Arxiu de la categoria: RESIDUS

Dues dècades d’abocaments generen una muntanya submarina de fang en una àrea protegida de les Rias Baixas

Amagar la porqueria sota la catifa. Tant la Xunta de Galícia com el Govern central porten més de 20 anys autoritzant la descàrrega de dragatges de ports gallecs al costat de l’illa de Sálvora, al Parc Nacional Illas Atlàntiques. Tot i la lluita històrica d’ecologistes i pescadors contra aquest abocador sota el mar, Feijóo planeja dipositar més de 300.000 metres cúbics de nous residus.

https://www.publico.es/sociedad/vertidos-illas-atlanticas-decadas-vertidos-generan-montana-submarina-fango-area-protegida-rias-baixas.html

Una montaña de 25 metros de altura de lodo y otros residuos se acumula bajos las aguas del Atlántico, en la zona marina protegida de las Rías Baixas gallegas. Son el resultado de dos décadas de vertidos de los desechos procedentes del dragado de puertos de Galicia que el Gobierno Central y la Xunta han autorizado desde 1998. Continua la lectura de Dues dècades d’abocaments generen una muntanya submarina de fang en una àrea protegida de les Rias Baixas

El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

El volum d’aigua que es dessala a Fuerteventura però no es factura s’aproxima al 50% davant les mancances de les infraestructures, que amenacen les garanties del subministrament d’aigua potable en una de les illes més desèrtiques de l’Arxipèlag
En augmentar les pèrdues d’aigua per l’escalfament global, cal dessalar més per subministrar a la població, per la qual cosa s’incrementa també el consum d’electricitat i la contaminació que es produeix per generar-
La gestió dels residus segueix sent un problema, encara que el percentatge de persones que no recicla plàstics ni llaunes ha baixat en un 18% des de 2015

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/climatico-infraestructuras-obsoletas-peligro-Fuerteventura_0_931257306.html

Fuerteventura se enfrenta a la que está considerada ya como la principal amenaza para el ser humano en este siglo: el calentamiento global y el cambio climático. Este fenómeno, sumado a las carencias de las infraestructuras para la desalación de agua, ponen en peligro la gestión de agua potable en una de las islas más desérticas del Archipiélago. De este modo, se trata de uno de los efectos más devastadores que amenazan al territorio majorero. Continua la lectura de El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

La contaminació amb microplàstics s’ha estès a tots els racons de la Terra i per primera vegada s’han trobat partícules concentrades en mostres de gel del Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc.

Una expedició científica que va recórrer entre el 18 de juliol i el 4 d’agost l’anomenat Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc, ha trobat, per primera vegada en la història, partícules de plàstics en les mostres de gel perforades en el trajecte.

La troballa de l’expedició, finançada per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units i la Fundació Heising-Simons, està inclòs en un article publicat aquest dimecres a ‘Science Advances’ i constata la presència de microplàstics en oceans, aigua potable, animals i regions de tot el món.

El director científic de l’expedició Projecte del Passatge del Nord-oest, el professor de la Universitat de Rhode Island (URI) Brice Loose, ha dit que la presència de microplàstics en les mostres de gel no és sorprenent però no era l’objectiu del viatge.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/deteccion-microplasticos-Artico-contaminantes-distancias_0_931257426.html Continua la lectura de Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Se’ns acaba el marge de maniobra per fer front al pitjor de la crisi climàtica i ecològica, si és que encara existeix aquest marge. La cruïlla més important ens obre la porta a dues possibles realitats: la cooperació o la confrontació pels recursos.

La solució implica canvis tan radicals en la nostra forma de vida, en les nostres economies i societats, que ningú està disposat a fer el primer pas.

https://www.elsaltodiario.com/medioambiente/limites-importan-nuevo-informe-ipcc-urgencia-cambiar-modelo-productivo

El 8 de agosto se presentó un nuevo informe del IPCC, el Grupo de Expertos sobre Cambio Climático de las Naciones Unidas, sobre suelo y clima. En él se alerta sobre el impacto asociado a la utilización de la tierra por el ser humano y como su uso insostenible y el cambio climático se retroalimentan mutuamente e incrementan los impactos y los riesgos el uno sobre el otro. Aproximadamente el 70% de la tierra libre de hielo es utilizada de una u otra manera para extracción de recursos, agricultura o silvicultura. Los impactos agravan los riesgos y los efectos del cambio climático, y a su vez el cambio climático agrava estos efectos. Es un círculo vicioso que se retroalimenta y que incrementa los impactos sobre los ecosistemas y sobre el propio ser humano: erosión y pérdida de suelo fértil, desertificación, emisión de CO2, degradación del suelo, riesgo sobre los sistemas alimentarios o déficit hídrico. Continua la lectura de Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Claus:

  • Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable
  • El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat
  • Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
  • A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesosEl 70% de la superfície agrícola és de secà
  • S’ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta
  • Canviar l’ús del sòl pot comportar problemes diversos
  • Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard
  • A quanta gent es pot alimentar?
  • Només un terç de l’agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció
  • La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal
  • Ens alimentem de ‘quatre’ productes.
  • És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l’autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Continua la lectura de Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

https://www.ccma.cat/324/750-milions-de-microplastics-suren-al-mar-entre-menorca-i-mallorca-una-zona-protegida/noticia/2940632/

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Estem parlant de productes químics utilitzats en pesticides que s’han acumulat a les glaceres i les capes de gel a tot el món des de 1940.

S’estan fonent a una velocitat sense precedents. La contaminació pot viatjar llargues distàncies a través de l’atmosfera. Estudis anteriors han demostrat que les capes de gel de l’Àrtic i l’Antàrtida contenen alts nivells de contaminació que van viatjar milers de quilòmetres.

https://www.publico.es/sociedad/deshielo-glaciares-himalaya-libera-polucion-atrapada-decadas.html Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

L’ Ajuntament vota per unanimitat eliminar el gas natural als edificis nous amb l’objectiu que la ciutat 100% sigui lliure de carboni en 2045.

La mesura és molt important perquè trenca la percepció que es té pràcticament a tot el món industrialitzat que el gas és un model energètic renovable per ser molt eficaç i la menys contaminant.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/transicion_energetica/Berkeley-primera-Unidos-prohibe-natural_0_926357772.html

Mucho de lo que ocurre en las ciudades del estado de California se considera vanguardista. Berkeley, conocida por su prestigiosa universidad, dio el martes pasado un histórico paso que podría marcar el futuro del consumo de energía en otros lugares de este país. En una votación que fue unánime, el gobierno local aprobó la prohibición del gas natural en los nuevos edificios. Continua la lectura de Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

L’Atles de Justícia Ambiental ens mostra els conflictes socioambientals actius en el món

L’Atles de Justícia Ambiental -una iniciativa creada el 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona- va registrar  un total de 2.100 conflictes socioambientals a tot el món al 2017. Els casos estan augmentant a la Xina, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia, Egipte, Etiòpia i República Democràtica del Congo, tot i que el país amb major nombre de conflictes a l’atles és Índia.

veure   ATLES  a https://ejatlas.org/

Quants conflictes ecològics hi ha al món? Encara que és una pregunta difícil de respondre, el nombre de casos és elevat. L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), codirigit a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) des del seu inici en 2012 per Leah Temper i Joan Martínez-Alier, i coordinat per Daniela De l’Bene, permet reunir els més rellevants dels últims 20 o 30 anys a través d’una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes.

Els casos identificats s’incorporen a l’atles interactiu mitjançant una fitxa informativa d’unes cinc o sis pàgines per a cada un d’ells. Aquest inventari mundial permet crear diferents mapes a partir d’una àmplia gamma de filtres que, entre altres coses, faciliten una visualització clara de quins són aquells classificats com de major gravetat.

Segons Martínez-Alier, un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és que les vides de les persones han estat vulnerades per l’impacte ambiental, és a dir per la contaminació o altres danys produïts per un projecte, o per l’assassinat de activistes que es manifesten en contra d’un projecte determinat.

Aquest va ser per exemple el cas de les ecologistes Teresina Navacilla i Glòria Capità en sengles casos a les Filipines el 2016, o el de l’hondurenya Berta Càceres assassinada també en 2016 després de lluitar contra la construcció d’una central hidroelèctrica al Riu Gualcarque, una font vital per a la supervivència dels indígenes Lenca de la zona.

Fins al moment la mort de defensors de la terra s’ha identificat en uns 260 casos, és a dir una mica més d’un 12% dels registrats. La majoria es concentren a Amèrica del Sud, així com al sud i sud-est d’Àsia, segons el EJAtlas. No obstant això, Martínez-Alier destaca que aquestes dades són parcials ja que l’atles encara no disposa de suficient informació d’altres zones en què és més que probable que hagin succeït morts similars.

L’atles permet identificar els casos considerats d’èxit, en què la lluita contra un projecte d’inversió (una mina, una represa, una plantació de palma d’oli, una incineradora, etc.) va ser positiva o en què judicial o administrativament el estat ha implementat regulacions eficaces per desestimular la realització de projectes semblants. El mapa recull uns 360 casos d’èxit, el que correspon a un 17% del total, la major part dels quals es troben a Amèrica del Sud, amb 95 casos, seguit per Europa occidental amb 55 casos d’èxit.

Per al codirector del projecte, el fracking del gas –activitat que consisteix en l’extracció de gas natural de jaciments no convencionals- és un dels temes nous, dels quals amb prou feines es parlava quan el EJAtlas va ser presentat per primera vegada al març de 2014 amb un total de 920 conflictes.

“L’augment i els canvis en el metabolisme social (els fluxos d’energia i materials en l’economia) són les causes principals dels conflictes”, recalca. També destaquen els conflictes per l’extracció de sorra de platges per a l’obtenció de minerals com ilmenita (matèria primera per al titani), el rútil i zirconi. Hi ha diversos conflictes d’aquest tipus registrats a Madagascar, Sud-àfrica i en Tamil Nadu a l’Índia.

Sorgeixen també nous casos per l’oposició a la mineria i de la crema de carbó o l’extracció de petroli o gas. Aquests es vinculen no només amb amenaces locals a la qualitat de l’ambient i especialment de l’aigua, sinó també al canvi climàtic per excessives emissions de diòxid de carboni per la combustió d’aquests materials.

Exemple d’això és el moviment Ende Gelände a Alemanya que es manifesta contra la mineria de lignit que es crema en centrals termo-elèctriques i al mateix temps contra el canvi climàtic amb invasions simbòliques i pacífiques de les mines de lignit a prop de Colònia i de Berlín . En altres els conflictes recents d’Àfrica i Amèrica Llatina apareixen empreses xineses cada vegada més.

Situació socioambiental d’Espanya

A Espanya, el EJAtlas ha recopilat fins al moment, gràcies a la informació facilitada per diverses organitzacions ecologistes, 55 conflictes ambientals. Al nostre país hi ha conflictes ambientals de tot tipus, però a diferència de Sud-amèrica, la majoria d’ells no són de mineria ni extracció de combustibles fòssils, ni de desforestació o acaparament de terres, sinó d’evacuació de residus (com les cimenteres que cremen escombraries ) o estan relacionats amb infraestructures d’obres públiques i de turisme així com amb les centrals nuclears.

El Atlas de Justicia Ambiental nos muestra los 2.100 conflictos socioambientales activos en el mundo

Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

Espanya és el segon país, només per darrere de Portugal, amb més incendis forestals cada any. Tant el mal estat de les muntanyes per l’abandó i l’acumulació de combustible, com “les finestres meteorològiques” que augmenten amb el canvi climàtic, són dues de les principals causes que determinen l’extensió dels incendis, segons els experts.

El lloc on es guarden els explosius, aquell lloc on qualsevol petit incident es transforma en una gran explosió és una polvorin, en aquesta situació s’està convertint Espanya.

https://www.publico.es/sociedad/polvorin-llamado-espana-fuego-quema.html

En este 2019 los incendios forestales han quemado 53.119 hectáreas, casi cinco veces más que en 2018, cuando ardieron 10.984 hectáreas, según los últimos datos facilitados por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA).

Sin embargo, respecto a la media de la última década, las cifras -hasta el 21 de julio- arrojan un aumento inferior de la superficie abrasada, en concreto del 16 por ciento, con 45.642 hectáreas calcinadas.   Continua la lectura de Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018