Arxiu de la categoria: GEOSFERA

Ara fa uns milions d’anys el pol nord no tenia glaç….

En el diari Público s’ha publicat un interessant article sobre el desenvolupament del casquet polar al llarg dels darrers 6 milions d’anys. És tracta d’un estudi realitzat per investigadors de diferents nacionalitats. Aquest article es fa ressò del publicat a la prestigiosa revista d’investigació Nature (veure http://phys.org/news/2014-11-emergence-modern-sea-ice-arctic.html). La conclusió és que no sempre hi hagut glaç en aquesta zona del món i que l’actual extensió va començar al voltant d’ara fa uns 2,6 milions d’anys…..i és que el clima a la terra també ha patit canvis sense necessitat de que fos l’home l’inductor principal . Fet que no impedeix que en l’actualitat si siguem nosaltres el principal agent modificador del clima amb el nostre consum desaforat de recursos per mantenir l’actual model de créixer-créixer. Continua la lectura de Ara fa uns milions d’anys el pol nord no tenia glaç….

El fracking també a Alemanya……

Que darrera del fracking es troben grans empreses i interessos financers importants no es res nou (veure http://lacrisisenergetica.wordpress.com/2014/05/03/el-atracon-de-deuda-basura-de-los-perforadores-de-esquistos-para-mantenerse-en-la-rueda-sinfin/), que es un negoci ruinós des del punt econòmic i de la tasa de retorn energètic tampoc (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2013/11/el-fracking-se-fractura.html). No es més que un intent del gran capital per seguir en el model de creixement BAU (Business as Usual), costi el que costi. Poc importa que no sigui rentable i que el medi ambient quedi malmès greument. Continua la lectura de El fracking també a Alemanya……

Esta canviant el clima?

La pregunta del milió d’euros: realment esta canviant el clima? I podríem qüestionar-nos encara més: ho fa degut a l’acció de l’home?.

Tenen relació les grans nevades i l’intens fred que està assolant la part N dels USA i el temps que tenim a la península ibèrica? És normal que en la part final del mes de Novembre tinguem un episodi de llevantades com l’actual? Són normals els dos estius darrers que hem tingut, el veroño d’aquest any i les grans sequeres de la part oest dels USA? Continua la lectura de Esta canviant el clima?

Sobre el fracking a Europa…..

El fracking és una tècnica, bàsicament desenvolupada als USA des de fa més de 15 anys, que permet l’extracció de gas i petroli en dipòsits no convencionals. En aquests dipòsits el gas i el petroli no es troben concentrats i, mitjançant aquesta tècnica (o conjunt de tècniques), els podem concentrar i extreure. Les roques on es troben aquests dipòsits acostumen a ser pissarres i esquists, que com en anglès s’anomenen shales, donen nom al shale oil (petroli d’esquists) i al shale gas (gas d’esquists) que son els productes extrets. La tècnica comporta la necessitat de fracturar la roca, cosa que es fa injectant fluids a alta pressió. Aquests fluids són una barreja de sorra, que actua com a material de rebliment de les esquerdes generades i facilitant el pas dels fluids i els mateixos líquids que estan formats per una barreja de substàncies. Doncs be, aquesta barreja de fluids acostuma a ser contaminant ja que els mateixos líquids són pel general tòxics. Als USA la tècnica del fracking ha comportat i comporta greus problemes de contaminació i la seva rentabilitat energètica (la tas de retorn energètic) és ruinosa (veurehttp://crashoil.blogspot.com.es/2013/02/fracking-rentabilidad-energetica.html)  . De fet moltes companyies estan entrant en fallida (veure http://lacrisisenergetica.wordpress.com/2014/05/03/el-atracon-de-deuda-basura-de-los-perforadores-de-esquistos-para-mantenerse-en-la-rueda-sinfin/ i  http://crashoil.blogspot.com.es/2013/11/el-fracking-se-fractura.html) i la producció sembla que serà practicament nul·la d’ací pocs anys (per tant, la pretesa independència energètica dels USA és en realitat altre bombolla que ha beneficiat a algunes empreses (les mateixes que ara estan darrera dels problemes a Ucraïna que també té dipòsits, igual que Polonia, d’aquest tipus) ).

Ara, com bé s’exposa en l’article aparegut en el Diario (http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-desconoce-inyectando-fracking-subsuelo_0_325818212.html), les empreses americanes han aconseguit que a la Unió Europea el fracking es pugui dur a terme, de moment, sense una regulació clara i per tant que puguin operar amb impunitat pel que fa a la contaminació induïda………….sense més comentaris us deixo amb l’article. Continua la lectura de Sobre el fracking a Europa…..

L’emplaçament nuclear de Villar de Cañas qüestionat…

Si, l’emplaçament de residus nuclears que – per caprici de la Cospedal – hauría de ser instal-lat a Villar de Cañas (Cuenca) esta sent qüestionat pels tècnics del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Desprès dels grans problemes amb els aqüífers de la zona, que ja van ser citats en els informes previs per els que s’oposaven a la instal·lació en aquest poble…….ara sembla que efectivament tenien raó. Però ja se sap, la Cospe sabe más que los técnicos……y así nos va.

Larticle que us penjo va ser publicat en “El Diario” (http://www.eldiario.es/economia/CSN-cuestiona-idoneidad-emplazamiento-Cuenca_0_321268827.html ) Continua la lectura de L’emplaçament nuclear de Villar de Cañas qüestionat…

El canvi climàtic és real i degut a l’home

Avui us poso una notícia apareguda a “El diario” ( http://www.eldiario.es/sociedad/IPCC-recorte-estricto-emisiones-irreversibles_0_320218082.html ) en la que s’exposa les conclusions dels científics del IPCC.  Aquestes son clares, o es produeix una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle o les despeses econòmiques derivades dels canvis provocats no es podran sostenir en el temps…..De fet, i donat que els recursos energètics no renovables (gas, petroli, carbó, urani…) estan arribant al seu màxim de producció, la disminució en el seu ús pot ser la solució per ambdós problemes (tal i com ja és deia i s’aconsellava en informes elaborats per organismes de la Generalitat de Catalunya……veure: http://www15.gencat.net/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/paperssostenibilitat/2008/oceas_catal_def.pdf ) Continua la lectura de El canvi climàtic és real i degut a l’home

Una de canvi climàtic

Ja sabem que mentre la major part del món científic ha estat avisant al llarg de bastants anys de que de no canviar la tendència d’emissions de CO2 feta per la humanitat, el clima canviaria, una part petita financiada per poders fàctics molt poderosos ho posava en dubte. Però aquesta part petita, bàsicament financiada pels germans Koch (igual de letals que el bacil del mateix nom….), ha aconseguit durant anys endarrerir i molt la presa de decissions importants (veure http://ustednoselocree.com/2012/12/08/koch-brothers-eposed/). Ara, comencem a veure les conseqüències d’un creixement desmesurat que ha comportat l’ús massiu de recursos amb l’alliberament de grans quantitats de CO2 (entre d’altres gasos d’efecte hivernacle). Mentre encara hi ha babaus que fan cas de la munió de científics pagats per les grans empreses del món del petroli………   El año 2014 va camino de ser el más caluroso de la historia en todo el planeta Tierra

Las temperaturas globales, tanto de las masas terrestres como de los océanos, llevan 355 meses consecutivos, tras un nuevo récord en septiembre, superando el promedio establecido para el siglo XX, según los datos de la NOAA estadounidense

C.E.B. Madrid 26/10/2014 13:09 Actualizado: 26/10/2014 14

Temperaturas globales de los cinco años más cálidos y proyecciones hasta fin de año para 2014. NOAA

ara 2014. Temperaturas globales de los cinco años más cálidos y proyecciones hasta fin de año para 2014. NOAA

El último informe de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) de Estados Unidos, emitido hace una semana, ha confirmado lo que muchos meteorólogos ya se temían: las temperaturas globales planetarias del pasado septiembre fueron las más cálidas de los 135 septiembres anteriores (desde el inicio de los registros mundiales, en 1880), de forma que 2014 se encamina a convertirse en el año más caluroso de la historia de la meteorología, en una nuevaprueba empírica del calentamiento global provocado por el efecto invernadero de los gases producidos por la humanidad.

Porque no sólo este mes pasado ha sido el más caluroso de todos los septiembres, según las mediciones registradas por la NOAA tanto en tierra firme como en los océanos, sino que igual récord marcaron este año los meses de agosto, junio y mayo, transformando a 2014 en firme candidato a batir la plusmarca del 2010 (ver gráfico adjunto, con las cinco proyecciones científicas alternativas).

El motivo es que 2014 sólo empataría con la desviación planetaria de calentamiento de 2010 (0,66⁰C por encima del promedio del siglo XX) si de aquí a fin de año las temperaturas se mantienen en el promedio establecido hasta ahora en el siglo XXI. Pero resulta que hace ya casi 30 años que la Tierra no ha experimentado un mes más fresco que la media. Más aún, el último que no fue más caluroso que el promedio del siglo correspondiente fue febrero de 1985… y porque se mantuvo exactamente en la temperatura media global para ese mes.

Es decir, llevamos ya tres decenios en los que todos los meses han sido más cálidos del promedio secular… por supuesto en cuanto al cómputo global para toda la Tierra, ya que los episodios locales de frío polar se siguen manifestando puntualmente.

Después de los registros de temperaturas de septiembre (cuya desviación de la media se aprecia en este gráfico), “en este planeta ya llevamos 355 meses consecutivos que cada uno de ellos es más caluroso que la temperatura media correspondiente para el siglo XX”, declaró a The Washington Post Jessica Blunden, investigadora de la NOAA.

En consecuencia, la comunidad científica internacional está convencida de que 2014 batirá todos los récords de calor planetario, algo que “se hace más probable a medida que recibimos los datos diarios de temperaturas” globales, explicó al Post el climatólogo John Abraham de la Universidad de St. Thomas en Minnesota. Aunque lo más relevante es que esta plusmarca se registrará sin que venga asociada al fenómeno meteorológico conocido como El Niño (la corriente cálida del Pacífico en la zona intertropical que golpea América del Sur cada tres u ocho años), que ha colaborado a alcanzar récords anteriores, como el de 1998 (tercer año más cálido de la historia).

“Podemos batir el récord de temperatura de todos los tiempos sin tener el efecto de El Niño”, subrayó Abraham, “lo que significa que la Tierra no debería ser tan calurosa este año. Pero lo es.