Arxiu de la categoria: ÉSSERS VIUS

Carn i canvi climàtic

Segons un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/luchar-cambio-climatico-reducir-consumo.html), cal reduir en cinc vegades el nostre consum de carn (el de la humanitat) per tal de poder lluitar contra el canvi climàtic. El perquè està relacionat amb el fet que el bestiar emet més d’un 14% dels gasos d’efecte hivernacle (veure fig. 1). En aquest raonament cal matissar que no totes les espècies emeten la mateixa quantitat de gasos, que no tota la humanitat menja la mateixa quantitat de carn (mengen sobretot els països desenvolupats), que no és té en compte el benestar animal i que tampoc tenim en compte el consum energètic de combustibles fòssils (veure fig. 2). També cal indicar que no és una notícia nova, ja que ha sortit en premsa de tant en tant (veure https://www.terra.org/categorias/articulos/comer-menos-carne-para-proteger-la-tierra)

Fig 1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle per fonts. Com és pot veure la ramaderia emet més que no pas la indústria o que el transport. Continua la lectura de Carn i canvi climàtic

Viure per sempre en un robot

Inquietant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/hojaderouter/ciencia/mind_uploading-transferencia_mental-inmortalidad-ciencia_0_560644727.html), on ens parlen del mind uploading o possibilitat de transferir la nostra ment a un ordinador. Així nosaltres moririem, el nostre envoltori biològic, però la nostra ment es transferiria a un ordinador i seria immortal. De fet seria com una “app” mòbil. Evidentment no tothom podrà fer-ho per una qüestió de preu….i aquella frase de que la mort ens iguala a tots podria quedar obsoleta. Continua la lectura de Viure per sempre en un robot

Espanya ha complert només 1 de les 37 mesures per salvar la biodiversitat

Un hàbitat es pot definir com un conjunt d’elements físics i biològics que apareixen associats al territori i que determinen el seu funcionament ecològic. Els hàbitats són clau per la conservació de la biodiversitat perquè les espècies desenvolupen el seu cicle vital en ells. S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part.

La pèrdua i deteriorament dels hàbitats és la principal causa de pèrdua de biodiversitat

Segons les últimes investigacions científiques, l’activitat de l’ésser humà està causat una degradació tan accelerada de la vida que la taxa d’extinció d’espècies en els segles més recents és fins a cent vegades superior a la del ritme habitual del planeta.

Tal com diu Theo Oberhuber , coautor de l’ informe i responsable de Conservació de la Naturalesa de Ecologistes en l’article del diari “el Público” : “Necessitem un canvi de 180 graus en les polítiques de medi ambient, que són totes les polítiques. Seguir parlant de creixement econòmic en un planeta finit és un disbarat. L’objectiu econòmic està justificant la destrucció de la biodiversitat “

Però a Espanya la biodiversitat no està a l’agenda … Continua la lectura de Espanya ha complert només 1 de les 37 mesures per salvar la biodiversitat

Tu tries….

És la setmana agrària en el Giola, el meu institut. Els alumnes de Batxillerat, del Cicle agrari i de 4rt de la ESO estan veient el documental FOOD INC. (veure https://www.youtube.com/watch?v=-AHD3waoM68). Arriba un moment en que es veuen les noves granges de pollastres dels USA. Tubs llargs, sense cap finestra, sense llum, amb ventiladors gegants. Els pollastres es troben sense espai encara que de fet molts ja no poden caminar….Se’ls hi han trencat els ossos degut a que creix més de presa la seva massa muscular que l’esquelet. Assoleixen un pes tant elevat en tant poc temps que els ossos no ho suporten. Jauen immòbils al terra. Molts moren i es llencen cada dia a un contenidor. La fetor és insuportable, Els pagesos que els crien reben una misèria de sou i es troben endeutats per les inversions fetes. Els treballadors que els manipulen son, en la seva majoria per no dir tots, estrangers que han entrat de forma il·legal i que cobren molt poc sou. Tot esta pensat per reduir al màxim els costos.

A alguns alumnes els hi cauen les llàgrimes, suposo que de ràbia. Haig de reconèixer que tot i haver vist el documental diverses vegades no deixa de produir-me una sensació de ràbia i impotència.

Però avui no vull parlar del documental, que també, sinó d’un article – aparegut a “vice news”(veure https://news.vice.com/es/article/trabajadores-industria-pollo-no-lavabo-panales-infecciones-problemas-salud-eeuu) – i que parla, pel meu horror, de les condicions que no vèiem en el documental de molts dels treballadors de la indústria del pollastre als USA (model que amb el TTIP suposo que voldran exportar cap a Europa perquè son així de generosos…..). Aquest informe a estat elaborat per OXFAM després de 3 anys d’investigació (i evidentment la industria del pollastre dels USA nega que sigui veritat).

Donat que el consum de pollastre ha crescut més d’un 30% i que ha de ser barat……les quatre corporacions que és dediquen al món dels pollastre en els USA (tyson foods, Perdue farms, Sanderson farms i Pillgrim’s pride) han decidit apostar per produir més i més. Els perjudicats en aquest cas: els treballadors i els animals.

Els treballadors, majoritàriament gent de color, immigrants i refugiats, treballen jornades de més de 10 hores en molts casos per menys de 10 dòlars la hora, han d’anar a gran velocitat processant els animals ( uns 40 per minut), sovint no poden anar al lavabo per la qual cosa han de portar bolquers i fer les necessitats de peu i treballant, no hi ha calefacció per tal que les màquines no s’escalfin molt, pateixen accidents respiratoris amb el clor que s’utilitza per desinfectar els pollastres, desenvolupen resistències a les bactèries degut a la quantitat d’antibiòtics que posen en els pollastres, poden patir infeccions urinàries greus…… En resum: son poc menys que “una escombraria” que treballa per poc preu i no es queixa (i si ho fa l’acomiaden).

El títol del meu post és TU TRIES. Torno a recordar que posar menjar a la taula és un acte molt important (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/05/28/el-menjador-escolar-com-a-motor-de-canvi/) . Amb aquest acte decideixo quin tipus de producció recolzo amb la meva compra. O bé una producció de proximitat respectuosa amb el medi ambient o una que no ho fa i que sovint ve de lluny. Una producció on la feina dels productors es valorada o una producció on aquesta no compte per res. Si es pot triar, cal fer-ho. No fer res podent significa mantenir aquest model de producció intensiu, injust i depredador per al medi, els animals i les persones (que viuen en ell) i que ens mena a un món cada dia pitjor. En les nostres mans sovint està la possibilitat – com a consumidors – de triar. Continua la lectura de Tu tries….

L’acidificació dels oceans afecta als bacteris encarregades de netejar les aigües

En un ecosistema tots a els elements interaccionen entre si, com peces de dòmino interactuen unes amb les altres.Els bacteris dels oceans juguen un paper crucial en el cicle global dels elements necessaris per a la vida. Actuen principalment com degradadors de la matèria orgànica produïda per algues microscòpiques o dels materials alliberats a través de les aigües residuals. Alhora, ajuden a alliberar nutrients com el nitrogen i el fòsfor, essencials per a la cadena alimentària. S’estima que els oceans del planeta es tornaran tres vegades més àcids a finals d’aquest segle si les emissions humanes de diòxid de carboni procedents de la combustió de combustibles fòssils continuen al ritme actual. La investigació demostra que els bacteris exposades a l’acidificació oceànica es veuen obligades a alterar significativament el seu metabolisme i invertir la seva energia en tractar amb l’àcid a l’aigua. Continua la lectura de L’acidificació dels oceans afecta als bacteris encarregades de netejar les aigües

Deu animals súper vells i un immortal

Convivim avui dia amb tortugues que tenien de 25 anys d’edat quan va néixer Charles Darwin, amb balenes que neden en els oceans des de fa més de 200 anys i amb esponges d’aigües fredes que van néixer en els dies de l’ Imperi Romà. Hi ha una sèrie de criatures que tenen una esperança de vida tan llarga, que fan que l’ésser humà viu més vell sembli en comparació, un pollet acabat de sortir de la closca

http://www.ecoticias.com/naturaleza/113918/10-animales-super-longevos-1-inmortal?utm_source=MailingList&utm_medium=email&utm_campaign=10%2F04%2F2016+eco

Geoduck (Panopea generosa) Estas grandes almejas de agua salada que son nativas de Puget Sound han llegado a vivir durante al menos 160 años. Se caracterizan por sus largos cuellos también llamados “sifones” que pueden crecer hasta sobrepasar el metro de largo.

Tuatara (Sphenodon) La palabra “dinosaurio” se usa coloquialmente para describir a una persona mayor, pero cuando se hace referencia a un tuatara, el término es tan literal como metafórico. Las dos especies de tuatara que aún sobreviven son los únicos miembros de una orden que floreció hace 200 millones de años y que convivieron con los dinosaurios. También se encuentran entre los vertebrados más longevos de la Tierra, ya que hay individuos cuya existencia ha superado los dos siglos.

Gusanos de tubo (Lamellibrachia luymesi) Son criaturas de colores que habitan aguas profundas y viven a lo largo de los respiraderos de hidrocarburos en el suelo marino. Han llegado a vivir 170 años, pero muchos científicos creen que puede haber algunos que hayan sobrepasado los 250 años.

Erizo rojo de mar (Strongylocentrotus franciscanus) El erizo rojo de mar vive únicamente en el Océano Pacífico, a lo largo de la costa oeste del norte del continente Americano. Habita en aguas poco profundas, desde la línea de la marea baja hasta los 90 metros de profundidad, pero en aguas poco agitadas. Se arrastran a lo largo del fondo del océano usando sus espinas como si fueran zancos. Si descubres uno, recuerda que hay que respetar a los mayores; algunos ejemplares tienen más de 200 años de antigüedad. Continua la lectura de Deu animals súper vells i un immortal

Fumiga que alguna cosa queda

El Zika s’exten i la solució BAU al problema és la fumigació a dojo. Cal acabar amb el mosquit i no cal pensar en el fet que el que s’està utilitzant contaminarà el medi ambient de la zona i per tant incrementarà a la llarga les morts de la zona per enverinament. No cal canviar les condicions que afavoreixen l’expansió del mosquit com son les condicions higièniques i socials de la zona. La pobresa no importa, el que cal es acabar amb el mosquit i de pas amb els pobres i, a més, que les multinacionals dels plaguicides facin negoci. Continua la lectura de Fumiga que alguna cosa queda

10 espècies invasores perjudicials per al medi ambient i l’economia

“Les espècies invasores són una greu amenaça per al Medi Ambient i per a l’economia espanyoles, però en realitat no se les està combatent de forma eficaç, segons declaracions de SEO / BirdLife i més d’un centenar de prestigiosos científics.”

font: http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/112622/10-especies-invasoras-perjudiciales-para-el-Medio-Ambiente-y-la-economia

El Min. de Medio Ambiente (MAGRAMA) recoge en el llamado “Listado y Catálogo de Especies Exóticas Invasoras” una amplia selección de las que se consideran más peligrosas, de las cuales destacamos las siguientes.

El Min. de Medio Ambiente (MAGRAMA) recoge en el llamado “Listado y Catálogo de Especies Exóticas Invasoras” una amplia selección de las que se consideran más peligrosas, de las cuales destacamos las siguientes.

Alga asesina (Caulerpa taxifolia) Es una de las especies marinas invasoras más peligrosas. Si bien es originaria del Caribe ya se ha extendido por todo el Mediterráneo, tras ser vertida en el año 1984, por un error humano desde un acuario de Mónaco. Su toxicidad y su gran resistencia han hecho estragos en varias especies autóctonas y ha provocado la destrucción de grandes praderas submarinas, como las de posidonias, que son esenciales para el equilibrio del ecosistema mediterráneo.

Almeja asiática (Corbicula fluminea) Este bivalvo puede alcanzar los
5 centímetros y logra desplazar a las especies nativas alterando la cadena trófica natural. Además se considera muy perjudicial para las centrales hidráulicas y para todas aquellas industrias que utilizan agua, ya que se instala en las tuberías, obstruyéndolas. En 1980 ya se calculaba que el coste para controlarla en los EEUU rondaba los 1000 millones de dólares anuales. En España desde 2005 afecta de manera especial al Medio Ambiente del bajo Miño y del río Guadiana.

Continua la lectura de 10 espècies invasores perjudicials per al medi ambient i l’economia

Flora intestinal i salut

El tub digestiu va evolucionar al llarg de la història de la vida en la Terra fins a ser un espai on conviuen – en simbiosi – tota una sèrie d’organismes que ajuden a fer la digestió i que per tant influeixen en la nostra salut. La frase, ja dita per nosaltres en moltes ocasions, “SOM EL QUE MENGEM” assoleix ací la seva màxima expressió. Depenent del que mengem tindrem un “ecosistema d’organismes” sa o no. Fins i tot els nostres hàbits alimentaris poden arribar a provocar canvis en la flora intestinal.

Ara en un article aparegut en el diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/consumoclaro/cuidarse/biota-flora-intestinal-cancer-celiacos-diabetes-asma_0_478752533.html), ens parlen de com d’important és la flora intestinal en la nostra salut. Malalties com el càncer de colon, l’asma, la diabetis de tipus II, i d’altres, mereixen que parem atenció a la relació alimentació-flora intestinal. Continua la lectura de Flora intestinal i salut

Les claus de Zika, el virus que manté en alerta a 20 països

S’ha convertit en protagonista dels últims dies a causa d’un repunt de les persones afectades, sobretot a Amèrica Llatina. L’alarma ha sorgit arran la quantitat de casos de microcefàlia en nounats. EUA recomana a les embarassades no viatjar a països on hi ha el virus. Els experts expliquen que el risc d’un brot d’en Europa és molt baix. La microcefàlia és una fallada en la formació del cervell del fetus, que no aconsegueix desenvolupar-se de manera adequada Continua la lectura de Les claus de Zika, el virus que manté en alerta a 20 països