Arxiu de la categoria: ECOSISTEMA

El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

El sòl ja no suporta tanta  quantitat de residus que generem. 400.000 tones de metà i 540.000 de nitrogen al cap de l’any, realment cal tant?

Prepara una ordre per declarar sobresaturats per nitrogen els termes d’Albalatillo, Alfántega, Altorricón, Castillonroy, Mirambell. Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Seine, Vencillón, Mainar i Vila-real d’Huerva

Descarta que, excepte vuit dels anteriors, cap dels més de 120 pobles els aqüífers es consideren vulnerables superi els límits declarats com tolerables

L’Executiu admet que “en determinades zones d’Aragó ha una sobresaturació d’explotacions ramaderes intensives”

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Gobierno-Aragon-granjas-soportar-estiercol_0_854965016.html Continua la lectura de El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

“Som éssers de la terra, no del cel” va dir Svetlana Alexievich. (Premi Nobel de Literatura el 2015). Anomenat compost de mortalitat, s’ha demostrat que aquesta pràctica evita que els patògens contaminin la terra, alhora que crea un sòl més ric. Si més o. crea una certa polèmica.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1291556/washington-podria-primer-estado-legalizar-compost-humano?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Cuando los estadounidenses mueren, la mayoría son enterrados o cremados. Washington podría convertirse pronto en el primer estado en permitir otra opción: el compostaje humano.

El nuevo enfoque, conocido como “recomposición”, consiste en colocar los cuerpos en un recipiente y acelerar su descomposición en un suelo denso en nutrientes que luego puede ser devuelto a las familias. El objetivo es una forma menos costosa de tratar los restos humanos que es mejor para el medio ambiente que el enterramiento, que puede lixiviar productos químicos en el suelo, o la cremación, que libera dióxido de carbono que calienta la tierra.

“La gente de todo el estado que me escribió está muy entusiasmada con la posibilidad de convertirse en un árbol o de tener una alternativa diferente para ellos mismos”, dijo el senador estatal Jamie Pedersen, demócrata, que está patrocinando un proyecto de ley en la Legislatura de Washington para ampliar las opciones de eliminación de restos humanos. El proyecto de ley de recomposición también convertiría a Washington en el 17º estado en permitir la hidrólisis alcalina, la disolución de cuerpos en un recipiente presurizado con agua y lejía hasta que sólo queden restos líquidos y óseos. Pedersen planea presentar el proyecto de ley cuando comience la nueva sesión legislativa el próximo mes.

Pedersen ve la recomposición como un asunto de justicia ambiental y social. Dijo que permitirlo beneficiaría particularmente a las personas que no pueden pagar un funeral o que no se sienten cómodas con la cremación. El objetivo de Recompose es cobrar 5.500 dólares por sus servicios, mientras que un entierro tradicional generalmente cuesta más de 7.000 dólares en 2017, según la Asociación Nacional de Directores de Funerarias. (La cremación puede costar menos de $1,000, aunque eso no incluye un servicio o una urna.)

Compost

El impulso para permitir el compostaje de restos humanos se origina en Katrina Spade, de 41 años, una diseñadora con sede en Seattle que comenzó a centrarse en la idea en 2013 mientras trabajaba en su maestría en arquitectura en la Universidad de Massachusetts Amherst.

“En realidad, sólo tenemos dos opciones de fácil acceso en Estados Unidos: la cremación y el entierro”, dijo a ‘NBCNews’. “Y la pregunta es: ¿Por qué sólo tenemos dos opciones, y qué parecería si tuviéramos una docena?” Continua la lectura de Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Japó és la tercera economia del món per volum de PIB. Pot prendre aquesta decisió? El govern del Japó ha anunciat que es podrà tornar a pescar balenes sense restriccions a partir del juliol del 2019. Posen fi d’aquesta manera al seu compromís amb la Comissió Balenera Internacional (CBI). Per cert, mai ho ha complert totalment.

La decisió, anunciada pel ministre portaveu del Govern, Yoshihide Suga, afecta només les aigües territorials del Japó i la seva zona econòmica exclusiva. Només aquí podran caçar balenes els baleners japonesos.

El govern de Tòquio actuarà com a observador en l’organització i assegura que continuarà controlant la utilització de recursos marins.

“La caça de balenes es farà d’acord amb el dret internacional i dins dels límits de captura calculats d’acord amb el mètode adoptat per la CBI per evitar un impacte negatiu en els recursos cetacis.”

El detonant: la moratòria del 1982

La Comissió Balenera Internacional es va crear el 1946 per garantir la preservació d’aquests cetacis i evitar-ne la caça indiscriminada en els oceans. El 1982 es va acordar una moratòria de la pesca comercial de balenes.

El Japó era membre de la CBI des el 21 d’abril del 1951. I, oficialment, havia respectat la moratòria en la pesca comercial, però les entitats animalistes han denunciat que violava l’acord. Els baleners japonesos han seguit capturant balenes en aigües de l’Oceà Antàrtic i el Pacífic Nord, però suposadament amb finalitats científiques.

Japón anuncia que reanuda caza comercial de ballenas

https://www.lavanguardia.com/internacional/20181226/453771191482/japon-retira-comision-ballenas-caza.html

Japón ha decidido retirarse de la Comisión Ballenera Internacional (CBI), un organismo creado hace siete décadas para garantizar la preservación de esos cetáceos y evitar su caza indiscriminada en los océanos. La decisión fue anunciada hoy por el ministro portavoz del Gobierno, Yoshihide Suga, quien dijo que a partir de julio próximo los balleneros japoneses reanudarán sus actividades en sus aguas territoriales y en su zona económica exclusiva. Continua la lectura de Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Centenars de tortugues marines moren cada any enredades en escombraries

Les escombraries plàstica en els oceans -incloses les arts de pesca perdudes o desateses que no són biodegradables- és una gran amenaça per a les tortugues marines. Som els grans depredadors.

https://www.salyroca.es/articulo/sal/cientos-tortugas-marinas-mueren-cada-ano-enredadas-basura/20181224090754005720.html

Millones de toneladas de plásticos navegan a la deriva en los océanos, una cifra que no deja de aumentar. Las tortugas marinas, protagonistas de #Cienciaalobestia, son uno de los animales más afectados por esta basura. Según un estudio internacional, unos mil ejemplares quedan atrapados en residuos y terminan muriendo cada año. Las que sobreviven acaban gravemente heridas y mutiladas o arrastran el plástico a lo largo de toda su vida.

Redes de pesca perdidas, cordeles de plástico y nailon, correas de plástico para embalaje, cuerdas de cometas, cordel para globos, y todo tipo de plásticos, incluidas sillas rotas, se convierten en la peor pesadilla de las tortugas marinas.

“La basura plástica en los océanos –incluidas las artes de pesca perdidas o desatendidas que no son biodegradables– es una gran amenaza para las tortugas marinas”, explica Brendan Godley, director del Centro de Ecología y Conservación de la Universidad de Exeter (Reino Unido) y autor principal de un estudio publicado en la revista Endangered Species Research. Continua la lectura de Centenars de tortugues marines moren cada any enredades en escombraries

El principi de la fi del ren a l’Àrtic

El caribú i el ren salvatge són una espècie clau en la xarxa alimentària de l’Àrtic que contribueix al cicle de nutrients entre els sistemes terrestres i aquàtics i l’abundància de depredadors i carronyers. Segons els autors, l’abast i la durada dels descensos d’exemplars suposen una amenaça per a la seguretat alimentària i la cultura dels pobles indígenes que depenen dels ramats

El ren és un dels símbols del Nadal, però està en hores baixes. Tot i comptar amb més disponibilitat d’aliment pel desglaç, els paràsits, la caça, la depredació, i el canvi climàtic estan delmant a aquests mamífers. Algunes poblacions de la tundra àrtica han disminuït més d’un 50% en les últimes dues dècades.

https://www.ecoticias.com/naturaleza/190789/El-principio-del-fin-del-reno-en-el-A-rtico

La imagen de ciertos animales, comoEl ren és un dels símbols del Nadal, però està en hores baixes. Tot i comptar amb més disponibilitat d’aliment pel desglaç, els paràsits, la caça, la depredació, i el canvi climàtic estan delmant a aquests mamífers. Algunes poblacions de la tundra àrtica han disminuït més d’un 50% en les últimes dues dècades. el reno, también conocido como caribú, está inexorablemente unida a las fiestas navideñas. Pero el mamífero, originario de las tundras del hemisferio norte, no tiene nada que celebrar. El número de ejemplares está descendiendo a una velocidad vertiginosa. En menos de 20 años, los caribús de América del Norte y Groenlandia y los renos salvajes de Rusia y Noruega han disminuido un 56%, pasando de 4,7 millones a 2,1 millones de individuos. Continua la lectura de El principi de la fi del ren a l’Àrtic

La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic

Les Galápagos no només són a la intersecció de tres corrents oceànics, també se situen per on passa un dels patrons climàtics més destructius del món, El “Niño”, que provoca un escalfament ràpid i extrem del Pacífic oriental tropical.

En un estudi publicat el 2014, més d’una dotzena de climatòlegs van advertir que l’augment de la temperatura oceànica estava causant que “El Niño” fos més freqüent i més intens. La Unesco, l’agència de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, ara adverteix que les Galápagos són un dels llocs més vulnerables als efectes del canvi climàtic.

Tot i que les Galápagos estan al centre dels tròpics geogràfics, per aquí flueix un gran corrent des del sud xilè, el corrent d’Humboldt. Aquesta manté a les illes fresques i sense pluja durant la major part de l’any, una situació inusual a causa de que la línia de l’equador travessa l’arxipèlag. Així, les illes tenen un clima subtropical i són dels pocs llocs a la Terra on coexisteixen els pingüins i els corals. Potser per poc temps… Val la pena llegir aquest article al New York Times…

https://www.nytimes.com/es/2018/12/19/galapagos-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&action=click&contentCollection=cambio-climatico®ion=stream&module=stream_unit&version=latest&contentPlacement=1&pgtype=collectio Continua la lectura de La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic

Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Vivim en un temps en què canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat van de la mà pel que fa a les conseqüències del seu progressiu avanç. Les solucions per evitar el col·lapse són ben sabudes i passen pel canvi absolut d’un model econòmic que no té en compte els límits ecosistèmics del planeta ni tan sols la pervivència dels seus elements vius, inclosa la nostra espècie.

D’altra banda, les empreses transnacionals agroindustrials i biotecnològiques,  actuen actualment en tots els països amb importants recursos biològics, emparant-se en el capitalisme global i en l’eina dels tractats de lliure comerç per assegurar els seus objectius

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/12/19/hay-alguien-ahi-que-se-acuerde-de-la-biodiversidad/

El pasado 29 de noviembre acababa en Egipto en la localidad de Sharm El-Sheick la XIV Cumbre Mundial de Diversidad Biológica, conocida como COP14. Una reunión que ha pasado de puntillas por la agenda internacional y que no ha merecido titulares importantes en los medios de comunicación. La biodiversidad no es tema de moda ni es fuente de creación de opinión ni es contenido especialmente recurrente en redes sociales.

El Cambio Climático acapara toda la atención ambiental tanto mediática como ciudadana. Indudablemente este es un problema de primera magnitud al que debemos dar una respuesta inmediata –ya se sabe cómo hacerlo, otra cosa es que se quiera- si no queremos sufrir sus consecuencias en forma de pérdida de suelo fértil, agudización de los fenómenos meteorológicos extremos, disminución de los recursos hídricos o migraciones masivas, entre otras.

De alguna manera, existe una conciencia –tal vez difusa- de que algo va mal con el clima, independientemente de que seamos capaces como ciudadanos de dar respuestas colectivas ante la inacción de los tomadores de decisión públicos. Pero ¿existe una conciencia en este mismo sentido, con las carencias que se quieran, con respecto a la pérdida de biodiversidad? Porque no se trata solo de hablar de diversidad biológica sino de pérdida de biodiversidad, el problema ambiental más grave, juntamente con el cambio climático, al que debe enfrentarse el ser humano en la actualidad.

Según el último informe de Planeta Vivo de WWF –que se ha convertido ya en un referente del estado de conservación de la biodiversidad a nivel mundial- de 2018, la población mundial de peces, aves, mamíferos, anfibios y reptiles ha disminuido un 60% entre 1970 y 2014, debido a las actividades humanas. Este dato porcentual se ha difundido de alguna manera -no excesivamente, no nos engañemos- pero no se ha incidido con la suficiente fuerza en el aspecto fundamental del mismo: que la causa de esta disminución es debida a las actividades humanas. Continua la lectura de Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Arbre de Nadal natural o artificial. Has triat el més sostenible?

Sol ser una decisió més personal del que sembla però si aquest Nadal volem optar per l’opció més ecològica, arriba el moment de deixar les coses clares. Les claus estan en l’origen, el temps de vida i en com es rebutja.

Un arbre natural que procedeixi d’una granja propera i que se sap que es reciclarà adequadament, sembla ser la millor elecció.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-finde-arbol-navidad-natural-artificial-has-elegido-sostenible.html

Sólo quedan unos días para Nochebuena pero aún hay quien se acerca al puesto de árboles de naturales que hay en el metro de Kilburn (Londres), para comprar el suyo. Michelle no ha tenido ninguna duda: “Lo quiero natural, por supuesto. Es más bonito, más cálido…me gusta el olor. Y no me importa que sea más caro”. Lo mismo piensa Emily, que se gastó 70 euros en el suyo: “es verdad que es mucho dinero así que imagino que habrá gente que no se lo podrá permitir. Pero jamás he tenido un árbol artificial y creo que no me sentiría a gusto con uno”.

Mark, el vendedor, nos cuenta: “sólo la semana pasada vendimos unos 200”. Y aunque le resulta difícil calcular cuantos habrán vendido al final de las fiestas, se atreve a decir que rondarán los 500. “No tengo ninguna duda de que aquí la gente prefiere el árbol natural frente al artificial”. Continua la lectura de Arbre de Nadal natural o artificial. Has triat el més sostenible?