Arxiu de la categoria: PEDOSFERA

El Govern avala excavar 1.700 hectàrees de galeries al costat del major pantà del Pirineu sense estudiar el risc geològic

El Ministeri de Transició Ecològica emet una declaració d’impacte positiva “per quedar adequadament protegit el medi ambient i els recursos naturals” mentre diversos organismes públics alerten dels riscos d’autoritzar l’excavació per la sismicitat i les característiques dels sòls de la zona.

Aquesta avaluació ambiental no es pronuncia sobre la metodologia i les conclusions de l’anàlisi de riscos geològics, ni sobre la vulnerabilitat del projecte davant el risc d’accidents o catàstrofes naturals.

https://www.publico.es/sociedad/embalse-yesa-gobierno-avala-excavar-1700-hectareas-galerias-mayor-pantano-pirineo-estudiar-riesgo-geologico.html Continua la lectura de El Govern avala excavar 1.700 hectàrees de galeries al costat del major pantà del Pirineu sense estudiar el risc geològic

L’escalfament global està alliberant antic CO2 al permafrost alpí

Com el sòl de tundra prèviament congelat es descongela i s’exposa per primera vegada en anys, els seus nutrients estan disponibles per al consum dels microbis. I a diferència de les plantes, que romanen inactives a l’hivern, els organismes microscòpics poden gaudir tot l’any si les condicions ambientals són les adequades

https://www.ecoticias.com/co2/192839/calentamiento-global-esta-liberando-antiguo-CO2-permafrost-alpino

El deshielo del permafrost en los ecosistemas montañosos de gran altitud puede ser un contribuyente sigiloso y poco explorado a las emisiones atmosféricas de dióxido de carbono. Los nuevos hallazgos, publicados en la revista Nature Communications, muestran que la tundra alpina en el Front Range de Colorado emite más CO2 del que captura anualmente, lo que podría crear un circuito de retroalimentación que podría aumentar el calentamiento climático y llevar a más emisiones de CO2 en el futuro. Continua la lectura de L’escalfament global està alliberant antic CO2 al permafrost alpí

Espanya és el país de la UE que més incompleix la legislació ambiental

La normativa ja és mínima , deixa molt a desitjar, però a Espanya no complim ni això. La quantitat d’expedients d’infracció oberts per incompliment denota la manca de voluntat política per arreglar les coses. Simplement no es fa cas.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-espana-pais-ue-incumple-legislacion-ambiental.html

España es el país de la Unión Europea que más incumple en materia comunitaria. Nuestro país se sitúa a la cabeza de expedientes abiertos por infracciones en relación al medio ambiente (30 en total) y triplica la media europea. Le siguen Grecia con 27 y Polonia e Italia con 18.  Continua la lectura de Espanya és el país de la UE que més incompleix la legislació ambiental

La platja a l’Índia que va passar de ser un escombriaire a llar de tortugues

El que l’ambientalista Afroz Shah ha aconseguit a la platja de Versova gairebé entra a la categoria de miracle. Abans aquesta platja era un fastigós abocador en què era impossible distingir la sorra. Ara, tres anys després de molt esforç i neteja, és el nou habitat de tortugues Olive Ridley que han acudit a la seva riba per niar. Un fet històric!

https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/la-playa-en-india-que-paso-de-ser-un-basurero-hogar-de-tortugas-articulo-747902

http://theobjective.com/further/versova-beach-de-playa-vertedero-a-santuario-de-tortugas/ Continua la lectura de La platja a l’Índia que va passar de ser un escombriaire a llar de tortugues

La UE amplia el permís per a un pesticida d’agricultura ecològica malgrat la seva risc tòxic per a la fauna

El coure és un metall pesat i, per tant, pot arribar a tenir una elevada toxicitat en determinades circumstàncies.  Hi ha zones on hem abusat de l’ús del coure i els nivells acumulats són massa alts. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha qualificat el seu ús com d’elevat risc per a aus, mamífers i organismes del sòl.

No obstant això, els compostos de coure estaran permesos per un any més, tot i que estan en una llista de productes considerats “d’especial preocupació per a la salut pública o el medi ambient”.

https://www.eldiario.es/sociedad/agricultura_ecologica-fungicida-cobre_0_745776384.html

El pasado mes de enero, la Comisión Europea volvía a extender por un año más la autorización de los compuestos de cobre que se utilizan habitualmente en agricultura ecológica como fungicidas. La extensión de esta autorización llegó apenas unos días después de que la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA, por sus siglas en inglés) publicara un informe en el que se alertaba del elevado riesgo de este tipo de compuestos para aves, mamíferos y organismos del suelo. Continua la lectura de La UE amplia el permís per a un pesticida d’agricultura ecològica malgrat la seva risc tòxic per a la fauna

Fins a 3.000 tones de residus tòxics es van eliminar sense descontaminar a la planta il·legal de Chiloeches

L’incendi de Chiloeches es va desencadenar  la matinada del 26 d’agost de l’any passat quan milers de tones de residus tòxics que es trobaven emmagatzemades irregularment des de feia anys a les instal·lacions de l’empresa KUK van cremar.

Es destapa una xarxa de ‘blanqueig’ de residus perillosos que operava a la planta de Chiloeches que va cremar el 2016. Simulaven el tractament dels mateixos mitjançant documents falsos i viatges fantasma, però després els eliminaven sense descontaminar.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=237153&titular=hasta-3.000-toneladas-de-residuos-t%F3xicos-se-eliminaron-sin-descontaminar-en-la-planta-ilegal-de- Continua la lectura de Fins a 3.000 tones de residus tòxics es van eliminar sense descontaminar a la planta il·legal de Chiloeches

Revertir la degradació del sòl contra el canvi climàtic

 El planeta té 2.000 milions d’hectàrees de terres degradades. A menys que es prenguin mesures urgents per recuperar les terres degradades, al món li espera un futur d’inseguretat alimentària.

Ja sigui per la sequera, la degradació del sòl o la desertificació, les dones pateixen més que els demés . De fet, no només pateixen les conseqüències de la sequera o de la desertificació, sinó també pel fet que en la majoria dels casos, les dones no tenen drets sobre la terra.

http://www.ipsnoticias.net/2017/12/revertir-la-degradacion-del-suelo-cambio-climatico/

Alimentación y agriculturaAmbienteBiodiversidadCambio climáticoDesarrollo y ayudaDesertificaciónDestacados,Economía y comercioEuropaGobernanza mundialMundoPobreza y Objetivos de DesarrolloProyectosÚltimas Noticias

Revertir la degradación del suelo contra el cambio climático

© Reproducir este artículo|     |  Imprimir |  |English version

BONN, 22 dic 2017 (IPS) – La recuperación del suelo no es un “tema glamoroso, aun cuando se ofrecen todos los datos”, reconoció Monique Barbut, secretaria ejecutiva de la Convención de las Naciones Unidas para la Lucha contra la Desertificación.

Para 2050, la población mundial llegará a 10.000 millones de personas, y para alimentar a esas 2.400 millones más, la producción de alimentos tendrá que aumentar 75 por ciento respecto de la actual.

“Para ello será necesario agregar desde ahora hasta 2050, (más de 1,6 millones de hectáreas) de nuevas tierras cada año”, indicó en entrevista con IPS en el marco de la 23 Conferencia de las Partes (COP23) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre Cambio Climático (CMNUCC), realizada en noviembre en esta ciudad alemana de Bonn. Continua la lectura de Revertir la degradació del sòl contra el canvi climàtic

Arbres per eliminar fàrmacs en aigües residuals

L’estudi ha comprovat que la major part de la reducció de la contaminació es produeix en els primers 90 cm de terra. Aquest fet es deu, fonamentalment, a l’acció dels microorganismes i de la presència de matèria orgànica i argiles, que interaccionen amb els contaminants.

En aquest últim treball del grup FILVER s’han analitzat més d’una desena de compostos que actuen com a contaminants emergents, entre els quals es troben alguns analgèsics (acetaminofén, codeïna i naproxèn), estimulants (metabòlit de la nicotina), antidepressius (citalopram), antiinflamatoris (ketoprofèn) o la cafeïna. La detecció dels quals està sent possible gràcies al desenvolupament de noves tecnologies amb tècniques analítiques més precises i sensibles.

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/178483/%C3%81rboles-para-eliminar-farmacos-en-aguas-residuales

Investigadores de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC), en colaboración con el Instituto IMDEA Agua y el Centro de las Nuevas Tecnologías del Agua (CENTA), ha llevado a cabo un estudio que demuestra el alto rendimiento de sistemas de depuración de aguas, basados en plantaciones forestales.

En España más de 2,7 millones de personas viven en poblaciones de menos de 2.000 habitantes, en las cuales limitaciones económicas y técnicas dificultan la instalación de las tradicionales estaciones depuradoras de aguas residuales. En este tipo de poblaciones es más viable realizar otros sistemas de tratamiento basados en procesos naturales como, por ejemplo, los humedales o los filtros verdes. Los nuevos resultados obtenidos ponen de manifiesto que estos últimos constituyen también un sistema apto para eliminar, en la gran mayoría de los casos, los llamados contaminantes emergentes, como fármacos (analgésicos, antiinflamatorios, etc.) o estimulantes (cafeína). Respecto a los sistemas de tratamiento de aguas convencionales, los porcentajes de eliminación de estas sustancias han sido en muchos casos superiores.

El sistema que se ha utilizado para este trabajo está formado por chopos (Populus alba) con una densidad de plantación de 10.000 árboles por hectárea. La instalación se ha hecho en la Planta Experimental de Carrión de los Céspedes (Sevilla), para depurar las aguas residuales de un edificio de oficinas. “Las aguas residuales generadas en las oficinas son tratadas previamente en un tanque imhoff, para que depositen sus sedimentos, y aplicadas después al filtro verde para su depuración”, explica María Leal, investigadora de la URJC y del grupo FILVER. “Para poder determinar la capacidad depuradora del sistema ha sido necesario muestrear el agua en diferentes compartimentos”, añade la investigadora.

El estudio ha comprobado que la mayor parte de la reducción de la contaminación se produce en los primeros 90 cm del suelo. Este hecho es debido, fundamentalmente, a la acción de los microorganismos y a la presencia de materia orgánica y arcillas, que interaccionan con los contaminantes.

Filtros verdes

Los filtros verdes están formados por una o varias parcelas, dimensionadas en función de las necesidades de depuración en cada ubicación. En ellas se instala vegetación arbórea que se riega con agua residual o depurada. Parte del agua aplicada se evapora, otra parte es captada por las raíces de los árboles y el resto se infiltra a través del suelo, recargando de esta manera el acuífero.

Algunos estudios realizados anteriormente han demostrado la eficacia de este sistema para eliminar o reducir el exceso de nutrientes de las aguas residuales. “Como hemos demostrado en otras investigaciones de nuestro grupo, los filtros verdes son capaces de contrarrestar la filtración de nutrientes (nitrógeno y fósforo) hacia el agua subterránea, fomentando su captación por parte de las plantas y los microorganismos, y su retención en el suelo”, explica la investigadora de la URJC. Sin embargo, hasta ahora ningún estudio había analizado su capacidad para eliminar contaminantes emergentes tales como fármacos, productos de cuidado personal o sustancias estimulantes como la cafeína o la nicotina.

Contaminantes emergentes

La existencia de este tipo de contaminantes en las aguas está generando cierta preocupación por parte de las instituciones y la sociedad en general, por las consecuencias que pueden tener en la salud de la población y de los ecosistemas.

En este último trabajo del grupo FILVER se han analizado más de una decena de compuestos, entre los que se encuentran algunos analgésicos (acetaminofén, codeína y naproxeno), estimulantes (metabolito de la nicotina), antidepresivos (citalopram), antiinflamatorios (ketoprofeno) o la cafeína. La detección de estos contaminantes emergentes está siendo posible gracias al desarrollo de nuevas tecnologías con técnicas analíticas más precisas y sensibles.

Este estudio forma parte de dos proyectos de investigación financiados del por el Ministerio de Economía y Competitividad: FILVER+ y REAGUA2.

La defensa de l’aigua (i del medi ambient), una professió d’alt risc

Una resolució aprovada per l’ONU estableix que l’accés a fonts d’aigua potable i segura, així com el sanejament són un dret humà essencial per a la vida. La falta d’aigua potable causada pel canvi climàtic ja és un problema global en l’actualitat que genera fam, disminució dels aliments i això comporta conseqüentment les disputes pel vital liquid.

Un atles de conflictes mediambientals finançat per la UE, ha identificat 602 casos de disputes relacionades amb l’aigua: gestió o administració de l’aigua, construcció de preses i distribució de l’aigua, drets d’accés a l’aigua, dessalinització, tractament d’aigües i accés a sanejament … Continua la lectura de La defensa de l’aigua (i del medi ambient), una professió d’alt risc

El camí de la fusta, legal o il·legal?. Sempre desforestació

Dos articles relacionats amb la desforestació i l’expropiació de zones forestals del nostre planeta han aparegut al mateix temps en els nostres dies. Cadascun en una punta del món, però tots dos denuncien l’explotació insostenible dels nostres boscos.

Per un costat, la fusta il·legal, relacionada amb la desforestació i expropiacions forçoses a Papua Nova Guinea, es ven a Estats Units a través d’empreses intermediàries a Xina, segons denuncia la ONG Global Witness. Un dany excessiu que aquest comerç està provocant en el tercer major forestal tropical del món i a les comunitats indígenes que depenen d’ell.

Per l’altre, Polònia no escolta a la UE, una altra vegada, i segueix tallant un bosc patrimoni de la Unesco. En la Floresta de Bialowieza, amb una extensió de 150.000 hectàrees (gairebé tres vegades la superfície de Madrid) entre Polònia i Bielorússia, hi ha els últims bisons europeus salvatges. Considerat patrimoni mundial de la Unesco, és un dels últims boscos verges del Vell continent.

Els dos articles s’expliquen a continuació: Continua la lectura de El camí de la fusta, legal o il·legal?. Sempre desforestació