Arxiu de la categoria: educació

Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Ja varem comentar en altre post (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/10/14/obama-ordena-els-preparatius-per-una-gran-tempesta-solar/), que molts països s’estan preparant davant d’una possible tempesta solar. No sabem quan succeirà però és un risc real i potencialment perillós per a la nostra civilització tecnificada. De la mateixa manera que davant d’un sisme hi ha un seguit de coses que cal fer i que sovint son assajades en aquells països amb risc potencial de patir-los (vegis USA, Japó i Xile entre d’altres), també hi ha una sèrie d’accions que es poden dur a terme davant duna tempesta solar. Podem llegir-ne deu de bàsiques en un article aparegut al diari “Público” (veure http://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/habria-actuar-alerta-publica-tormenta-solar-extrema-30-minutos/20161015111057132729.html?src=tpu).

Com és evident, de decidir prendre mesures en les nostres contrades contra aquest tipus de risc, aquestes també haurien de ser incorporades en l’educació de la nostra població. Continua la lectura de Com hauriem d’actuar davant d’una alerta per tempesta solar?

Vergogna!

Aprofito el clam del Papa Francesc I davant de la crisi dels immigrants per utilitzar-lo davant de l’acció del PP. Tothom haureu sentit que sempre que els hi demanen comptes al·ludeixen al fet que estan en funcions i que per tant no poden ser gairebé responsables de res. Aquests fills, germans, nets, nebots i parents de franquistes (veure http://www.eldiario.es/zonacritica/franquismo-PP_6_410918913.html) – franquisme del qual no han volgut mai renegar i fins i tot l’han potenciat – si que prenen, però, decisions respecte als tractats internacionals. En aquest cas han donat el vist-i-plau al CETA sense cap mena de discussió. De res han servit els posicionaments d’Extremadura, Balears, València o Catalunya. Ja se sap que per defensar els interessos dels qui manen si que poden decidir i legislar. En aquest cas no hi ha govern en funcions sinó govern que fa funcions.

És curiós que la decisió l’han pres el mateix dia que el parlament de Valònia  – la part francòfona de Bèlgica – va votar que no en aquest tractat tal i com podem llegir en el diari “Kaos en la Red” (veure http://kaosenlared.net/el-gobierno-del-pp-en-funciones-proximante-legitimado-por-el-psoe-autoriza-la-firma-del-ceta-sin-debate-y-sin-condiciones/). Clar que en aquest país – a Bèlgica – els ciutadans si van poder opinar sobre aquest tractat. En el nostre malauradament les consultes i els referèndums estan prohibits….. Continua la lectura de Vergogna!

Classes de cuina als centres escolars?

Llegint el diari “El Diario” he trobat entre d’altres articles aquest (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/clases-cocina-colegios-escuelas-ninas-ninos_0_565893786.html), que hem sembla que té molta lògica. Perquè no tornar a introduir la cuina com assignatura (pot ser una optativa) dins dels centres? De fet, en el cas del nostre centre, es fa un taller de cuina – fet per un professor del centre que és un excel·lent cuiner – que utilitza els productes provinents del nostre hort en el dia de la jornada verda. És un taller de cuina “ecològica” pel fet de utilitzar preferentment productes produïts ecològicament i de km0. Però és tant sols això, un taller …unes hores (2-3)  i ja està.

Altres escoles incorporen la cuina ecològica portada per ells mateixos, amb productes dels seus horts, per tal d’abastir els menjars dels seus alumnes. Però els alumnes no cuinen de forma sistemàtica.

D’aquí que la idea expressada en aquest article, que es podria unir també amb aquestes iniciatives, va més enllà. És una proposta – entre d’altres – per tractar la igualtat de gènere i fomentar la responsabilitat del que posem a taula entre els nostres infants que és com dir en la societat del demà. Em sembla doncs una molt bona idea que caldria pensar com introduir-la en el ja atapeït programa escolar.

Continua la lectura de Classes de cuina als centres escolars?

Quien A TiSA no es traidor

Doncs si que ens estan avisant, des de molts punts que els tractats com el TTIP, el CETA, TPP, el TiSA, no son més que un intent de les grans multinacionals – les promotores a ultrança del model neoliberal que actualment domina el món econòmic – per fer-se amb el control de tot.

Avui podem llegir en el diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/funcionan-trampas-del-tisa-laberinto.html), com el TiSA (Trade in Services Agreement, veure https://en.wikipedia.org/wiki/Trade_in_Services_Agreement) no és més que un acord per tal d’apropiar-se de serveis bàsics tals com la salut, l’aigua o l’educació per tal de passar-los del àmbit públic al privat. Això és el que revelen les filtracions de wikileaks. És a dir, un altre intent del neoliberalisme per reduir el poder dels estats a una mínima expressió i de pas també acabar amb tota possibilitat de protesta davant de la privatització de tot l’essencial. Com sempre la negociació del tractat s’esta fent en el màxim secret possible.

Continua la lectura de Quien A TiSA no es traidor

L’estafa de la revolució verda (2ona part….les proves)

L’altre dia varem penjar la primera part, la de la denúncia sobre l’estafa de la revolució verda (l’actual agricultura intensiva; veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/07/18/lestafa-mes-gran-de-la-humanitat-un-nobel-per-a-la-revolucio-verda/). Avui afegim la segona part on l’autor de la primera respon a les veus crítiques que han aparegut (veure http://caminoagaia.blogspot.com.es/2016/07/el-timo-de-la-revolucion-verde-las.html).

En aquesta segona part l’autor afegeix el concepte de tassa de retorn energètic (EROI en anglès) de la que ja hem parlat en altres posts. Concepte important per tal de veure si qualsevol activitat es sostenible des del punt de vista energètic. És evident que l’actual sistema d’agricultura intensiva no ho és i, el més preocupant, és que aquells que tenen els coneixements necessaris per saber-ho (vegis els 110 premis nobel) se’n obliden i ens estafen a tots. Però ja se sap cal mantenir el BAU a qualsevol preu i més quan aquest BAU els hi concedeix privilegis importants (beques, subvencions, publicacions….etc). Continua la lectura de L’estafa de la revolució verda (2ona part….les proves)

Principal motiu de preocupació mundial: el canvi climàtic

Extret del diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=214473), podem veure com el canvi climàtic constitueix el principal motiu de preocupació pels enquestats. La enquesta, feta a més de 40000 persones d’arreu del món per una empresa dels estats units, mostra diferències importants pel que fa als continents. Així la preocupació és més gran en aquells continents on la població rural encara és important, com és el cas de Amèrica del sud i Àfrica i Àsia. En els països més industrialitzats la preocupació és menor. A la vegada, i no per casualitat, la preocupació entre els votants de dretes (més neoliberals) és molt menor que entre els d’esquerres (menys neoliberals).

En qualsevol cas, i torno a insistir, estar preocupat està bé, Però cal també buscar solucions. I les solucions, ens agradi o no, no passen per mantenir el actual BAU fent els mínims canvis possibles (canvis cosmètics que en diríem). No pot ser estar preocupat i per tant consumir productes ecològics però a la vegada donar-nos igual com es produeixin i distribueixin aquests. No pot ser estar preocupat però passar-me tot el temps viatjant sense tenir en compte l’empremta ecològica d’aquesta decisió. No pot ser estar preocupat i consumir, consumir i consumir. Tampoc es tracta de viure com Diògenes (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Di%C3%B2genes_de_Sinop), però si que cal – i cada vegada més – adoptar un estil de vida frugal i el més auster possible. En aquest sentit, cal recordar que per combatre el canvi climàtic – i també l’actual crisis econòmica, de recursos i ambiental – la millor aposta es optar pel decreixement planificat. Cal reduir la nostra petja mundial i per fer-ho podem optar per una acció planificada o bé perquè sigui mama natura la que ho faci. Desprès de les experiències observades a la natura, la primera opció sembla menys traumàtica que la segona. En el cas de decidir optar pel decreixement planificat, tenint en compte i sent conscients del que implica, un bon article-resum el podem trobar també a les pàgines de “Rebelión” (veure http://www.rebelion.org/noticia.php?id=214400). Continua la lectura de Principal motiu de preocupació mundial: el canvi climàtic

El menjador escolar com a motor de canvi

Que som el que mengem ja ho hem dit diverses vegades. Avui, però, aprofitant un interessant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/tribunaabierta/comedor-escolar-motor-cambio_6_520457990.html) insistirem més en la necessitat d’una política educativa sobre alimentació.

Perquè si volem que la nostra població tingui uns bons hàbits alimentaris – i aquí no ens referim a saber utilitzar el ganivet, la forquilla, la cullera i les normes d’educació en la taula – cal ensenyar-los des de petits. Perquè el que posem a la taula per menjar té molt poder. Poder per decidir si volem que sigui un aliment de proximitat i realitzat sota unes determinades formes de producció o bé un aliment del qual no en sabem res i que ha sigut transportat des de milers de quilòmetres amb el que això suposa. Poder per decidir un aliment el preu del qual reflecteixi el treball del qui el produeix o bé un aliment el preu del qual suposa una explotació del productor. Poder per decidir si volem un aliment sense fertilitzants i pesticides produïts industrialment o bé un aliment produït sense fertilitzants ni pesticides químics i que per tant és més saludable. Poder per decidir si volem un aliment que hagi estat produït respectant la natura i cooperant amb ella o bé un aliment produït de manera intensiva on la natura no és res més que una peça més de la economia.

I es per tot això que cal potenciar el paper dels menjadors escolars. Molts ja son gestionats per ampes, pares i mares del centre, que han decidit que el menjar dels seus fills sigui de proximitat, ecològic i nutricionalment compensat. Però aquesta iniciativa no és fàcil i l’administració l’hauria de potenciar. En primer lloc, l’administració local – qui té competències en les escoles primàries – hauria de vetllar per la introducció del menjar produït localment i sota el prisma agroecològic en els menjadors de les dites escoles. En segon lloc, l’administració general (la Generalitat) hauria de vetllar pel mateix tant en les escoles de primària com en les escoles de secundària (o en totes aquelles que d’ella depenguin). I no només això, cal formar a tots en els bons hàbits alimentaris. Cal saber les combinacions més adients dels aliments, en aquells aliments que hem de menjar amb cura, en aquells aliments que suposen una gran despesa energètica en la seva producció i que poden ser substituïts per altres que tenen una tassa de retorn energètic més elevada. Cal en definitiva vetllar per una cultura alimentaria global.

Amb tot això, poder acabaríem amb els menjars fets amb productes procedents de mar enllà, de menjars preparats fa hores i portats en envasos on perden part de les propietats organolèptiques, de menjars dieteticament aberrants. La qüestió ho val ja que cada vegada tenim més obesitat, diabetis i altres malalties derivades d’una mala alimentació (no entrem dins d’aquesta valoració a considerar el paper de la pobresa en aquest fet) tenint la oportunitat de poder fer-ho correctament. Continua la lectura de El menjador escolar com a motor de canvi

Coneixes a moltes científiques?

Moltes vegades hem sentit que hi ha carreres de nois i carreres de noies, sobretot en el cas de les enginyeries on la ratio nois/noies és molt elevada. També que els nois tenen més aptituds per les matemàtiques que les noies, que no tenen una ment tant abstracta…

La realitat de la investigació científica ens demostra que no hi ha diferències entre els cervells de l’home i la dona i que per tant qualsevol dels dos pot dedicar-se al que vulgui segons les seves aptituds (veure http://www.agenciasinc.es/Reportajes/Cerebro-femenino-cerebro-masculino i http://www.agenciasinc.es/Multimedia/Fotografias/Mujeres-y-hombres-y-sus-cerebros). Altre cosa son els prejudicis instal·lats en la nostre societat que fan que determinats estereotips “desanimin” d’entrada a moltes persones a fer segons que. Continua la lectura de Coneixes a moltes científiques?

Un nou tipus d’escola?

Al estats units, concretament a Nova York, a mitjans de la dècada dels 90 va aparèixer una escola pública experimental anomenada KIPP (Knowledge is Power Program). Ràpidament es va veure que aconseguia que els alumnes provinents de barris marginals i de famílies no estructurades tinguessin la possibilitat d’ingressar en universitats de prestigi. Sobretot aconseguien l’excel·lència en matemàtiques. Si!, aconsegueixen  que els alumnes estimin les matemàtiques….. Com ho fan? Fomentant l’autocontrol i desvinculant als alumnes dels seus entorns. En KIPP un/a alumne/a es passa de l’ordre d’un 50 o un 60 % més de temps aprenent que en una escola pública tradicional.  Els resultats han estat tant bons que aquest tipus d’escola s’ha anat expandint als USA fins arribar a més de 180 centres, 70000 estudiants i 6000 ex-alumnes que cursen en universitats (veure http://www.kipp.org/). Continua la lectura de Un nou tipus d’escola?