Arxiu de la categoria: ECOSISTEMA

Ni taps ni palletes: 2021, l’any que posarà fi als plàstics d’un sol ús

Al juliol, tots els estats hauran d’haver fet una transposició de la directiva europea en les seves legislacions nacionals. Què estris desapareixeran definitivament? ¿Solucionarà el problema de contaminació dels oceans?

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-tapones-pajitas-2021-ano-pondra-plasticos.html Continua la lectura de Ni taps ni palletes: 2021, l’any que posarà fi als plàstics d’un sol ús

Una de les poques bones notícies per acabar 2020: Descobreixen una nova espècie de violeta a la part alta del Teide

És extremadament estranya. Tan sols està present en dos reduïts punts de Parc Nacional i la seva població mundial tot just suma 3.000 exemplars.

Descubren una nueva especie de violeta en lo alto del Teide

Acabemos el año con una buena noticia. Y aprovecemos para curarnos esa injusta ceguera botánica que nos cierra los ojos frente a una de las auténticas maravillas de la naturaleza, las flores.

Alegrémenos de que científicos españoles hayan descubierto este año aciago una nueva especie de violeta en las cumbres del Teide: la Viola guaxarensis.

Nueva violeta del Teide. Foto: Manolo Suárez

Única y amenazada

Esta planta es una hermosura diferente a la más abundante encontrada y descrita para la ciencia nada menos que por el explorador Alexander von Humboldt y su compañero Bonpland a principios del siglo XIX.

Es extremadamente rara. Tan solo está presente en dos reducidos puntos del Parque Nacional y su población mundial apenas suma 3.000 ejemplares.

Una planta tan delicada en apariencia como dura, pues sobrevive en un espacio inhóspito, a más de 2.600 metros de altitud.

Y amenazada. Aunque ya no hay ganado doméstico en el Teide que se las coma, los conejos y los muflones causan estragos en sus reducidas poblaciones.

Como explica emocionado en su Facebook José Luis Martín Esquivel, uno de sus descubridores, de la docena de nuevas especies para la ciencia que hasta el momento ha descrito, “pocas me producen tanta satisfacción como la nueva violeta del Teide, Viola guaxarensis”. Y añade. “Será por el placer de investigar junto a mis compañeros Manuel Marrero, Manolo Suárez y José Ramón Docoito, o quizás sea simplemente porque es una planta de grácil belleza adaptada a vivir por encima de las nubes”.

Cuarenta especies nuevas en un año

A lo largo de 2020, la actividad de los botánicos españoles ha estado marcada por una palabra: “cuarentena”.  No solo porque este año la pandemia del coronavirus les haya dificultado el salir al campo, sino porque han descrito más de cuarenta especies de  plantas nuevas para la ciencia.

Pese a las dificultades sanitarias y sociales que la crisis ha impuesto, han continuado analizando y recopilando datos, examinando especímenes atesorados en los herbarios y colaborando telemáticamente para sacar adelante su crucial cometido, la descripción y estudio de la  biodiversidad vegetal.

En concreto, la Sociedad Botánica Española ha registrado al menos 43 especies nuevas para la ciencia descritas por botánicas y botánicos españoles, o que trabajan en instituciones españolas,  durante 2020. Se trata de un notable ascenso en relación al año anterior.

Entre las especies descubiertas hay algunas endémicas españolas, es decir, que no  existen en ningún otro lugar del mundo: cuatro especies de la España peninsular, una gramínea de Menorca  y dos especies de zonas montañosas de las islas Canarias (la nueva violeta del Teide, en Tenerife, y un musgo de Gran  Canaria).

Si te ha gustado esta entrada quizá te interesen estas otras:

Prediccions pel 2021(Antonio Turiel)

“La meva previsió és que l’efectivitat de les vacunes serà limitada (cobertura relativament baixa i / o poca durada de la protecció), i que per tant continuarà havent restriccions significatives. Això originarà un gran descontentament social en molts països, ja que s’han creat grans expectatives amb aquestes vacunes “

Com sempre cal llegir-lo.

Continua la lectura de Prediccions pel 2021(Antonio Turiel)

Si no acabem amb les emissions d’efecte hivernacle podem quedar-nos sense esculls de coral a finals de segle

No és un fet menor .És crucial que els esculls sostinguin al voltant del 25% de totes les espècies marines de les que depenen com a mínim 1.000 milions de persones.

https://news.un.org/es/story/2020/12/1485922
Continua la lectura de Si no acabem amb les emissions d’efecte hivernacle podem quedar-nos sense esculls de coral a finals de segle

Portugal investiga la munteria organitzada per caçadors espanyols on es van abatre 540 animals. Plaer matant…

La batuda es va realitzar en una finca del municipi d’Azambuja per membres de club  de la Cabra de Badajoz. El Govern lusità titlla l’acte de “delicte ambiental” i investiga si s’ha comès un delicte contra la preservació de la fauna.

Els fets han desencadenat crítiques de gairebé tot l’espectre polític portuguès, després que els autors publiquessin les imatges en diverses xarxes socials

Una partida de caça organitzada en una finca del municipi lusità d’Azambuja en què van ser abatuts uns 540 animals ha generat indignació a Portugal i ha suscitat fortes crítiques de dirigents municipals, partits i ecologistes. I serà investigada per les autoritats.

La polèmica va esclatar després que es compartissin a les xarxes socials fotografies de la cacera, que –segons aquestes publicacions– va ajuntar 16 caçadors a la finca Torre de Bela d’Azambuja, a uns 40 quilòmetres de Lisboa, on van ser abatuts mig miler d’animals, principalment cérvols i senglars.La imatge dels animals morts ha corregut a les xarxes socials i ha desencadenat indignació

L’Institut de Conservació de la Naturalesa i els Boscos (ICNF, per les seves sigles en portuguès), que tutela el sector cinegètic, ha informat avui en un comunicat que no va tenir coneixement previ de la munteria, que es va fer en una àrea classificada com “zona de caça turística”.

Aquesta concessió preveu “l’explotació del cérvol i del senglar”, també a través de partides de caça com aquesta, però a causa de l’elevat nombre d’animals suposadament abatuts, l’ICNF ha iniciat un procés per saber que ha passat i si s’ha incomplert la llei en vigor.

L’Ajuntament d’Azambuja també afirma que no va rebre cap informació oficial sobre la cacera, que no necessita d’autorització municipal, i ha demanat a l’ICNF i al Ministeri d’Agricultura que verifiquin si hi va haver il·legalitats.

Crítiques de gairebé tot l’espectre polític

Els fets van ser criticats pel tinent d’alcaldia d’Azambuja, Silvino Lúcio, a través d’un comunicat del grup municipal socialista en el qual va denunciar que es va tractar d’una “massacre” i un “crim ambiental”. Va assenyalar, a més, que la finca on van passar els fets està emmurallada, de manera que “els animals no tenien per on fugir”.

A la indignació també s’ha sumat el partit animalista portuguès PA, amb tres diputats al Parlament, que la va qualificar de “matança” i que ha assegurat que exigirà responsabilitats a les autoritats competents.

A més, va recordar en el seu comunicat que a la zona on es va dur a terme la caça està previst instal·lar-hi una central fotovoltaica amb 765 hectàrees, i que l’estudi d’impacte ambiental del projecte es troba actualment en fase de consulta pública.

També es va sumar a les crítiques un diputat del Bloco d’EsquerdaNelson Peralta, que va escriure en el seu perfil oficial de Twitter que “fer veure que aquest abatiment massiu és per mantenir l’equilibri ecològic i cinegètic és un insult”.

Com pot haver plaer en matar qualsevol ésser viu?

Continua la lectura de Portugal investiga la munteria organitzada per caçadors espanyols on es van abatre 540 animals. Plaer matant…

La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos

L’aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l’aigua salada o dolça, tant si són animals com vegetals (algues principalment). amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d’esbarjo.[2] L’aqüicultura implica, una mena de domesticació per a la cria d’animals i el conreu de vegetals sota condicions controlades, al contrari que la pesca que recull espècies selvatges

Les piscifactories són una de les alternatives principals per reduir la sobrepesca i la pressió exercida per l’ésser humà als oceans. No obstant això, el farratge utilitzat per alimentar els peixos de cria es compon d’un oli i farina fabricat amb altres peixos que són peixos en llibertat. Això posa en dubte la sostenibilitat d’aquestes ‘granges’ de peixos. Continua la lectura de La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos

Un dels majors refugis d’aus aquàtiques de Madrid, amenaçat per la reobertura d’una mina de sepiolita

Escuma de mar és un terme que es fa servir per anomenar la sepiolita quan de vegades se’n troba surant al mar Negre. La sepiolita és un mineral blanc de baixa duresa. Pot ser marcada amb l’ungla (duresa 2 en l’escala de Mohs), té una estructura porosa.

La seva fórmula química és H4Mg2Si3O10 (hidrosilicat de magnesi).

La sepiolita és d’especial utilitat per mantenir la neteja  i eliminar fàcilment abocaments d’oli, greixos, combustible o àcid. Si per alguna cosa es coneix a la sepiolita és per la seva gran capacitat d’absorció degut en gran part a la seva porositat. Tant és així que la seva utilitat és similar a la d’una esponja. Absorbeix les taques per simple contacte.

És una material que també es fa servir  per fer pipes.

La producció més important se situa a l’Àsia Menor, a Turquia, a les planes d’Eskişehir situades entre Ankara i Istanbul. Continua la lectura de Un dels majors refugis d’aus aquàtiques de Madrid, amenaçat per la reobertura d’una mina de sepiolita

Què li passa al Pacífic? L’oceà més gran de el món està en perill

La culpa és de l’activitat humana. Ens hem dedicat a saquejar les riqueses pesqueres del Pacífic i l’hem fet servir com a abocador, fins al punt que s’ha trobat escombraries fins i tot en el punt més baix de la Terra, la fossa de les Mariannes, situada a 11 000 metres per sota de la superfície de la mar.

¿Qué le ocurre al Pacífico? El océano más grande del mundo está en peligro

Continua la lectura de Què li passa al Pacífic? L’oceà més gran de el món està en perill

Alerta vermella a la llacuna: un ecosistema sencer en perill d’extinció

A Espanya es localitzen 31.000 hectàrees  dels ecosistemes més valuosos:  Doñana, el Mar Menor, l’Albufera de València i el Delta de l’Ebre. Un hàbitat protegit, el seu deteriorament no s’atura, tot i estar designat com a “prioritari” per la legislació europea. El Govern ha admès en la seva última avaluació per a la Comissió Europea que el seu estat ha empitjorat en els últims cinc anys i mereix la qualificació d’ecosistema dolent.

https://www.eldiario.es/sociedad/alerta-roja-laguna-ecosistema-entero-peligro-extincion_130_6478827.html

Continua la lectura de Alerta vermella a la llacuna: un ecosistema sencer en perill d’extinció

Conflictes ambientals oberts a Catalunya

Tot i la declaració oficial d’emergència climàtica, a Catalunya continuen apareixent projectes problemàtics en l’àmbit ambiental. De BCN World a les mines d’Aran i de la regressió de delta de l’Ebre a les urbanitzacions de Begur: aquestes són les denúncies ecologistes més rellevants a Catalunya. Continua la lectura de Conflictes ambientals oberts a Catalunya