L’Atles de Justícia Ambiental -una iniciativa creada el 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona- va registrar un total de 2.100 conflictes socioambientals a tot el món al 2017. Els casos estan augmentant a la Xina, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia, Egipte, Etiòpia i República Democràtica del Congo, tot i que el país amb major nombre de conflictes a l’atles és Índia.
veure ATLES a https://ejatlas.org/
Quants conflictes ecològics hi ha al món? Encara que és una pregunta difícil de respondre, el nombre de casos és elevat. L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), codirigit a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) des del seu inici en 2012 per Leah Temper i Joan Martínez-Alier, i coordinat per Daniela De l’Bene, permet reunir els més rellevants dels últims 20 o 30 anys a través d’una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes.
Els casos identificats s’incorporen a l’atles interactiu mitjançant una fitxa informativa d’unes cinc o sis pàgines per a cada un d’ells. Aquest inventari mundial permet crear diferents mapes a partir d’una àmplia gamma de filtres que, entre altres coses, faciliten una visualització clara de quins són aquells classificats com de major gravetat.
Segons Martínez-Alier, un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és que les vides de les persones han estat vulnerades per l’impacte ambiental, és a dir per la contaminació o altres danys produïts per un projecte, o per l’assassinat de activistes que es manifesten en contra d’un projecte determinat.
Aquest va ser per exemple el cas de les ecologistes Teresina Navacilla i Glòria Capità en sengles casos a les Filipines el 2016, o el de l’hondurenya Berta Càceres assassinada també en 2016 després de lluitar contra la construcció d’una central hidroelèctrica al Riu Gualcarque, una font vital per a la supervivència dels indígenes Lenca de la zona.
Fins al moment la mort de defensors de la terra s’ha identificat en uns 260 casos, és a dir una mica més d’un 12% dels registrats. La majoria es concentren a Amèrica del Sud, així com al sud i sud-est d’Àsia, segons el EJAtlas. No obstant això, Martínez-Alier destaca que aquestes dades són parcials ja que l’atles encara no disposa de suficient informació d’altres zones en què és més que probable que hagin succeït morts similars.
L’atles permet identificar els casos considerats d’èxit, en què la lluita contra un projecte d’inversió (una mina, una represa, una plantació de palma d’oli, una incineradora, etc.) va ser positiva o en què judicial o administrativament el estat ha implementat regulacions eficaces per desestimular la realització de projectes semblants. El mapa recull uns 360 casos d’èxit, el que correspon a un 17% del total, la major part dels quals es troben a Amèrica del Sud, amb 95 casos, seguit per Europa occidental amb 55 casos d’èxit.
Per al codirector del projecte, el fracking del gas –activitat que consisteix en l’extracció de gas natural de jaciments no convencionals- és un dels temes nous, dels quals amb prou feines es parlava quan el EJAtlas va ser presentat per primera vegada al març de 2014 amb un total de 920 conflictes.
“L’augment i els canvis en el metabolisme social (els fluxos d’energia i materials en l’economia) són les causes principals dels conflictes”, recalca. També destaquen els conflictes per l’extracció de sorra de platges per a l’obtenció de minerals com ilmenita (matèria primera per al titani), el rútil i zirconi. Hi ha diversos conflictes d’aquest tipus registrats a Madagascar, Sud-àfrica i en Tamil Nadu a l’Índia.
Sorgeixen també nous casos per l’oposició a la mineria i de la crema de carbó o l’extracció de petroli o gas. Aquests es vinculen no només amb amenaces locals a la qualitat de l’ambient i especialment de l’aigua, sinó també al canvi climàtic per excessives emissions de diòxid de carboni per la combustió d’aquests materials.
Exemple d’això és el moviment Ende Gelände a Alemanya que es manifesta contra la mineria de lignit que es crema en centrals termo-elèctriques i al mateix temps contra el canvi climàtic amb invasions simbòliques i pacífiques de les mines de lignit a prop de Colònia i de Berlín . En altres els conflictes recents d’Àfrica i Amèrica Llatina apareixen empreses xineses cada vegada més.
Situació socioambiental d’Espanya
A Espanya, el EJAtlas ha recopilat fins al moment, gràcies a la informació facilitada per diverses organitzacions ecologistes, 55 conflictes ambientals. Al nostre país hi ha conflictes ambientals de tot tipus, però a diferència de Sud-amèrica, la majoria d’ells no són de mineria ni extracció de combustibles fòssils, ni de desforestació o acaparament de terres, sinó d’evacuació de residus (com les cimenteres que cremen escombraries ) o estan relacionats amb infraestructures d’obres públiques i de turisme així com amb les centrals nuclears.
El Atlas de Justicia Ambiental nos muestra los 2.100 conflictos socioambientales activos en el mundo
