Arxiu de la categoria: FÍSICA

Confirmat: un quilo deixa de ser el que era

A partir d’ara, el quilo es definirà en relació amb la constant de Planck, central en la teoria de la mecànica quàntica i que deu el nom a un dels seus pares, el físic i matemàtic alemany Max Planck.

Al costat de la unitat bàsica de pes, el congrés també va acordar redefinir altres tres unitats més en funció de constants universals invariable: el ampere, el kelvin i el mol, mentre que el metro i la candela no canvien però es reformulen les seves definicions.

A partir del proper 20 de maig, Dia Mundial de la metrologia, quan entri en vigor el nou sistema, la unitat bàsica de pes no estarà definida pel cilindre atresorat des de fa 130 anys als afores de París, substituït ara per una fórmula matemàtica .

Estarem atents!

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181116/kilo-unidad-peso-modificado-versalles-7151226

La comunidad científica mundial ha aprobado este viernes la mayor revisión del Sistema Internacional de Unidades (SI) desde su instauración en 1960, con la redefinición de cuatro de sus siete unidades y el abandono del patrón físico del kilogramo.

A partir del próximo 20 de mayo, Día Mundial de la Metrología, cuando entre en vigor el nuevo sistema, la unidad básica de peso no estará definida por el cilindro atesorado desde hace 130 años a las afueras de París, sustituido ahora por una fórmula matemática. Continua la lectura de Confirmat: un quilo deixa de ser el que era

El Govern fixa el 2030 la fi de les nuclears

És inevitable, han arribat a la seva fi. El final de l’energia nuclear i de carbó està més a prop que mai a Espanya, tot i que encara hagi de transcórrer més d’una dècada perquè aquestes plantes deixin d’aportar electricitat al sistema.  Nou de les 14 centrals tèrmiques que funcionen a Espanya també tancaran abans de 2020

Un dels aspectes en què treballa Transició Ecològica per ordenar el tancament de centrals és el de la gestió dels residus radioactius que s’utilitzen en aquestes plantes per generar llum, i que després es troben inservibles.

https://www.lasprovincias.es/economia/gobierno-quiere-cerrar-20181115133228-ntrc.html

https://www.lavanguardia.com/economia/20181115/452945820557/nucleares-gas-carbon.html

El secretario de Estado de Energía, José Domínguez, ha confirmado este jueves que el Gobierno no prevé alargar la vida útil de ninguna de las centrales nucleares en España más allá de los 40 años. Esto implica que todas las nucleares deberán cerrarse antes del 2030 en el marco del proceso de descarbonización energética.

El anuncio realizado durante su participación en el XX Encuentro Sector Gasista organizado por Expansión ha llegado acompañado de una puntualización: el proceso será gradual. ”Tienen una fecha de diseño de 40 años, pero eso hay que hacerlo compatible con un cierre ordenado y con las capacidades que tenemos en España…hay que hacerlo de la mano del CSN, de acuerdo con las compañías”, ha explicado Domínguez.

Almaraz, la primera de la lista Continua la lectura de El Govern fixa el 2030 la fi de les nuclears

La 23a Setmana de la ciència ret homenatge al físic Richard Feynman

Feynman s’esforçava un cop i un altre en transmetre aquella visió del coneixement pur, això era degut  al fet que per a ell era natural el que per a la immensa majoria dels humans no ho és. “Crec que puc dir amb seguretat que ningú entén la mecànica quàntica “. És una de les cites més repetides de Richard Feynman (11 de maig de 1918 – 15 de febrer de 1988), i és sens dubte una frase insòlita en llavis d’un físic. Però les paraules tenen sentit quan s’entén com funcionaven els fins engranatges mentals de qui va ser, a més d’una de les més prestigioses figures de la física teòrica de tots els temps, un dels científics més populars del segle XX.

Feynman va portar el seu peculiar geni, entre solemne i bromista, fins a la seva batalla final contra el càncer: “morir és avorrit”, van ser les seves últimes paraules

També se suma a la Setmana de la Ciència d’en guany  la celebració del 150 naixement del científic i lingüista Pompeu Fabra

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181109/452809787452/setmana-ciencia-catalunya-feynman.html

Decía el físico Richard Feynman, uno de los científicos más influyentes de todos los tiempos, que hay algunos preguntan ‘¿cómo puedes vivir sin saber?’, a lo que él respondía que “no entiendo qué quieren decir. Siempre vivo sin saber. Eso es fácil. Cómo conseguir saber es lo que quiero averiguar”. Quizás, el primer ingrediente para saber es preguntarse por la naturaleza de las cosas, de la materia, de lo visible y lo invisible, como él hacía. Para ello, se necesita el ingrediente básico, la curiosidad. Continua la lectura de La 23a Setmana de la ciència ret homenatge al físic Richard Feynman

Espanya no ha aplicat les lliçons de Fukushima al regulador nuclear

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra. La nostra capacitat d’aprendre a vegades està bloquejada. El fet que l’expedient de Palomares es tracti com a secret d’Estat no és positiu per a l’ús de l’energia nuclear. Aquí ara mateix no hi ha un problema de seguretat nacional: hi ha una zona contaminada amb uns valors radiològics i un material que cal eliminar, que cal portar-se a algun lloc.

Les lliçons de Fukushima s’han aplicat a les instal·lacions nuclears, però no al regulador, que segueix tenint uns paràmetres similars als que tenia abans o fins i tot han empitjorat per aquest autoritarisme.

https://www.eldiario.es/economia/Espana-aplicado-lecciones-Fukushima-regulador_0_830817975.html

Nieves Sánchez Guitián (Las Palmas de Gran Canaria, 1965) quiere ser consejera del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) para “abrir las ventanas” y traer “transparencia” a la cúpula del organismo, del que es funcionaria desde 1991. Esta geóloga, hija de marino mercante, se postula en un momento clave, con la prórroga de las nucleares en el alero y sin una decisión sobre el almacén temporal centralizado (ATC) de residuos radiactivos de alta actividad, mientras el pleno del regulador debería ver sustituidos en los próximos meses a tres de sus cinco miembros, incluyendo al presidente, Fernando Marti. Continua la lectura de Espanya no ha aplicat les lliçons de Fukushima al regulador nuclear

Arriba a Espanya el llibre pòstum de Stephen Hawking, ‘Breus respostes a les grans preguntes’

Són breus respostes a grans preguntes en el llibre pòstum de Stephen Hawking. L’últim llibre de Stephen Hawking és una obra que va ser completada pels seus fills i el seu equip de treball, gràcies al gran arxiu de textos que guardava l’astrofísic britànic a la Universitat de Cambridge.

Respostes a preguntes polèmiques. Aquest és el centre del llibre pòstum de l’astrofísic britànic Stephen Hawking, anomenat ‘Breus respostes a les granspreguntes’.
En el text, Hawking explica, des de la seva perspectiva, si existeix Déu, si hi ha vida extraterrestre, si és possible viatjar en el temps o si es pot predir el futur.

“No hi ha Déu. Ningú dirigeix l’univers”

https://www.20minutos.es/noticia/3465554/0/espana-libro-postumo-stephen-hawiking-breves-respuestas-grandes-preguntas/

La editorial Crítica publicará el 30 de octubre el gran “proyecto final” de Stephen Hawking, Breves respuestas a las grandes preguntas, un libro que compila sus últimas reflexiones sobre el universo y que plantea preguntas que van más allá del campo académico. Según informa la editorial, se trata de una obra que estaba en proceso cuando falleció Hawking (Oxford, 1942 – Cambridge, 2018), el pasado 14 de marzo. En ella, que se ha presentado este lunes en Londres, ofrece su punto de vista personal sobre “nuestros mayores desafíos” como raza humana, y hacia dónde se dirige el planeta. Cada sección del libro, que abarca temas como la existencia de Dios o la vida inteligente en el universo, es presentada por un “pensador líder” que ofrece su propia perspectiva de la contribución del profesor británico a nuestro entendimiento, añade Crítica en una nota. Además, cuenta con un prólogo del actor Eddie Redmayne, oscarizado por interpretar a Hawking en la película La teoría del todo, y un epílogo de la hija del científico, Lucy Hawking, así como fotografías personales y material de archivo adicional. Para él, lo más importante era “responder a las grandes preguntas de una manera accesible, entretenida y relevante para todo el mundo”, dijo su hija en la presentación. ¿Existe un dios?, ¿cómo empezó todo?, ¿se puede predecir el futuro? o ¿qué hay dentro de un agujero negro? son algunas de las diez preguntas a las que el cosmólogo trató de dar respuesta en las poco más de 200 páginas que forman el volumen. Lucy señaló que su padre antes de morir estaba “preocupado” porque, “cuando los retos globales requieren una mayor unión y cooperación”, la gente está adoptando un pensamiento “cada vez más local, fragmentado y dividido”. Sin embargo, aseguró que era “optimista sobre el futuro” porque creía “firmemente” en el ser humano y en “su habilidad para utilizar su inteligencia” con el fin de desarrollar “las herramientas para resolver los problemas”

Ver más en: https://www.20minutos.es/noticia/3465554/0/espana-libro-postumo-stephen-hawiking-breves-respuestas-grandes-preguntas/#xtor=AD-15&xts=467263

https://www.france24.com/es/20181018-stephen-hawking-libro-repuestas-preguntas

https://elpais.com/elpais/2018/10/23/ciencia/1540309489_790251.html

Europa llança la seva primera missió a Mercuri, el planeta misteriós.

La nau BepiColombo s’enlairarà la propera nit des de la Guaiana per desxifrar els misteris del planeta més petit. Al costat de la Terra, és l’únic planeta del Sistema Solar Interior que preserva un camp magnètic. Té almenys 4000 milions d’anys, gairebé tan antic com el mateix astre.

Durant molt de temps els científics s’han preguntat què és el que fa que la superfície de Mercuri sigui tan fosca. El planeta més interior reflecteix molta menys llum solar que la Lluna, un cos en el qual la foscor de la seva superfície és deguda a l’abundància de minerals rics en ferro.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20150507/54430487189/campo-magnetico-mercurio-messenger.html

La misteriosa “oscuridad” de Mercurio, revelada

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20181019/452421309492/mision-bepicolombo-mercurio-lanzamiento-esa.html

Será un largo viaje. Aunque la órbita de Mercurio está un poco más lejos de la Tierra que la de Marte, y si a Marte se llega en siete meses, la nave BepiColombo que se lanza la próxima noche desde Kurú, en la Guayana francesa, va a necesitar siete años para llegar hasta el planeta Mercurio. Continua la lectura de Europa llança la seva primera missió a Mercuri, el planeta misteriós.

La música de les estrelles.Em vaig fer física perquè és molt més fàcil . Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove

“Em vaig fer física perquè és molt més fàcil “, explica Nanda Rea, astrofísica que demà recollirà el Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove en un acte al Teatre Nacional de Catalunya.

L’astrofísica Nanda Rea s’aplica en la ciència el rigor i la creativitat que va aprendre en els seus estudis de flauta i cant. La música i la ciència, assegura, són activitats germanes. En les dues hi ha unes normes que has de conèixer bé, per exemple, normes de tonalitat, d’harmonia, però has de interpretar-les a la teva manera.

S’ha especialitzat en els púlsars, que són estrelles de neutrons que giren sobre si mateixes a tota velocitat, fins a mil vegades per segon. Rea ha estat premiada pels seus descobriments sobre estrelles de neutrons.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20181014/452336702118/nanda-rea-astrofisica-institut-ciencies-espai-premi-nacional-recerca-2017-talent-jove.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=twitter&utm_medium=social

A mí me fascinaba más la música que el cosmos. Estudié flauta travesera y canto, desde la música de la época barroca hasta el jazz. Mucho Bach, también canto polifónico, y mucho Cole Porter. Me encantaba. Pero es una carrera muy difícil. Me hice física porque es mucho más fácil”, explica Nanda Rea, astrofísica del Institut de Ciències de l’Espai, que mañana recogerá el premio Nacional de Recerca en la categoría Talento Joven en un acto en el Teatre Nacional de Catalunya. Continua la lectura de La música de les estrelles.Em vaig fer física perquè és molt més fàcil . Premi Nacional de Recerca en la categoria Talent Jove

El pla per tornar a la Lluna

Arribar a la Lluna no serà l’objectiu final sinó el punt de partida per establir una presència humana permanent en el satèl·lit i utilitzar-lo com a trampolí per arribar més enllà en el futur, a Mart o a algun asteroide.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181007/452207539894/plan-pisar-luna-aniversario-nasa-estacion-espacial-mision-astronautas.html

Cuando van a celebrarse los 50 años de la llegada de los primeros astronautas a la luna, y está a punto de estrenarse en los cines la película ‘First Man’ sobre Neil Armstrong y el programa Apolo, la NASA vuelve a tener un plan para enviar misiones tripuladas al satélite.

Pero lo hará de manera muy diferente a como lo hizo la primera vez. En esta ocasión, no será una carrera espacial para llegar antes que los comunistas de la Unión Soviética. Será un trabajo en equipo en el que podrán participar otros países que ya cooperan con EE.UU. en la Estación Espacial Internacional (EEI).

La NASA tiene programada la primera misión con astronautas para el 2023 Continua la lectura de El pla per tornar a la Lluna

Espanya reconeix per primera vegada les seves zones afectades per contaminació radioactiva

Són sis àrees que haurien de formar part d’un inventari que mai es va fer, i que ara han estat reconegudes pel Consell de Seguretat Nuclear en una nota informativa a la premsa. No estan declarades oficialment. Alguns d’aquests isòtops romandran emetent radiacions milers i desenes de milers d’anys

A Palomares (40 hectàrees amb presència de plutoni i americi), vuit rases del Jarama, les Marismas de Mendaña, a l’estuari de riu Tinto, (un terreny de 1.600 metres quadrats conegut com CRI-9 amb presència de cesi); la bassa de fosfoyesos d’Huelva (1.200 hectàrees amb presència de ràdio); el paratge del Fondó, a Cartagena (amb uns dipòsits de llots de fosfats en 108 hectàrees amb presència d’urani); i l’embassament del riu Ebre a la localitat de Flix, on hi havia uns llots de fosfats amb presència d’urani que ja han estat retirats.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-espana-reconoce-primera-vez-zonas-contaminacion-radiactiva.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha admitido, a través de un comunicado de prensa, la existencia de seis zonas en España donde los suelos presentan radiactividad derivada de la actividad humana en el pasado. La mayoría son conocidas, como la pedanía de Palomares o el área de río Tinto en Huelva, pero pese a la relevancia de los casos jamás han sido declarados oficialmente como terrenos contaminados. Continua la lectura de Espanya reconeix per primera vegada les seves zones afectades per contaminació radioactiva