Arxiu de la categoria: educació

La Transició cap a una alimentació sostenible

El títol provocatiu amaga en realitat una qüestió: com poder fer aquesta transició? Podem veure algunes idees en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.vidasostenible.org/informes/cambiar-de-comida-lo-cambia-todo/).

I és que com ja he comentat en diverses ocasions (la darrera en http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/03/els-nou-grans-equivocs-sobre-lalimentacio-vegetariana/), som el que mengem i el que posem a la taula pot canviar – i molt – el món que ens envolta.

Menjar més proteïna vegetal i reduir la de procedència animal, comprar aliments de proximitat (sobretot els frescos), apostar per aliments procedents d’agricultura ecològica, comprar aliments en petits comerços on venguin productes locals, produir (si podem, encara que sigui en tests o taules de cultiu…) part dels nostres aliments vegetals, intentar menjar sempre pel que fa a vegetals els de temporada, cuinar sempre el que podem menjar intentant evitar malbaratar o llençar aliments que no menjarem, comprar la quantitat justa d’aquells aliments de caducitat ràpida….. serien algunes de les recomanacions “individuals” per poder anar cap aquesta transició.

Altres mesures corresponen a les administracions (públiques i locals): les taxes a les begudes ensucrades, limitació de les màquines de vending (o al menys obligar a que no hi hagi tant aliment processat en elles…), fomentar el ús de productes locals i ecològics en els menjadors escolars, taxes als productes fast food elaborats amb greixos trans, eliminació del excés de sal en productes alimentaris, afavorir l’agroecologia protegint la pagesia davant de les grans multinacionals….. i sobretot una aposta per una bona educació alimentària (que inclogui el “saber” produir part dels nostres aliments) Continua la lectura de La Transició cap a una alimentació sostenible

Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Ara que científics de tot el món s’uneixen per denunciar i reivindicar la importància dels fets davant de la post-veritat (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Marcha-Ciencia-Trump-protestas_0_635187285.html) que entre altres coses nega el canvi climàtic, penjo un article publicat al diari “Público” sobre com afectarà aquest canvi als nostres fills (veure http://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-cambio-climatico-afectara.html). De fet la post-veritat em recorda el que ja varen denunciar Sokal i Bricmont (1997, 1999 per la traducció al castellà) en el seu llibre “Impostures intel·lectuals”  sobre el problema del relativisme cognitiu (https://www.casadellibro.com/libro-imposturas-intelectuales/9788449305313/648893).

L’article de “Público en qüestió recull un resum de l’informe que avui ha publicat la Unicef sobre com el canvi climàtic – el que neguen tant Trump, com Rajoy i altres descerebrats sense cap més prova que les seves creences – afectarà als infants. Concretament als infants dels països menys desenvolupats, perquè si bé el canvi climàtic ens afectarà a tots, també és veritat que no serà igual a tot arreu. De fet es preveu que els seus efectes més severs estiguin concentrats en els països més pobres. Paradoxalment aquests són els que menys han contribuït al canvi climàtic i són els que més el patiran…..

Tot i això, Unicef recorda que Espanya és un dels països Europeus que més afectat estarà pel canvi climàtic……amb onades de calor intenses, increment de malalties infeccioses, manca d’aigua, incendis, al·lèrgies i problemes respiratoris i una pujada del nivell del mar. Un panorama poc tranquilitzador. Continua la lectura de Així és com el canvi climàtic afectarà als teus fills

Tot el que cal saber sobre el pic del petroli

Avui penjo un més que interessant post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/03/prontuario.html). El nom de l’article és “Prontuario”. Com que un “Prontuario” significa una publicació o anotació personal en la qual es recullen els punts més importants sobre un assumpte per tal de facilitar la seva consulta, m’ha semblat millor posar “Tot el que cal saber sobre el pic del petroli”, que de fet és el que és. Com sempre el mestre Turiel resumeix de manera fàcil i amb profusió de dades el que cal saber sobre aquest tema d’importància cabdal per a tota la humanitat. I com sempre, també, proposa solucions als problemes plantejats. Continua la lectura de Tot el que cal saber sobre el pic del petroli

La cultura ecològica dels espanyols és mitja-baixa

Segons es desprèn d’un estudi realitzat per la Fundació Endesa i la Fundació Europea Societat i Educació, la conservació mediambiental es situa en el tercer lloc de les preocupacions a llarg termini dels espanyols. Ho podem llegir en un article aparegut al diari Público (veure http://www.publico.es/espana/ecobarometro-revela-cultura-ecologica-espanoles.html).

En el mateix estudi un 54% dels estudiants fins als 16 anys considera que el tema del mediambient i la energia es tracta insuficientment a l’escola. La major preocupació en general té a veure amb la contaminació. Curiosament es troba a faltar la opinió respecte al canvi climàtic i al paper que cadascú tenim – amb els nostres comportaments – en ell.

Els investigadors acaben remarcant la importància de la educació escolar per tal de millorar la consciència ecològica des de petits. Ja hem comentat en altres ocasions que cal un profund canvi en els nostres hàbits, valors, actituds, normes i creences més que en coneixements (que també). Esperem que al llarg dels propers anys la situació millori….. Una iniciativa que treballa en aquesta direcció és la de les Escoles Verdes, tot i que cal aprofundir en els seus objectius. Continua la lectura de La cultura ecològica dels espanyols és mitja-baixa

El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

DE VERGONYA!!!, que és el que alguns no tenen. Quan alguns parlen de respecte al medi ambient, de sostenibilitat, d’agroecologia, de defensa de la patria……haurien en realitat de callar-se. I és que tal i com podem llegir en una notícia publicada al diari “Público” (veure http://www.publico.es/internacional/eurocamara-da-luz-verde-ceta.html), l’Eurocàmara ha donat llum verda al CETA amb el vots de PP, ciutadans i PSOE.

Ja hem comentat el perquè s’està en contra del CETA, però per si de cas encara algú no ho sap deixo aquest enllaç …. http://www.eldiario.es/cv/arguments/consecuencias-TTIP-CETA-necesarioabrir-publico_6_503659639.html. A mi, particularment el que més em molesta – i que m’indica que no pot ser gens bo – és el fet de no discutir en els parlaments nacionals el tractat en qüestió. Ni que dir té que s’hauria a més de sotmetre a referèndum ja que no estava inclòs en els programes electorals dels partits polítics (no de tots) i, a més, ens afecta i afectarà les nostres vides (tant laborals, com socials). A més, moltes multinacionals – gens interessades en el nostre benestar (ni social ni físic) – es troben darrera del tractat i el potencien i imposen a estats europeus (veure el cas de les pressions sofertes pel parlament Belga; http://www.noalttip.org/el-chantaje-de-la-union-europea-obliga-a-belgica-a-lograr-un-acuerdo-para-desbloquear-la-firma-del-ceta/).

Dit això, cal destacar que dels tres partits estatals que han votat a favor del CETA, el paper a favor del PP i ciutadans era d’esperar. I era previsible perquè son partits profundament neoliberals que ja s’han posicionat a favor sempre que el hi han preguntat. De fet per a ells “els beneficis valen més que les nostres vides” (veure http://blogs.publico.es/david-bollero/2017/02/15/ceta-nuestras-vidas-valen-mas-que-sus-beneficios/ ). L’altre partit, el PSOE, que sempre que se li pregunta diu que és la esquerra espanyola i la oposició al PP (encara que li permet governar i, a més va participar en l’aprovació by the face del polèmic article 135 de la constitució), també ha votat en bloc a favor del tractat. Ni una sola nota discordant. En el fons és normal perquè també, i ja no ens enganyem més, és un partit neoliberal el programa econòmic del qual (fet pel tàndem Sevilla-Summers, i aquí podem jugar amb les inicials….) és profundament neoliberal. És a dir que mentre amb la boca gran parlem del medi ambient, la sostenibilitat, el respecte al camperols i al agro nacional……amb la boca petita fem el contrari.

Ja és hora per tant que ho diguem alt i clar: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. A partir d’ara fora bo que la gent prengués nota i sàpiga que amb el seu vot – aquell acte que sembla insignificant – està triant una opció (un model) de món o un altre. Per tant, tots tenim una responsabilitat en el que està succeint de la qual no podem ni hem de defugir. Continua la lectura de El movimiento se demuestra andando….¡Eh!?

L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Ara fa uns dies, aquest bloc es feia ressò de l’anunci d’una troballa que havia de canviar el món: l’hidrogen metàl·lic (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/27/vuit-decades-despres-lhidrogen-es-fa-metall/). Ara resulta, com ja ha succeït altres cops, que sembla ser que va ser un error. Ho podem llegir en un article publicat per Ugo Bardi en el seu Blog Cassandra’s Legacy (veure http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2017/01/another-defeat-for-science-metallic.html).

La història va començar quan un grup de científics de Harvard va col·locar una mostra d’hidrogen dins d’una enclusa i el van comprimir a altes pressions. En algun moment van veure una cosa brillant que apareix i van arribar a la conclusió de que era hidrogen metàl·lic. Immediatament després, es va procedir a publicar la seva història amb tot un seguit d’afirmacions extravagants associades de naus espacials, l’alquímia, vehicles ultra-eficients, imants superpotents…etc. Un altre cop un descobriment apte pels cornucopiants ja que havia de salvar a la humanitat de tots els seus mals…..

Però el problema és que en ciència hi ha una sèrie de principis bàsics en l’experimentació que no han complert:

a. L’experiment ha de ser repetible per altres grups de científics (per poder contrastar)

b. Cal sempre fer un assaig en blanc, una prova que permeti veure que el que has obtingut no es deu als aparells que has utilitzat

c. No es pot reclamar res pel qual no es té proves.

I aquests principis són els que no han complert i ara comencen a rebre les crítiques. Però el més important és la imatge que torna a donar la ciència, ja que no és la primera vegada que això succeix (veure per exemple  http://cassandralegacy.blogspot.com.es/search?q=e-cat). I el problema és que la percepció que comença a tenir la gent és de que els científics els enganyen, quan en realitat són tant sols uns pocs (que ho fan sovint per tal de guanyar diners per a les seves investigacions i interessos). Continua la lectura de L’engany de l’hidrogen metàl·lic

Prediccions pel 2017

Com cada any, i és d’agrair, Antonio Turiel penja les seves prediccions (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2016/12/predicciones-para-2017.html) – basades en les dades i tendències de les quals disposa – per l’any proper i analitza i valora les que va fer per l’anterior. És un exercici difícil i és d’agrair que valori les que va fer. Estem tant acostumats a que els economistes mediàtics (els Gonzalo Bernardos, Carlos Diez, Gay de Lièbana, Sala i Martin….) facin les seves prediccions i la majoria de vegades errin que no parem atenció al fet que Antonio Turiel valora el que ha dit i reconeix els errors. Si molts ho fessin la cosa aniria molt millor. Sobretot pel que fa a fer-los cas i a prendre segons quines decisions en funció del que diuen. Si bé l’exercici que fa Antonio Turiel és més que meritori, l’exercici fet per molts d’aquests personatges mediàtics és més aviat penós per no parlar d’engany manifest (com quan molts d’ells aconsellaven invertir en la compra de pisos quan el mercat s’estava enfonsant……podeu fer l’exercici de revisar les hemeroteques (veure per exemple: http://www.publico.es/opinion/articulos/incompetencias-gurus-mediaticos-economista-j.html)).

Bé si més no esperem que 2017 sigui millor que el 2016 per avtots nosaltres. Bona revetlla d’any i feliç 2017. Continua la lectura de Prediccions pel 2017

L’excés de dominació es torna en contra del dominador

Interessant reflexió filosòfica del filòsof, poeta, matemàtic, assagista, traductor, ecologista i doctor en ciències polítiques, Jorge Riechmann en un article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/exceso-dominacion-vuelve-dominador_6_574352566.html).

Segons ell, l’humanisme descentrat i no antropocèntric que precisem no és el d’éssers humans que se senten fora de la natura i per damunt de ella, sinó el d’aquells que estan molt dins de ella i construint simbiosi amb ella. Durant els darrers 5 segles, l’humanisme – amb la seva creença bàsica en la centralitat i el valor excels de l’ésser humà – ha estimulat la creença de que som quelcom especial que està per damunt de tots els demés éssers vius de la natura i fins i tot de la mateixa natura. Aquesta creença ha sigut la base per a la dominació i manipulació de tots ells. Tot un seguit de preguntes sorgeixen d’aquesta línia de pensament : perquè una sola espècie s’atorga el dret de tractar així a totes les demès? Com se’ns acut que tenim el dret d’ocupar-ho tot, d’agafar-ho tot? Realment una espècie pot viure d’esquenes al seu hàbitat? Realment pensem que podem fer el que volem sense cap conseqüència dins d’un sistema complex com és la biosfera?

Fer la guerra contra la natura és un no sentit ja que en realitat – donat que nosaltres formem part de la natura – ens la fem a nosaltres mateixos. Poder comença a ser hora de veure’ns a tots nosaltres i a les espècies que conviuen amb nosaltres dins de Gaia com un tot que cal respectar. És hora d’ajudar-nos, d’acompanyar-nos, de cuidar-nos i de fugir de la denegació, de la distracció i de la dominació. Continua la lectura de L’excés de dominació es torna en contra del dominador

Divulgar la ciència per apropar-la a la societat

Podem llegir, en un interessant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/cienciacritica/Divulgar-Investigacion-acercar_la_ciencia_a_la_sociedad-aranas_6_576452356.html), com és necessària la divulgació de la ciència per tal d’apropar aquesta a la societat. I cal fer-ho si volem que cada vegada més gent estigui interessada i sàpiga, sense necessitat de ser una especialista en el tema, sobre determinades qüestions (clonació, finitud de recursos, límits del creixement, transmissió de malalties, descobriments de partícules físiques…etc).

Però com molt bé s’explica en l’article la divulgació no es una tasca fàcil. No es tracta de banalitzar un tema, ni de transmetre conceptes erronis, ni de escriure per escriure. Cal ser rigorós i a la vegada didàctic, cal escriure amb un llenguatge entenedor sobre qüestions que sovint son complexes. Es tracta de fer fàcil allò que és difícil. Es tracta de fer que “la teva avia ho entengui” (http://www.eduglobal.cl/2014/04/18/no-entiendes-realmente-algo-hasta-que-eres-capaz-de-explicarselo-a-tu-abuela/).

I en aquesta feina de divulgació aconsellen, com no podia ser d’altre manera, que el científic no estigui sol. Que busqui la complicitat de persones, com periodistes i divulgadors, que puguin ajudar-lo en aquesta cerca del millor llenguatge i de les millors formes per transmetre el missatge. Aquesta transmissió és important per tal que la societat entengui millor el món que l’envolta, que es vegi que la ciència ajuda a millorar les condicions de vida de la societat, que es vegi que el procés científic no es quelcom infal·lible i tancat, que es vegi als científics com a integrants de la societat i que la ciència pugui servir per a prendre decisions en la vida quotidiana de la gent.

Voldria recordar aquí les figures de quatre grans divulgadors (evidentment podria citar-ne molts més) que van promoure la ciència en la meva generació i en posteriors: Fèlix Rodriguez de la Fuente, Carl Sagan, Isaac Asimov i Stephen Jay Gould. Rodriguez de la Fuente  i Sagan van captivar el meu interès quan era un infant. Però no tant sols el meu, sinó el de la meva família. Perquè en aquells temps tota la família seiem davant de la caixa tonta per tal de veure, aprendre i fruir dels seus documentals (“el Hombre y la Tierra” y “Cosmos”). A ells els hi dec una bona part de la meva passió pels temes científics.  Isaac Asimov va omplir d’imaginació amb el seus exquisits relats de ciència-ficció (la nissaga de la Fundació, robots i imperi, el sol nu….), de bona i autèntica ciència i ficció, moltes estones de la meva adolescència. A Jay Gould, el meu estimat Jay Gould, li dec haver estat hores i hores llegint els seus meravellosos escrits (molt ben traduïts per científics com Joandomènec Ros; veure “la vida meravellosa”, “La falsa mesura de l’home”….), emocionant-me amb relacions inversemblants entre ciència i societat, entre descobriments i implicacions col·laterals. Quatre  exemples diferents de divulgació, dos basats més en la imatge que en el text i dos més en els llibres i en el text, però que serveixen per constatar la importància que té aquesta.

L’article d’avui és el tercer d’una llarga entrega que és pot seguir a  http://www.eldiario.es/cienciacritica/Comunicacion_cientifica-divulgacion-cientifico_6_571902806.html    i  http://www.eldiario.es/cienciacritica/divulgacion_cientifica-comunicacion_cientifica-ecologia_del_movimiento-enamorarse_de_la_ciencia_6_574002624.html.

Continua la lectura de Divulgar la ciència per apropar-la a la societat

No en el nom de la ciència

Un interessant article publicat al blog “Camino a Gaia” (veure http://caminoagaia.blogspot.com.es/2016/10/no-en-nombre-de-la-ciencia-otra-vez-no.html). El seu contingut és una reflexió sobre perquè la premsa presta atenció mediàtica en denunciar a determinades pseudociències, a determinades altenatives a l’establert i, en canvi, calla davant d’altres més perilloses que han comportat nombrosos danys socials. Hi ha un escepticisme selectiu que gasta les energies en denunciar i estar en peu de guerra amb qualsevol alternativa establerta i en canvi és condescendent amb el pensament únic establert. Condescendent amb idees que es troben basades en una falsa idea de la ciència, en la pseudociència, però que sovint formen part del “background” social amb el qual la gent creix al llarg de la vida. Poder és hora de parar atenció i desemmascarar l’engany. Continua la lectura de No en el nom de la ciència