Arxiu de la categoria: HIDROSFERA

L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

L’aparició de fenòmens extrems és “el primer senyal” que hi ha un canvi climàtic en marxa, i és probable que ho vegem amb més freqüència, passaran a ser normals.

Les autoritats locals estan tan preocupades pels efectes de l’escalfament global que han adoptat un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, amb l’objectiu d’esdevenir un país neutre en carboni abans de 2035 i amb emissions de carboni clarament negatives a partir de llavors.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-aceleracion-deshielo-subida-temperaturas-alarma-artico.html

Los fenómenos extremos recientes en el Ártico, con altas temperaturas, sequía y aceleración del deshielo, preocupan a los expertos, que apuntan a la alarmante evolución en los últimos años y la vinculan con el cambio climático.

En toda Groenlandia, que posee la segunda capa de hielo más grande del mundo después de la antártica, se han registrado temperaturas superiores a la media en junio y julio, a la vez que las precipitaciones se han situado en mínimos históricos. Continua la lectura de L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

El volum d’aigua que es dessala a Fuerteventura però no es factura s’aproxima al 50% davant les mancances de les infraestructures, que amenacen les garanties del subministrament d’aigua potable en una de les illes més desèrtiques de l’Arxipèlag
En augmentar les pèrdues d’aigua per l’escalfament global, cal dessalar més per subministrar a la població, per la qual cosa s’incrementa també el consum d’electricitat i la contaminació que es produeix per generar-
La gestió dels residus segueix sent un problema, encara que el percentatge de persones que no recicla plàstics ni llaunes ha baixat en un 18% des de 2015

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/climatico-infraestructuras-obsoletas-peligro-Fuerteventura_0_931257306.html

Fuerteventura se enfrenta a la que está considerada ya como la principal amenaza para el ser humano en este siglo: el calentamiento global y el cambio climático. Este fenómeno, sumado a las carencias de las infraestructuras para la desalación de agua, ponen en peligro la gestión de agua potable en una de las islas más desérticas del Archipiélago. De este modo, se trata de uno de los efectos más devastadores que amenazan al territorio majorero. Continua la lectura de El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

La contaminació amb microplàstics s’ha estès a tots els racons de la Terra i per primera vegada s’han trobat partícules concentrades en mostres de gel del Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc.

Una expedició científica que va recórrer entre el 18 de juliol i el 4 d’agost l’anomenat Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc, ha trobat, per primera vegada en la història, partícules de plàstics en les mostres de gel perforades en el trajecte.

La troballa de l’expedició, finançada per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units i la Fundació Heising-Simons, està inclòs en un article publicat aquest dimecres a ‘Science Advances’ i constata la presència de microplàstics en oceans, aigua potable, animals i regions de tot el món.

El director científic de l’expedició Projecte del Passatge del Nord-oest, el professor de la Universitat de Rhode Island (URI) Brice Loose, ha dit que la presència de microplàstics en les mostres de gel no és sorprenent però no era l’objectiu del viatge.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/deteccion-microplasticos-Artico-contaminantes-distancias_0_931257426.html Continua la lectura de Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

S’espera una temporada d’huracans més activa del normal, diu NOAA

Anticipen temporada d’huracans més activa del normal a l’Atlàntic
L’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels EUA (NOAA, per les sigles en anglès) va pronosticar que la temporada d’huracans a l’Atlàntic serà molt activa a causa del fenomen d’El Niño. L’Agència estima que podrien desenvolupar-se entre 5 i 9 huracans, dels quals 2 o 4 serien de categoria 3 o més gran.

Espera una temporada de huracanes más activa de lo normal, dice NOAA

En un repunte del pronóstico de la pretemporada, se espera que la temporada de huracanes en el Atlántico esté por encima de lo normal, con 10 a 17 tormentas con nombre, incluidos cinco a nueve huracanes, anunció este jueves el Centro de Predicción Climática de la Administración Nacional Oceánica y Atmosférica (NOAA).

Se pronostica que de dos a cuatro de esos huracanes serán de categoría 3 o más fuertes, con vientos superiores a 178 km/h, según los expertos, de acuerdo con la predicción de mayo. El huracán Barry azotó a Louisiana en julio siendo una tormenta de categoría 1. Continua la lectura de S’espera una temporada d’huracans més activa del normal, diu NOAA

El clima mundial molt malalt. Encara que res és nou, cada dia és més preocupant

La seguretat alimentària es veurà cada vegada més afectada pel canvi climàtic futur a través de la disminució del rendiment agrícola, especialment en els tròpics, amb l’augment dels preus, la reducció de la qualitat dels nutrients i les interrupcions de la cadena de subministrament

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=259219&titular=aunque-nada-es-nuevo-cada-d%EDa-es-m%E1s-preocupante- Continua la lectura de El clima mundial molt malalt. Encara que res és nou, cada dia és més preocupant

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

https://www.ccma.cat/324/750-milions-de-microplastics-suren-al-mar-entre-menorca-i-mallorca-una-zona-protegida/noticia/2940632/

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Estem parlant de productes químics utilitzats en pesticides que s’han acumulat a les glaceres i les capes de gel a tot el món des de 1940.

S’estan fonent a una velocitat sense precedents. La contaminació pot viatjar llargues distàncies a través de l’atmosfera. Estudis anteriors han demostrat que les capes de gel de l’Àrtic i l’Antàrtida contenen alts nivells de contaminació que van viatjar milers de quilòmetres.

https://www.publico.es/sociedad/deshielo-glaciares-himalaya-libera-polucion-atrapada-decadas.html Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/calculos-tiempo-evitar-climatico-peligroso_0_928107767.html

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Terratrèmols, huracans i altres desastres naturals obeeixen als mateixos patrons matemàtics

Investigadors de la UAB aconsegueixen descriure les funcions que relacionen la freqüència d’aquests fenòmens amb el valor de la seva magnitud o grandària.

La majoria d’ells segueixen l’anomenada llei de potència, segons la qual els esdeveniments són cada vegada més abundants com més petits són, sense que tinguin una mida “normal” o típic.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190805/463867742557/terremotos-huracanes-mismos-patrones-matematicos.html

Si se toma nota de la magnitud de varios fenómenos naturales catastróficos y se dibuja en un gráfico cuantos episodios han tenido lugar de cada uno de ellos a lo largo de la historia, el resultado no es impredecible. Muy al contrario, sigue una curva muy bien definida en la que, por suerte, cuanto mayor es su capacidad de devastación, menor es la frecuencia con que se convierten. Por ejemplo, muy pocos terremotos llegan a ser catastróficos, mientras que continuamente tienen lugar numerosos terremotos pequeños, la mayoría de ellos tan débiles que pasan desapercibidos para las personas y sólo se detectan en instrumentos muy sensibles. Esta información es fundamental para poder calcular los riesgos asociados. Continua la lectura de Terratrèmols, huracans i altres desastres naturals obeeixen als mateixos patrons matemàtics

Moren 200 rens a l’Àrtic pel canvi climàtic

El canvi climàtic ocasiona pluges més nombroses. L’aigua cau a la neu i forma una capa de gel sobre la tundra, la qual cosa dificulta que els animals puguin arribar fins la pastura “, afirma la directora del cens, Onvik Pedersen.

https://www.publico.es/internacional/cambio-climatico-mueren-200-renos-artico-cambio-climatico.html

Los investigadores del Instituto Polar de Noruega han afirmado que cerca de 200 renos han muerto de hambre en el archipiélago noruego de Svalbard debido al cambio climático. Los temporales no han favorecido el acceso a la vegetación.

En 2007 y tras 40 años de registros oficiales, se registraron cifras similares. Los investigadores se percataron del número de cadáveres cuando estaban haciendo el censo anual de la población existente en el archipiélago.

Uno de los renos fallecidos en las islas de Svalbard. AFP

Uno de los renos fallecidos en las islas de Svalbard. AFP

“El cambio climático ocasiona lluvias más numerosas. El agua cae en la nieve y forma una capa de hielo sobre la tundra, lo que dificulta que los animales puedan llegar hasta el pasto“, afirma la directora del censo, Onvik Pedersen, quien también ha añadido que “el cambio climático afecta el doble de rápido en el Ártico en comparación con el resto del mundo”, según informa El País.

El crecimiento de la población de renos en este archipiélago es directamente proporcional con el aumento de la mortalidad ya que más ejemplares compiten por las mismas zonas de pasto.

Según los datos del Instituto Polar, actualmente hay unos 22.000 animales en las islas de Svalbard.