Arxiu de la categoria: ENERGIA I TRANSFORMACIONS

“Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

“Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu”, hi va tot lligat?. El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear. Ho tenim aquí a prop.

https://www.publico.es/public/incidencies-continues-vandellos-ii-fer-amb-l-energia-nuclear-catalunya.html

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d’estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d’aigua en el sistema de refrigeracióque va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d’Ascó II.

“Incidències hi ha cada dos per tres”, denuncia a Públic Alba Benedicto, d’Ecologistes en Acció. “Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II”, relata, i afegeix que “les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n’Informen uns dies després”. L’activista recorda com després d’una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l’abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre’s a proves.Molts anys abans, el 19 d’octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.  Continua la lectura de “Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

Probablement no tenim ni idea de quanta aigua es necessita per produir electricitat

Probablement  esteu a pocs metres d’un interruptor elèctric. Quan l’engegueu, alguna central elèctrica a moltes milles de distància comença a produir els electrons que necessita el dispositiu.

Malgrat el creixement de solucions d’energies renovables, la majoria d’aquests electrons continuen generats per combustible fòssil o combustible radioactiu. El problema és que la generació d’electricitat tèrmica -una categoria que inclou carbó, gas natural i energia nuclear- no només requereix combustible, sinó també aigua, molt aigua.

Als EUA i Europa , més de la meitat de l’aigua extreta de la natura s’utilitza per a la generació d’energia. L’onada de calor d’aquest any ha obligat a tancar algunes d’aquestes centrals elèctriques.

Tal com Quartz explicava anteriorment :

Les centrals tèrmiques utilitzen vapor d’alta temperatura per convertir turbines, que converteixen l’energia tèrmica en electricitat. En el procés, la temperatura del vapor disminueix, de manera que ja no es pot utilitzar de manera eficient per moure la turbina de nou. Per augmentar la temperatura, el vapor primer s’ha de condensar a l’aigua, ja que els líquids absorbeixen la calor millor que els gasos. La condensació s’obté mitjançant l’ús d’aigua de refrigeració extreta de rius, llacs o mars, que després es baixa a una temperatura segura per a la vida silvestre en aquestes aigües.

La quantitat d’aigua necessària per produir electricitat varia segons el tipus de combustible, el mètode de generació d’energia i el mètode de refredament utilitzat. Una revisió de 2012 va analitzar estudis passats per trobar una estimació, i els seus resultats van mostrar un rang enorme: entre 0 galons (per a fonts com el solar i el vent) a 60.000 galons per cada megawatt hora (MWh) d’electricitat produïda (per a fonts com nuclear i carbó).

 Si seleccionem la torre de refrigeració, aquest  condensa el vapor d’aigua amb aigua més neta extreta de l’ambient. Aquestes són les xifres mitjanes de la quantitat d’aigua consumida per diferents tipus de centrals tèrmiques per generar electricitat:

Cal assenyalar que algunes de les fonts d’energia del quadre anterior no són com les altres. Les concentracions d’energia solar i geotèrmica contribueixen amb menys d’un 1% de l’electricitat del món, mentre que el carbó, el gas natural i el nuclear aporten més del 75%.

Per assegurar-se, l’aigua utilitzada per a la refrigeració es retorna al medi. Una petita part d’aquesta podria contaminar-se amb productes químics, però sobretot el dany prové de l’efecte de l’aigua calenta sobre la vida silvestre. Si l’aigua està massa calenta, pot matar plantes i peixos.

 Les fonts no tèrmiques d’electricitat, com l’energia hidroelèctrica, el vent i la solar, no consumeixen aigua per al refredament. Però l’energia hidroelèctrica funciona mitjançant l’ús de l’aigua per convertir turbines i generar electricitat, i per tant, no hauria d’estranyar que utilitzi massa aigua, també: 4.500 galons per MWh (xifra mitjana).

L’ús esmentat fins ara no inclou l’aigua necessària per extreure combustibles o construir la central elèctrica, la qual cosa pot augmentar substancialment a la petjada d’aigua. Fins i tot després d’incloure l’ús total de l’aigua en el procés de generació d’energia des de la construcció fins a l’explotació d’una central elèctrica, en general és cert que l’ús de l’energia solar i l’energia eòlica no només redueixen els gasos d’efecte hivernacle sinó també l’ús d’aigua.

https://qz.com/1351279/the-hidden-water-footprint-of-fossil-fuel-and-nuclear-power-plants/ Continua la lectura de Probablement no tenim ni idea de quanta aigua es necessita per produir electricitat

L’onada de calor dispara un 20% la factura de la llum en tot just una setmana

Rècords de calor mundial al mes de juliol. L’inici de l’estiu a l’hemisferi nord ha estat marcat per condicions meteorològiques extremes: onades i rècords de calor, sequeres i precipitacions extremes amb conseqüències catastròfiques. El cas de la temperatura és significatiu, perquè tot indica que 2018 tornarà a ser un dels anys més calorosos mai registrats.L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha fet balanç del mes i de juliol i conclou que la calor extrema registrada és coherent amb els efectes esperats del canvi climàtic, que és una realitat que es consolida dia rere dia. Però tot té més conseqüències, la factura de la llum, com explica aquest article:

http://www.ccma.cat/el-temps/records-de-calor-mundial-al-mes-de-juliol/noticia/2870136/

http://www.eleconomista.es/energia/noticias/9319112/08/18/La-ola-de-calor-dispara-un-20-la-factura-de-la-luz-en-apenas-una-semana.html

La ola de calor que arrasa la Península Ibérica y el uso intensivo de los aparatos de aire acondicionado han empujado al alza el precio de la electricidad, hasta alcanzar su nivel más alto de todo el año, que llegó a los 74,82 euros por MWh a las nueve de la noche del lunes. Hay que remontarse hasta el 4 de diciembre de 2017, a las ocho de la tarde, para encontrar el anterior máximo, que fue de 81,81 euros por MWh. Para una familia media con dos hijos, el coste de la oleada de calor supone un incremento de la factura de la luz del 20% en una semana, al pasar de los 10 euros, a rozar los 12. Continua la lectura de L’onada de calor dispara un 20% la factura de la llum en tot just una setmana

França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

Les temperatures superiors a 40 graus impedeixen refredar els reactors amb aigua del riu Roine. És una altra de les conseqüències de l’onada de calor.Els reactors depenen de l’aigua per a refredar-se, el que no pot fer-se si la temperatura del riu és massa elevada. Després de les temperatures rècord que es van registrar en algunes parts d’Europa durant juliol, agost ha començat amb pronòstics que superen els 40 graus al sud de França i Espanya. Électricité de France compta amb 58 reactors nuclears actius en 20 centrals franceses.

https://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/471326-francia-reactor-nuclar-ola-calor/

El operador de las centrales nucleares francesas, EDF, indicó el sábado que detuvo uno de los dos reactores nucleares de la central más vieja de Francia, la de Fessenheim (este), por la ola de calor que asfixia a Europa, llevando así a cuatro los reactores detenidos. Continua la lectura de França deté un quart reactor nuclear per l’onada de calor

Barcelona Energia: una eina per a la sobirania energètica?

Aquests dies hem sentit parlar de Barcelona Energia, que és i que hauria de ser?  Barcelona Energia no hauria de ser només una comercialitzadora d’electricitat. La seva raó de ser, el seu valor afegit fonamental és el de convertir-se en un autèntic agent de transformació energètica i ecològica de la ciutat, l’eix vertebrador hauria de ser la sobirania energètica

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Barcelona-Energia-herramienta-soberania-energetica_6_797280268.html

El domingo 1 de julio comenzaba a funcionar Barcelona Energía (BE), empresa pública del Ayuntamiento de Barcelona que actúa ya como comercializadora de electricidad para los edificios municipales y lo hará también a partir de enero de 2019 para unas 20.000 familias.

 Es la medida estrella del Ayuntamiento en política energética para esta legislatura. Su misión: “contribuir a la transición hacia un modelo energético sostenible, potenciando el autoconsumo, la generación de proximidad y la energía 100% verde”. Asegura hacerlo además desde la soberanía energética, objetivo común con el que coincidimos sobre el papel.

Continua la lectura de Barcelona Energia: una eina per a la sobirania energètica?

“No parlem dels perills després de Fukushima perquè entraríem en pànic”

En una entrevista, el periodista japonès Kolin Kobayashi parla sobre les conseqüències de l’accident nuclear de Fukushima.”No parlem dels perills després de Fukushima perquè entraríem en pànic”.  A més d’alertar sobre els perills intrínsecs del que nuclear, Kobayashi aspira a treure a la llum als treballadors exposats en un país on es preveuen importants sismes, a on encara es continua comptant les víctimes “col·laterals” de l’accident nuclear de Fukushima al 2011. L’antic primer ministre japonès Naoto Kan ha fet saber que se li va informar, l’endemà de l’explosió de la central, que el secretari general de l’agència de seguretat nuclear no era un “especialista de l’energia nuclear” sinó ‘un economista. La situació era realment caòtica perquè les autoritats japoneses no estaven del tot preparades per afrontar un gran accident nuclear. El govern no podia imaginar-se un accident de la magnitud de Txernòbil.  De totes maneres un accident d’aquest ordre és ingestionable. Però el lobby nuclear internacional intenta mostrar que és capaç d’assumir un accident nuclear i parla d’ell com si es tractés d’un risc natural a gestionar, com un tifó o un terratrèmol.

Paral·lelament, aquí parlem com i a on ubicar els residus de les nostres centrals nuclears. A Vilar de Cañas? Som conscients amb què estem jugant les nostres vides? Ara, el tema es paralitza segon diu el diari el Público, veure:

 http://www.publico.es/sociedad/gobierno-paraliza-construccion-del-cementerio-nuclear-villar-canas.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=244251&titular=%22no-hablamos-de-los-peligros-tras-fukushima-porque-entrar%EDamos-en-p%E1nico%94- Continua la lectura de “No parlem dels perills després de Fukushima perquè entraríem en pànic”

Adéu a l’impost al sol

La via lliure a l’autoconsum permetrà generar, emmagatzemar i consumir energia neta i barata sense pagar recàrrecs encara que la que sobre es bolqui a la xarxa. Els partidaris de l’autoconsum ho consideren una manera ideal d’involucrar els ciutadans en la transició energètica. Menys diòxid de carboni a l’atmosfera.

https://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/Adios-impuesto-sol_6_789931036.html

La ciudadanía, las comunidades de vecinos, cooperativas, empresas e instituciones que quieran producir su propia energía para consumirla, almacenarla o vender la que les sobre vertiéndola a la red de distribución cuentan con el apoyo de la Unión Europea. Su derecho a hacerlo ha quedado blindado, lo que supone un primer paso en la revolución hacia una economía basada en energías renovables como la solar y la eólica. Y hay una importante novedad que afecta directamente a España: al ejercer este derecho, no podrá haber recargos de por medio, al menos hasta el año 2026, con independencia de la potencia que se tenga instalada. Un acuerdo entre las tres instituciones pilares de la UE —el Parlamento de la UE, que ha desempeñado un papel clave en favor de las energías renovables, la Comisión y el Consejo— colocaba a mediados de junio en el punto de mira el llamado impuesto al sol vigente en España para las instalaciones de más de 10 kW de potencia y que satisfacía a las eléctricas.  Continua la lectura de Adéu a l’impost al sol

El Ministeri, la Transició Ecològica i el Dèficit de la Natura

Les mesures que s’han de prendre es resumeixen a l’article. Una ambiciosa llei de transició energètica i canvi climàtic orientada a la descarbonització de l’economia, la preservació dels ecosistemes naturals que sustenten la vida, la promoció de l’agroecologia com a referència per reorganitzar els sistemes alimentaris, la regeneració urbana i la reconversió en clau de sostenibilitat del sector de l’edificació, desenvolupar una relocalització industrial amb perspectiva ecològica, repensar el model de transport … i moltes altres que per descomptat evidencien que no és una tasca senzilla.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/ministerio-Transicion-Ecologica-retos_6_788181193.html

En 1963 Betty Friedan escribía la mística de la feminidad como una forma de abordar un malestar que las mujeres de su época habían denominado “el problema que no tiene nombre”. Una suerte de crisis de identidad inducida por el patriarcado a las mujeres relegadas al trabajo doméstico; que lastraba su autonomía vital, aplazando proyectos personales y vaciando de sentido la propia experiencia. Este libro fue una de las obras más influyentes en el despliegue de la “segunda ola” del feminismo durante la segunda mitad de los años sesenta. Enunciar y dar nombre a los conflictos y generar relatos compartidos sobre la opresión suele ser el primer paso que desencadena un movimiento. Continua la lectura de El Ministeri, la Transició Ecològica i el Dèficit de la Natura

Energia a Llatinoamèrica: cada vegada menys per a més persones

Els conflictes directament relacionats amb l’escassetat energètica
 comencen a provocar terratrèmols en l’escenari polític. Protestes a Veneçuela, Paraguai, Haití,Argentina, Mèxic i el Brasil (en aquests tres últims per la desregulació del preu de les tarifes o els combustibles), inflació constant a Argentina i hiperinflació a Veneçuela. En aquest últim cas es consolida un col·lapse social estretament relacionat amb el declivi de la producció d’energia. Anàlisi en una part del món. Potser haurem d’aprendre tots. Val la pena llegir-lo

Continua la lectura de Energia a Llatinoamèrica: cada vegada menys per a més persones

No ens podem permetre una transició lenta

La Transició Energètica és la transició a una economia sostenible per mitjà de l’energia renovable, l’eficiència energètica, i el desenvolupament sostenible. L’objectiu final és l’abolició del carbó, l’energia nuclear i altres recursos no renovables, de manera que el mix aplicat estigui únicament compost d’energies renovables. La transició energètica és inevitable.

https://www.lainformacion.com/opinion/fernando-ferrando/no-podemos-permitirnos-una-transicion-lenta/6352133 Continua la lectura de No ens podem permetre una transició lenta