Arxiu de la categoria: RECURSOS

Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

La proposta d’aconseguir que Europa es converteixi en un espai d’energies netes ha partit d’Alemanya, el soci que més emissions de CO2 emet a l’atmosfera.

L’estratègia estableix grans inversions per assolir l’equilibri ecològic que reclama Merkel.

https://www.publico.es/internacional/catastrofe-climatica-europa-conjura-lograr-neutralidad-climatica-2050.html

La estrategia 2050, para erradicar las emisiones de gas de efecto invernadero y conseguir que el conjunto de la UE se convierta en un espacio libre de humos -polución cero, se denomina en la propuesta- en el ecuador de este siglo, ha partido de la canciller alemana. Angela Merkel busca la complicidad de los líderes europeos para propulsar un road map de largo recorrido, pero que exige la puesta en marcha de acciones inmediatas para su adecuado cumplimiento. Para ello, se labró desde el primer instante el apoyo de Francia, España, Dinamarca y Suecia. Aunque aún deberá ejercer toda su influencia, antes de abandonar la política activa, para lograr que el resto del bloque comunitario se adentre en una transición energética que supondrá reconvertir gran parte de las industrias y sectores productivos altamente contaminantes. No será fácil. Pero el órdago está lanzado. Continua la lectura de Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Se’ns acaba el marge de maniobra per fer front al pitjor de la crisi climàtica i ecològica, si és que encara existeix aquest marge. La cruïlla més important ens obre la porta a dues possibles realitats: la cooperació o la confrontació pels recursos.

La solució implica canvis tan radicals en la nostra forma de vida, en les nostres economies i societats, que ningú està disposat a fer el primer pas.

https://www.elsaltodiario.com/medioambiente/limites-importan-nuevo-informe-ipcc-urgencia-cambiar-modelo-productivo

El 8 de agosto se presentó un nuevo informe del IPCC, el Grupo de Expertos sobre Cambio Climático de las Naciones Unidas, sobre suelo y clima. En él se alerta sobre el impacto asociado a la utilización de la tierra por el ser humano y como su uso insostenible y el cambio climático se retroalimentan mutuamente e incrementan los impactos y los riesgos el uno sobre el otro. Aproximadamente el 70% de la tierra libre de hielo es utilizada de una u otra manera para extracción de recursos, agricultura o silvicultura. Los impactos agravan los riesgos y los efectos del cambio climático, y a su vez el cambio climático agrava estos efectos. Es un círculo vicioso que se retroalimenta y que incrementa los impactos sobre los ecosistemas y sobre el propio ser humano: erosión y pérdida de suelo fértil, desertificación, emisión de CO2, degradación del suelo, riesgo sobre los sistemas alimentarios o déficit hídrico. Continua la lectura de Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Entre el 20% i el 54% de les partícules de microplàstics de tot el món es troben a la Mediterrània

Ofegats en un mar de plàstic. Cada any acaben a l’oceà uns vuit milions de tones de plàstic, un material que pot trigar segles, o més, en desaparèixer. Podem seguir gaudint d’aquest invent sense destruir el planeta?

En els països mediterranis vivim 150 milions de persones.  Els països que més plàstics aboquen al mare nostrum són Turquia (144 tones al dia), Espanya (126 tones), Itàlia (90 tones), Egipte (77 tones) i França (66 tones).

https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/ahogados-mar-plastico_12712

https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/particulas-microplasticos-mundo-encuentran-Mediterraneo_0_931256969.html

El plástico representa el 95% de los residuos que flotan en el Mediterráneo, un mar que acumula entre el 20% y el 54% de las partículas de microplásticos del planeta, publica la Fundación Aquae (Hidrogea) en una infografía que aborda la presencia de este material que los humanos están ingiriendo en su alimentación.

 Esta gigantesca “mancha” de plástico que afecta a todo el litoral mediterráneo, desde Algeciras a Barcelona, es una seria amenaza para las especies marinas y para las aves de nuestro entorno. En total, 134 especies mediterráneas se encuentran gravemente afectadas por la ingesta de plástico: 60 especies de peces; 9 especies de aves marinas; 5 especies de mamíferos marinos (cachalotes, rorcuales comunes, delfines nariz de botella, delfines de Risso y delfines listados); y las 3 especies de tortugas marinas que habitan en el Mediterráneo (se han encontrado hasta 150 fragmentos de plástico en algunas tortugas boba).
Infografía
Infografía HIDROGEA

Según se recoge en la infografía adjunta, elaborada por Fundación Aquae con datos del Servicio de Estudios del Parlamento Europeo, Greenpeace y WWF, los países que más plásticos vierten al mare nostrum (en los países mediterráneos vivimos 150 millones de personas) son Turquía (144 toneladas al día), España (126 toneladas), Italia (90 toneladas), Egipto (77 toneladas) y Francia (66 toneladas).

Los residuos plásticos no solo afectan al Mediterráneo: el 80% de la basura que hay en nuestros océanos es plástico, concretamente más de 150 millones de toneladas, una cifra que para 2050 se espera que alcance los 12.000 millones de toneladas. Una situación que cada año provoca la muerte de más de 100.000 animales marinos y que amenaza a otras 700 especies del hábitat marina.

Asia es el continente que más toneladas de plástico vierte a los océanos al año (el 86,17% del total), con 1.210.000 de toneladas; seguido por África (7,78%), con 109.200 toneladas; Latinoamérica (4,8%), con 67.400 toneladas; Norteamérica y América Central (0,95%), con 13.400 toneladas; Europa (0,28%), con 3.900 toneladas; y Oceanía (0,02%), que vierte al año 300 toneladas de plástico en los océanos.

Los microplásticos, que provienen de desechos del plástico, se han convertido en un problema medioambiental, social, económico y, posiblemente, sanitario. Según un estudio elaborado por la universidad canadiense British Columbia y publicado recientemente en la revista Environmental Science and Technology, una persona (estadounidense medio) puede ingerir y respirar entre 70.000 y 121.000 partículas de microplásticos al año. Actualmente, los científicos intentan determinar si esta ingesta tiene alguna consecuencia para la salud humana.

Com la indústria dels hidrocarburs ha contaminat fins a la política

En comptes de finançar solucions que frenin la crisi ambiental, els governs del món han dedicat 5 bilions de dòlars per any a les subvencions de combustibles fòssils
Els activistes que s’enfronten a aquestes polítiques i indústries contaminants són subjectes a un procés de demonització, impulsat per lobbies de finançament fosca, que culmina en la criminalització de la protesta social
Filipines encapçala la llista de governs que inciten l’assassinat d’ambientalistes, segons l’ONG Global Witness Continua la lectura de Com la indústria dels hidrocarburs ha contaminat fins a la política

El canvi climàtic “empitjora més ràpidament del que ens mobilitzem per solucionar-ho”: Al Gore

L’exvicepresident Al Gore va demanar unitat i urgència en la resposta nord-americana al canvi climàtic , dient que es va animar al creixent activisme climàtic a tot el món, però es va alarmar pel que va dir que és la imminència de danys ambientals irreversibles i continuats.

“Hi ha males notícies i bones notícies”, va dir en una entrevista amb el corresponsal del cap de la Casa Blanca d’ABC News Jonathan Karl. “El problema empitjora més ràpidament del que ens mobilitzem per solucionar-lo. Tanmateix, ara tenim una incidència en l’activisme climàtic”.

Gore va reconèixer que el canvi climàtic és “una crisi global que requereix una resposta global” i que per tenir èxit, les polítiques climàtiques requereixen cooperació internacional. Però va afirmar que els Estats Units tenen la responsabilitat de facilitar aquesta cooperació.

“Els Estats Units d’Amèrica, i només els Estats Units d’Amèrica, poden proporcionar el lideratge necessari per reunir les nacions de tot el món per fer les coses correctes”, va dir.

https://abcnews.go.com/Politics/climate-change-worse-faster-mobilizing-solve-al-gore/story?id=64862944 Continua la lectura de El canvi climàtic “empitjora més ràpidament del que ens mobilitzem per solucionar-ho”: Al Gore

Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els ambientalistes de Loporvenir s’han fet amb l’Alcaldia a través d’una llista municipalista amb membres vinculats a la plataforma Loporzano SENSE Ramaderia Intensiva
Els independents treuen endavant amb el suport de PSOE i PAR una moratòria per a la instal·lació de noves explotacions industrials de bestiar i l’ampliació de les existents en el municipi
“Es poden tenir molt bones idees, però el que no surt en el Butlletí no serveix per a res, per això els activistes ens fiquem en política2, explica Jorge Luis, tinent d’alcalde i exdiputat estatal d’Equo
Almenys catorze municipis d’Osca s’aproven moratòries i restriccions a la ramaderia industrial, mentre el Govern d’Aragó veta noves instal·lacions per no poder suportar més purins

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Loporzano-pueblo-granjas-ganaderia-intensiva_0_929507445.html

Loporzano, un pequeño municipio de medio millar de habitantes situado a los pies de la Sierra de Guara, en Huesca, nunca quiso formar parte de “Tocilandia”, ese país cada vez menos imaginario en el que se está convirtiendo la España vaciada con la proliferación masiva de instalaciones de ganadería industrial que, mientras disparan una renta agraria que cada vez tiene menos destinatarios, están generando una huella ambiental de difícil reversión y están devorando a las explotaciones familiares. Continua la lectura de Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

El Panell Internacional d’Experts explica en el seu últim informe que han de retallar les emissions de gas a la producció d’aliments que suposen el 25% del total. El document incideix que una dieta amb més vegetals i carn obtinguda amb sistemes que demanin menys energia tenen menor impacte climàtic
Alemanya debat elevar l’IVA de la carn i dedicar els diners al benestar animal i el medi ambient Continua la lectura de Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

Part de l’ànima alemanya” està amenaçada quan els boscos moren

Una combinació catastròfica de calor, sequera, tempestes, incendis forestals, plagues d’escarabats i un cop de fongs han destruït fins ara aquest any mostres de bosc alemany equivalents a més de 200.000 camps de futbol.

Els boscos són una de les maneres més eficients de reduir les emissions de diòxid de carboni, i només a Alemanya són capaços d’absorbir 62 milions de tones de CO 2 , aproximadament el 7% de les emissions del país, cada any.

Però els boscos també han estat al centre de la identitat cultural d’Alemanya des de fa segles i els polítics estan considerant com a prioritat la qüestió – coneguda com waldsterben (morir bosc).

La ministra d’agricultura, Julia Klöckner, ha anunciat una cimera forestal el mes que ve, en la qual els experts nacionals en silvicultura i clima hauran d’acordar un pla d’acció multimilionari. Klöckner s’ha compromès a finançar 500 milions d’euros (460 milions de lliures) pel fons energètic i climàtic del govern per finançar-lo.

https://www.theguardian.com/environment/2019/aug/07/part-of-german-soul-under-threat-as-forests-die

‘Part of German soul’ under threat as forests die

 Forest in the Bavarian Alps. Photograph: Sean Pavone/Alamy

Action plan to be drawn up as dry summers, storms and pests destroy swathes of woodland

by  in Berlin

A catastrophic combination of heat, drought, storms, forest fires, beetle plagues and a fungi blight have so far this year destroyed swathes of German forest equivalent to more than 200,000 football fields.

Forests are one of the most efficient ways to reduce carbon dioxide emissions, and in Germany alone they are able to absorb 62 million tonnes of CO2 – about 7% of the country’s emissions – every year.

But forests have also been at the heart of Germany’s cultural identity for centuries, and politicians are now seizing the issue – known as waldsterben(dying forest) – as a top priority.

The agriculture minister, Julia Klöckner, has announced a forest summit next month, at which national forestry and climate experts are to agree on a multimillion-euro action plan. Klöckner has pledged €500m (£460m), to be paid out of the government’s energy and climate fund, to finance it.

“Our forests are massively damaged,” Klöckner said, visiting Moritzburg near Dresden, which has been badly hit, many of its trees brown and dying, mainly due to drought and beetle infestations.

“Only if everyone unites will we manage the mammoth task that lies ahead of us – to save our forests not only for ourselves but for future generations,” she said.

A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Hoexter, western Germany.
Pinterest
 A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Höxter, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

The society for the protection of the German forest, SDW, believes the extent of the destruction goes even beyond the government’s estimate. It has said the trees being lost at the most rapid rate are those that make up the bulk of the forests, including spruces and firs, pines, beeches and oaks.

Advertisement

In last year’s dry summer and this year’s, the forests have been hit by a shortfall of 200 litres of rainwater per square metre, according to SDW, which Germany’s meteorological service says is the driest it has been for 50 years.

The association of German foresters (BDF) has said German forests are close to collapse. “The forest is the best way to save the climate, but right now the forest itself is a victim of the climate catastrophe,” it said.

A third of Germany is made up of forest, or 11.4m hectares (28 macres) – about a half of which is private property.

The crisis is being keenly felt, not least after a recent survey on national identity in which 50% of participants cited forests as being central to their idea of heimat or sense of home.

Germans have for centuries had a mythological, even spiritual, identification with their forests. Woodlands have formed the inspiration for much German music and literature –most famously the 19th-century folk tales of the Brothers Grimm. In everything from Red Riding Hood to Hansel and Gretel the forest is portrayed as a place of foreboding and threat and as well as retreat, safety and learning.

Hansel and Gretel.
Pinterest
 Hansel and Gretel. Photograph: Chronicle/Alamy

For German romanticists in the late 18th century, the forest was an important symbol of unity and purity, the word waldeinsamkeit, forest loneliness, embodying the sense of inner peace to be found in the forest. This was later exploited by the Nazis, who encouraged the idea of the forest as a sign of German cultural solidity, encouraging people to plant German oaks to honour Adolf Hitler.

The tabloid Bild recently published an ode to the German forest, calling it “part of the German soul”.

“It is, alas, not some made-up fairytale … that our forest is in a state of emergency … and if we don’t do something to save it and ourselves, we might end up with the story: ‘Once upon a time, there was a place called the German forest,’” the paper stated.

Experts are divided over the best plan of action. Solutions range from introducing more robust tree species to naturally allowing forests to adapt to the conditions. The opposition Greens are calling for a return to primeval forests – woods left to their own devices, after researchers at Zurich’s Technical University calculated that there was room on the planet for a third more forests than at present without encroaching on urban or agricultural spaces.

Advertisement

While owners of private forests are tending towards planting Douglas firs and northern red oaks, the Association for Environmental and Nature Protection in Germany, a leading NGO, says non-native species are an ecological risk.

The trees that are most under threat are said to be spruce, beech, ash, Norway maple and sycamore. Those most able to weather the climate crisis are robinia, plane, and sweet and horse chestnut trees.

Beech trees in a forest in Warburg, western Germany
Pinterest
 Beech trees – one of the most threatened varieties – in a forest in Warburg, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

Among those likely to be increasingly imported in future are Turkish hazel, Italian acorn, silver lime, and Lebanon cedar. The challenge is to find varieties able to cope with hot summers as well as harsh winters.

Klöckner believes that as many varieties as possible are necessary, referring to experts who say nature cannot be left to cope on its own. “We need mixed forests and trees that are adapted to their habitat,” she said.

Tanja Sanders, an expert in forest ecology who researches what the forest of the future might look like, said: “Forests are a vital part of our lives. They form groundwater, give us wood, filter the air, reduce CO2 and the temperature and offer space for species conservation and human relaxation. But we must face up to having to say goodbye to the forest as we’ve known it.”

As the crisis escalates…

… in our natural world, we refuse to turn away from the climate catastrophe and species extinction. For The Guardian, reporting on the environment is a priority. We give reporting on climate, nature and pollution the prominence it deserves, stories which often go unreported by others in the media. At this pivotal time for our species and our planet, we are determined to inform readers about threats, consequences and solutions based on scientific facts, not political prejudice or business interests.

More people are reading and supporting The Guardian’s independent, investigative journalism than ever before. And unlike many news organisations, we have chosen an approach that allows us to keep our journalism accessible to all, regardless of where they live or what they can afford. But we need your ongoing support to keep working as we do.

The Guardian will engage with the most critical issues of our time – from the escalating climate catastrophe to widespread inequality to the influence of big tech on our lives. At a time when factual information is a necessity, we believe that each of us, around the world, deserves access to accurate reporting with integrity at its heart.

Our editorial independence means we set our own agenda and voice our own opinions. Guardian journalism is free from commercial and political bias and not influenced by billionaire owners or shareholders. This means we can give a voice to those less heard, explore where others turn away, and rigorously challenge those in power.

We need your support to keep delivering quality journalism, to maintain our openness and to protect our precious independence. Every reader contribution, big or small, is so valuable.

Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem .Les dinàmiques de competència i acumulació capitalista a l’acadèmia

Com podem ser professors conscients sense la possibilitat de compartir la vida que som, la importància del nostre ésser, la necessitat de ser amables i compassius amb el món? Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem? ¿No és més important recordar la importància de la vida, la solidaritat i l’amor que entendre a Hobbes i Weber

El sistema ens proposa que seguim una vida d’acumulació sense límit, una acumulació que només pot estar en els nostres relats i creences, perquè la naturalesa de la terra que habitem i de la nostra pròpia vida és cíclica i finita
La majoria de les societats combreguen amb la falsa creença que l’acumulació infinita és possible i no importa com prospera i fecunda es consideri aquesta societat, sempre voldrà més.

https://www.eldiario.es/zonacritica/dinamicas-competencia-acumulacion-capitalista-academia_6_926767319.html

Desde el pensamiento crítico es posible concluir que el sistema neoliberal en el que nos hemos instalado se encuentra en guerra con la vida misma. En guerra con los árboles y los ríos, a los que considera recursos que deben ser explotados y manipulados para promover la acumulación de capital. En guerra con las personas, dado que cree que una parte fundamental de la humanidad no ostenta la condición ciudadana y, por tanto, es legítimo negar a esas personas todo derecho humano, incluido el de no ser asesinados, torturados o vendidos como mercancía. Y en guerra con nosotras mismas, con nuestros cuerpos y almas, dado que el sistema capitalista niega la propia esencia de la naturaleza humana, que necesita de la cooperación, la solidaridad y la compasión para desarrollarse de manera plena.   Continua la lectura de Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem .Les dinàmiques de competència i acumulació capitalista a l’acadèmia

Crema l’Àrtic.

Els incendis forestals estan causant estralls a l’Àrtic, afectant zones del nord de Sibèria, el nord d’Escandinàvia, Alaska i Groenlàndia. Els raigs solen provocar incendis a la regió, però aquest any han estat molt més greus per unes temperatures estivals que superen la mitjana a causa del canvi climàtic.

S’està acabant el temps per gestionar augments perillosos de temperatura amb múltiples impactes en el nostre planeta “, va dir Petteri Taalas, secretari general de l’OMM.

https://www.lavanguardia.com/natural/20190803/463819752847/cambio-climatico-groenlandia-ola-calor-deshielo-artico-incendios.html

Calorfuego deshielo galopantes. Son las tres palabras que mejor describen la particular situación que viven este verano las regiones árticas, que también están sufriendo episodios de altísimas e inusitadas temperaturas. Los países y regiones ribereñas del océano ártico (particularmente Alaska, Canadá, Siberia, Groenlandia y sus aguas oceánicas) registran un calentamiento mucho más acusado que el resto del planeta. Y lo que sucede este verano es una evidencia más. Continua la lectura de Crema l’Àrtic.