Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

Catalunya cada vegada té menys platja

Els experts alerten que la reculada del litoral afecta més d’un 50% de la costa. La mitjana de pèrdua de sorra de tota la costa és de mig metre a l’any, causada pels embassaments, la urbanització i la falta de protecció de les dunes.

https://www.publico.es/actualidad/catalunya-vez-playa.html

Las playas de Catalunya están en regresión. El litoral catalán cada vez cuenta con menos metros para poner la toalla, y no es difícil ver intervenciones en algunos puntos a golpe de excavadora para abocar sedimentos. La desaparición progresiva de este medio natural no solo tendrá un efecto negativo en nuestro goce del mar y el sol, sino también en toda la industria generada entorno el turismo, en los 70 municipios catalanes con fachada marítima, en el paisaje y en la biodiversidad costera. Continua la lectura de Catalunya cada vegada té menys platja

Descoberta la tomba humana més antiga d’Àfrica

Les restes d’un nen d’uns tres anys revelen una acurada col·locació de el cos poc després de la seva mort. Els fòssils, trobats a tres metres sota terra, en una capa d’estrat que van poder datar de fa 78.000 anys, indiquen que el nen havia estat recolzat sobre el seu costat dret amb els genolls flexionats en posició fetal. El cos va ser a més embolicat amb un sudari i el seu cap sembla que es va recolzar sobre una espècie de coixí.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20210505/7429913/hallan-enterramiento-sapiens-mas-antiguo-africa.html

Hace unos 78.000 años, cerca de la costa de Kenia, vivió un niño perteneciente a nuestra misma especie que murió con apenas tres años. El pequeño fue cuidadosamente enterrado. El descubrimiento de los restos en la actualidad ha permitido clasificar su inhumación como la práctica funeraria de este tipo en el Homo Sapiens más antigua de África. Continua la lectura de Descoberta la tomba humana més antiga d’Àfrica

Els meteorits, el tresor ocult del Sàhara

Un meteorit trobat al Sàhara és el més antic descobert fins ara amb 4.565 milions d’anys. Els científics diuen que devia formar part d’un protoplaneta, els cossos primitius que van donar lloc a planetes. Es va formar quan el sistema solar només tenia dos milions d’anys.

L’anàlisi de la roca volcànica l’ha fet un equip internacional encapçalat per Jean-Alix Barrat, de la Universitat de la Bretanya Occidental, a Brest. S’ha publicat a la revista PNAS.

La roca es va descobrir al mar de sorra d’Erg Chech, a l’extrem sud d’Algèria, vora les fronteres amb Mali i Mauritània. El seu nom oficial és Erg Chech 002 o EC 002. Continua la lectura de Els meteorits, el tresor ocult del Sàhara

Mineria d’urani, l’altra part de l’energia nuclear que també amenaça el Planeta

Amb l’emergència climàtica (llavors “canvi climàtic”) copant el centre del debat ambiental, alguns, sobretot alguns amb interessos en aquesta indústria òbviament, van plantejar a la nuclear com l’alternativa a l’energia fòssil, a l’electricitat generada a partir de carbó i petroli (el gas té un gran impacte climàtic però no estava tan introduït i no es veia com el responsable que és). Llavors ja no pesaven tant en l’opinió dels successos de Three Island o de Txernòbil. Però llavors va ocórrer el desastre de Fukushima Daiichi (2011) i va modificar la tendència. Continua la lectura de Mineria d’urani, l’altra part de l’energia nuclear que també amenaça el Planeta

Per què l’oceà Atlàntic és cada vegada més gran i el Pacífic més petit?

Els que vivim a Amèrica estem cada dia més lluny dels que viuen a Europa i Àfrica. I no ens referim a una distància política o ideològica. Literalment, els nostres continents estan cada dies més separats. Cada any, les plaques tectòniques en què estan Amèrica d’un costat, i Europa i Àfrica de l’altre, s’aparten prop de quatre centímetres. Els científics saben que les plaques es mouen en sentits oposats, i que a les zones limítrofes entre elles la parts més denses s’enfonsen.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-56030504

Ahora, en una reciente investigación, un grupo de sismólogos cree que tiene una nueva pieza para armar ese rompecabezas.

Continua la lectura de Per què l’oceà Atlàntic és cada vegada més gran i el Pacífic més petit?

Una plataforma ciutadana busca donar la volta al decret perquè sigui ACS la qual pagui pel projecte Castor

Segons la plataforma, la indemnització per part de l’Estat “no només és injusta” sinó que “va en contra de l’ordenament jurídic vigent” i assegura que el mateix Codi Civil preveu la nul·litat d’aquesta obligació.

https://www.publico.es/economia/gas-castor-plataforma-ciudadana-busca-dar-vuelta-decreto-sea-acs-pague-proyecto-castor.html

La plataforma ciudadana ‘Caso Castor’ ha presentado a los grupos parlamentarios del Congreso enmiendas para buscar que sea ACS y no el Estado quien asuma la indemnización por el fallido proyecto del almacén de gas.

Esta organización, integrada por las organizaciones Xnet, el Observatorio de la Deuda en la Globalización y el Instituto de Derechos Humanos, ha presentado propuestas para que los grupos las hagan suyas durante la tramitación como proyecto de ley del decreto ley convalidado el pasado mes por el Pleno de la Cámara Baja que autoriza al Gobierno para pagar la indemnización con cargo a la deuda pública. Continua la lectura de Una plataforma ciutadana busca donar la volta al decret perquè sigui ACS la qual pagui pel projecte Castor

Granada acumula més de 100 tremolors a 13 hores després d’un fort terratrèmol de 4,4

L’eixam sísmic que ha provocat ja més de vuit-cents tremolors des de principis de desembre a l’àrea metropolitana de Granada no sembla donar treva a una població que es manté en alerta, especialment pels cinc terratrèmols de magnituds superiors 4 graus registrats des del passat dissabte.

“Portem molts dies amb por. El que vull és que els meus nenes estiguin fora de perill, llevar-les de tot això”, ha comentat amb nerviosisme una dona que ha passat al costat dels membres de la seva família -inclosa l’àvia gran- les últimes nits fora de casa seva, en un cotxe aparcat en una esplanada propera a al recinte firal de Santa Fe.

Aquests tremolors formen parteixen de la sèrie o “eixam” sísmic que s’ha reactivat en aquest entorn des que dissabte es produís un primer terratrèmol de 4,4 amb epicentre a Santa Fe.

https://www.elconfidencial.com/espana/2021-01-28/registrado-un-ligero-terremoto-en-la-provincia-de-granada_2927072/ Continua la lectura de Granada acumula més de 100 tremolors a 13 hores després d’un fort terratrèmol de 4,4

L’Oceà Atlàntic s’eixampla per un estrany fenomen geològic

Segons ha descobert una nova investigació publicada a la revista ‘Nature’, les plaques adherides a les Amèriques s’estan allunyant de les adherides a Europa i Àfrica en quatre centímetres per any. El continent americà s’està separant d’Europa i Àfrica per l’acció de forces geofísiques profundes, que eixamplen a l’oceà Atlàntic. Un increment en la matèria que prové de l’interior de l’escorça terrestre canvia l’habitabilitat al planeta.

Les dorsals oceàniques tenen un paper més actiu del què es pensava fins al moment, concretament a la transferència de material entre el mantell superior i inferior per sota de l’escorça terrestre.

https://www.periodistadigital.com/ciencia/20210128/oceano-atlantico-ensancha-extrano-fenomeno-geologico-noticia-689404423857/

L’Océano Atlántico sigue ensanchándose y aumentando la separación entre los continentes de América del Norte y América del Sur con Europa y África. Continua la lectura de L’Oceà Atlàntic s’eixampla per un estrany fenomen geològic

L’enfonsament de terra podria afectar el 19% de la població mundial en 2040

Aquest és l’escenari que pronostica un equip d’investigadors internacional, liderat des de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), els resultats acaben de publicar a la revista Science.
L’Institut Geològic i Miner d’Espanya ha creat un mapa que identifica les zones demón més proclius a la subsidència de el terreny, com les ciutats de Jakarta, Venècia, Tòquio o Ciutat de Mèxic.

Continua la lectura de L’enfonsament de terra podria afectar el 19% de la població mundial en 2040

Un dels majors refugis d’aus aquàtiques de Madrid, amenaçat per la reobertura d’una mina de sepiolita

Escuma de mar és un terme que es fa servir per anomenar la sepiolita quan de vegades se’n troba surant al mar Negre. La sepiolita és un mineral blanc de baixa duresa. Pot ser marcada amb l’ungla (duresa 2 en l’escala de Mohs), té una estructura porosa.

La seva fórmula química és H4Mg2Si3O10 (hidrosilicat de magnesi).

La sepiolita és d’especial utilitat per mantenir la neteja  i eliminar fàcilment abocaments d’oli, greixos, combustible o àcid. Si per alguna cosa es coneix a la sepiolita és per la seva gran capacitat d’absorció degut en gran part a la seva porositat. Tant és així que la seva utilitat és similar a la d’una esponja. Absorbeix les taques per simple contacte.

És una material que també es fa servir  per fer pipes.

La producció més important se situa a l’Àsia Menor, a Turquia, a les planes d’Eskişehir situades entre Ankara i Istanbul. Continua la lectura de Un dels majors refugis d’aus aquàtiques de Madrid, amenaçat per la reobertura d’una mina de sepiolita