Arxiu de la categoria: ASTROFÍSICA

Els anells de Saturn són més joves que el seu planeta

L’edat dels populars anells de Saturn era una de les qüestions que més intrigava als astrònoms que estudien aquest gegant gasós. Ara, els últims mesuraments revelen que es van formar molt més tard que el planeta, probablement en l’època en què els dinosaures poblaven la Terra.

L’origen dels anells podrien ser antigues llunes que es van destruir o un cometa atrapat i esquinçat per la gravetat de Saturn

https://www.publico.es/ciencias/sistema-solar-anillos-saturno-son-jovenes-planeta.html

Tras más de una década explorando Saturno, sus anillos y satélitesla sonda Cassini se desintegró en la atmósfera del sexto planeta del sistema solar en septiembre del 2017. Pero hasta su ‘último aliento’ estuvo recopilando datos cruciales para resolver algunas de las incógnitas del universo.

La revista Science publica esta semana las últimas mediciones sobre el sistema de Saturno que indican que los anillos no se formaron junto con el gigante gaseoso, sino que son mucho más jóvenes. Según los resultados, los anillos tienen sólo entre 10 y 100 millones de años, mientras que la antigüedad de Saturno es de unos 4.500 millones de años.

“Con la información de Cassini hemos podido determinar la masa de los anillos de Saturno (alrededor de 1,54 X 1019 kg), una medida que aporta fuertes evidencias de que estos no se formaron al mismo tiempo que el resto del sistema solar, sino más tarde. Es probable que se crearan cuando los dinosaurios poblaban la Tierra, lo que demuestra que el universo es mucho más dinámico de los que pensábamos”, declara Luciano Iess, investigador de la Universidad de Roma de La Sapienza y líder del equipo de científicos de de EEUU e Italia que ha realizado el estudio. Continua la lectura de Els anells de Saturn són més joves que el seu planeta

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Una violenta explosió mai vista abans desconcerta als astrònoms

Una possibilitat és que fos una supernova que genera un monstruós zombi estel·lar, un tipus d’estrella de neutrons que gira a gran velocitat sobre si mateixa i que té un intens camp magnètic. Desenes de telescopis es van girar cap al fenomen per comprendre la seva procedència; encara no tenen resposta.

Les proves fins ara no permeten descartar ni confirmar que ha passat. No obstant això, la intensa radiació detectada durant les setmanes posteriors al descobriment suggereix que hi ha algun tipus de motor intern que aporta energia.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190111/454070152462/explosion-cosmica-investigacion-astronomos-supernova.html

Una explosión cósmica sin precedentes ha sacudido el mundo de la astronomía. El pasado junio, el telescopio Atlas del observatorio de Haleakala (Hawái) detectó un estallido inusualmente luminoso en el cielo que no encajaba con ningún fenómeno conocido. Análisis posteriores han revelado que se trata de un tipo de objeto nunca antes observado y que abre nuevas vías de investigación. Continua la lectura de Una violenta explosió mai vista abans desconcerta als astrònoms

Xina aconsegueix, per primera vegada en la història, allunar a la cara oculta de la Lluna

Aquest dijous va ser un dia històric per a la humanitat, ja que es va allunar amb èxit a la cara oculta de la Lluna. Per entendre el que significa “l’altre costat” de la Lluna, és important destacar que la Lluna es troba en rotació sincrònica al voltant de la Terra. Això vol dir que empra el mateix temps a realitzar una translació al voltant del nostre planeta que en rotar sobre el seu eix, de manera que no podem veure la seva cara oculta o “costat fosc”.

Anteriorment, altres naus espacials van poder observar aquesta cara oculta, però cap va aterrar en ella. Tot va començar amb la nau espacial soviètica Luna 3 la qual va realitzar les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna a l’octubre de 1959.

Si bé amb el temps s’han enviat sondes a moltíssims llocs de l’espai i s’han fotografies de la cara oculta de la Lluna, no s’havia allunar en ella. Per què? No era tan fàcil com semblava. A priori, es tindrien problemes de comunicació això va fer que els països no tinguessin interès en anar-hi. Avui les comunicacions entre la sonda i la Terra han sigut possibles gràcies a un satèl·lit, Queqiao, posat en òrbita el passat mes de maig i que opera a manera de “mirall” transmissor d’informació entre els centres de control a la Terra i la Chang’i 4

La Xina ho ha aconseguit en una històrica missió. Tal com la URSS va prendre les primeres fotografies fa gairebé sis dècades, la Xina ha aconseguit baixar a un cràter en aquest costat de la Lluna. Un allunatge que segurament lliurarà informació valuosa per als científics . Continua la lectura de Xina aconsegueix, per primera vegada en la història, allunar a la cara oculta de la Lluna

La NASA arriba a l’astre més llunyà mai explorat

Aquesta propera matinada, a més de canviar d’any, la humanitat tornarà a fer història. S’endinsarà en els límits del Sistema Solar, a 6000 milions de quilòmetres de distància, per veure per primera vegada de prop un dels misteriosos objectes que componen el cinturó de Kuiper, un disc format per milers de milions d’asteroides i cometes que envolta nostre veïnat còsmic. I ho escodrinyarà, fins saber-ho tot sobre ell.

Si va tot bé, New Horizons sobrevolarà Ultima Thule a les 6.33 del matí l’1 de gener. Encara caldrà esperar el senyal de confirmació 6 hores i 8 minuts. Les primeres imatges es publicaran el 2 de gener i durant la primera setmana de l’any, seguiran arribant altres en alta resolució.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181230/453816877675/nasa-new-horizons-mision-ultima-thule.html

La nave New Horizons de la NASA llegará el 1 de enero a las 6.33 de la mañana (hora española) a Ultima Thule, el astro más lejano jamás visitado.

Lo poco que se sabe de él es que está a 6.600 millones de kilómetros del Sol, un 12% más lejos que la distancia media a Plutón. Que su superficie es rojiza y casi tan oscura como el asfalto. Que mide unos 30 kilómetros de longitud. Y que tiene forma irregular.

La misión debe aclarar cómo es el cinturón de Kuiper, el gran anillo de mundos helados que hay más allá de Neptuno

Todo el resto deberá averiguarlo New Horizons cuando sobrevuele Ultima Thule el 1 de enero: su forma y tamaño precisos, si tiene lunas o anillos, su composición o su temperatura. Incluso si se trata de un solo asteroide, o de varios que se mantienen unidos por la gravedad, ya que las fotos tomadas hasta ahora no lo han podido aclarar.

Será un breve encuentro, ya que New Horizons está volando a 50.000 kilómetros por hora, demasiado rápido para ser atrapada por el débil campo gravitatorio de Ultima Thule y poder quedarse en órbita a su alrededor. Pero los responsables de la misión esperan que las observaciones realizadas entre el 31 de diciembre y el 2 de enero ayuden a comprender mejor el cinturón de Kuiper, el enorme anillo formado por millones de pequeños astros helados que se encuentra más allá de la órbita de Neptuno. Continua la lectura de La NASA arriba a l’astre més llunyà mai explorat

Galileu: Com el GPS europeu canviarà les nostres vides

El GPS és la prova que la teoria de la relativitat existeix. La dilatació temporal fa que cada dia sigui obligatori actualitzar el GPS per no aïllar-nos del temps de la terra.  Això explicava l’alumne que enguany tutoritzo com a treball de recerca. El títol del seu treball: Viatjar l’en temps. És una realitat possible.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20181222/453672369759/galileo-gps-europeo-navegacion-satelite-semana-europea-espacio.html

A partir de 2020, se podría acabar el perderse en una ruta por culpa del GPS. Ese año comenzará a operar en todo su potencial Galileo, elsistema de navegación por satélite que Europa está construyendo y que ofrecerá una precisión sin igual en el mundo.

La Unión Europea decidió crear Galileo para no depender de los sistemas de navegación por satélite de otros países: el GPS estadounidense –aunque sea el nombre que se aplica coloquialmente a todos los sistemas de navegación por satélite, en realidad pertenece al gobierno de Estados Unidos–, el GLONASS ruso y el chino BeiDou.

En estos momentos, Galileo cuenta con 26 satélites en órbita; los últimos tres fueron lanzados por la Agencia Espacial Europea (ESA) en julio. La constelación completa la formarán 30 satélites, tres de los cuales actuarán de reserva por si se produjeran averías. Desde una órbita a 23.222 kilómetros de altitud, por su inclinación ofrecerán una mejor cobertura del globo que el resto de sistemas, especialmente en las latitudes más polares, informa a Big Vang Rodrigo da Costa, director del programa de servicios de Galileo de la Agencia Europea de Navegación por Satélite (GSA por sus siglas en inglés).

Galileo ofrecerá una mejor cobertura del globo que el resto de sistemas de navegación. Especialmente en las regiones cercanas a los polos, como Escandinavia, donde la navegación mediante GPS es poco precisa Continua la lectura de Galileu: Com el GPS europeu canviarà les nostres vides

Descobreixen Farout, el planeta més llunyà del sistema solar

Astrònoms nord-americans han descobert un petit planeta, l’objecte més llunyà que s’ha detectat mai dintre del sistema solar. És 120 vegades més lluny del Sol que la Terra.

Els tres autors del descobriment són Scott S. Sheppard, de la Carnegie Institution of Science; David Tholen, de la Universitat de Hawaii, i Chad Trujillo, de la Universitat del Nord d’Arizona. Les imatges que han fet possible la troballa es van prendre amb el telescopi japonès Subaru, que té una lent de vuit metres de diàmetre i està instal·lat al con del Mauna Kea, un volcà adormit de Hawaii de més de quatre mil metres d’altura.

El nom provisional i sistemàtic del nou planeta és 2018 VG18. Però els descobridors li han volgut donar una mica més d’atractiu i per això l’han anomenat Farout. Expliquen que és el que va exclamar Sheppard quan el va veure. El nom comprimeix en una sola paraula una expressió, “far out”, que significa molt lluny, però que en llenguatge informal també vol dir “genial” o “fantàstic”.

El descobriment ha estat descrit a la pàgina web de la Carnegie Institution of Science, Forma part de la recerca que fa l’equip d’investigadors d’objectes molt llunyans al sistema solar. Un dels objectius és localitzar l’hipotètic Planeta X, un gran astre que es trobaria en els confins del nostre sistema planetari i que seria responsable, amb la seva força gravitatòria, de les peculiars òrbites observades en diversos planetes més petits.

L’existència del planeta X va ser proposada el 2014 per l’equip que ara ha descobert Farout, quan ells mateixos van observar per primer cop el 2012 VP113, que van batejar com a Biden, per qui aleshores era vicepresident dels Estats Units, sota el mandat d’Obama.

Biden és a una distància de 84 Unitats Astronòmiques (UA), és a dir, 84 vegades més lluny del Sol que la Terra –una UA és la distància Terra-Sol i equival a 150 milions de quilòmetres. Els mateixos astrònoms van descobrir l’octubre passat un altre planeta, 2015 TG387. El van anomenar Goblin –follet–, perquè va ser vist per primer cop quan s’acostava la nit de Halloween. És a 80 UA.

Tots aquests astres són massa lluny dels planetes gegants del sistema solar, com Neptú, perquè les seves òrbites en rebin la influència. Això fa pensar en algun gran astre en aquella regió de l’espai. Seria el Planeta X.

Farout és a 120 UA, tres vegades i mitja més lluny del Sol que Plutó, el planeta que fa anys va baixar de categoria i ara es considera planeta menor. Els astrònoms diuen que trigaran uns anys a determinar la seva òrbita, però que probablement triga més de mil anys a completar una volta completa al Sol. Aquest gràfic mostra les distàncies relatives dels planetes respecte al Sol.

Distàncies relatives dels planetes al Sol (Roberto Molar Candanosa – Cortesia de Carnegie Institution for Science)

Tot i aquest moviment tan lent, el que permet descobrir planetes és precisament que, poc o molt, modifiquen la seva posició. Els estels també es mouen, però estan tan allunyats de nosaltres que aquest moviment és imperceptible en curts períodes de temps, com si fossin vaixells vora l’horitzó que, aparentment, estan aturats.

Els investigadors el van descobrir gràcies a la comparació de dues imatges consecutives. La fletxa verda assenyala la posició del planeta, que s’ha mogut en referència al fons d’estels i galàxies, que semblen fixos.

Imatges preses amb el telescopi Subaru (cortesia de Scott S. Sheppard i David Tholen)

Fins ara, el planeta més llunyà que es coneixia era Eris, que és a 96 AU. Ara, els investigadors continuaran escrutant aquella regió de l’espai per descobrir nous cossos. I entre ells esperen trobar, algun dia, el gran planeta X, que seria el novè del sistema solar. Continua la lectura de Descobreixen Farout, el planeta més llunyà del sistema solar

La NASA arriba avui a l’asteroide Bennu per investigar l’origen del Sistema Solar

L’anàlisi de les mostres pot donar llum sobre la composició química de Bennu, però també sobre la formació del sistema solar i fins i tot sobre com podria haver començat la vida a la Terra

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20181203/453302598903/nasa-osiris-rex-bennu.html

Casi 27 meses después de haber emprendido su odisea espacial, la sonda Osiris-Rex de la Nasa llegará hoy, lunes 3 de diciembre, al asteroide Bennu. El encuentro, previsto para alrededor del as 18.00 (hora peninsular) será retransmitido en directo a través de las redes sociales de la Agencia espacial americana, su canal de Youtube y su web.

Equipada con cinco instrumentos, Osiris-Rex escudriñará hasta 2021 al asteroide durante casi un año, lo mapeará y antes de emprender el camino de regreso a la Tierra, en 2023, tomará una muestra de su superficie rocosa. Pero no lo hará como otras misiones, tomando contacto con la superficie del asteroide, sino que lo hará mediante un instrumento que expulsará aire y levantará partículas de polvo, llamadas regolito, que Osiris-Rex recogerá con un brazo robótico.

Imagen del asteroide Bennu reconstruida a partir de ocho fotografías tomadas por la nave OSIRIS-REx de la NASA el 29 de octubre, desde una distancia de 330 kilómetros

Imagen del asteroide Bennu reconstruida a partir de ocho fotografías tomadas por la nave OSIRIS-REx de la NASA el 29 de octubre, desde una distancia de 330 kilómetros (NASA/Goddard/University of Arizona)

El análisis de esas partículas puede arrojar luz sobre la composición química de Bennu, pero también sobre la formación del Sistema Solar e incluso sobre cómo podría haber comenzado la vida en la Tierra. La nave también buscará polvo y gas. Continua la lectura de La NASA arriba avui a l’asteroide Bennu per investigar l’origen del Sistema Solar

Ones gravitacionals: el ressò de quatre esdeveniments còsmics arriba a la Terra

A TV3 una de las sèries de més audiència banalitza tots els conceptes de la mecànica quàntica. Això és bo, qualsevol divulgació de la ciència és bona.

Ho diem així com qui no vol la cosa, forma part del nostre llenguatge i coneixement incorporat, però fa un parell d’anys, no havíem sentit  aquesta paraula de manera tan popular: “Ones gravitacionals”. De fet el treball de recerca de l’alumne que tutoritzo aquest any  té com a títol “Viatjar en el temps” . Parla de les ones gravitacionals  en el treball com si fos un concepte del més normal.

L’anunci de quatre fusions addicionals de forats negres binaris ens aporta més informació sobre la naturalesa de la població d’aquests sistemes binaris en l’Univers i restringeix millor el ritme de successos per a aquest tipus d’esdeveniments.

Anem aprenent i encara ens queda molt. Com va dir Richard Feynman (aquest any es compleixen 100 anys del seu naixement) :

“Si vostè pensa que entén la mecànica quàntica … llavors vostè no entén la mecànica quàntica “

ttps://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181203/cuatro-nuevas-detecciones-ondas-gravitacionales-7181432 Continua la lectura de Ones gravitacionals: el ressò de quatre esdeveniments còsmics arriba a la Terra

La Insight de la NASA està a punt d’aterrar a Mart

La missió del rover Insight, de la qual pren el seu nom, és oferir una visió sense precedents no només de la superfície marciana sinó del que hi ha sota.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1262882/insight-nasa-esta-punto-aterrizar-marte?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

La NASA está a punto de aterrizar en Marte.

El último módulo de aterrizaje de la agencia espacial, conocido como InSight, se sumergirá en la atmósfera marciana y aterrizará en la superficie del Planeta Rojo el lunes 26 de noviembre.

Esto marca un momento importante para la NASA, que no ha enviado nada nuevo a Marte en seis años. El nuevo módulo de aterrizaje será una adición importante a la presencia de la agencia espacial en la superficie – la cual disminuyó después de que el rover de Opportunity dejó de responder al control de la misión recientemente, dejando a sus ingenieros temiendo que hubiera muerto en una tormenta de polvo. Continua la lectura de La Insight de la NASA està a punt d’aterrar a Mart