Arxiu de la categoria: FÍSICA

L’accident nuclear de Palomares, més enllà del bany de Fraga.

55 anys després de l’accident nuclear més greu fins a Txernòbil, la situació no està resolta i la radiació empitjora i està a un pas de la catàstrofe. A mesura que passen els anys el plutoni s’està transformant en americi, un element que emet unes radiacions encara més perilloses.

Continua la lectura de L’accident nuclear de Palomares, més enllà del bany de Fraga.

El pla de Japó de verter al mar l’aigua de Fukushima provoca la polèmica al món: Hi ha motius per preocupar-se?

Mentre Tòquio argumenta que llançar l’aigua a la mar és “una tasca inevitable” per desmantellar la planta, països veïns com la Xina i Corea del Sud qüestionen i critiquen durament la decisió.

https://actualidad.rt.com/actualidad/389317-japon-mar-agua-fukushima-polemica

La decisión del Gobierno de Japón de verter al mar el agua contaminada de la central nuclear Fukushima, siniestrada hace una década por un terremoto y un tsunami, ha desatado una polémica en la comunidad internacional, en medio de las voces críticas de algunos países vecinos, de grupos ambientalistas y de las comunidades pesqueras locales. A continuación, explicamos en qué consiste el plan, por qué genera tanta controversia y si hay motivos para preocuparse. Continua la lectura de El pla de Japó de verter al mar l’aigua de Fukushima provoca la polèmica al món: Hi ha motius per preocupar-se?

Detecten una nova superterra al voltant d’una estrella nana vermella

La nova superterra descoberta orbita al voltant de la seva estrella amb un període orbital de 2.4 dies i te una massa aproximada de 3 masses terrestres.

Ens trobem davant del planeta amb el segon període orbital més curt al voltant d’aquest tipus d’estrella. La massa i el període orbital d’aquest planeta suggereixen una composició rocosa, així com un radi estimat de 1.4 radis terrestres, que podrà ser confirmat amb futures observacions del satèl·lit .

https://www.publico.es/ciencias/investigacion-detectan-nueva-supertierra-alrededor-estrella-enana-roja.html

Un equipo de investigadores dirigido por Borja Toledo, estudiante de doctorado Severo Ochoa-La Caixa del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), ha descubierto una supertierra alrededor de GJ 740, una estrella enana fría situada a unos 36 años luz de la Tierra.

En un comunicado el IAC señala que en los últimos años se ha llevado a cabo un seguimiento exhaustivo de estrellas enanas rojas con el objetivo de encontrar exoplanetas orbitando a su alrededor y recuerda que estos cuerpos estelares poseen una temperatura efectiva comprendida entre 2.400 y 3.700 K (más de 2.000 grados más frías que el Sol) y una masa entre 0.08 y 0.45 masas solares. La nueva supertierra descubierta orbita su estrella con un período orbital de 2.4 días y posee una masa aproximada de 3 masas terrestres. Continua la lectura de Detecten una nova superterra al voltant d’una estrella nana vermella

Deu claus sobre l’abocament d’aigua contaminada de Fukushima al Pacífic

Xina, Corea de Sud i Taiwan han protestat al considerar que podria representar un risc per a la salut humana i per al medi ambient. Les autoritats nipones defensen que la mesura no representa cap risc.

https://www.publico.es/internacional/diez-claves-vertido-agua-contaminada-fukushima-pacifico.html

El vertido al Pacífico de agua contaminada y procesada de la central nuclear de Fukushima ha generado protestas en Japón. También se oponen varios países vecinos, mientras que las autoridades niponas defienden que la medida no representa ningún riesgo.

El primer ministro de Japón, Yoshihide Suga, defiende que la medida es “inevitable” en el proceso de desmantelamiento de la planta que resultó dañada por el terremoto y el tsunami de marzo de 2011. Los vertidos de este tipo son una práctica habitual en la industria de la energía atómica, y cuenta con el beneplácito de la Organización Internacional de la Energía Atómica (OIEA). Continua la lectura de Deu claus sobre l’abocament d’aigua contaminada de Fukushima al Pacífic

‘Superlluna rosa’ d’abril quan i com es pot veure-la?

El 27 d’abril es podrà contemplar aquest fenomen que determina que l’espurna del satèl·lit sigui un 15% més gran i la seva mida creixi un 7%.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20210410/superluna-rosa-cuando-como-verla-11646755

Abril es un mes prolífico en fenómenos astronómicos deslumbrantes, pero entre todos ellos la palma se la lleva la llamada ‘Superluna rosa’. Los fanáticos de este tipo de espectáculos celestiales tienen una cita con ella el 27 de abril porque, esa misma noche, el satélite de la Tierra estará en su fase de luna llena y, además, en su perigeo, como sucedió el pasado 29 de marzo.

Esa coincidencia determina un curioso fenómeno, ya que es el momento exacto en el que la Tierra y la Luna se encuentran geocéntricamente más cerca. Es decir, a 357.378 kilómetros. El destello de la Luna será hasta un 15% mayor, mientras que su tamaño crecerá un 7%. Continua la lectura de ‘Superlluna rosa’ d’abril quan i com es pot veure-la?

Físics troben possibles indicis d’una nova força fonamental de la natura: què és i com funciona.

Totes les forces que experimentem diàriament poden reduir-se a només quatre tipus: la gravetat, l’electromagnetisme, la força nuclear forta i la força feble. No obstant això, un grup de físics va afirmar haver trobat possibles indicis d’una cinquena força fonamental de la naturalesa, que podria ajudar a explicar alguns dels grans enigmes sobre l’univers que han preocupat els científics en les últimes dècades.

Els primers resultats d’un experiment de el Laboratori Nacional Fermi van mostrar que les partícules elementals, anomenades ‘muons’, es comporten d’una manera que no prediu el model estàndard de la física de partícules.

https://actualidad.rt.com/actualidad/388754-encuentran-posibles-indicios-nueva-fuerza

Los primeros resultados del experimento ‘Muon g-2’ del Laboratorio Nacional Fermi (Fermilab) del Departamento de Energía de EE.UU. –publicados este miércoles en la revista Physical Review Letters– mostraron que las partículas elementales, llamadas ‘muones’, se comportan de una manera que no predice el modelo estándar de la física de partículas, la actual teoría ampliamente aceptada para explicar cómo se comportan los elementos constitutivos del universo. Continua la lectura de Físics troben possibles indicis d’una nova força fonamental de la natura: què és i com funciona.

El Telescopi de l’Horitzó de Successos observa els camps magnètics en la vora del forat negre de la galàxia M87

Les imatges polaritzades acabades de publicar són clau per entendre com el camp magnètic permet que el forat negre ‘es mengi’ matèria i llanci potents rajos. Aquest nou èxit de l’Event Horizon Telescope permet conèixer més detalls sobre el seu funcionament intern i sobre com es generen els grans raigs de matèria i energia que emet.

Gairebé dos anys després de mostrar al món la primera imatge d’un forat negre, la col·laboració científica que va fer possible aquesta històrica gesta ha captat un nou detall de l’objecte còsmic: els camps magnètics que envolten els límits del forat negre.

El forat negre, que té una massa de 6.500 milions de vegades la del Sol, està al centre de la galàxia massiva Messier 87 (M87), a la constel·lació de Verge, a 55 milions d’anys llum.

Per captar la primera imatge d’aquest llunyà forat negre es va utilitzar el Telescopi Horitzó d’Esdeveniments (EHT, en les seves sigles en anglès), una xarxa de vuit observatoris situats en diferents punts del globus –el que equival a tenir un telescopi virtual tan gran com la Terra, capaç de mesurar la longitud d’una targeta de crèdit a la superfície de la Lluna–.

Continua la lectura de El Telescopi de l’Horitzó de Successos observa els camps magnètics en la vora del forat negre de la galàxia M87

Tanquem Cofrents qualifica d’irresponsable i perillosa la pròrroga de la vida útil de la central nuclear

La prolongació del funcionament de Cofrents suposa un risc d’accident molt elevat. Les centrals nuclears són un tap a la transició energètica cap a un sistema basat en generació renovable, que és molt més eficient i barat en la lluita contra el canvi climàtic.

https://cadenaser.com/emisora/2021/03/19/radio_valencia/1616157501_329398.html

La plataforma Tanquem Cofrents califica de irresponsable al decisión del ministerio de Transición Ecológica conocida ayer, y que supone prorrogar hasta 2030 la vida útil de la central, que terminaba en 2023. Acusan al gobierno central de haber cedido ante las presiones de las eléctricas, en este caso, Iberdrola.

La prórroga de la vida útil de la central nuclear de Cofrentes hasta 2030 era esperada, y una vez confirmada, desde la plataforma Tanquem Cofrents se muestran enfadados y decepcionados . Una decisión irresponsable y peligrosa, según su portavoz José Juan Sanchis, que ve intereses ocultos detrás de la decisión

Era el momento perfecto para empezar a desmantelar Cofrentes, porque así este proceso no coincidiría con el de las otras siete nucleares que deben desmantelarse también a partir de 2030. Y desde Tanquem Cofrents insisten: la energía que genera esta nuclear, no hace falta, hace tiempo que se puede sustituir con la energía eólica. Y argumenta que la instalación está obsoleta, a pesar de lo que diga el visto bueno del informe del Consejo de Seguridad Nuclear.

https://intersindical.org/salut_laboral/article/per_que_cal_tancar_la_central_nuclear_de_cofrents

Compte enrere per a l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

L’‘Enxaneta’ recollirà dades sobrevolant el país dos cops al dia.  El nanosatèl·lit de la Generalitat es llançarà demà i trigarà un mes a funcionar. La cursa espacial és tan vertiginosa que la Generalitat enlairarà demà el seu primer nanosatèl·lit sense haver desplegat encara la xarxa de sensors que, des de terra, ha de nodrir l’Enxaneta, de dades mediambientals de diversa mena. Si, com assenyalen les previsions, el temps no ho impedeix, un coet rus que té com a càrrega principal satèl·lits coreans posarà en òrbita el nanosatèl·lit català (de la mida d’una capsa de sabates i deu quilos de pes) a uns 500 kilòmetres d’altitud sobre la Terra. Viatjant a set quilòmetres per segon, trigarà 90 minuts a fer la volta a la Terra, però al llarg del dia només sobrevolarà el Principat en dues ocasions, durant uns escassos minuts. Serà en aquesta estona que podrà rebre informació dels sensors d’internet de les coses (IOT) repartits per punts remots del país. “La idea és que reculli diàriament dades sobre el medi ambient de llocs de difícil accés, on fins ara les recollia una persona cada un o dos mesos”, explica Dani Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20210319/cuenta-despegue-satelite-catalan-enxaneta-11587801 Continua la lectura de Compte enrere per a l’enlairament del satèl·lit català ‘Enxaneta’

Els bacteris també són quàntics

Certs bacteris utilitzen la mecànica quàntica per protegir les capacitats fotosintètiques que els permeten nodrir-se. El descobriment és la primera comprovació sobre la presència de processos quàntics en organismes biològics.

Un nou estudi realitzat al Centre Mèdic de la Universitat de Chicago conclou que certs bacteris fan servir deliberadament les regles de la mecànica quàntica per protegir el mecanisme fotosintètic que els permet alimentar-se de la llum de el sol, protegint-lo dels efectes de l’oxidació. Es tracta de la primera ocasió en què es comprova que un organisme biològic és capaç d’explotar activament els efectes quàntics.

Continua la lectura de Els bacteris també són quàntics