Arxiu de la categoria: GESTIÓ MEDIAMBIENT

Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

La temporada forta (de les picades) es dóna entre el 15 d’agost i el 15 de setembre. Després de la seva imparable avanç, l’insecte ha donat una treva, però a partir d’aquestes dates es creen les condicions per a una nova expansió, alerta els experts

Deu coses que S’han de saber sobre el mosquit tigre

1) El mosquit tigre té entre 2 i 10 mm. I se li reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos.

2) Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigües estancades, en àrees exteriors, properes a la presència humana.

3) No els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua gran.

4) Què fan? Són actius sobretot de dia, i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaguen en zones ombrívoles.

5) Volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria.

6) Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre tan elevat de les seves picades.

7) El mosquit, en picar, produeix una reacció al·lèrgica. En un mateix instant, xucla la sang però alhora deixa un flux de saliva amb heparina, un producte anticoagulant, i substància anestesiant, amb la qual cosa adorm les cèl·lules, el que fa que les persones no notin la picada.

8) Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector d’algunes malalties, com les produïdes pels virus de la dengue, el chikungunya i el Zika.

9) El seu control està sent efectuant pel programa de ciència ciutadana Mosquitoalert.com (amb ajuda de La Caixa) Amb ell es disposa d’una aplicació per a mòbils mitjançant el qual els ciutadans poden anar informant de la presència de mosquits. Les fotos són analitzades per entomòlegs, encarregats de confirmar si són mosquit tigre o no.

10) “Gràcies a les noves tecnologies i a la participació pogut hem pogut veure clarament l’avanç d’aquesta espècie”, assenyala Frederic Bartumeus. Continua la lectura de Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

El foc avança “imparable” pel Parc de Tamadaba, reserva de la biosfera de Canàries

Més de 6.000 hectàrees cremades i 9.000 evacuats en l’incendi de Gran Canària. Els treballs nocturns del dispositiu terrestre han aconseguit estabilitzar el flanc esquerre del foc. Però el flanc dret segueix molt actiu i fora de control. Aquest flanc és molt gran i per les seves característiques torna a encendre les zones que s’apaguen.

Els serveis d’extinció treballen des de la tarda de diumenge a la zona de la pineda de Tamadaba, a Gran Canària, després que l’incendi arribés al Parc Natural del mateix nom,segons ha informat el Centre Coordinador d’Emergències i Seguretat. L’incendi té un perímetre de 60 quilòmetres i afecta vuit municipis. Segons el president de Canàries, Ángel Victor Torres, la sueprfície afectada ha augmentat perquè l’incendi ha entrat en el parc natural, tot i que sembla que allà està causant menys danys del que es creia.

Al mateix temps que els operaris treballen per poder delimitar el foc, s’han produït noves evacuacions preventives de nuclis urbans, que se sumen als més de 40 que ja han estat desallotjats i als 9.000 veïns que han hagut d’abandonar les seves cases per precaució.

Així doncs, durant la tarda s’han desallotjar els nuclis de Chajunco i las Cuevas, a Artenara; casco de Fontanales i Cavaderos, a Moya; El Hornillo, Sao i Els Berrazales, a Agaete; Cruz del Herrero, a San Mateo; i el barri de Caideros, dins el municipi de Gáldar. La matinada i al matí de dilluns han estat desallotjades altres zones a diversos municipis, com el casc urbà de Valleseco i els barris d’El Valle, El Risco, Piletas i Troya, d’Agaete, i El Carrizal, de Tejeda.

L’ajuntament d’aquesta útlima població de vora 2.000 habitants ha publicat un tuit amb quatre fotos sobre l’aspecte actual del poble: Continua la lectura de El foc avança “imparable” pel Parc de Tamadaba, reserva de la biosfera de Canàries

La guerra dels trencaglaç que estan lliurant les superpotències a l’Àrtic

https://www.elconfidencial.com/multimedia/video/mundo/2019-08-17/artico-china-rusia-eeuu-guerra_2178823/

Desde hace años se viene librando una batalla geoestratégica por el control de los recursos naturales que se esconden bajo el hielo del Ártico. Sin embargo, el cambio climático está derritiendo el hielo y despejando una ruta comercial que puede revolucionar el comercio mundial. Y ninguna superpotencia quiere llegar tarde a la fiesta en el sombrero del mundo. Continua la lectura de La guerra dels trencaglaç que estan lliurant les superpotències a l’Àrtic

Comença l’angoixa climàtica: La capital d’Indonèsia serà reubicada perquè s’està enfonsant

Jakarta s’enfonsa i el govern indonesi vol construir una nova capital a Borneo

L’extracció d’aigua dels aqüífers és la causa principal d’un procés que en alguns llocs es desenvolupa a una velocitat de 25 centímetres anuals

Jakarta, la capital d’Indonèsia, s’enfonsa. Aquesta ciutat costanera de deu milions d’habitants està construïda en una zona pantanosa i a prop de la confluència de 13 rius. L’escalfament global i l’augment del nivell del mar hi té alguna cosa a veure. Però la causa principal és la subsidència, és a dir, el progressiu enfonsament del terreny.

Una de les raons és un urbanisme completament desordenat per fer front a l’augment de població. S’extreuen roques i sediments per anivellar el terreny i construir-hi al damunt.

Jakarta té 10 milions d’habitants
Però, sobretot, el problema és que bona part de la ciutat no té aigua canalitzada. Per això, tant les indústries com milions de persones busquen l’aigua directament als aqüífers. I l’extracció descontrolada acaba provocant l’enfonsament de la terra, que és de fins a 25 centímetres anuals en algunes àrees. Segons algunes prediccions, el 95% de Jakarta quedarà sota les aigües el 2050.

Una altra imatge de la mesquita inundada
Construir una capital a Borneo

Arranjar-ho no és fàcil i portaria molt de temps, per compensar anys de mala gestió. Per això, el govern ha optat per una mesura radical: canviar de lloc la capital. D’espai per triar n’hi ha molt. Indonèsia és un arxipèlag format per més de 17.000 illes i fa, de punta a punta, uns 5.000 quilòmetres.

Però el trasllat no serà tampoc una acció ràpida i barata. El govern ha pensat en algun lloc de l’illa de Borneo i ja ha calculat que tota l’obra costarà uns 33.000 milions de dòlars, perquè caldrà construir nous edificis per al govern i habitatges per a un milió i mig de treballadors públics. El moviment de persones començaria el 2024.

La capital es troba l’illa de Java i es traslladaria a la de Borneo
No seria el primer país que construeix una capital completament nova. L’exemple emblemàtic seria el de Brasília, la ciutat dissenyada per Lucio Costa i  Oscar Niemeyer que des del 1960 és la capital del Brasil.

També n’hi ha hagut casos semblants a l’Àsia, però més per raons polítiques, estratègiques o personals que ambientals. Als anys 90, el líder de Malàisia, Mahathir Mohamad, va fer construir una capital administrativa a Putrajaya, a uns 33 quilòmetres de Kuala Lumpur. I l’any 2005 els generals que governaven Myanmar van traslladar sobtadament la capital a Naypyidaw, una ciutat situada a 320 quilòmetres de Yangon. Això també allunyava les protestes generalitzades que s’estaven començant a produir.

De Ciutat de Mèxic a San Francisco

Jakarta tampoc no és l’única gran ciutat que afronta aquest perill. Ciutat de Mèxic, construïda en una illa i cobrint el llac on es trobava, ho fa en algunes zones uns 40 centímetres anuals.

I un estudi publicat fa un any a “Sciences Advances” pronosticava que l’àrea de la badia de San Francisco podria enfonsar-se 10 mil·límetres anuals. Els dos autors afirmaven que se n’havia subestimat el risc, degut que només comptava amb l’augment del nivell del mar i no amb la subsidència del terreny. Això comportaria que l’aeroport de San Francisco quedés sota les aigües, cosa que no passaria abans del 2100.

 

Continua la lectura de Comença l’angoixa climàtica: La capital d’Indonèsia serà reubicada perquè s’està enfonsant

Aquí hi havia una glacera… Islàndia commemora aquest diumenge la mort del primer glacera a causa del canvi climàtic

Els membres de la Societat de Senderisme islandesa i ciutadans comuns pujaran el cim de l’antiga glacera Okjökull diumenge, on dipositaran una placa per cridar l’atenció sobre la crisi climàtica
“En els propers 200 anys s’espera que tots els nostres principals glaceres hagin desaparegut. Aquest monument prova que sabem què està passant i què cal fer. Només tu sabràs si ho vam fer”, apareix a la placa

https://www.eldiario.es/sociedad/Islandia-conmemora-muerte-glaciar-cambio-climatico_0_932306808.html

Un proyecto impulsado por científicos y ecologistas de Estados Unidos e Islandia conmemorará el domingo la muerte del primer glaciar de esta isla volcánica del Atlántico Norte a causa del cambio climático generado por la actividad humana. Continua la lectura de Aquí hi havia una glacera… Islàndia commemora aquest diumenge la mort del primer glacera a causa del canvi climàtic

Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

La proposta d’aconseguir que Europa es converteixi en un espai d’energies netes ha partit d’Alemanya, el soci que més emissions de CO2 emet a l’atmosfera.

L’estratègia estableix grans inversions per assolir l’equilibri ecològic que reclama Merkel.

https://www.publico.es/internacional/catastrofe-climatica-europa-conjura-lograr-neutralidad-climatica-2050.html

La estrategia 2050, para erradicar las emisiones de gas de efecto invernadero y conseguir que el conjunto de la UE se convierta en un espacio libre de humos -polución cero, se denomina en la propuesta- en el ecuador de este siglo, ha partido de la canciller alemana. Angela Merkel busca la complicidad de los líderes europeos para propulsar un road map de largo recorrido, pero que exige la puesta en marcha de acciones inmediatas para su adecuado cumplimiento. Para ello, se labró desde el primer instante el apoyo de Francia, España, Dinamarca y Suecia. Aunque aún deberá ejercer toda su influencia, antes de abandonar la política activa, para lograr que el resto del bloque comunitario se adentre en una transición energética que supondrá reconvertir gran parte de las industrias y sectores productivos altamente contaminantes. No será fácil. Pero el órdago está lanzado. Continua la lectura de Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

L’aparició de fenòmens extrems és “el primer senyal” que hi ha un canvi climàtic en marxa, i és probable que ho vegem amb més freqüència, passaran a ser normals.

Les autoritats locals estan tan preocupades pels efectes de l’escalfament global que han adoptat un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, amb l’objectiu d’esdevenir un país neutre en carboni abans de 2035 i amb emissions de carboni clarament negatives a partir de llavors.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-aceleracion-deshielo-subida-temperaturas-alarma-artico.html

Los fenómenos extremos recientes en el Ártico, con altas temperaturas, sequía y aceleración del deshielo, preocupan a los expertos, que apuntan a la alarmante evolución en los últimos años y la vinculan con el cambio climático.

En toda Groenlandia, que posee la segunda capa de hielo más grande del mundo después de la antártica, se han registrado temperaturas superiores a la media en junio y julio, a la vez que las precipitaciones se han situado en mínimos históricos. Continua la lectura de L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

Dues dècades d’abocaments generen una muntanya submarina de fang en una àrea protegida de les Rias Baixas

Amagar la porqueria sota la catifa. Tant la Xunta de Galícia com el Govern central porten més de 20 anys autoritzant la descàrrega de dragatges de ports gallecs al costat de l’illa de Sálvora, al Parc Nacional Illas Atlàntiques. Tot i la lluita històrica d’ecologistes i pescadors contra aquest abocador sota el mar, Feijóo planeja dipositar més de 300.000 metres cúbics de nous residus.

https://www.publico.es/sociedad/vertidos-illas-atlanticas-decadas-vertidos-generan-montana-submarina-fango-area-protegida-rias-baixas.html

Una montaña de 25 metros de altura de lodo y otros residuos se acumula bajos las aguas del Atlántico, en la zona marina protegida de las Rías Baixas gallegas. Son el resultado de dos décadas de vertidos de los desechos procedentes del dragado de puertos de Galicia que el Gobierno Central y la Xunta han autorizado desde 1998. Continua la lectura de Dues dècades d’abocaments generen una muntanya submarina de fang en una àrea protegida de les Rias Baixas

El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

El volum d’aigua que es dessala a Fuerteventura però no es factura s’aproxima al 50% davant les mancances de les infraestructures, que amenacen les garanties del subministrament d’aigua potable en una de les illes més desèrtiques de l’Arxipèlag
En augmentar les pèrdues d’aigua per l’escalfament global, cal dessalar més per subministrar a la població, per la qual cosa s’incrementa també el consum d’electricitat i la contaminació que es produeix per generar-
La gestió dels residus segueix sent un problema, encara que el percentatge de persones que no recicla plàstics ni llaunes ha baixat en un 18% des de 2015

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/climatico-infraestructuras-obsoletas-peligro-Fuerteventura_0_931257306.html

Fuerteventura se enfrenta a la que está considerada ya como la principal amenaza para el ser humano en este siglo: el calentamiento global y el cambio climático. Este fenómeno, sumado a las carencias de las infraestructuras para la desalación de agua, ponen en peligro la gestión de agua potable en una de las islas más desérticas del Archipiélago. De este modo, se trata de uno de los efectos más devastadores que amenazan al territorio majorero. Continua la lectura de El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

La contaminació amb microplàstics s’ha estès a tots els racons de la Terra i per primera vegada s’han trobat partícules concentrades en mostres de gel del Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc.

Una expedició científica que va recórrer entre el 18 de juliol i el 4 d’agost l’anomenat Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc, ha trobat, per primera vegada en la història, partícules de plàstics en les mostres de gel perforades en el trajecte.

La troballa de l’expedició, finançada per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units i la Fundació Heising-Simons, està inclòs en un article publicat aquest dimecres a ‘Science Advances’ i constata la presència de microplàstics en oceans, aigua potable, animals i regions de tot el món.

El director científic de l’expedició Projecte del Passatge del Nord-oest, el professor de la Universitat de Rhode Island (URI) Brice Loose, ha dit que la presència de microplàstics en les mostres de gel no és sorprenent però no era l’objectiu del viatge.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/deteccion-microplasticos-Artico-contaminantes-distancias_0_931257426.html Continua la lectura de Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire