Arxiu de la categoria: PEDOSFERA

El delta del Llobregat ha retrocedit 800 metres en un segle

Un estudi de la UPC revela que l’amplada del riu a la desembocadura era de 275 metres el 1846 i, actualment, és de 36 metres

https://beteve.cat/medi-ambient/retroces-delta-riu-llobregat/

Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya revelen dades sorprenents del riu Llobregat i el seu delta, en un estudi publicat a la revista ‘Natural Hazards and Earth System Sciences’. La dada més significativa és la quantificació del retrocés del delta en poc més de 100 anys. A partir de mapes històrics geolocalitzats han determinat que el delta del Llobregat, a la desembocadura, ha minvat 800 metres entre el 1891 i el 2000, abans del desviament per a l’ampliació del Port de Barcelona.

Són dades rellevants perquè no s’havien calculat amb un nivell d’exactitud com s’ha fet ara. “És molt important aquest retrocés. Se sabia que al delta del Llobregat es feien aportacions de sorra perquè estava retrocedint, però la magnitud d’aquesta regressió s’ignorava”, exposa Arnau Prats, investigador de la UPC i un dels coautors de l’estudi.

L’anàlisi també aprofundeix en les causes d’aquest retrocés.


Els científics partien d’una tesi que més tard no es va confirmar. “La hipòtesi que formulàvem és que les infraestructures, les obres civils, la via de l’AVE, les preses, però principalment l’autopista i l’autovia, eren les responsables d’aquest canvi al tram baix del riu Llobregat”, explica Carles Ferrer, professor i investigador de la UPC i un dels tres autors del treball.

Els acadèmics es van trobar amb una sorpresa: “L’autovia i l’autopista fa 50 anys que es van construir i la dimensió temporal del retrocés era de més d’un segle”, puntualitza Juan P. Martín Vide, també professor i investigador de la UPC i tercer coautor de l’anàlisi. Les causes, per tant, calia buscar-les en un altre lloc.

Línia de costa del delta del Llobregat des del 1891 i fins a l’any 2000. Font: mapa realitzat pels autors de l’estudi a partir de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Les rescloses del Llobregat i l’acció erosiva del mar, les principals causes del retrocés del delta

Els autors de la recerca consideren que els embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç no són els responsables principals de la regressió del delta perquè estan situats a molts quilòmetres de distància de la desembocadura i “el transport de sediments és lent”, segons assegura l’investigador Arnau Prats. Explica que “el transport de sediments grollers del fons del riu pot tardar dècades a arribar des de la Baells a la desembocadura”.

Contràriament, els investigadors han detectat que quan hi ha una crescuda a la capçalera del riu, els pantans redueixen l’aportació de sediment perquè disminueixen un 20 % el cabal d’aigua. I aquesta minva té un efecte sobre el transport de sorres i graves. “El que hem trobat és que els embassaments provoquen, de mitjana, una reducció del 20 % de la punta del cabal de les avingudes del Llobregat a la desembocadura, i aquesta reducció del 20 % provoca una disminució del 40 % del transport de sediments del riu”. Malgrat tot, la incidència d’aquesta inèrcia és encara menor al delta. Segons el professor Juan P. Martín Vide, l’efecte “serà més important d’aquí a unes dècades”.

Els tres autors de l’estudi —Juan P. Martín Vide, Carles Ferrer i Arnau Prats— apunten a les rescloses com a principal causa del retrocés del delta. Es van construir al llarg del segle XIX amb l’objectiu d’aprofitar l’energia hidràulica. Aquestes infraestructures, conjuntament amb les diverses canalitzacions al tram final del riu, han reduït l’aportació de sediments grollers fins al Prat de Llobregat, que són els que fan avançar el delta. I a aquesta circumstància s’hi suma l’acció de les onades, que ha anat erosionant el terreny que el riu havia guanyat al mar.

L’amplada del tram final del Llobregat s’ha reduït 240 metres en 150 anys

L’estudi també evidencia la reducció de l’amplada del riu als termes municipals situats al tram baix del Llobregat: Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi i fins a Sant Joan Despí. L’any 1846, “l’amplada al·luvial, amb sediments, era de 275 metres. L’any 1946, 100 anys després, ja s’havia reduït fins a 150, i en l’actualitat l’amplada és de 36 metres”, exposa l’investigador de la UPC i coautor de l’estudi Arnau Prats.

Imatges fetes des del campanar de l'església de Sant Boi. Font: Arxiu Nacional de Catalunya i A. Prats Puntí
Fotos realitzades des del campanar de l’església de Sant Boi. Font: Arxiu Nacional de Catalunya i Arnau Prats

“La comparació que es pot fer de fotos del segle XIX i del segle XXI és esgarrifosa. En el segle XIX el riu era ampli, realment era un codolar enorme, és a dir, de material groller, i ara és un riu encaixat, amb material més fi i tot de vegetació”, alerta el professor Juan P. Martín Vide.

Imatges del riu Llobregat al seu pas per Martorell. Font: Biblioteca Nacional d’Espanya i Arnau Prats

Eliminar canalitzacions per canviar la tendència

Els científics no esperen grans solucions sinó un canvi de tendència. “No podem parlar que això tingui solucions com en altres coses de la vida o de l’enginyeria, que es dissenya el remei i tot queda resolt. Aquí hauríem de pensar en canvis de tendència”, explica Juan P. Martín Vide.

Consideren que les mesures que s’hi puguin fer tardaran molt temps a fer-se visibles. “Cal tenir present que aquestes rescloses estan situades molts quilòmetres aigües amunt del delta. Per tant, tota acció que es fes ara, trigaria molt de temps a notar-se”, afegeix Carles Ferrer. I proposa: “A banda de les rescloses podríem pensar també en les petites rieres, afluents, etc. que estan canalitzats gràcies a murs de formigó, que també limiten l’aportació sòlida cap al delta i són més a prop de la desembocadura. Es podria pensar a retirar aquestes canalitzacions que a llarg termini podrien contribuir a augmentar l’aportació sòlida del Llobregat cap al delta”.

L’eliminació d’aquestes canalitzacions i de les rescloses és la solució a llarg termini que proposa l’estudi, mentre que la tradicional aportació de sorra a les platges del delta és una mesura a curt termini i efímera.


La nova desembocadura, una trampa de sediments

El Llobregat és un dels rius que han estat aprofitats de manera exhaustiva, a partir de la revolució industrial de Catalunya.

Des del naixement, a Castellar de n’Hug, i fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat, al llarg de 170 quilòmetres hi trobem els embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, a més de nombroses rescloses i canalitzacions.

El 2004 es va inaugurar el desviament de la desembocadura a 2 km més al sud de l’original, a causa de l’ampliació del Port de Barcelona. La infraestructura, però, no va preveure què passaria amb els sediments. “La nova desembocadura és el doble d’ampla que l’antiga. I això és un problema per al transport de sediments del riu cap a la platja. Quan hi ha una riuada, moment de més transport de sediments, la llera és més ampla i això fa que la velocitat de l’aigua sigui inferior. Per tant, els materials transportats pel riu queden atrapats al fons i n’arriben menys a la costa”. I aquest fet té unes conseqüències: “El que està passant és que aquest fons està augmentant per l’acumulació de sorres que venen d’aigües amunt i que no es dipositen a la costa. I això, a la llarga, pot ser un problema ja que la capacitat hidràulica d’aquesta llera pot disminuir per l’aixecament del fons”, conclou l’investigador de la UPC Arnau Prats.

Per què l’oceà Atlàntic és cada vegada més gran i el Pacífic més petit?

Els que vivim a Amèrica estem cada dia més lluny dels que viuen a Europa i Àfrica. I no ens referim a una distància política o ideològica. Literalment, els nostres continents estan cada dies més separats. Cada any, les plaques tectòniques en què estan Amèrica d’un costat, i Europa i Àfrica de l’altre, s’aparten prop de quatre centímetres. Els científics saben que les plaques es mouen en sentits oposats, i que a les zones limítrofes entre elles la parts més denses s’enfonsen.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-56030504

Ahora, en una reciente investigación, un grupo de sismólogos cree que tiene una nueva pieza para armar ese rompecabezas.

Continua la lectura de Per què l’oceà Atlàntic és cada vegada més gran i el Pacífic més petit?

El Govern avala excavar 1.700 hectàrees de galeries al costat del major pantà del Pirineu sense estudiar el risc geològic

El Ministeri de Transició Ecològica emet una declaració d’impacte positiva “per quedar adequadament protegit el medi ambient i els recursos naturals” mentre diversos organismes públics alerten dels riscos d’autoritzar l’excavació per la sismicitat i les característiques dels sòls de la zona.

Aquesta avaluació ambiental no es pronuncia sobre la metodologia i les conclusions de l’anàlisi de riscos geològics, ni sobre la vulnerabilitat del projecte davant el risc d’accidents o catàstrofes naturals.

https://www.publico.es/sociedad/embalse-yesa-gobierno-avala-excavar-1700-hectareas-galerias-mayor-pantano-pirineo-estudiar-riesgo-geologico.html Continua la lectura de El Govern avala excavar 1.700 hectàrees de galeries al costat del major pantà del Pirineu sense estudiar el risc geològic

L’escalfament global està alliberant antic CO2 al permafrost alpí

Com el sòl de tundra prèviament congelat es descongela i s’exposa per primera vegada en anys, els seus nutrients estan disponibles per al consum dels microbis. I a diferència de les plantes, que romanen inactives a l’hivern, els organismes microscòpics poden gaudir tot l’any si les condicions ambientals són les adequades

https://www.ecoticias.com/co2/192839/calentamiento-global-esta-liberando-antiguo-CO2-permafrost-alpino

El deshielo del permafrost en los ecosistemas montañosos de gran altitud puede ser un contribuyente sigiloso y poco explorado a las emisiones atmosféricas de dióxido de carbono. Los nuevos hallazgos, publicados en la revista Nature Communications, muestran que la tundra alpina en el Front Range de Colorado emite más CO2 del que captura anualmente, lo que podría crear un circuito de retroalimentación que podría aumentar el calentamiento climático y llevar a más emisiones de CO2 en el futuro. Continua la lectura de L’escalfament global està alliberant antic CO2 al permafrost alpí

Espanya és el país de la UE que més incompleix la legislació ambiental

La normativa ja és mínima , deixa molt a desitjar, però a Espanya no complim ni això. La quantitat d’expedients d’infracció oberts per incompliment denota la manca de voluntat política per arreglar les coses. Simplement no es fa cas.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-espana-pais-ue-incumple-legislacion-ambiental.html

España es el país de la Unión Europea que más incumple en materia comunitaria. Nuestro país se sitúa a la cabeza de expedientes abiertos por infracciones en relación al medio ambiente (30 en total) y triplica la media europea. Le siguen Grecia con 27 y Polonia e Italia con 18.  Continua la lectura de Espanya és el país de la UE que més incompleix la legislació ambiental

La platja a l’Índia que va passar de ser un escombriaire a llar de tortugues

El que l’ambientalista Afroz Shah ha aconseguit a la platja de Versova gairebé entra a la categoria de miracle. Abans aquesta platja era un fastigós abocador en què era impossible distingir la sorra. Ara, tres anys després de molt esforç i neteja, és el nou habitat de tortugues Olive Ridley que han acudit a la seva riba per niar. Un fet històric!

https://www.elespectador.com/noticias/medio-ambiente/la-playa-en-india-que-paso-de-ser-un-basurero-hogar-de-tortugas-articulo-747902

http://theobjective.com/further/versova-beach-de-playa-vertedero-a-santuario-de-tortugas/ Continua la lectura de La platja a l’Índia que va passar de ser un escombriaire a llar de tortugues

La UE amplia el permís per a un pesticida d’agricultura ecològica malgrat la seva risc tòxic per a la fauna

El coure és un metall pesat i, per tant, pot arribar a tenir una elevada toxicitat en determinades circumstàncies.  Hi ha zones on hem abusat de l’ús del coure i els nivells acumulats són massa alts. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha qualificat el seu ús com d’elevat risc per a aus, mamífers i organismes del sòl.

No obstant això, els compostos de coure estaran permesos per un any més, tot i que estan en una llista de productes considerats “d’especial preocupació per a la salut pública o el medi ambient”.

https://www.eldiario.es/sociedad/agricultura_ecologica-fungicida-cobre_0_745776384.html

El pasado mes de enero, la Comisión Europea volvía a extender por un año más la autorización de los compuestos de cobre que se utilizan habitualmente en agricultura ecológica como fungicidas. La extensión de esta autorización llegó apenas unos días después de que la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA, por sus siglas en inglés) publicara un informe en el que se alertaba del elevado riesgo de este tipo de compuestos para aves, mamíferos y organismos del suelo. Continua la lectura de La UE amplia el permís per a un pesticida d’agricultura ecològica malgrat la seva risc tòxic per a la fauna

Fins a 3.000 tones de residus tòxics es van eliminar sense descontaminar a la planta il·legal de Chiloeches

L’incendi de Chiloeches es va desencadenar  la matinada del 26 d’agost de l’any passat quan milers de tones de residus tòxics que es trobaven emmagatzemades irregularment des de feia anys a les instal·lacions de l’empresa KUK van cremar.

Es destapa una xarxa de ‘blanqueig’ de residus perillosos que operava a la planta de Chiloeches que va cremar el 2016. Simulaven el tractament dels mateixos mitjançant documents falsos i viatges fantasma, però després els eliminaven sense descontaminar.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=237153&titular=hasta-3.000-toneladas-de-residuos-t%F3xicos-se-eliminaron-sin-descontaminar-en-la-planta-ilegal-de- Continua la lectura de Fins a 3.000 tones de residus tòxics es van eliminar sense descontaminar a la planta il·legal de Chiloeches

Revertir la degradació del sòl contra el canvi climàtic

 El planeta té 2.000 milions d’hectàrees de terres degradades. A menys que es prenguin mesures urgents per recuperar les terres degradades, al món li espera un futur d’inseguretat alimentària.

Ja sigui per la sequera, la degradació del sòl o la desertificació, les dones pateixen més que els demés . De fet, no només pateixen les conseqüències de la sequera o de la desertificació, sinó també pel fet que en la majoria dels casos, les dones no tenen drets sobre la terra.

http://www.ipsnoticias.net/2017/12/revertir-la-degradacion-del-suelo-cambio-climatico/

Alimentación y agriculturaAmbienteBiodiversidadCambio climáticoDesarrollo y ayudaDesertificaciónDestacados,Economía y comercioEuropaGobernanza mundialMundoPobreza y Objetivos de DesarrolloProyectosÚltimas Noticias

Revertir la degradación del suelo contra el cambio climático

© Reproducir este artículo|     |  Imprimir |  |English version

BONN, 22 dic 2017 (IPS) – La recuperación del suelo no es un “tema glamoroso, aun cuando se ofrecen todos los datos”, reconoció Monique Barbut, secretaria ejecutiva de la Convención de las Naciones Unidas para la Lucha contra la Desertificación.

Para 2050, la población mundial llegará a 10.000 millones de personas, y para alimentar a esas 2.400 millones más, la producción de alimentos tendrá que aumentar 75 por ciento respecto de la actual.

“Para ello será necesario agregar desde ahora hasta 2050, (más de 1,6 millones de hectáreas) de nuevas tierras cada año”, indicó en entrevista con IPS en el marco de la 23 Conferencia de las Partes (COP23) de la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre Cambio Climático (CMNUCC), realizada en noviembre en esta ciudad alemana de Bonn. Continua la lectura de Revertir la degradació del sòl contra el canvi climàtic

Arbres per eliminar fàrmacs en aigües residuals

L’estudi ha comprovat que la major part de la reducció de la contaminació es produeix en els primers 90 cm de terra. Aquest fet es deu, fonamentalment, a l’acció dels microorganismes i de la presència de matèria orgànica i argiles, que interaccionen amb els contaminants.

En aquest últim treball del grup FILVER s’han analitzat més d’una desena de compostos que actuen com a contaminants emergents, entre els quals es troben alguns analgèsics (acetaminofén, codeïna i naproxèn), estimulants (metabòlit de la nicotina), antidepressius (citalopram), antiinflamatoris (ketoprofèn) o la cafeïna. La detecció dels quals està sent possible gràcies al desenvolupament de noves tecnologies amb tècniques analítiques més precises i sensibles.

http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/178483/%C3%81rboles-para-eliminar-farmacos-en-aguas-residuales

Investigadores de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC), en colaboración con el Instituto IMDEA Agua y el Centro de las Nuevas Tecnologías del Agua (CENTA), ha llevado a cabo un estudio que demuestra el alto rendimiento de sistemas de depuración de aguas, basados en plantaciones forestales.

En España más de 2,7 millones de personas viven en poblaciones de menos de 2.000 habitantes, en las cuales limitaciones económicas y técnicas dificultan la instalación de las tradicionales estaciones depuradoras de aguas residuales. En este tipo de poblaciones es más viable realizar otros sistemas de tratamiento basados en procesos naturales como, por ejemplo, los humedales o los filtros verdes. Los nuevos resultados obtenidos ponen de manifiesto que estos últimos constituyen también un sistema apto para eliminar, en la gran mayoría de los casos, los llamados contaminantes emergentes, como fármacos (analgésicos, antiinflamatorios, etc.) o estimulantes (cafeína). Respecto a los sistemas de tratamiento de aguas convencionales, los porcentajes de eliminación de estas sustancias han sido en muchos casos superiores.

El sistema que se ha utilizado para este trabajo está formado por chopos (Populus alba) con una densidad de plantación de 10.000 árboles por hectárea. La instalación se ha hecho en la Planta Experimental de Carrión de los Céspedes (Sevilla), para depurar las aguas residuales de un edificio de oficinas. “Las aguas residuales generadas en las oficinas son tratadas previamente en un tanque imhoff, para que depositen sus sedimentos, y aplicadas después al filtro verde para su depuración”, explica María Leal, investigadora de la URJC y del grupo FILVER. “Para poder determinar la capacidad depuradora del sistema ha sido necesario muestrear el agua en diferentes compartimentos”, añade la investigadora.

El estudio ha comprobado que la mayor parte de la reducción de la contaminación se produce en los primeros 90 cm del suelo. Este hecho es debido, fundamentalmente, a la acción de los microorganismos y a la presencia de materia orgánica y arcillas, que interaccionan con los contaminantes.

Filtros verdes

Los filtros verdes están formados por una o varias parcelas, dimensionadas en función de las necesidades de depuración en cada ubicación. En ellas se instala vegetación arbórea que se riega con agua residual o depurada. Parte del agua aplicada se evapora, otra parte es captada por las raíces de los árboles y el resto se infiltra a través del suelo, recargando de esta manera el acuífero.

Algunos estudios realizados anteriormente han demostrado la eficacia de este sistema para eliminar o reducir el exceso de nutrientes de las aguas residuales. “Como hemos demostrado en otras investigaciones de nuestro grupo, los filtros verdes son capaces de contrarrestar la filtración de nutrientes (nitrógeno y fósforo) hacia el agua subterránea, fomentando su captación por parte de las plantas y los microorganismos, y su retención en el suelo”, explica la investigadora de la URJC. Sin embargo, hasta ahora ningún estudio había analizado su capacidad para eliminar contaminantes emergentes tales como fármacos, productos de cuidado personal o sustancias estimulantes como la cafeína o la nicotina.

Contaminantes emergentes

La existencia de este tipo de contaminantes en las aguas está generando cierta preocupación por parte de las instituciones y la sociedad en general, por las consecuencias que pueden tener en la salud de la población y de los ecosistemas.

En este último trabajo del grupo FILVER se han analizado más de una decena de compuestos, entre los que se encuentran algunos analgésicos (acetaminofén, codeína y naproxeno), estimulantes (metabolito de la nicotina), antidepresivos (citalopram), antiinflamatorios (ketoprofeno) o la cafeína. La detección de estos contaminantes emergentes está siendo posible gracias al desarrollo de nuevas tecnologías con técnicas analíticas más precisas y sensibles.

Este estudio forma parte de dos proyectos de investigación financiados del por el Ministerio de Economía y Competitividad: FILVER+ y REAGUA2.