Arxiu de la categoria: ECOSISTEMA

Neix el primer linx boreal en captivitat al Pirineu català des de fa més d’un segle

Neix un linx boreal al Pirineu, primera cria en un segle. Molt més gran i més imponent que l’ibèric, aquest felí es va extingir en els boscos d’aquestes latituds i gairebé fins i tot en la memòria popular.
No és, com el linx ibèric, un gat gran, sinó que el linx boreal és un felí inoblidable, la visió quan és adult fa caure d’esquena, de 30 quilos de pes i 130 centímetres de musell a la punta de la cua i que, si s’ho proposa és capaç de caçar un cabirol.
Els alumnes de les escoles del Pallars Sobirà triaran el nom del linx europeu o boreal que va néixer fa dos mesos i que hem conegut aquest dimecres.

Per primera vegada des de fa més d’un segle, ha nascut una cria de linx boreal al Pirineu català. Ho va fer fa poc més de dos mesos, en captivitat, en un centre de fauna del Pallars Sobirà. Aquest naixement obre la porta a la reintroducció d’aquesta espècie, extingida en aquesta zona.

El cadell que hem pogut veure per primera vegada aquest dimecres és un mascle de linx nòrdic o europeu. És la primera cria de la parella nascuda en captivitat el 2008 en un zoològic de Galícia i que va arribar aquell mateix any a aquest Centre de Recuperació de Món Natura Pirineus de les Planes de Son, al Pallars Sobirà. neix al després de més d’un segle.

Vídeo incrustat

El naixement, que es va produir el 28 de maigva ser una sorpresa per als responsables del centre, perquè han passat 11 anys des que hi van arribar els progenitors i és el primer cadell que han tingut. Els cuidadors es pensaven que la mare tenia problemes de fertilitat i, per això, aquest naixement ha estat una “veritable sorpresa”, diuen.

El linx va néixer fa dos mesos i pesa 800 grams (ACN)
Els alumnes del Pallars en triaran el nom

La cria pesa ara uns 800 grams i, quan sigui adult, pot arribar als 30 quilos. De moment no té nom, perquè coincidint amb l’inici del curs escolar, s’iniciarà una campanya d’educació ambiental amb les escoles dels Pallars Sobirà, i els alumnes seran els encarregats de batejar la cria.

El petit linx comparteix espai amb la mare i, al mascle, se li condicionarà un tancat nou. Això es fa per evitar enfrontaments entre ells que puguin posar en perill la vida del cadell. El linx al Pirineu, i concretament en aquesta comarca, s’anomena gat-i-llop.

Els alumnes de les escoles del Pallars decidiran el nom del cadell de linx (ACN)

El linx nou serà un “perfecte ambaixador d’aquesta espècie”

El naixement del linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en el centre del Pallars i permetrà explicar la funció ecològica d’aquesta espècie als Pirineus, tal com ha explicat Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera:

“El que volem és fer aquesta tasca prèvia a qualsevol projecte, que és la sensibilització i l’educació ambiental. Aquest cadell, aquesta cria, ens hi ajudarà. Serà un perfecte ambaixador d’aquesta espècie i ens recordarà el paper que van tenir algun dia i que potser, en el futur, han de tornar a tenir en els boscos del Pirineu.”

Durant els últims anys s’han fet intents per reintroduir el linx al Pirineu català, però no han tingut èxit. L’últim va ser el 2016, quan el Ministeri d’Agricultura volia posar en marxa un programa pilot a la Vall d’Aran per reintroduir-hi linxs. L’objectiu era controlar la població de petits depredadors com les guineus, que posen en perill espècies protegides com el gall fer o la perdiu blanca. Aquest assaig no va prosperar per l’oposició d’alguns ramaders que ho va impedir.

https://www.publico.es/sociedad/lince-europeo-nace-primer-lince-cautividad-pirineo-catalan-siglo.html

El centro de recuperación de fauna MónNatura Pirineus, un equipamiento de la Fundació Catalunya La Pedrera situado en Les Valls d’Àneu (Lleida), ha visto nacer al primer lince nacido en el Pirineo catalán desde hace más de un siglo.

El felino, un macho que pesa un kilo y que se encuentra en perfecto estado de salud, nació el pasado 28 de mayo y es de la especie Lince Boreal o Lince Europeo (lynx lynx), extinguida en esta zona hace décadas.

La Pedrera Fundació

@PedreraFundacio

"</p

Part de l’ànima alemanya” està amenaçada quan els boscos moren

Una combinació catastròfica de calor, sequera, tempestes, incendis forestals, plagues d’escarabats i un cop de fongs han destruït fins ara aquest any mostres de bosc alemany equivalents a més de 200.000 camps de futbol.

Els boscos són una de les maneres més eficients de reduir les emissions de diòxid de carboni, i només a Alemanya són capaços d’absorbir 62 milions de tones de CO 2 , aproximadament el 7% de les emissions del país, cada any.

Però els boscos també han estat al centre de la identitat cultural d’Alemanya des de fa segles i els polítics estan considerant com a prioritat la qüestió – coneguda com waldsterben (morir bosc).

La ministra d’agricultura, Julia Klöckner, ha anunciat una cimera forestal el mes que ve, en la qual els experts nacionals en silvicultura i clima hauran d’acordar un pla d’acció multimilionari. Klöckner s’ha compromès a finançar 500 milions d’euros (460 milions de lliures) pel fons energètic i climàtic del govern per finançar-lo.

https://www.theguardian.com/environment/2019/aug/07/part-of-german-soul-under-threat-as-forests-die

‘Part of German soul’ under threat as forests die

 Forest in the Bavarian Alps. Photograph: Sean Pavone/Alamy

Action plan to be drawn up as dry summers, storms and pests destroy swathes of woodland

by  in Berlin

A catastrophic combination of heat, drought, storms, forest fires, beetle plagues and a fungi blight have so far this year destroyed swathes of German forest equivalent to more than 200,000 football fields.

Forests are one of the most efficient ways to reduce carbon dioxide emissions, and in Germany alone they are able to absorb 62 million tonnes of CO2 – about 7% of the country’s emissions – every year.

But forests have also been at the heart of Germany’s cultural identity for centuries, and politicians are now seizing the issue – known as waldsterben(dying forest) – as a top priority.

The agriculture minister, Julia Klöckner, has announced a forest summit next month, at which national forestry and climate experts are to agree on a multimillion-euro action plan. Klöckner has pledged €500m (£460m), to be paid out of the government’s energy and climate fund, to finance it.

“Our forests are massively damaged,” Klöckner said, visiting Moritzburg near Dresden, which has been badly hit, many of its trees brown and dying, mainly due to drought and beetle infestations.

“Only if everyone unites will we manage the mammoth task that lies ahead of us – to save our forests not only for ourselves but for future generations,” she said.

A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Hoexter, western Germany.
Pinterest
 A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Höxter, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

The society for the protection of the German forest, SDW, believes the extent of the destruction goes even beyond the government’s estimate. It has said the trees being lost at the most rapid rate are those that make up the bulk of the forests, including spruces and firs, pines, beeches and oaks.

Advertisement

In last year’s dry summer and this year’s, the forests have been hit by a shortfall of 200 litres of rainwater per square metre, according to SDW, which Germany’s meteorological service says is the driest it has been for 50 years.

The association of German foresters (BDF) has said German forests are close to collapse. “The forest is the best way to save the climate, but right now the forest itself is a victim of the climate catastrophe,” it said.

A third of Germany is made up of forest, or 11.4m hectares (28 macres) – about a half of which is private property.

The crisis is being keenly felt, not least after a recent survey on national identity in which 50% of participants cited forests as being central to their idea of heimat or sense of home.

Germans have for centuries had a mythological, even spiritual, identification with their forests. Woodlands have formed the inspiration for much German music and literature –most famously the 19th-century folk tales of the Brothers Grimm. In everything from Red Riding Hood to Hansel and Gretel the forest is portrayed as a place of foreboding and threat and as well as retreat, safety and learning.

Hansel and Gretel.
Pinterest
 Hansel and Gretel. Photograph: Chronicle/Alamy

For German romanticists in the late 18th century, the forest was an important symbol of unity and purity, the word waldeinsamkeit, forest loneliness, embodying the sense of inner peace to be found in the forest. This was later exploited by the Nazis, who encouraged the idea of the forest as a sign of German cultural solidity, encouraging people to plant German oaks to honour Adolf Hitler.

The tabloid Bild recently published an ode to the German forest, calling it “part of the German soul”.

“It is, alas, not some made-up fairytale … that our forest is in a state of emergency … and if we don’t do something to save it and ourselves, we might end up with the story: ‘Once upon a time, there was a place called the German forest,’” the paper stated.

Experts are divided over the best plan of action. Solutions range from introducing more robust tree species to naturally allowing forests to adapt to the conditions. The opposition Greens are calling for a return to primeval forests – woods left to their own devices, after researchers at Zurich’s Technical University calculated that there was room on the planet for a third more forests than at present without encroaching on urban or agricultural spaces.

Advertisement

While owners of private forests are tending towards planting Douglas firs and northern red oaks, the Association for Environmental and Nature Protection in Germany, a leading NGO, says non-native species are an ecological risk.

The trees that are most under threat are said to be spruce, beech, ash, Norway maple and sycamore. Those most able to weather the climate crisis are robinia, plane, and sweet and horse chestnut trees.

Beech trees in a forest in Warburg, western Germany
Pinterest
 Beech trees – one of the most threatened varieties – in a forest in Warburg, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

Among those likely to be increasingly imported in future are Turkish hazel, Italian acorn, silver lime, and Lebanon cedar. The challenge is to find varieties able to cope with hot summers as well as harsh winters.

Klöckner believes that as many varieties as possible are necessary, referring to experts who say nature cannot be left to cope on its own. “We need mixed forests and trees that are adapted to their habitat,” she said.

Tanja Sanders, an expert in forest ecology who researches what the forest of the future might look like, said: “Forests are a vital part of our lives. They form groundwater, give us wood, filter the air, reduce CO2 and the temperature and offer space for species conservation and human relaxation. But we must face up to having to say goodbye to the forest as we’ve known it.”

As the crisis escalates…

… in our natural world, we refuse to turn away from the climate catastrophe and species extinction. For The Guardian, reporting on the environment is a priority. We give reporting on climate, nature and pollution the prominence it deserves, stories which often go unreported by others in the media. At this pivotal time for our species and our planet, we are determined to inform readers about threats, consequences and solutions based on scientific facts, not political prejudice or business interests.

More people are reading and supporting The Guardian’s independent, investigative journalism than ever before. And unlike many news organisations, we have chosen an approach that allows us to keep our journalism accessible to all, regardless of where they live or what they can afford. But we need your ongoing support to keep working as we do.

The Guardian will engage with the most critical issues of our time – from the escalating climate catastrophe to widespread inequality to the influence of big tech on our lives. At a time when factual information is a necessity, we believe that each of us, around the world, deserves access to accurate reporting with integrity at its heart.

Our editorial independence means we set our own agenda and voice our own opinions. Guardian journalism is free from commercial and political bias and not influenced by billionaire owners or shareholders. This means we can give a voice to those less heard, explore where others turn away, and rigorously challenge those in power.

We need your support to keep delivering quality journalism, to maintain our openness and to protect our precious independence. Every reader contribution, big or small, is so valuable.

El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

Feia un metre d’alt, pesava set quilos i tenia una força hercúlia. Paleontòlegs australians han descobert el lloro més gran del món, amb una alçada de fins a un metre i un pic gegant capaç de trencar la majoria de fonts d’aliment que ha estat anomenat ‘Heracles inexpectatus’ per reflectir la seva grandària i força hercúlia com el mite, així com la naturalesa inesperada del descobriment. Nova Zelanda és coneguda per les seves aus gegants . Les oques gegants i els aptornis compartien el sòl del bosc, mentre que un àguila gegant dominava el cel. Però fins ara, ningú havia trobat un lloro gegant extint enlloc .

https://www.eldiario.es/tecnologia/grande-mundo-millones-Nueva-Zelanda_0_928807516.html

El loro más grande del mundo, de casi un metro de altura y 7 kilos de peso, vivió hace unos 19 millones de año en Nueva Zelanda, un lugar conocido por sus aves gigantes prehistóricas, según un estudio publicado hoy miércoles en Australia.

 El loro extinto fue bautizado con el nombre de Heracles inexpectatus, en alusión al dios-héroe de la mitología griega (Hércules, en la romana) de extraordinaria fuerza y lo inesperado de su hallazgo, según un comunicado de la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW, siglas en inglés) con sede en Sídney.

Continua la lectura de El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/calculos-tiempo-evitar-climatico-peligroso_0_928107767.html

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Segellen 65 dels 77 pous il·legals sancionats a l’entorn de Doñana

Potser ja tocava, quant temps han estat sent il·legals? Continuen les tasques iniciades el 28 de juliol com a part de l’operatiu per executar la sentència que obligava al tancament d’aquests sondejos sense concessió.

https://www.publico.es/sociedad/donana-sellan-65-77-pozos-ilegales-sancionados-entorno-donana.html

El número de pozos sellados desde el pasado domingo por los técnicos de la Confederación Hidrográfica del Guadalquivir (CHG) por captación ilegal de agua en el entorno de Doñana (Huelva) ascienden a 65 de los 77 sancionados, según ha informado este sábado el Ministerio para la Transición Ecológica. Continua la lectura de Segellen 65 dels 77 pous il·legals sancionats a l’entorn de Doñana

La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Si caminant pel bosc et trobes boixos sense fulles i llargs filaments blancs, gairebé segur que es tracta dels efectes de la papallona del boix.

La papallona del boix és una espècie exòtica del sud-est asiàtic. Va arribar a Alemanya l’any 2007 i uns anys més tard, el 2014, es va detectar a Besalú. Des d’aleshores, s’ha anat estenen com una taca d’oli.

El principal problema rau en el fet que l’eruga s’alimenta del boix, arbust molt abundant als boscos catalans, parcs i jardins. Les erugues provoquen una defoliació completa i comprometent seriosament la planta. A més, l’absència del boix pot desencadenar processos d’erosió.

Les papallones es dispersen ràpidament per la qual cosa impedir la invasió de l’espècie és impossible. Només es pot actuar a petita escala, en els boixos particulars o d’espais verds urbans.

S’hi pot fer alguna cosa? 

  • Es pot col·laborar aportant informació sobre boixedes afectades a l’aplicació Alerta Forestal! del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals.
  • La invasió de la papallona del boix ens demostra com som de fràgils davant les noves espècies exòtiques. Evitar el tràfic d’espècies i les mesures de control en origen són fonamentals.

Actualment existeix un Grup de Treball format per tècnics de diferents departaments de la Generalitat que té com a principal objectiu coordinar les accions relacionades amb la papallona del boix.

https://www.ccma.cat/324/la-papallona-del-boix-una-plaga-que-sesten-per-boscos-de-mig-catalunya/noticia/2938535/

Cada vegada és més habitual veure papallones blanques voleiant en diferents indrets. Són les papallones del boix. Continua la lectura de La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Les escombraries poden arribar a ser el 38% de la captura pesquera a Vilanova i la Geltrú (vídeo)

Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC ha comparat dues àrees de pesca, una propera a municipis molt poblats, Vilanova i la Geltrú, i un altre més rural, el Delta de l’Ebre

https://www.eixdiari.cat/territori/doc/84291/les-escombraries-poden-arribar-a-ser-el-38-de-la-captura-pesquera-a-vilanova-i-la-geltru.html?fb_comment_id=2192083317568693_2192410097536015

Les escombraries poden arribar a ser el 40% de la captura pesquera en àrees pròximes a ciutats. Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC ha comparat dues àrees de pesca, una propera a municipis molt poblats, Vilanova i la Geltrú, i un altre més rural, el Delta de l’Ebre. Les dues formen part de la xarxa Natura 2000. Han col·laborat diversos pescadors artesanals. A Vilanova les escombraries poden arribar a ser el 38% de la captura a la xarxa. El tipus és variat: des d’escòria (residu de carbó cremat dels vaixells de vapor), fins a tèxtils, plàstics i fusta processada. Al Delta, en canvi, el percentatge baixa fins al 5%.

El pesquer és un dels principals sectors econòmics afectats per les escombraries al mar. No és només la quantitat d’escombraries que queda atrapada en les xarxes, sinó que pot danyar vaixells i aparells. Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha avaluat la quantitat i el tipus d’escombraries que hi ha a les aigües superficials de dues àrees de pesca, el Delta de l’Ebre (Tarragona) i Vilanova i la Geltrú. Les dues àrees formen part de la xarxa Natura 2000. Continua la lectura de Les escombraries poden arribar a ser el 38% de la captura pesquera a Vilanova i la Geltrú (vídeo)

El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües del Pirineu

La UAB adverteix de l’augment “alarmant” de l’acidificació natural de les capçaleres dels rius de l’alta muntanya per l’augment de les temperatures.

L’acidificació dels rius es reconeix pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

El procés està en expansió i l’augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics a les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20190721/onada-calor-catalunya-juliol-7562915

El cambio climático está alterando la calidad de las aguas de la alta montaña pirenaica, según un estudio liderado por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que alerta del aumento “alarmante” de la acidificación natural de las cabeceras de los ríos del Pirineo por el aumento de las temperaturas.  Continua la lectura de El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües del Pirineu

L’ alarmant baixada de nivell de l’aigua a l’Albufera il·lustra com els aiguamolls pateixen l’expansió agrícola

L’entrada i sortida d’aigua de la llacuna està en mans d’una junta de regants. El seu  criteri incompleix les normes de l’autoritat ambiental, segons la Fiscalia. La convenció internacional Ramsar alerta sobre el patró intensiu d’extracció, desviament o contaminació de recursos que degrada els aiguamolls, també a Espanya.
El xoc entre ecosistemes i activitat agroindustrial afecta entorns de màxima protecció com Doñana o les Taules de Damiel. “Una figura legal no garanteix la conservació”, avisen a Ramsar.

https://www.eldiario.es/sociedad/alarmante-LAlbufera-humedales-impuesto-expansion_0_921808122.html

La Fiscalía en Valencia ha tenido que tomar cartas en el asunto: el nivel del lago en l’Albufera de Valencia es intolerablemente bajo. L’Albufera es un humedal con alta protección ambiental, pero el organismo que gestiona ese nivel es una Junta de Desagüe que actúa en función del interés de los regantes de los campos de arroz. La extracción, la intercepción, el desvío y la contaminación del agua consecuencia, especialmente, de la expansión agrícola amenazan los humedales en general y los españoles en particular, según la Convención Internacional Ramsar. Continua la lectura de L’ alarmant baixada de nivell de l’aigua a l’Albufera il·lustra com els aiguamolls pateixen l’expansió agrícola

Dues-centes mesures urgents per evitar la pèrdua de biodiversitat a Espanya

L’ONU ha advertit que, en l’actualitat, hi ha un milió d’espècies a punt d’extingir-se a tot el planeta. Encarar podem revertir la situació amb la mesura del possible. Ampliar les zones protegides, dotar de més pressupost i crear eines per a la protecció de la flora i la fauna són algunes de les exigències de l’organització mediambientalista per evitar la desaparició de milers d’espècies.

https://www.publico.es/sociedad/doscientas-medidas-urgentes-evitar-perdida-biodiversidad-espana.html

La crisis climática amenaza a los ecosistemas tal y como los concebimos en la actualidad. Inestabilidad temporal, cambios bruscos de temperatura, aumento de territorios desérticos, escasez de recursos agrícolas… Las consecuencias se van haciendo notar poco a poco y, todas ellas, terminan agravando la pérdida de biodiversidad del planeta. Tanto es así, que el pasado mes de abril los científicos del Panel Intergubernamental sobre Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) de la ONU advirtió de que, en la actualidad, hay un millón de especies a punto de extinguirse en todo el planeta.

“Estamos en la sexta extinción global, con la ventaja de que lo sabemos y todavía tenemos capacidad de actuar”, explica Juan Carlos Atienza, responsable de Gobernanza de SEO/BirdLife, organización que ha presentado este miércoles un paquete de doscientas medidas para frenar la pérdida de diversidad ecológica en España.  “Nuestro grito social es ni un grado más, pero también ni una especie menos“, ha añadido Asunción Ruiz, directora ejecutiva de la ONG medioambientalista.

Desde la organización señalan cinco factores clave para entender el declive de la biodiversidad que experimenta el Estado español. Los cambios en el uso de la tierra y el mar hacia un modelo intensivo, la sobrexplotación de los recursos naturales, la crisis climática, la contaminación y la introducción de especies invasoras degradan la riqueza biológica del territorio ibérico.

“En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”

El camino para revertir esta situación, explican desde la ONG ecologista, pasa por el cumplimiento de la ley, que a su juicio, tiene unos tintes modernos que no llegan a plasmarse en la vida real. “A veces no se trata de desarrollar las leyes sino de cumplirlas.Tenemos una ley de patrimonio natural y biodiversidad que es muy completa, pero le faltan mecanismos para que se pueda desarrollar en plenitud”, expone Ana Carricondo, coordinadora de programas de SEO/BirdLife.

Para ello, es imprescindible que se presenten unos presupuestos ambiciosos para abordar el reto: “En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”, denuncia Ruiz. El asunto presupuestario es, por ende, el primer factor a tener en cuenta dentro del paquete de medidas publicadas por la organización medioambientalista. El siguiente paso, según reclaman, sería crear un consejo de seguridad ambiental presidido por el presidente del futuro Gobierno y con la presencia de los ministros de las carteras más vinculadas al medio ambiente. De esta forma, se pretende dar unidad a la multitud de cargos que dificultan que las medidas para abordar la crisis de biodiversidad puedan implantarse de pleno.

Por otro lado, la ONG denuncia que, hasta la fecha, la denominada transición ecológica se ha enfocado desde los gobiernos europeos desde una perspectiva energética, dando a entender que el camino para revertir la emergencia climática pasa única y exclusivamente por la apuesta por las renovables y dejando en el olvido la perspectiva conservacionista que busca salvar el sangrado de especies que desparecen por causa del cambio climático.

En virtud de ello, Ruiz reclama que se prueben los planes contemplados en la Ley 42/2007 para poder integrar la conservación de la biodiversidad dentro del resto de políticas económicas. De esta forma, se salvaguardaría a las especies animales y vegetales del impacto que puedan generar las políticas agrarias, forestales o energéticas. “Es digno de reconocer que por primera vez un presidente reconoce que la transición ecológica va a ser una de sus prioridades. Lo aplaudimos, pero le recordamos que no debe olvidarse de la perdida de biodiversidad”, opina, insistiendo en la idea de que las políticas verdes que se están planteando dejan de lado a las corrientes que luchan por la conservación del patrimonio natural español.

“El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué”

Por otro lado, SEO/BirdLife reclama que complete y se amplíe la red de Zonas de Especial Protección para Aves (ZEPA) y la Zona de Especial Conservación (ZEC), todo ello acompañado de inversión en herramientas que garanticen el control y seguimiento de la evolución poblacional de las especies.

El millón de especies en riesgo de extinción, no obstante, es una cuantificación aproximada realizada por la ONU. En España, tenemos cifras abultadas que certifican la pérdida de biodiversidad y el declive de especies propias de la península ibérica, sin embargo, los datos “no nos mueven de la silla”, recalca la directora ejecutiva: “El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué“.

Una pregunta que se responde con un sistema económico basado en la sobrexplotación, en tanto y cuanto que la flora y fauna más amenazada se sitúa en entornos dónde predominan los sistemas agrarios intensivos o allá dónde se ubican las grandes batidas pesqueras, así como en las espacios urbanos que se expanden con construcciones urbanísticas que apenas respetan la realidad natural del ecosistema.