Arxiu de la categoria: DINÀMICA DE LA TERRA

Amatrice i la corrupció

El recent terratrèmol d’Amatrice (Itàlia) ha posat en evidència les mesures preventives del govern Italià. Amatrice és una localitat Italiana situada en una zona d’alt risc sísmic (veure Fig 1.)

Resultado de imagen de terremoto amatrice y tectonica de placas

Fig. 1. Localització d’Amatrice en relació a la Tectònica de Placas.

I és una zona d’alt risc sísmic perquè en ella convergeixen 3 plaques – l’Africana, la Euroasiàtica i la microplaca adriàtica – que interaccionen entre elles. El resultat d’aquesta interacció es el trencament de masses de roques que alliberen l’energia acumulada en forma d’ones sísmiques que donaran lloc – al seu pas per la superfície de la Terra – al terratrèmol o sacsejada del terreny.

Com ja hem comentat en altres ocasions no podem predir quan un terratrèmol succeirà, però si que podem preveure’l. La zona on es troba Amatrice ja ha patit altres sismes – com va ser el cas del de l’Aquila en 2009 amb més de 300 morts – i, per tant, era i és susceptible de registrar-ne més.

Davant d’aquest risc sísmic (que podem definir com la probabilitat de que un determinat fenomen geològic, en aquest cas un terratrèmol, esdevingui en un determinat indret i en un temps concret i provoqui danys i pèrdues per a l’home) no podem contar amb la predicció però si amb la previsió.

Prevenir en aquest cas pot salvar moltes vides. Els països com Japó i els EEUU que inverteixen molts diners en prevenció saben bé que això salva vides. I es que davant d’un sisme de una determinada magnitud (entenent per magnitud l’energia alliberada per el sisme), la intensitat (danys provocats) pot variar en funció de una sèrie de paràmetres com: Tipus de construccions, ubicació de les construccions, materials emprats en la construcció, hora en que succeeix el terratrèmol (no és el mateix de nit que de dia), .. etc.

En el cas d’Amatrice, podem llegir en un article aparegut al diari “El Diario” ( veure http://www.eldiario.es/theguardian/terremoto-Italia-evidencia-construcciones-edificios_0_551545470.html) que les construccions – les males construccions – de la zona han tingut un paper fonamental en el nombre de víctimes provocades pel sisme. I és que a Itàlia, i no tant sols a Itàlia, la corrupció en el món de la construcció fa que les edificacions no siguin prou resistents davant d’un sisme d’una determinada magnitud.

En principi, tant a Itàlia com a Espanya (i als països desenvolupats), existeixen normatives on s’especifiquen les condicions de construcció que ha de complir un edifici per tal de resistir un sisme en una determinada zona (cal recordar que no és el mateix construir a Amatrice que a Roma; en cada cas el valor esperat de l’acceleració sísmica varia). Si l’edifici en qüestió no compleix aquestes normes és evident que no estarà preparat per resistir el sisme i per tant pot provocar major quantitat de danys.

I qui s’ha d’encarregar de que les normes es compleixin? Doncs l’administració. Tant la general (l’estatal) com la local (els ajuntaments). Son els tècnics responsables (arquitectes i arquitectes tècnics) els que han de verificar que la normativa es compleixi inspeccionant les edificacions i exigint el compliment de la llei.També hi ha la part “geològica”, on els tècnics (geòlegs i geofísics) han de valorar i marcar els valors a superar per les construccions i que han de quedar recollits en les normatives sancionades pels polítics.

La situació queda ben reflectida en un fragment de l’article en qüestió:

“El motivo por el que muchos edificios se vienen abajo en los terremotos es que se levantaron sin la licencia adecuada y sin las garantías estructurales que suelen acompañarla. Según la oficina estadística del Gobierno, la construcción ilegal en Italia llega a unos “niveles incomparables con otras economías avanzadas”.

La última estimación, de 2014, dice que el 18% de los edificios se levantan sin permiso. La cifra de ampliaciones y otras “mejoras” es sin duda mucho mayor. Se suelen hacer en esta época del año, cuando hay menos gente alrededor que pueda hacer preguntas incómodas.”

En resum una cadena de decisions i accions que ha de funcionar correctament i que en el cas d’Itàlia no sembla que ho faci. El resultat: major nombre de morts i patiment innecessari. No voldria pas acusar tant sols al govern Italià ja que a la Península Ibèrica també hi ha una situació similar que en qualsevol moment pot quedar al descobert. I Continua la lectura de Amatrice i la corrupció

Un llac assassí a Huelva

En un article aparegut al diari “El DIario” (veure http://www.eldiario.es/andalucia/enclave_rural/medio_ambiente/insolito-asesino-Huelva-cabeza-expertos_0_541046009.html), ens expliquen el cas d’un llac localitzat a la Puebla de Guzman, prop de Huelva. El poble té uns 3000 habitants i el llac es troba a una distància de més de 1 km (en la zona de “Las Herrerias”, una antiga explotació minera de Ferro).

El curiós d’aquest llac és que en fondària presenta una gran acumulació de CO2. Aquesta acumulació és tant gran que hi ha perill, no extrem, de que es produeixi una erupció límnica (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Erupción_límnica). Aquest és un tipus de desastre natural en el qual – de manera sobtada – el gas acumulat (en aquest cas CO2) surt a la superfície. Donat que el CO2 és un gas més dens que l’O2, desplaça a aquest darrer i per tant hi ha menys oxigen disponible en la zona afectada amb el conseqüent risc d’asfixia per a les espècies que en ella visquin.

Fins ara aquest tipus de llacs i d’erupcions han estat localitzades a l’Àfrica i lligades – directa o indirectament – a l’activitat volcànica. Aquest és el primer cas reportat de llac d’aquestes característiques, si bé no lligat a activitat volcànica sinó minera, fora d’Àfrica.

Els geòlegs i enginyers del IGME (Institut Geològic i MIner d’Espanya) volen aplicar un sistema de tubs i aspiració semblant al utilitzat al llac Nyos de Camerún (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Nyos), on van morir més de 1000 persones a l’any 1986 per una erupció límnica (veure Fig 1)

Fig 1. Aspecte de la sortida de gas CO2 alliberat mitjançant una canonada situada verticalment. “Un tubo se posiciona verticalmente en el lago con su boca sobre la superficie de las aguas. El agua saturada de CO2 entra por el fondo del tubo y sube por él. La presión más baja en la superficie permite que el gas salga de la solución, formando sólo burbujas. El agua desgasificada actúa como una bomba, aspirando más agua del fondo del tubo, por lo que el flujo continúa sustentándose solo. Este es el mismo proceso que lleva a una erupción natural, pero en este caso es controlada por el diámetro del tubo.” (text i fotografia extrets de http://grandescatastrofesnaturales.blogspot.com.es/2012_03_01_archive.html)

Tant sols resta comentar que la perillositat d’aquest llac de la província de Huelva en cap cas pot considerar-se extrem, per la qual cosa se l’esta estudiant, monitoritzant i estudiant quines solucions son les més factibles. Continua la lectura de Un llac assassí a Huelva

El Niño i Etiòpia

El Niño és un fenomen climàtic d’abast mundial – lligat a la dinàmica atmosfèrica i oceànica – però que té conseqüències locals. Forma part conjuntament amb la Niña del que s’anomena ENSO (El NIño-Southern Oscillation; veure https://es.wikipedia.org/wiki/El_Niño_(fenómeno) ). Degut al progressiu escalfament de l’atmosfera i els oceans lligat a l’increment de l’efecte hivernacle, cada vegada la seva intensitat i freqüència semblen anar a més.

No és la primera vegada que parlem de Etiòpia, però en l’article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/Nino-impacto-Etiopia-fenomeno-efectos_0_541045954.html), podem llegir com de greus son els efectes de l’actual Niño en aquesta part del planeta terra. I el pitjor és que sembla que la Niña acabarà de destrossar el poc que quedi, deixant tant sols fam i morts.

Com sempre els que més reben son els que menys han fet. En aquest cas els països més pobres estan patint les conseqüències del consum desaforat dels països més rics. Consum que està acabant amb molts dels recursos de la Terra i que està degradant l’ecosistema terrestre fins a límits més que preocupants. I com sempre també a l’hora de recaptar diners per poder fer front a les destrosses, els països culpables s’escaquegen tot el que poden. Això si, de reunions per parlar del problema que no en faltin……. Continua la lectura de El Niño i Etiòpia

Pols en el vent…. o un futur amb menys pols

“Pols en el vent, tot el que son (els meus somnis) són pols en el vent. Pols en el vent, tot el que som és pols en el vent. Pols en el vent, tot és pols en el vent”. (Estrofes de la cançó “Dust in the wind” de Kansas, veure https://www.youtube.com/watch?v=2-I-BhaiTzw).

I pols és precisament el que menys tindrem en determinats indrets del món degut al canvi climàtic. Això és el que podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/sociedad/Cambio-climatico-Amazonas-Sahara_0_519698173.html). I un pot pensar que si no tenim pols millor ja que en certes ocasions és una molèstia.

Però el que poca gent sap és que el pols produït en el Sàhara, aquella pols que de tant en tant ens arriba amb les pluges de fang ací Catalunya, viatja entre altres llocs  a la Selva Amazònica. I quan cau en aquesta zona, de sòls pobres, li proporciona fertilitat.

Cada any el harmattan (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Harmattan), escombra grans àrees de la part sud del Sàhara i transporta entre 400 i 700 milions de tones de pols fora del continent africà. Si la força del vent és intensa pot arribar al Carib, Nordamèrica, la selva amazònica o Europa. En concret sobre la Selva amazònica poden arribar a caure fins a 28 milions de tones de pols que ajuden a fertilitzar un sols pobres en nutrients com a conseqüència de l’intens rentat que pateixen per les pluges constants.

Ara en un estudi publicat per Evan et al. (2016) a la revista Nature (veure http://www.nature.com/nature/journal/v531/n7595/full/nature17149.html), aquests investigadors han trobat que al llarg del segle 21 i coincidint amb l’augment dels gasos hivernacle es produirà un afebliment de la circulació tropical. Aquest afebliment comportarà que cada vegada hi hagi menys injecció de pols procedent del Sahara i que per tant hi hagi menys aportació de nutrients en altres zones del planeta. I no només això, aquesta situació provocarà també menys obscuriment atmosfèric – al reduir-se el paper de filtre de la pols en suspensió a l’atmosfera – i per tant més calor. Això podria provocar un augment més marcat de les temperatures, més del que indiquen fins ara els model i a més “This feedback may also enhance warming of the tropical North Atlantic15, which would make the basin more suitable for hurricane formation and growth” (un increment en les temperatures de l’atlàntic nord situat en el tròpic que faciliti la formació i creixement d’huracans en aquesta zona).

Mentre els nostres polítics – bé els del govern en funcions – poden seguir com fins ara tapant-se els ulls i fent com si no passés res de res (http://www.eldiario.es/sociedad/Espana-reduccion-emisiones-contaminantes-UE_0_522847917.html). El problema de passar d’aquestes coses és que al final ens afecten greument i provoquen patiment innecessari. Poder és ja hora de que comencem entre tots a intervenir i no deixar el nostre futur en segons quines mans. Continua la lectura de Pols en el vent…. o un futur amb menys pols

El terratrèmol d’Equador

No, no ens hem oblidat d’aquesta notícia. Hem esperat a tenir més dades sobre els efectes del mateix. No podíem oblidar-la perquè tenim alumnes equatorians al nostre centre i també amics. Tots ells, evidentment, han patit i pateixen per les notícies que venen del seu país.

Un terratrèmol, ja ho hem comentat altres cops, es produeix quan les ones – ones sísmiques en aquest cas – generades al trencar-se una massa de roques sotmesa a esforços arriben a la superfície terrestre i provoquen la seva sacsejada. Les ones sísmiques son un tipus d’ona (forma de transmissió d’energia) mecànica que necessita d’un medi per poder transmetre’s (a diferència de les ones electromagnètiques com les del espectre visible, les radiacions ultraviolades o les ones d’infraroig). En aquest cas el medi son les roques que formen la Terra.

El terratrèmol que ha afectat l’equador ha estat un terratrèmol de tipus tectònic, produït pel trencament d’una massa de roques degut – en aquest cas – al moviment d’apropament de dues plaques tectòniques: la de Nazca i la Sudamericana (veure Fig 1.)

Fig 1. Mapa de la superfície terrestre on poden veure’s les diferents plaques litosfèriques i els moviments relatius entre elles.

La teoria de la Tectònica de Plaques, el paradigma (idea guia) actual de la geologia, va ser proposada per Tuzo Wilson en 1965 a partir de les idees de la deriva continental de Wegener i l’expansió del fons oceànic de Hess i altres. Segons aquesta teoria la superfície terrestre es troba dividida en una sèrie de fragments (com les peces d’un puzzle) anomenats plaques litosfèriques que es mouen entre si. Cada placa està formada per escorça (oceànica, continental, de transició o intermitja) i una part del mantell superior que s’anomena mantell litosfèric. El gruix de les plaques oscil.la entre els 100 i els 300 Km. El seu comportament es bàsicament rígid. Les plaques poden fer tres tipus de moviments relatius entre si: d’apropament (convergent o vora destructiva), de separació (divergent o vora constructiva ) i de lliscament lateral (vora transformant)(veure Fig 2.)

Fig 2. Els tres tipus de moviments entre plaques

És en el límit entre les plaques, en les vores, on es concentra gairebé el 95 % dels volcans i terratrèmols que es produeixen a la Terra. Per tant podem delimitar les plaques (que és lo que va fer Wilson) situant els epicentres dels terratrèmols i els volcans de la Terra (veure Fig 3.)

Fig 3. Mapa de la superfície terrestre on les plaques poden delimitar-se al situar els epicentres dels terratrèmols i els volcans. Continua la lectura de El terratrèmol d’Equador

El volcà Chimborazo té 2.000 metres més que l’Everest des del centre de la terra

La forma de la Terra és molt propera a la d’un esferoide oblat, una esfera aixafada al llarg de l’eix de pol a pol de tal manera que hi hagi un bony al voltant de l’equador. Aquest bony és a causa de la rotació de la Terra, i fa que el diàmetre a l’equador sigui 43 km més gran que el diàmetre dels pols. Segons la vikipèdia, no hi ha cap valor únic que serveixi per representar el seu radi natural. Hi ha diverses distàncies des dels punts de la superfície fins al centre de la Terra en un rang que va des del radi polar de 6357 quilòmetres , al radi equatorial de 6378 quilòmetres. Així com també diverses formes de modelar la Terra com una esfera d’un radi mitjà de 6371 quilòmetres.

Un equip de científics francesos ha presentat les conclusions d’aquest estudi a la capital equatoriana. El Chimborazo s’allunya per 6.384,416 quilòmetres des del centre de la terra, mentre que l’Everest només ho fa per 6.382,605. Aquesta diferència de gairebé 2 quilòmetres es deu a la forma de la Terra -achatada pels pols- que deixa els països en la línia de l’Equador més allunyats des del centre del planeta. Tot i així, l’Everest continua sent la muntanya més alta del món, amb una alçada de 8.848 metres sobre el nivell del mar Continua la lectura de El volcà Chimborazo té 2.000 metres més que l’Everest des del centre de la terra

Impacta un meteorit a Còrdoba

La notícia apareguda al diari “Público” (http://www.publico.es/ciencias/impacta-meteorito-cordoba.html), ens recorda que la possibilitat d’un impacte per la caiguda d’un cos planetari – el que anomenem el risc per impacte – no és gens menyspreable. De fet en l’article s’esmenta que el cos caigut – i parcialment desintegrat a l’atmosfera en un seguit d’explosions – era un fragment probablement després d’un cos més gran (l’asteroide 2013DF).

Els cossos planetaris que poden impactar contra la Terra poden provenir, com en altres planetes, bé del cinturó d’asteroides o bé del núvol d’Oort (que és el reservori de cometes que envolta al sistema Solar). Però en realitat els cossos que tenen més probabilitat de xocar contra la nostra superfície s’agrupen sota el terme NEO (near earth objects). Els NEO son les restes de nuclis cometaris i asteroids que han sigut empesos per l’atracció gravitatòria de planetes propers cap a òrbites properes a la de la Terra (veure Fig. 1)

Fig 1. Mapa del sistema solar intern on poden apreciar-se els 379.084 NEO identificats fins agost del 2007. Les mides dels cossos van des dels pocs  metres fins un petit planeta (Armaugh Observatory).

Clàssicament els NEO és subdivideixen en els NEC (Near Earth Comets, o cometes d’òrbita propera a la de la Terra) i els NEA (Near Earth Asteroids, asteroides d’òrbita propera a la de la Terra i que a la vegada inclouen els Objectes Atenes, Amor, Apollo i PHA).

El fenomen descrit a l’article, la caiguda i desintegració parcial d’un cos planetari a la Terra no és – doncs – un fenomen estrany i aïllat. Forma part d’un procés, el de craterització, normal en la història de la Terra i la majoria dels planetes del Sistema Solar. De fet, la majoria de planetes es van originar per un procés conegut com a “acreció de planetèssims”  (fins i tot la lluna, el nostre satèl·lit sembla haver estat originat per l’impacte d’un cos planetari contra la Terra (veure http://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/38/posts/el-origen-de-la-luna-11861). Per tant el procés de craterització per impactes, i la caiguda de tant en tant de cossos planetaris sobre la superfície terrestre, és un procés normal de la història de la Terra.

Però, pot constituir un perill per a la humanitat? Tots hem sentit parlar de que si la extinció dels dinosauris va produïr-se per l’impacte d’un gran metorit de uns 10 Km de diàmetre, o de la explosió de Tunguska produïda per l’explosió en l’atmosfera d’un cos de uns 30/50 m de diàmetre sobre una zona de Sibèria a l’any 1908 (veure Claudin, F (2008): 100 años de Tunguska. Astronomia, nº 108: 36-43). Són dos casos extrems, un de la caiguda d’un gran cos i un de la caiguda d’un petit cos. Els efectes, com no i en altres factors, diferents per la mida. Però, cada quan ens poden caure cossos d’aquestes mides sobre la nostra superfície terrestre?

Diametro Asteroide\Cometa Energia y donde se deposita Probabilidad en este siglo (mundial)

Daño potencial y respuesta requerida

>10 Km. 100 millones MTGlobal < 1 en un millón Extinción en masa, erradicación potencial de la especie humana. Poco puede hacerse en el caso de esta improbable eventualidad.
>3 Km. 1,5 millones de MTGlobal < 1 en 50.000 Desastre global de efectos climatológicos y ecológicos a lo largo de años; la civilización es destruida (una nueva edad oscura); una gran parte de la población muere poco después del evento; mitigación extremadamente cambiante
> 1 Km. 80000 MTGran destrucción regional; algunos efectos atmosféricos globales 0,02% Destrucción de regiones y zonas de borde oceánicas; nivel de destrucción por choque climático potencialmente global; pueden considerarse medidas de mitigación tales como la deflección o la planificación para una catástrofe global sin precedentes.
> 300 m. 2000 MTcráter local, destrucción regional 0,2 % Cráter de aproximadamente 5 Km. de diámetro y devastación de una región del tamaño de una nación pequeña; tsunami sin precedentes; posibilidad, igualmente probable, de informar sobre el peligro o no hacerlo; mitigación por deflección y si es posible mediante acción internacional coordinada
> 100 m. 80 MTexplosión en la parte baja de la atmosfera o en superficie, que afecta a una pequeña región 1% Explosión a baja altitud o a nivel superficial mayor que cualquiera de los misiles termonucleares conocidos; devastación regional; cráter somero de alrededor de 1 Km., de diámetro; tras el suceso plan de actuación nacional  ya que es improbable avisar del peligro con antelación
> 30 m. 2 MTestratosfera 40% Explosión estratosférica devastadora; la onda de choque puede derribar árboles, resquebrajar las casas de madera, provocar incendios en un radio de 10 Km.; probablemente causara muertes si sucede en una región poblada (la explosión de 1908 en Tunguska fue bastantes veces mayor); poco probable el aviso con antelación del peligro; pueden aplicarse planes de mitigación preparados con antelación para este tipo de situaciones.
>10 m. 100 kTatmósfera superior 6 cada siglo Explosión extraordinaria en el cielo; rotura de ventanas pero poco daño en la superficie del terreno; no hay peligro
>3 m. 2 kTatmósfera superior 2 cada año Explosión cegadora en el cielo; puede confundirse con la explosión de una bomba atómica.
> 1 m. 100 t TNTatmósfera superior 40 cada año La explosión del bólido genera una luminosidad cercana a la del sol durante unos segundos; inofensiva aunque puede dar lugar a meteoritos.
> 0.3 m. 2 t TNTatmósfera superior 1000 cada año Se puede observar como una bola de fuego; inofensiva

Tabla 1. Frecuencia de impactos prevista para cuerpos planetarios de diversas magnitudes ( extraída y modificada de Chapman 2007 (pp. 152), en Claudin, F (2008)).

Si mirem la Taula 1, podem observar que la caiguda de cossos petits, com el de Còrdoba, és relativament freqüent.

Per això i tenint en compte – com en el cas de Tunguska – que un cos impactant d’uns 30-50 m de diàmetre pot caure amb relativa facilitat, que son difícils de detectar amb prou temps (unes hores abans) i que poden provocar danys considerables si cau sobre una zona poblada, s’han creat els Space Guards.

Fig 2. Mapa de Londres en el qual s’ha superposat amb una línia negre l’àrea afectada per l’Event de Tunguska. En el cas d’haver-se produït sobre l’esmentada ciutat la ciutat sencera s’hagués vist afectada amb nombroses pèrdues materials i humanes. (cortesia Spaceguard UK).

Aquests son gabinets de científics que es dediquen en diversos llocs del món a rastrejar contínuament l’espai per tal de cercar, identificar i vigilar els NEO.

En el cas del meteorit de Còrdoba, aquest ha estat rastrejat i investigat dins dels projecte SMART (veure http://www.uhu.es/josem.madiedo/obs/metobs_index.html).

Continua la lectura de Impacta un meteorit a Còrdoba

Geoinformàtica per conèixer l’origen de la Terra

Fins fa relativament poc la geologia, que com totes les ciències es basava en la observació, feia representacions de les dades obtingudes mitjançant il·lustracions a ma que s’introduïen en ordinadors que a la vegada les distorsionaven i afegien un xic de moviment. Però poc a poc les coses han anat canviant mitjançant la introducció de programes informàtics més potents en els quals es poden encabir les dades obtingudes en les investigacions de camp.

Ara, geòlegs de la universitat de Sidney (Austràlia) estan desenvolupant un programa anomenat GPlates (programa Open Source o de codi obert) que permet estudiar la història dels moviments de les plaques tectòniques en quatre dimensions. Amb aquest programa com inici, els investigadors esperen poder reconstruir la història evolutiva de la Terra. Des del primer supercontinent o pangea anomenat Columbia (2000-1880 Ma), passant per la segona pangea anomenada Rodinia (1100 Ma) i arribant fins a la pangea de Wegener (250 Ma). A més, i donat que el programa permet incorporar multitud de dades procedents de diferents camps de la geologia, també permetrà que sigui una bona eina en la prospecció de recursos i fins i tot veure com responen els oceans al canvi climàtic. En definitiva: Una eina potent que ens permetrà fer un salt qualitatiu i quantitatiu en el coneixement de Gea. Continua la lectura de Geoinformàtica per conèixer l’origen de la Terra

Endevina quant va trigar a formar-se el nucli intern de la terra…

El nucli intern és la capa més profunda de la Terra. És una bola de ferro sòlid una mica més gran que Plutó que està envoltat per un nucli extern líquid. El camp magnètic de la Terra es genera pel moviment de l’aliatge de ferro líquid en el nucli extern, a aproximadament 3.000 quilòmetres de profunditat de l’escorça terrestre. Aquests moviments es produeixen perquè el nucli està perdent calor cap a la capa sòlida superposada que s’estén fins a l’escorça en què vivim produint un fenomen de convecció. El que fa el planeta, per tant, és exercir com un iman molt gran que té pols magnètics, els quals, en aquest moment, no coincideixen amb els pols geogràfics… Continua la lectura de Endevina quant va trigar a formar-se el nucli intern de la terra…

Què succeeix si s’ajunten un El Niño irresistible amb un caos climàtic inamovible?

Darrera entrega de Carlos de Castro (http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3043&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=%25c2%25bfque-pasa-si-se-juntan-un-el-nino-irresistible-con-un-caos-climatico-inamovible), del grup de Dinàmica de sistemes de la Universitat de Valladolid. El que succeeix és terrible. En funció de les dades i els models, si no hi ha canvis dràstics en el futur – i això implicaria des de ja un canvi radical en el BAU – es d’esperar situacions dramàtiques en zones com el cantàbric…..Podem llegir-ho en el darrer post de l’autor esmentat. Realment terrorífic!. Continua la lectura de Què succeeix si s’ajunten un El Niño irresistible amb un caos climàtic inamovible?