Arxiu de la categoria: GEOSFERA

Una investigació reconstrueix el dia del cataclisme que va acabar amb els dinosaures

Molt carbó i res de sofre. És el que ha trobat un equip científic internacional que ha extret del fons del mar minerals del cràter de Chicxulub, cavat pel meteorit que va causar l’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys.

L’abundància de carbó confirma que l’impacte del meteorit, que va alliberar una energia equivalent a 10.000 milions de bombes atòmiques com la d’Hiroshima, va provocar extensos incendis forestals.

Grans incendis forestals, un tsunami i núvols de sofre que impediren l’arribada de la llum del Sol durant molt de temps. Aquestes devien ser les conseqüències immediates del xoc d’un gran asteroide contra la terra fa 65 milions d’anys. I a mig termini, una altra conseqüència ben coneguda: entre molts altres animals, la catàstrofe va comportar l’extinció dels dinosaures, que havien dominat la Terra durant més de 150 milions d’anys.

El xoc va crear un gran cràter situat vora la població mexicana de Chicxulub, que li ha donat nom. I un nom adient, perquè en maia significa “la cua del diable”. Es troba a la península de Yucatan.

Es tracta d’un clot de vora 200 quilòmetres de diàmetre descobert el 1978. Els geòlegs estudien la història de la terra a partir dels sediments que s’han dipositat en diverses èpoques, com passant pàgines d’un llibre. I en els que corresponen a aquell moment, el del xoc, hi havia una quantitat d’iridi molt superior a la que sol presentar aquest element químic a la Terra.

Un dels resultats més importants de la recerca és que en moltes mostres del nucli del cràter no hi havia sofre, tot i que al voltant s’hi van dipositar moltes roques riques en aquest element. Això dona suport a la teoria que el sofre va anar a parar a l’atmosfera i va obstruir el pas de la llum del Sol. Calculen que s’haurien alliberat almenys 325.000 milions de tones de sofre, 10.000 vegades més que l’expulsat a l’erupció del volcà Krakatoa, a Indonèsia, el 1883.

I això va produir un canvi climàtic que va conduir a l’extinció, segons es calcula, del 75% de els espècies que hi havia en aquell moment a la Terra. Per això, segons Gluck, allò va ser un infern de curta durada a nivell local, però seguit d’una etapa molt llarga de clima molt fred. I això va fer que els dinosaures “primer es van socarrimar i després es van congelar”.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190909/47262889334/crater-metoerito-extincion-dinosaurios.html Continua la lectura de Una investigació reconstrueix el dia del cataclisme que va acabar amb els dinosaures

Xina troba restes d’un mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Es creu haver trobat restes del mantell lunar, la capa interna de la que fins ara no hi havia a penes evidències. Segons l’estudi el mantell lunar està format, en parts iguals, de olivina i piroxè.

Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg2SiO4) i la faialita (Fe2SiO4).

Es tracta d’uns nesosilicats de ferro i magnesi corrents de les roques eruptives bàsiques. Es troba típicament a les roques plutòniques, com ara les peridotites, i a les roques volcàniques.[2] El seu nom deriva del llatí oliva, que, com en català, significa oliva, en al·lusió al color del mineral.

Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en molts roques ígnies i metamòrfiques. Comparteixen una estructura comuna que consisteix en cadenes simples de tetraedres de sílice i es cristal·litzen en els sistemes monoclínics i ortoròmbic.[3

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190515/462267604175/china-mar-lava-cara-oculta-luna.html

Desde principios de año, un robot enviado por China, el Yutu-2, se encuentra en la cuenca Aitken, un enorme cráter en la desconocida cara oculta de la Luna. Se trata de la primera vez que un artilugio de estas características recorre este territorio por lo que todo el mundo está pendiente de los descubrimientos que hace en su misión, a la que llaman Chang’e 4. Las primeras noticias ya han llegado. Y es que se cree haber encontrado restos del manto lunar, la capa interna de la que hasta ahora no había apenas evidencias. Continua la lectura de Xina troba restes d’un mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Camí al desert: l’erosió es menja més de 500 milions de tones de sòl l’any a Espanya

L’erosió és “causa i símptoma” de la desertificació, diu el Pla Nacional d’Acció. El canvi climàtic amenaça de convertir en desert el 80% d’Espanya. Un terç del territori suporta erosions greus o molt greus. Nou comunitats tenen pèrdues de sòl superiors al “tolerable”: 12 tones per hectàrea i any

Tots dos processos, inseparables, estan entre els danys ambientals més estesos, diu l’últim informe sobre biodiversitat a Espanya que assenyala com a “prioritària” la seva vigilància

https://www.eldiario.es/sociedad/Camino-desierto-millones-toneladas-Espana_0_897660994.html

España pierde suelo a ritmo acelerado abriendo así el camino a la transformación en desierto de grandes áreas del territorio. La erosión se come cada año unos 543 millones de toneladas de terreno, según los datos más recientes del Ejecutivo. La pérdida de suelo por erosión es “causa principal y síntoma” de la desertificación, según el Plan Nacional de Acción contra este fenómeno, una de las amenazas más acuciantes del cambio climático en España. Continua la lectura de Camí al desert: l’erosió es menja més de 500 milions de tones de sòl l’any a Espanya

Dia de la Terra: Naturalistes volen frenar impacte humà sobre el planeta (vídeo)

Aquest dilluns es celebra deu anys des de la designació oficial per part de l’ONU, del Dia Mundial de la Mare Terra

Google regala su Doodle a la biodiversidad. Veure: https://www.lavanguardia.com/natural/20190422/461773037254/dia-de-la-tierra-google-doodle-dia-internacional-de-la-madre-tierra.html

Naturalistas españoles han llamado a la reflexión para frenar el impacto de las actividades humanas sobre el “hogar común” y generar conciencia para un desarrollo sostenible con motivo del Día Mundial de la Madre Tierra, que este lunes celebra diez años desde su designación oficial por parte de la ONU.

Imagen de la Tierra vista desde la Luna

Imagen de la Tierra vista desde la Luna (NASA)
 

“El Día de la Madre Tierra sirve para generar conciencia de forma simbólica” sobre la interdependencia entre los seres humanos, las demás especies vivas y el planeta que habitamos, ha explicado el biólogo Miguel Delibes de Castro. Continua la lectura de Dia de la Terra: Naturalistes volen frenar impacte humà sobre el planeta (vídeo)

Els bacteris humanes amenacen la fauna antàrtica

Baleners, científics -i més recentment, també turistes- són exemples de col·lectius humans que s’han desplaçat fins als punts més remots de l’extrem sud del planeta i que estan provocant casos de zoonosis inversa, és a dir, infeccions que són transmeses per l’espècie humana a altres éssers vius.

Els nous patògens emergents o invasors que arriben a poblacions altament sensibles -com la fauna antàrtica i subantàrtica- podrien tenir conseqüències devastadores i causar el col·lapse local i l’extinció d’algunes poblacions.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181210/antartida-fauna-amenaza-bacteria-hombre-7194076

La fauna antártica está amenazada por los patógenos dispersados por los humanos en latitudes polares, según un estudio del Instituto de Investigación de la Biodiversidad (IRBio) de la Universidad de Barcelona y del Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias (IRTA-CReSA). Continua la lectura de Els bacteris humanes amenacen la fauna antàrtica

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

L’agència aeronàutica ha publicat a Twitter la fotografia d’aquest iceberg tabular que supera el quilòmetre de longitud. La NASA ha descobert un bloc de gel de forma perfectament rectangular a la Barrera de gel Larsen, plataforma situada a la costa oriental de la península Antàrtida.

Un iceberg és una massa d’aigua dolça que es desprèn dels glacials polars i, gràcies als corrents marítims, es desplaça amb direcció a l’equador geogràfic del planeta.

Bàsicament hi ha dos tipus d’icebergs segons la seva forma: els tabulars i els no tabulars. Els tabulars són blocs de gel amb forma com si fos un altiplà; solen ser molt grans ja que la seva ràtio alçada / longitud és d’almenys 5: 1. Sobre la superfície llueixen com una tablet gegant. Els no tabulars són la resta dels icebergs.

La Nasa Ice explica que la placa de gel és un iceberg tabular, un tipus de glacera que formen formes geomètriques exactes.

https://www.publico.es/ciencias/nasa-nasa-descubre-iceberg-perfectamente-rectangular-antartida.html

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181023/iceberg-rectangulo-perfecto-nasa-7104492

La NASA (National Aeronautics and Space Administration) ha encontrado un iceberg geométricamente perfecto. La entidad aeroespacial ha compartido la imagen de una enorme pieza de hielo de 1,5 kilómetros de longitud en forma de rectángulo. Se encontraba flotando en la costa este de la península Antártica, cerca de la barrera de hielo Larsen C.

El iceberg fue descubierto durante un vuelo de la operación IceBridg, la cual monitorea el área del hielo polar de la Tierra. La imagen fue tomada justo en el transcurso de la operación, que tiene como finalidad  proporcionar una vista en 3D del hielo que conforman tanto el Ártico como la Antártida, proporcionando así  información vital sobre cómo cambia con el tiempo. Continua la lectura de La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Qualsevol tros de terra congelada més de dos anys és permafrost. Aquí, al campus, a Alaska, a Sibèria  la plana tibetana surem sobre milions de quilòmetres quadrats de terra congelada. L’escalfament global converteix aquest gel que agafa la terra en aigua. Aquesta terra que es descongela gradualment ocupa el 24% de la superfície de l’hemisferi nord, el casquet Àrtic. Forma part de la criosfera que regula en cascada gran part de la dinàmica dels canvis de la temperatura del planeta i s’escalfa al doble de velocitat que la resta del globus. Tot és mou.

https://www.eldiario.es/internacional/permafrost-tierra-descongela-acelera-calentamiento_0_820318994.html

Circular en coche por Fairbanks, Alaska, es desplazarse sobre una alfombra arrugada. Subirse a un carrusel. Sentir vértigo al volar sobre el desnivel que irrumpe en la recta. Agarrarse al volante para mantener el equilibro y no perder el control del vehículo. Continua la lectura de Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Octubre càlid a Alaska

Amb quantes notícies respecte a l’escalfament global podem lluitar cada mes? Però de nou,  la realitat viatja més ràpida que els algoritmes que la dimensionen.  Els fets avancen tan ràpid com les dades que els corroboren. El mes d’octubre, que comença en pocs dies, serà el més temperat i humit dels registrats fins al moment a Alaska.

https://www.eldiario.es/internacional/temperatura-cambio_climatico-calentamiento_global-Artico-Alaska-Hielo-Octubre_0_818569370.html? Continua la lectura de Octubre càlid a Alaska

Una llacuna desapareix a Mèxic en menys d’un dia

Sembla màgia, però no ho és. Després d’escoltar un gran estrèpit, els vilatans van poder apreciar com la seva paratge natural desapareixia completament en poques hores, el que pot frenar el projecte de revitalització turística de la zona.

Una possible explicació és el succés anomenat Xuch. Xuch és un fenomen que ocorre quan les capes subterrànies de terra que es troben sota el pes de l’aigua d’una llacuna són flexibles, de manera que en ocasions cedeixen davant el pes i es trenquen, de manera que es fa un lloc i l’aigua es filtra a rius subterranis.

https://www.publico.es/sociedad/laguna-mexico-laguna-desaparece-mexico-dia.html

Todo el agua de la laguna Om, también conocida como Chakanbakán, al sur de México, ha desaparecido en menos de un día. El paisaje se ha visto trastornado por este suceso: antes, un espacio natural entre la reserva de la biosfera de Calakmul y el Santuario del Jaguar; ahora, un socavón lleno de barro y peces muertos.

Según los lugareños, fue el domingo pasado cuando escucharon un estruendo de gran intensidad que desembocó, en muy poco tiempo, en la sequía. Las consecuencias se pueden apreciar a simple vista; una gran masa de lodo y centenares de peces muertos han sido el resultado de la catástrofe.

 Al día siguiente, Francisco Reyes ya tenía conocimiento de que lo único que quedaba era un riachuelo y un socavón, y este gobernador de la zona dio el aviso para que acudieran al lugar representantes del Gobierno para intentar encontrar las causas de lo sucedido.

Una posible explicación es la que aportó José Luis Blanco Pajón, delegado de la Comisión Nacional del Agua en la vecina ciudad de Quintana Roo. Según el experto, el hecho puede responder a un fenómeno denominado ‘xuch’. Además, en un encuentro con los medios, dijo que se podría repetir el mismo escenario en los alrededores. Continua la lectura de Una llacuna desapareix a Mèxic en menys d’un dia