Arxiu de la categoria: RESIDUS

Els microplàstics ja estan en els teixits del cos humà

La contaminació plàstica, que es fa cada vegada més patent a la terra, l’aigua i l’aire, s’ha fet detectat també en òrgans i teixits humans en forma de micro i nanoplàstics.

Les aigües atlàntiques contenen entre 12 i 21 milions de tones de petits deixalles plàstics en tan sols els seus primers 200 metres de superfície, segons un estudi de Nature Communications. Segons estudis previs, en els últims 65 anys s’han abocat a l’oceà Atlàntic entre 14 i 47 milions de tones d’escombraries plàstica a granel de tota mena. Veure : https://www.publico.es/sociedad/microplasticos-oceano-oceano-atlantico-microplasticos-creia.html

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/204272/microplasticos-estan-tejidos-cuerpo-humano

“Hay evidencia de que el plástico se está abriendo camino en nuestros cuerpos, pero muy pocos estudios lo han buscado allí. Y en este punto, no sabemos si este plástico es solo una molestia o si representa un peligro para la salud humana”, explica Charles Rolsky, que ha presentado un estudio al respecto en la Reunión y Exposición Virtual de Otoño de 2020 de la American Chemical Society (ACS). Continua la lectura de Els microplàstics ja estan en els teixits del cos humà

Kathrin Hartmann: “Per què és legal que els productes que estan a les botigues afavoreixin la destrucció ambiental?”

Per a l’autora del documental ‘La mentida verda’, la qüestió no és que els consumidors no s’equivoquin al comprar; danyar el medi ambient no hauria de ser una opció.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/kathrin-hartmann-legal-productos-tiendas-favorezcan-destruccion-ambiental_128_6128945.html

En el documental La mentira verde (The Green Lie) de 2018, el director austriaco Werner Boote hace de poli bueno y la periodista alemana Kathrin Hartmann de poli malo. Boote (creador también de Plastic planetNos vigilan y Population Boom) juega el papel de consumidor que no rechaza el sistema pero sí busca la mejor opción de compra para el medio ambiente. Sin embargo, una y otra vez, Hartmann saca el lado más oscuro de los productos intentando demostrar que cualquier reclamo de compra verde falla por algún lado y solo contribuye a perpetuar un sistema viciado. “Disfrazada de verde, la destrucción continúa. No nos damos cuenta de que el sistema es dañino. Debemos cambiarlo”, incide en la cinta esta combativa periodista, que ha escrito varios libros sobre greenwashing (No se vuelve más verdeFin de la hora del cuento de hadas y De la sobreexplotación controlada). “Debemos ser conscientes de que las empresas crean armonía para evitar conflictos, pero los cambios se consiguen con conflictos”.

 A lo largo de La mentira verde, se va acusando de greenwashing a empresas como Unilever, Coca Cola, Ikea…, pero también Tesla. De hecho, en un momento de la cinta, Boote y Hartmann dejan un coche eléctrico de esta marca abandonado, con la batería agotada, en una mina a cielo abierto de carbón de Alemania, en un gesto muy simbólico de lo que ellos piensan sobre las llamadas tecnologías verdes. Este planteamiento resultará demasiado extremo para muchos. Sin embargo, el documental deja algunas ideas interesantes: ¿Por qué tiene que ser el consumidor el que elija con su compra no explotar personas o no matar delfines? ¿Esto no debe ser un asunto que resuelva la legislación? “La industria nos hace creer que solo somos consumidores. No solo soy una consumidora, soy una persona, una ciudadana”, destaca Hartmann.

Continua la lectura de Kathrin Hartmann: “Per què és legal que els productes que estan a les botigues afavoreixin la destrucció ambiental?”

Sanitat anuncia la prohibició de fumar al carrer i el tancament de les discoteques a tot Espanya davant l’increment de casos de COVID-19

Tancament de locals d’oci nocturn, prohibició de fumar, augmentar la distància de seguretat entre clients als bars i terrasses, limitació a 10 persones per taula. Totes les mesures són poques. Si no complim estrictament, s’insinua que l’alternativa pot incloure un confinament total per evitar el virus. Ens hi juguem molt. La nostra economia no pot resistir un nou confinament total. El Ministeri de Sanitat s’ha reunit d’urgència aquest divendres amb les comunitats autònomes per abordar l’avanç dels rebrots i acordar 11 mesures per unanimitat. No fumar sempre ens beneficiarà en tots els aspectes de la nostra salut. No sé si és apropiat, donada la virulència del virus, dir que no hi ha mal que per bé no vingui.

Ah, i se m’oblidava, una bona part de l’oci nocturn ens ho podrem estalviar pel nostre bé.

https://www.eldiario.es/sociedad/sanidad-anuncia-prohibicion-fumar-calle-cierre-discotecas-espana-incremento-casos-covid-19_1_6163855.html Continua la lectura de Sanitat anuncia la prohibició de fumar al carrer i el tancament de les discoteques a tot Espanya davant l’increment de casos de COVID-19

La marea de plàstic generada per la covid-19 és una amenaça

Una farmàcia de Nova York improvisa amb plàstic una barrera contra el coronavirus. L’ús extensiu del plàstic ja era un problema greu al planeta abans de l’actual pandèmia i s’incrementa amb el major ús d’aquest producte en la protecció sanitària i d’aliments. Foto: Evan Schneider / ONU

La marea de plástico generada por la covid-19 es una amenaza

GINEBRA, 27 jul 2020 (IPS) – Las mascarillas, guantes, botellas y empaques plásticos de comida están inundando calles, vertederos y océanos durante la pandemia covid-19 y constituyen una grave amenaza para los ecosistemas, advirtió este lunes 27 un informe de la Unctad.

Pamela Coke-Hamilton, directora de comercio internacional de la Unctad (Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo) dijo que “el rápido aumento en el uso diario de ciertos productos que ayudan a proteger a las personas y a detener la propagación del virus está empeorando las cosas”. Continua la lectura de La marea de plàstic generada per la covid-19 és una amenaça

Els incendis tornen a amenaçar l’Amazònia brasilera després de disparar-se al juliol

Continuem destruint recursos gratuïtament. Els incendis a l’Amazònia brasilera van augmentar un 28% al juliol davant el mateix mes de 2019 i amenacen amb expandir-se en els pròxim mesos.

https://www.publico.es/internacional/incendios-amazonia-incendios-vuelven-amenazar-amazonia-brasilena-dispararse-julio.html

Los incendios en la Amazonía brasileña aumentaron un 28 % en julio frente al mismo mes de 2019 y amenazan con expandirse en los próximo meses, ante el temor de los ambientalistas que de que se repita la tragedia vivida el año pasado en el mayor bosque tropical del planeta.

Las imágenes por satélite detectaron en julio un total de 6.803 focos de incendio, frente a los 5.318 focos registrados en el mismo mes de 2019, según datos facilitados por el Instituto Nacional de Investigación Espacial (INPE). Continua la lectura de Els incendis tornen a amenaçar l’Amazònia brasilera després de disparar-se al juliol

La pandèmia provoca un rebrot del plàstic

Avui el president Torra advertia de la situació crítica que viurem a Catalunya els propers 10 dies, però no podem deixar que l’ús obligatori i necessari de la mascareta acabi amb els nostres recursos. L’abús i mal ús de les nostres eines de plàstic per lluitar contra la pandèmia no pot abocar-nos a una acumulació de residus que acumulen virus i brutícia.  La proliferació de màscares torpedina els esforços per combatre l’impacte ambiental dels articles d’un sol ús.

https://www.lavanguardia.com/vida/20200726/482522730064/pandemia-plastico-coronavirus-covid-espana-espana.html

El plástico vuelve a ganar la batalla. Antes de la epidemia, una amplia conciencia social fue el germen de diversas iniciativas para poner coto a los artículos de usar y tirar. Las bolsas de plástico de la compra se baten en retirada y la adopción de una directiva comunitaria desterrará pronto algunos de los artículos de plástico de vida efímera (pajitas, cubiertos, palitos de algodón…). Mientras, los guantes de plástico y, sobre todo, las mascarillas, especialmente las quirúrgicas, se han convertido en el nuevo símbolo de un consumismo despreocupado, de usar y tirar, ajeno a su impacto ambiental. Omnipresente en calles y plazas, son el nuevo icono que se ha adueño del paisaje urbano. Continua la lectura de La pandèmia provoca un rebrot del plàstic

Els rius espanyols, amenaçats per la presència de glifosat

El glifosat, herbicida utilitzat fonamentalment en l’agricultura intensiva, després de diversos estudis, va ser considerat en 2015 com a possible cancerigen en grans quantitats per part de l’Agència Internacional d’Investigació del càncer (IARC). Es tracta d’una de les substàncies químiques més utilitzades en el continent. No obstant això, l’Autoritat de Seguretat Alimentària de la Unió Europea (EFSA) i l’Agència Europea de Substàncies químiques (ECHA) van rebutjar les conclusions del IARC, de tal manera que es va possibilitar la renovació dels seus permisos fins a l’any 2022. Serà eliminat el 2022?

Un informe d’Ecologistes en Acció, realitzat a partir de dades oficials de les diferents demarcacions hidrogràfiques espanyoles, revela que el 29% de les aigües analitzades tindrien presència de l’herbicida.

https://www.publico.es/sociedad/fertilizantes-rios-espanoles-amenazados-presencia-glifosato.html Continua la lectura de Els rius espanyols, amenaçats per la presència de glifosat

Greenpeace celebra la fi de les tèrmiques de carbó després de 30 anys de campanya

Després de l’anunci d’EDP, totes les centrals tèrmiques de carbó podrien estar tancades abans de 2025, com demanava Greenpeace
Els últims cinc anys han estat clau en la lluita de Greenpeace, al costat de la coalició “Un Futur Sense Carbó”, per garantir un tancament just i ordenat de les mines i les tèrmiques de carbó
La fi del carbó a Espanya suposa un enorme respir per al clima, però encara cal aconseguir un sistema energètic 100% renovable

https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/greenpeace-celebra-el-fin-de-las-termicas-de-carbon-tras-30-anos-de-campana/ Continua la lectura de Greenpeace celebra la fi de les tèrmiques de carbó després de 30 anys de campanya

Burilles: cinc minuts entre els dits, 12 anys en la naturalesa

Uns 4,5 bilions de burilles s’abandonen cada any en entorns naturals de tot el món i una sola d’elles pot arribar a contaminar fins a deu litres d’aigua, i fins i tot 50 litres si es tracta d’aigua dolça.

https://www.publico.es/sociedad/impacto-medioambiental-colillas-cinco-minutos-dedos-12-anos-naturaleza.html

Las colillas constituyen el principal elemento presente en la ‘basuraleza’ abandonada en las playas y son el segundo residuo más abundante en ríos y embalses, donde una sola de ellas puede contaminar hasta diez litros de agua y su efecto durar entre 7 y 12 años. Continua la lectura de Burilles: cinc minuts entre els dits, 12 anys en la naturalesa

Com el coronavirus està remodelant a els punts d’orientació turística d’Europa

L’activitat turística és una activitat no essencial, és la primera activitat que en qualsevol crisi es restringeix, és una activitat que no és sostenible en el temps; no obstant això, hi ha un percentatge important de gent que viu d’això. És una actividad suïcida? Tothom que viu d’això és conscient de la seva debilitat? La gent que treballa en el turisme és perquè no té altre mitjà? Són preguntes que quan algú reflexiona li vénen a la ment, però quan algú viu del turisme totes aquestes preguntes no li vénen a la ment i pensa que si algú el  priva de treballar és una injustícia per a ell i per a la seva família.

El col·lapse dels números de visitants enmig de la pandèmia ofereix a les ciutats una nova oportunitat per repensar el seu model de negoci.

Les associacions comercials preveuen que almenys el 15% de les empreses i un de cada quatre restaurants del centre de Barcelona tancaran definitivament com a conseqüència del coronavirus i les perspectives són igualment escasses en altres destinacions turístiques urbanes, amb desenes de milers de llocs de treball en risc.

Però Covid-19 ha aconseguit que els alcaldes d’algunes de les ciutats més visitades d’Europa, acadèmics i estudiosos urbans cantessin la mateixa sintonia: el col·lapse de la indústria dels viatges provocat pel virus ofereix una oportunitat única per a les ciutats afectades pel turisme de masses per repensar-ne el model de negoci.Xavier Marcé, conseller responsable del turisme de Barcelona, ​​va dir: “No vull més turistes, vull més visitants.” “Som una ciutat en crisi i intentem fer alguna cosa diferent”, va dir Paola Mar, la seva homòleg a Venècia.

“Volem tenir una economia de visitants sostenible que no perjudiqui la capacitat de vida de la nostra ciutat”, va dir Heleen Jansen, coordinadora de comunicacions corporatives a Amsterdam i socis, una organització sense ànim de lucre que assessora Amsterdam sobre com comercialitzar-se.

Tot i això, les bones intencions són una cosa, propostes concretes i una altra. Segons Janet Sanz, tinent d’alcalde de Barcelona, ​​les ciutats que han crescut en funció del turisme paguen el preu per tenir una economia monocultural i ara el repte és diversificar.

A Venècia, el turisme de masses ha estat considerat com una amenaça per a la supervivència de la ciutat, però ara el debat ha canviat com s’obtindrà amb menys visitants.

“És un moment per reflexionar”, va dir Mar. Si bé la ciutat encara ha de concebre cap mesura agosarada per gestionar millor el turisme en el futur, hi ha alguns canvis menors.
Continua la lectura de Com el coronavirus està remodelant a els punts d’orientació turística d’Europa