfuerzo de los largos recorridos y la búsqueda intensiva de sardina y calamar, su principal alimento, se limita ya sólo a los fines de semana. Continua la lectura de Els pescadors que volen salvar les aus marines de morir en els seus hams

Alumnes educats en sostenibilitat, futurs ciutadans conscienciats

Aquesta és la clau. Educar per salvar el planeta. Sabrem fer-ho ? Potser és la major tasca que tenim com a professors, i no sé com ho farem, però  és el major treball que hem de fer com a educadors. Ens hi juguem el nostre futur, el de tota la humanitat. No es tracta d’afegir una nova assignatura, sinó que els valors de protecció del medi ambient estiguin sempre contemplats en l’activitat escolar

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20180911/alumnos-educados-sostenibilidad-ciudadanos-concienciados-7011602 Continua la lectura de Alumnes educats en sostenibilitat, futurs ciutadans conscienciats

L’energia eòlica i solar podrien fer que el Sàhara fos més verd

Aquesta mesura permetria disminuir el ritme de l’escalfament global, sosté un estudi publicat a ‘Science’.

L’estudi va trobar que els parcs eòlics augmentarien les precipitacions perquè augmentarien la temperatura al atreure aire calent durant la nit i disminuirien la velocitat del vent en crear més fricció. Això portaria a duplicar les precipitacions en els llocs on s’instal·lin els parcs eòlics.

L’estudi publicat al diari científic Science està basat en simulacions informàtiques sobre l’efecte que tindria cobrir un 20% del desert més gran del planeta amb panells solars i 3 milions de turbines de vent.

Un parc solar i eòlic de més de 9 milions de quilòmetres quadrats seria “en aquesta escala, suficient per proveir d’energia al món sencer”, diu l’informe. Continua la lectura de L’energia eòlica i solar podrien fer que el Sàhara fos més verd

La infinita llista d’amenaces per als esculls de corall

Canvi climàtic, contaminació, sobrepesca… que queda dels coralls després de tot això?

Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous del fílum cnidaris. Les colònies de corall estan formades per milers d’individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides. El que normalment s’anomena “corall” són les restes calcàries de l’animal.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/181605/La-infinita-lista-de-amenazas-para-los-arrecifes-de-coral?utm_source=MailingList&utm_medium=email&utm_campaign=La+infinita+lista+de+amenazas+para+los+arrecifes+de+coral

Los últimos tres años han sido especialmente virulentos para los arrecifes de coral y se prevé que su delicada situación incluso empeore durante las próximas décadas debido a la grave amenaza que, además de la sobrepesca y la contaminación, representa el cambio climático.

Se confía, no obstante, en que la llamada de atención proclamada por la campaña The Ocean Agency en el Año Internacional del Arrecife, que lidera la Iniciativa Internacional de Arrecifes Coralinos, en colaboración con el Programa Ambiental de las Naciones Unidas, contribuya a remover conciencias y marque un punto de inflexión de cara a la conservación de estos tesoros de la naturaleza.

La infinita lista de amenazas para los arrecifes de coral

Gobiernos, ONGs, empresas y ciudadanos están llamados a la acción desde la unidad y el trabajo conjunto para hacer frente a una crisis sin precedentes, toda vez que ya ha desaparecido el 50% de los arrecifes de coral. Continua la lectura de La infinita llista d’amenaces per als esculls de corall

Gairebé un milió de virus desconeguts amenacen l’espècie humana

L’enemic és a casa. A la natura hi ha centenars de milers de patògens en la naturalesa que podrien infectar les persones, els desconeixem. El projecte Viroma Global pretén identificar a tot ells. Cada any o cada dos anys es produeix un nou brot d’una malaltia, ja sigui Zika, Ebola, SARS, que acaba amb la vida de molta gent i produeix pèrdues de milers de milions de dòlars.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180224/441022617813/virus-amenazan-humanos-proyecto-viroma.html

Gripe, herpes, neumonía, ébola, zika, y así hasta completar los 263 virusque se conocen con capacidad para infectar a los humanos y que cada cierto tiempo causan brotes o epidemias en distintas regiones del planeta. Y sin embargo, no son ni la punta del iceberg. Un grupo de científicos, liderados por Peter Daskak de EcoHealth Alliance , publica esta semana en Science un artículo en el que cuantifican que hay al menos 1,68 millones de virus por descubrir en la naturaleza, de los cuales entre 631000 y 827000 son potencialmente peligrosos para el ser humano y podrían dar lugar a nuevas pandemias. Continua la lectura de Gairebé un milió de virus desconeguts amenacen l’espècie humana

Permacultura, cap a una cultura de pau

No ens n’adonem, però la majoria de les coses que estan destrossant el medi ambient són legals “. És el testimoni d’un dels protagonistes del documental “Canvi permanent”, que veu com productes tan quotidians en la vida de les persones com la passa d’envasos, l’oli de palma o fins i tot, la base de les típiques espelmes de cera de parafina que resulten estar fetes de petroli.

La permacultura és un conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible,[1] molt eficient en energia (treball manual i mecànic…) i respectuosa dels éssers vius i llurs interrelacions recíproques.

Suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles, l’objectiu de la qual és crear un ecosistema productiu en aliments així com en altres recursos útils, tot deixant a la natura “salvatge” el més gran espai possible.

Utilitza conceptes d’ecologiapaisatgisme, l’agricultura, eològicabiomimèticaèticafilosofia i de pedologia.

La permacultura convida a posar en relació aquests aspectes teòrics amb les observacions realitzades sobre el terreny. La base de la permacultura no és només analitzar els components d’un sistema individual, sinó també tenir en compte llurs interaccions amb la finalitat de produir un coneixement de l’ecosistema en el context d’un ús per a l’ésser humà. Tot i que sovint la qualifiquen de ciència els seus promotors, no és una ciència dita convencional, és a dir, d’acord amb els criteris científics, i tractada amb el mètode científic, perquè està mal documentada en la literatura científica avaluada en comitès de pars.

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/180522/Permacultura-hacia-una-cultura-de-paz

La permacultura nace en Australia a principios de los años 70 como un sistema agrosilvopastoril que intenta establecer un método de observación prolongada y reflexiva del suelo, en contra de la generalizada manera de conrear que es el monocultivo. Se trata de un fuerte movimiento social. Continua la lectura de Permacultura, cap a una cultura de pau