Arxiu de la categoria: HIDROSFERA

La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial

La temperatura del permagel, el sòl que es manté congelat com a mínim dos anys sota la superfície, ha augmentat a tot el planeta. A la regió mediterrània només es manté a les àrees de muntanya més elevades. I a Catalunya només en queda al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).

Són dades de dos estudis recents. El primer, publicat a la revista “Nature Communications”, mostra, per primer cop, una revisió de l’estat del permagel en el conjunt de la Terra. Ha estat liderat per Boris Biskaborn, de l’Institut Alfred Wegener-Centre Helmholtz de Recerca Polar i Marina de Potsdam (Alemanya). Hi han participat una quarantena d’investigadors, entre els quals hi ha Marc Oliva, coordinador del grup de recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), de la Universitat de Barcelona.

L’estudi es basa en dades de més de cent vint perforacions distribuïdes per l’Àrtic i l’Antàrtida i en altes muntanyes i planes elevades d’arreu del món.  Els resultats indiquen que, del 2007 al 2016, les temperatures del sòl en sectors de permagel continu han augmentat 0,39 °C –amb un marge d’error de 15 centèsimes de grau–. El permagel discontinu s’ha escalfat una mica menys: entre 0,10 i 0,30 °C. En unes quantitats semblants han augmentat les temperatures del sòl permanentment congelat de les altes muntanyes i en les poques perforacions existents a l’Antàrtida. La mitjana de tot el permagel terrestre és un augment de 0,29 °C.

Permagel en degradació a la península Potter, a l’Antàrtida (Marc Oliva)​

Es tracta d’un problema que porta diverses conseqüències. D’una banda, allibera diòxid de carboni i metà, gasos que contribueixen al canvi climàtic. Així, el potencien, cosa que pot augmentar les temperatures i la fusió de més permagel. També perjudica molts ecosistemes.

Finalment, pot provocar l’enfonsament de les edificacions que s’hagin aixecat sobre el permagel. Una quarta part de la superfície terrestre de l’hemisferi nord està en permagel. Destaca Rússia, amb més del 60% de territori situat en ambient de permagel.

Desapareix a la conca mediterrània

El segon estudi se centra a la conca mediterrània. Ha estat liderat per Marc Oliva i hi han participat una vintena d’investigadors. S’ha publicat a la revista “Earth-Science Reviews”.

En aquest treball s’han reconstruït, per primera vegada, les condicions de permagel a les zones de muntanya del sud d’Europa durant els darrers 20.000 anys. Els resultats mostren que, des de la darrera glaciació, que va acabar fa uns 12.000 anys, hi ha hagut una disminució gradual de les àrees ocupades pel permagel a les muntanyes de la Mediterrània. Només hi ha hagut una recuperació durant les fases més fredes, com l’anomenada petita edat de gel, entre els anys 1300 i 1800.

Per això, el permagel només es manté actualment a les àrees de muntanya més elevades: algunes zones dels Pirineus, els Alps del sud, els Apenins i les muntanyes d’Anatòlia. També es troba en algunes zones aïllades dels Picos de Europa, Sierra Nevada, les muntanyes de l’Atles i els Balcans. A Catalunya només queda permagel al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).

A totes les zones mostra evidències d’estar en degradació, amb la seva possible desaparició en les properes dècades.

En els pròxims anys, els membres del grup de recerca ANTALP reforçaran l’estudi dels processos freds al Pirineu català, on encara queden reductes de sòl permanentment congelat, malgrat que la seva distribució i extensió encara és poc coneguda. Continua la lectura de La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial

Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

Científics nord-americans han perforat una gran capa de gel per extreure aigua del llac Mercer, on hi ha absència total de llum solar, una pressió alta i mig grau sota zero de temperatura. La troballa ha estat considerable: al voltant de 10.000 cèl·lules de bacteris per cada mil·lilitre d’aigua. Una quantitat de formes de vida que ha sorprès els científics de l’expedició per les dures condicions al llac Mercer.

Segons els científics, les masses d’aigua subglacials de l’Antàrtida, composta per uns 400 llacs soterrats per centenars de metres de gel, són molt similars a les descobertes a Mart o als grans oceans subglacials descoberts en les expedicions de les llunes de Saturn i Júpiter o en Plutó, on hi ha les més altes probabilitats fins ara de trobar vida fora de la Terra

https://www.publico.es/ciencias/vida-antartida-hallan-vida-lago-subglacial-mil-metros-profundidad-antartida.html

Un grupo de científicos investigadores estadounidenses del programa Subglacial Antarctic Lakes Scientific Access (SALSAhan encontrado vida en las aguas de uno de los lagos más aislados de la Antártida. El descubrimiento es el resultado de un proyecto que ha durado años y ha exigido la perforación de una capa de hielo de más de mil metros hasta llegar a la superficie del lago Mercer, el más profundo de los cientos de lagos subglaciales del Polo Sur, donde la elevada presión y la ausencia total de luz solar dificultan sobremanera el desarrollo de formas de vida.

El equipo informó de que había logrado acceder a las aguas del lago el pasado 27 de diciembre. Para ello, tuvo que derretir casi 30 toneladas de hielo con un chorro a presión de agua caliente esterilizada. “No ha sido nada fácil”, aseguró John Priscu, director de la expedición de SALSA y profesor de ecología polar en la Universidad de Montana.

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Cuando la prospección llegó al aislado lago, el más profundo explorado hasta ahora en la Antártida, extrajo 60 litros de agua además de varios metros de sedimentos depositados en el fondo del lago, de unos 15 metros de profundidad. A pesar de estar a medio grado bajo cero, la alta presión a más de un kilómetro de profundidad evita que el agua se congele y fluya por el lecho, generando un entorno propicio para el desarrollo de formas de vida microscópicas. Continua la lectura de Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

La pujada del nivell del mar es triplica en zones del Pacífic

Si continuem sense reduir les nostres emissions, podríem patir un augment de fins a un metre, potser més a finals de segle. Uns 100 milions de persones viuen a menys d’un metre d’un nivell de marea alta, així que en un segle, podríem tenir a 100 milions de persones havent d’adaptar d’alguna manera per protegir les seves cases, retirant-se de la costa o protegint-la.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20190110/454056464185/subida-nivel-mar-pacifico-calentamiento-premio-fronteras-del-conocimiento-bbva.html

La subida del nivel del mar se ha acelerado desde los años noventa del siglo pasado y ya experimenta un ritmo de aumento de tres milímetros al año. El resultado es que la elevación media en el planeta ronda los 8 cm los últimos 25 años. Sin embargo, no se da un reparto uniforme.

“Desde principios de los noventa, en el Pacífico, en las zonas tropicales del oeste, se dan aumentos de 25 centímetros, y algunas islas bastante pobladas de esta región ya están siendo afectadas por este fenómeno”. Así lo indicó ayer Anny Cazenave, doctora en Geofísica por la Universidad de Toulouse, una de las tres personas que han obtenido el premio Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento en la categoría de Cambio Climático. Continua la lectura de La pujada del nivell del mar es triplica en zones del Pacífic

Les plantes de dessalinització produeixen més residus tòxics que aigua potable

Una de cada quatre persones viu en regions on els recursos d’aigua són insuficients una part de l’any, mentre que uns 500 milions de persones pateixen una penúria tot l’any, segons l’ONU.

La penúria d’aigua està motivada per moltes causes, la primera d’elles per una població global massiva que s’acosta als 8.000 milions de persones. Molts grans rius ja no arriben al mar, les zones aqüíferes s’assequen i la contaminació també afecta a l’aigua.

Amb el canvi climàtic, la situació empitjorarà. Per cada grau centígrad que sumi el planeta, al voltant del 7% de la població mundial – uns 500 milions de persones – tindrà 20% menys aigua, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC).

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251357&titular=las-plantas-de-desalinizaci%F3n-producen-m%E1s-residuos-t%F3xicos-que-agua-potable-

Unas 16.000 plantas de desalinización en el mundo producen más residuos tóxicos que agua potable, según el primer estudio global sobre la materia, publicado el lunes.

Por cada litro de agua obtenido del mar o de aguas salobres, un litro y medio de lodo salado, llamado salmuera, acaba en el océano o la tierra, según la investigación publicada en la revista científica Science of the Total Environment.

La salmuera extremadamente salada es todavía más tóxica al estar compuesta por químicos utilizados en el proceso de desalinización, como por ejemplo, el cobre y el cloro.

La cantidad total de salmuera producida — más de 50.000 millones de metros cúbicos al año en el mundo — podría cubrir el estado de Florida con una capa de 30 cm, calcularon los autores del estudio.

“El mundo produce menos agua desalinizada que salmuera”, dijo a la AFP Manzoor Qadir, coautor del informe y científico del Instituto del Agua, Medioambiente y Salud de la Universidad de la ONU en Ontario (Canadá).

“Casi toda la salmuera regresa al medioambiente, sobre todo al océano”.

Toda esta sal adicional aumenta la temperatura de las aguas costeras y disminuye el nivel de oxígeno, lo que puede crear “zonas muertas”.

“En estas condiciones, para los organismos acuáticos es difícil respirar. Necesitan O2 para sobrevivir”, dijo Qadir.

Una solución vital

 

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c60e8b560fb91b8c32814266d78ec6c9c151c9e4.jpg

 

AFP / Paz PIZARRO La desalinización en el mundo  

Más de la mitad de la salmuera mundial procede solo de cuatro países: Arabia Saudita (22%), los Emiratos Árabes Unidos (20,2%), Kuwáit (6%) y Qatar (5,8%).

África del Norte, Oriente Medio y muchas pequeñas islas en lugares como el Pacífico dependen en gran medida del agua desalinizada.

Esta está destinada en casi dos terceras partes a su consumo y el resto como refrigerante en la producción de energía y también a la agricultura.

Una de cada cuatro personas vive en regiones donde los recursos de agua son insuficientes una parte del año, mientras que unos 500 millones de personas sufren una penuria todo el año, según la ONU.

Desde 2015, el Informe de Riesgos Globales del Foro Económico Mundial incluye las “crisis del agua” entre las amenazas globales, por encima de los desastres naturales, las migraciones y los cibertaques.

La penuria de agua está motivada por muchas causas, la primera de ellas por una población global masiva que se acerca a los 8.000 millones de personas. Muchos grandes ríos ya no llegan al mar, las zonas acuíferas se secan y la contaminación también afecta al agua.

El papel del cambio climático

Con el cambio climático, la situación empeorará.

Por cada grado centígrado que sume el planeta, alrededor de 7% de la población mundial – unos 500 millones de personas – tendrá 20% menos agua, según el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC).

“La tecnología de desalinización ha beneficiado a muchas personas”, dijo Qadir. “Pero no podemos ignorar la producción de salmuera, que se convertirá en un grave problema en el futuro”.

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c2053c8815e95713b68670531bf60ed49aca7084.jpg

 

 

 

AFP / Simon MALFATTO La desalinización en el mundo

La tecnología de retirar la sal del agua se utiliza a escala industrial desde los años 1960. En 2025, el mundo contará con al menos 17.500 plantas.

Más del 90% de las plantas de desalinización se hallan en países ricos. Esto demuestra que la tecnología es onerosa, especialmente por los costos energéticos.

Pero, según Qadir, esto también significa que estos países tienen la capacidad de desarrollar maneras para deshacerse de la salmuera de una manera que no afecte tanto el medioambiente.

Algunos proyectos pilotos mostraron que modificando la salmuera hasta se puede aumentar la producción de algunas especies de peces en acuicultura.

Fuente: https://www.afp.com/es/noticias/838/las-plantas-de-desalinizacion-producen-mas-residuos-toxicos-que-agua-potable-doc-1c84ri2

 

Quan el gel es desfà: la catàstrofe de la desaparició de les glaceres

La Terra no ha vist els nivells actuals de CO2 a l’atmosfera des del Pliocè, fa uns tres milions d’anys. Augmenta la temperatura global, retrocedeixen les glaceres i desapareix la capa permanent de gel a l’Àrtic Com afrontar el que està passant? La temperatura de la capa de gel permanent a l’Àrtic s’acosta a zero graus i la seva desaparició alliberarà encara més milions de tones de C02 a l’atmosfera.

https://www.eldiario.es/theguardian/derrite-hielo-catastrofe-desaparicion-glaciares_0_856015077.html

En 1996 me mudé a vivir a Alaska, donde residí diez años. Allí pasé tiempo en los glaciares. Ya a finales de los 90, durante largos periodos de la temporada de vacaciones, la ciudad de Anchorage no tenía nieve. Las cascadas que mis amigos y yo habíamos utilizado para escalar apenas se congelaban durante algunos inviernos y podíamos ver cómo se reducían año tras año los glaciares que atravesábamos para acceder a los picos de las montañas.

Un glaciar es esencialmente energía y fuerza suspendidas. Es, en cierto sentido, vida congelada en el tiempo. Pero ahora se quedan sin tiempo. El ecosistema del planeta, empujado más allá de sus capacidades para adaptarse a los traumas humanos, está en un estado de caída libre. En un abrir y cerrar de ojos en términos geológicos, grandes partes naturales del mundo están cayendo en el olvido. Continua la lectura de Quan el gel es desfà: la catàstrofe de la desaparició de les glaceres

Els oceans s’escalfan més ràpidament del que els científics pensaven

Una nova anàlisi, publicat el dijous a la revista Science , va trobar que els oceans s’estan escalfant un 40 per cent més ràpid que fa cinc anys. Els investigadors també van concloure que les temperatures de l’oceà han trencat registres durant diversos anys consecutius.

“2018 serà l’any més càlid del rècord dels oceans de la Terra”, ha dit Zeke Hausfather, analista de sistemes energètics del grup de recerca sobre clima independent Berkeley Earth i autor de l’estudi.

A mesura que el planeta s’ha escalfat, els oceans han proporcionat un amortidor crític. Han retardat els efectes del canvi climàtic absorbint el 93 per cent de la calor atrapada pels gasos d’efecte hivernacle que els humans incorporen a l’atmosfera. Si l’oceà no absorbeix tanta calor, la superfície de la terra s’escalfarà molt més ràpidament del que ho fa ara”.

Los océanos se están calentando más rápido de lo que los científicos pensaban

Los océanos del mundo se están calentando a un ritmo acelerado y son mucho más cálidos de lo que pensaban los científicos, y las cosas podrían empeorar mucho si no se hace nada para detener el cambio climático, según un nuevo estudio. Continua la lectura de Els oceans s’escalfan més ràpidament del que els científics pensaven

Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

L’autoritat responsable del rescat marítim a l’estat australià de Queensland va anunciar que les caravel·les portugueses havien arribat a un total de 22.282 banyistes, víctimes de picades extremadament doloroses, entre l’1 i el 7 de gener.

La perillosa caravel·la portuguesa va arribar  també a les platges de Mallorca el maig de l’any passat. El servei de coordinació de platges i zones de bany de l’Àrea d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Palma va activar un protocol d’actuació i inspecció després de la troballa d’un exemplar mort de caravel·la portuguesa (‘Physalia physalis’) a la platja del Molinar, a la zona del monument de la Rosa dels Vents. Veure també https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1089073/peligrosa-carabela-portuguesa-llega-playas-mallorca

El nom comú d’aquesta espècie, caravel·la portuguesa, prové del seu nom portuguès caravel·la portuguesa, i es diu així per la part aèria del cos, és a dir, la part que normalment és damunt de l’aigua, que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII, que també s’anomena vela llatina.

La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, i excreta directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan proveïts de càpsules urticants denominades cnidocists, que poden paralitzar un peix gran i afectar seriosament l’ésser humà. Continua la lectura de Més de 5.000 persones a Austràlia picades per caravel·les portugueses

Hola, sóc la sequera, torno demà

Les pluges han estat el millor regal del 2018, però ho hem tirat a les escombraries sense desenvolupar.Seguim sense posar en marxa un gran pla nacional per a l’ús responsable de l’aigua i l’adaptació a les sequeres del canvi climàtic. Un pla que ha de ser expeditiu i immediat, consensuat per tots els sectors i allunyat dels interessos particulars dels partits.

https://www.eldiario.es/zonacritica/Hola-sequia-vuelvo-manana_6_853624643.html Continua la lectura de Hola, sóc la sequera, torno demà

Deu maneres en què 2018 ens ha portat més a prop de l’apocalipsi climàtic

Val la pena repetir de nou que som la primera generació que entenem el canvi climàtic en la seva totalitat i l’última generació que podrà fer alguna cosa. Estem incorporant en el nostre dia a dia fets que no són normals, i no obstant això els ignorem. Cal que siguem conscients. Recordem aquests fets amb aquest article.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250957&titular=diez-maneras-en-las-que-2018-nos-ha-llevado-m%E1s-cerca-del-apocalipsis-clim%E1tico- Continua la lectura de Deu maneres en què 2018 ens ha portat més a prop de l’apocalipsi climàtic

Experts vaticinen que 2019 SERÀ L’ANY MÉS CÀLID REGISTRAT

NOAA va informar que “molt probablement” 2019 serà un dels 10 anys més calorosos. És molt factible que un esdeveniment de “el Niño”estigui en formació. Aquest potenciarà el clima extrem ja empitjorat pel canvi climàtic i augmentarà les possibilitats de que l’any 2019 sigui l’any més càlid registrat a la història de la humanitat, adverteixen els científics.

Hi ha un 80 per cent de probabilitats que El Niño ja hagi començat i que duri fins a almenys fins de febrer de 2019, segons el Centre de Prediccions Climàtiques de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica.

Els efectes de “el Niño” han estat més severs en els últims anys a causa del escalfament global; i, al seu torn, empitjoraran a mesura que les temperatures continuïn augmentant, d’acord amb un estudi recent publicat a la revista Geophysical Research Letters.

“Si ocorre un esdeveniment de “el Niño”, és completament possible que 2019 sigui l’any més càlid de la història”, va esmentar la coautora Samantha Stevenson, científica meteorològica de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara.

Els quatre anys més calorosos han estat els últims quatre, de 2015 a 2018, impulsats per l’augment de les emissions de diòxid de carboni (CO2) que retenen la calor, i que també han arribat a nivells rècord, segons l’Organització Meteorològica Mundial (WMO , en la sigla en anglès). El clima de la Terra ha estat més càlid que el clima mitjana del segle XX durant els últims 406 mesos consecutius. Això vol dir que ningú menor de 32 anys d’edat ha experimentat un mes més fred que la mitjana.

Cada fracció de grau de calor influeix en la salut dels éssers humans i en l’accés a aliments i aigua fresca, en l’extinció de plantes i animals, en la continuïtat d’esculls de corals i la vida marina, ha assenyalat Elena Manaenkova, secretària general adjunta de la WMO “

Un món més càlid es tradueix en més i més intensos extrems pel que fa a les condicions climàtiques destructives i perilloses, com les onades de calor, els incendis forestals, les sequeres, les inundacions i les tempestes violentes. Hi va haver 70 ciclons tropicals o huracans en l’hemisferi nord en 2018 en comparació amb la mitjana a llarg termini de 53. Les fortes tempestes que, en general, trenquen rècords van portar destrucció a les Illes Mariannes, les Filipines, Vietnam, Corea i Tonga. Als Estats Units, els huracans Florence i Michael van causar grans danys econòmics i una considerable quantitat de víctimes, va destacar la WMO en la seva declaració anual del clima.

Les onades de calor van causar una sorprenent pèrdua de productivitat en 2018, perquè solia fer molta calor per treballar o fins i tot per estar a l’aire lliure de manera segura. L’any passat, es va desaprofitar una increïble quantitat d’hores de treball (153.000 milions) a causa de les onades de calor, gairebé tres vegades més que en l’any 2000, d’acord amb l’informe de 2018 sobre la salut i el canvi climàtic de Lancet Countdown publicat el 28 de novembre.

L’esdeveniment més recent de “el Niño” va acabar en 2016 i va estar relacionat amb el catastròfic blanqueig de corals a la Gran barrera de corall, sequeres severes a l’Àfrica, Amèrica del Sud i regions del Pacífic i la regió sud-est d’Àsia, i incendis forestals a Indonèsia i Canadà.

“El Niño” i el seu oposat, “la Niña”, formen un cicle natural que pot durar des d’uns mesos fins a dos o tres anys. Quan ocorren, els patrons climàtics de tot el món es poden veure afectats, en produir una varietat d’efectes sobre el rendiment del cultiu, la fam, les demandes de sistemes de calefacció i aire condicionat en cases i edificis, els riscos d’incendi, el blanqueig de corals i les condicions climàtiques extremes. Els investigadors assenyalen que els efectes dels esdeveniments de “el Niño/ la Niña” han estat cada vegada més severs durant els últims 20 anys a causa d’un clima més càlid.

La combinació d’un escalfament causat per l’home i un ascens natural a les temperatures augmenta les possibilitats que qualsevol any nou de “el Niño” sigui el més càlid de la història, va esmentar el científic meteorològic Michael Mann de la Universitat Estatal de Pennsilvània. Continua la lectura de Experts vaticinen que 2019 SERÀ L’ANY MÉS CÀLID REGISTRAT