Arxiu de la categoria: ENERGIA I TRANSFORMACIONS

Adéu metro i autobús, hola patinets i bicicletes

En temps de pandèmia, la micromovilidad es presenta com una alternativa més barata, respectuosa amb el medi ambient i capaç de minimitzar el risc de contagi per coronavirus. Getty Creative

Adiós metro y autobús, hola patinetes y bicicletas

La pandemia no ha tratado a todos los sectores por igual. Mientras que para muchos ha supuesto el cierre de sus negocios y la caída en picado de sus ingresos, el sector de la micromovilidad se ha visto enormemente beneficiado.

Continua la lectura de Adéu metro i autobús, hola patinets i bicicletes

La feminització de la pobresa energètica: com les onades de calor i de fred afecten més a les dones

Un estudi de l’Institut de Salut Carlos III mostra que els rols de gènere i les condicions socioeconòmiques existents a Madrid fan que les dones estiguin en un major risc davant l’arribada de fenòmens tèrmics extrems. Les dades es refereixen a la capital, però podrien assemblar-se a altres ciutats espanyoles de grans dimensions.

https://www.publico.es/sociedad/pobreza-energetica-feminizacion-pobreza-energetica-olas-calor-frio-afectan-mujeres.html Continua la lectura de La feminització de la pobresa energètica: com les onades de calor i de fred afecten més a les dones

Científics espanyols alerten a Science del greu impacte de les renovables

Vint-i-científics espanyols alerten aquest dijous en una carta publicada a la revista Science que, tot i que les energies renovables són necessàries, s’estan implantant de manera “precipitada i desordenada”, el que pot tenir “un greu impacte” sobre la biodiversitat a Espanya a llarg termini., Els signants -experts en conservació d’aus i ratpenats en universitats públiques i centres de recerca, com l’Estació Biològica de Doñana o l’Institut d’ Investig

https://www.lavanguardia.com/vida/20201210/6111409/cientificos-espanoles-alertan-science-grave-impacto-renovables.html

Los firmantes -expertos en conservación de aves y murciélagos en universidades públicas y centros de investigación, como la Estación Biológica de Doñana o el Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (ambos del CSIC)- advierten de que la expansión de las energías solar y eólica puede producir “daños irreversibles” sobre la biodiversidad de nuestro país.

Si no se analizan de forma inmediata los problemas asociados al desarrollo de renovables, la transición energética “tendrá el dudoso privilegio de ser recordada no solo por el cambio de modelo energético, sino por poner en jaque algunos de los valores naturales únicos de este país”, advierten. Continua la lectura de Científics espanyols alerten a Science del greu impacte de les renovables

Residus forestals: una font d’energia ¿renovable?

La indústria de la biomassa per a la generació d’energia cobra cada vegada més importància a Espanya i es perfila com una alternativa al l’carbó. No obstant això, el seu impacte en els boscos i en la qualitat de l’aire suscita controvèrsies.

Una de les controvèrsies al voltant de l’ús de biomassa forestal per a la generació d’energia mira cap al seu impacte en els boscos. La directiva europea no posa límits a l’tipus de fusta que els estats membres poden utilitzar per generar energia ‘renovable’. Tampoc a la seva procedència, de manera que l’ús de troncs i arbres sencers no és il·legal.

https://www.publico.es/sociedad/residuos-forestales-fuente-energia-renovable.html Continua la lectura de Residus forestals: una font d’energia ¿renovable?

La UE pacta elevar del 40% al 55% la reducció d’emissions en 2030

Europa és líder en la lluita contra el canvi climàtic. Hem decidit reduir les nostres emissions d’efecte hivernacle a l’almenys un 55% per al 2030 “, ha escrit el president de el Consell Europeu, Charles Michel.

Els Vint-i-set aconsegueixen trencar les resistències de Polònia per trepitjar l’accelerador després d’unes llarguíssimes negociacions de matinada

Però si tenim en compte dades concretes: el 75% de les calderes de les llars europees segueixen funcionant amb energies contaminants.
Tan sols el 17% de les calefaccions que es recanvien funcionen amb energies renovables. Tenint en compte que la vida mitjana d’una caldera de gas és de 25 anys, l’objectiu d’arribar a 2050 amb neutralitat d’emissions sembla allunyat, tal com apunten des de l’organització europea ECOS.

Veure també https://www.publico.es/sociedad/75-calderas-hogares-europeos-siguen-funcionando-energias-contaminantes.html

https://www.publico.es/internacional/paises-ue-fijan-meta-reduccion-emisiones-al-menos-55-2030.html

Los jefes de Estado y de Gobierno de la Unión Europea acordaron este viernes fijar en un 55% su posición negociadora para la reducción de emisiones de efecto invernadero para el año 2030 respecto a los niveles de 1990, tras una maratoniana madrugada de negociaciones.

“Europa es líder en la lucha contra el cambio climático. Hemos decidido reducir nuestras emisiones de efecto invernadero al menos un 55% para 2030”, escribió en Twitter el presidente del Consejo Europeo, Charles Michel.  Continua la lectura de La UE pacta elevar del 40% al 55% la reducció d’emissions en 2030

El judici contra Shell que podria suposar un abans i un després en la lluita climàtica

L’1 de desembre comencen les audiències del procés judicial contra Royal Dutch Shell pel qual Amics de la Terra Països Baixos ha demanant a la petroliera holandesa per inacció contra el canvi climàtic.

https://www.elsaltodiario.com/cambio-climatico/juicio-shell-suponer-antes-despues-lucha-climatica

“Un caso histórico con una influencia tremenda respecto a la actividad de las grandes multinacionales del planeta, comparable al Acuerdo de París”. Así ha calificado este jueves Donald Pols, director de Mileudefensie (Amigos de la Tierra Países Bajos), el proceso contra Royal Dutch Shell impulsado por la ONG holandesa junto a otras seis organizaciones —ActionAid, Both ENDS, Fossielvrij NL, Greenpeace Países Bajos, Jóvenes Amigos de la Tierra Países Bajos y Waddenvereniging— y 17.379 coquerellantes, cuyas audiencias arrancan el 1 de diciembre en La Haya. Continua la lectura de El judici contra Shell que podria suposar un abans i un després en la lluita climàtica

Hidrogen verd, el combustible alternatiu contra l’emergència climàtica o una bombolla especulativa?

L’economista nord-americà Jeremy Rifkin va ser un dels primers a advertir a principis de segle XXI que l’hidrogen es convertiria en el nou eix vertebrador de l’economia, posant fi a la tirania del petroli i els combustibles fòssils, i reconciliant l’economia capitalista amb la terra. Vint anys després que el prestigiós expert prengués posició, aquest gas comença a atreure les mirades -i les butxaques- de Governs i grups empresarials. La clau està en la seva capacitat energètica, que arriba a ser fins a tres vegades superior a la de la gasolina, segons adverteix en una publicació recent Antonio Turiel, investigador de l’CSIC i autor de Petrocalipsis. El problema, però, té a veure amb que no és una font d’energia que es pugui trobar directament en la naturalesa, sinó que requereix d’un procés per a la seva producció, el que llança dubtes a la seva rendibilitat.

El Govern aposta per l’hidrogen verd, una alternativa sostenible amb punts positius, com la capacitat que pot tenir a l’hora de descarbonitzar el transport aeri, però també amb punts negatius com la seva escassa penetració en el transport privat o la seva baixa competitivitat en els mercats energètics. Continua la lectura de Hidrogen verd, el combustible alternatiu contra l’emergència climàtica o una bombolla especulativa?

En els últims 70 anys hem cremat més energia que en els 12.000 anys anteriors

Un estudi compara el consum de recursos energètics no renovables de l’actual època coneguda com antropocè amb l’anterior. Continua la lectura de En els últims 70 anys hem cremat més energia que en els 12.000 anys anteriors

Els molins de vent amenacen la supervivència dels ratpenats. No és un fet menor

La mortalitat dels quiròpters per la col·lisió amb les hèlixs d’infraestructures eòliques és superior a la de les aus. No obstant això, tot just es contemplen mesures de prevenció per impedir que aquests mamífers voladors segueixin morint. Els experts assenyalen que la baixa taxa reproductiva i l’elevat nombre de morts posa en risc la supervivència d’aquest grup d’animals, de vegades estigmatitzats però necessaris en l’ecosistema.

Els hàbits alimentaris dels quiròpters són gairebé tan variats com els de tots els mamífers en conjunt, i aquesta diversitat dietètica és responsable en gran mesura de la diversitat morfològica, fisiològica i ecològica que s’aprecia en aquests animals. S’alimenten d’insectes i altres artròpodes, fruita, pol·len, nèctar, flors, fulles, carronya, sang, mamífers, peixos, rèptils, amfibis i aus.

https://www.publico.es/sociedad/perdida-biodiversidad-molinos-amenazan-supervivencia-murcielagos.html Continua la lectura de Els molins de vent amenacen la supervivència dels ratpenats. No és un fet menor

31 aniversari de l’accident de Vandellòs I

Era el 19 d’octubre de 1989 quan un incendi al generador va posar en risc el reactor de la central nuclear Vandellòs I, que es va quedar sense refrigeració. Si el reactor s’hagués fos, el risc d’una fuita radioactiva hauria estat molt gran. No es va avisar la població, no es van activar els plans d’emergència i es va parlar només d’un petit incendi. La gran estructura que conté el reactor, encara haurà d’esperar fins al 2028 per poder ser desmantellada. Vandellòs I es va construir el 1967 i va començar a produir electricitat a partir de 1972. Es tractava d’un reactor de tecnologia francesa, que utilitzava urani natural com a combustible, grafit com a moderador i diòxid de carboni com a refrigerant del reactor

31 aniversari de l’accident de Vandellòs I

L’accident a la central nuclear Vandellòs I ha estat el més important de l’Estat espanyol i en aquell moment es donava per fet que marcaria un abans i un després en l’aposta que des de els governs de l’Estat, s’havia fet pel desenvolupament d’aquesta energia, 31 anys després seguim comprovant que no és així.

Ecologistes en Acció en motiu d’aquest aniversari, demana revisar l’acord entre el Govern de l’Estat i les companyies que conformen el lobby nuclear i que preveu el tancament definitiu de les plantes nuclears de l’Estat l’any 2035.

El motiu principal d’aquesta demanda rau amb preservació la salut i seguretat de la ciutadania que es veu amenaçada per unes instal·lacions envellides i amb constants incidències que reflecteixen el desgast del seu funcionament.

Un altre motiu és l’econòmic, hem insistit en la necessitat de no renovar les autoritzacions de funcionament, la qual cosa no ha estat tinguda en compte per part de l’actual Govern de l’Estat. La raó de la nostra insistència en aquest aspecte, és perquè entenem que les empreses elèctriques, han de fer unes inversions molt importants per adaptar-se a les noves normes post accident de Fukushima que dubtem puguin assumir , la qual cosa pot acabar en un funcionament irregular d’aquestes plantes atòmiques amb la permissivitat del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) o pagant la ciutadania el “lucro cesante” de la seva activitat perquè s’hagin de veure obligats a tancar tenint encara el permís de funcionament vigent.

Finalment, aquesta darrera setmana membres de la nostra organització, hem tingut una reunió amb ENRESA l’empresa encarregada de gestionar els residus radioactius procedents de les centrals nuclears de l’Estat espanyol, que en l’esborrany del setè Pla de Residus, insisteixen en tindre un ATC (magatzem de residus temporal centralitzat) abans de l’any 2028 i un AGP (geològic en profunditat) al 2073. Descartat l’emplaçament de Villar de Cañas, s’obrirà un nou front en la lluita antinuclear sigui on sigui que es vulgui ubicar, és més necessari que mai parar la producció d’energia nuclear per parar la producció d’uns residus que encara no tenen solucionat el tema de la seva ubicació final, els 3.328 milions d’euros que ENRESA té previst destinar al AGP són del tot insuficients per un emplaçament d’aquestes característiques amb la qual cosa l’ATC encara que sigui per una qüestió econòmica pot allargar molt més dels 60 anys previstos la seva activitat.

Per a Ecologistes en Acció la possibilitat d’un altre accident com el que es va produir a Vandellòs I, és altament probable per la qual cosa considerem urgent l’aturada de les plantes atòmiques.