Arxiu de la categoria: GEOLOGIA

Un estudi publicat a ‘Nature’ adverteix l’impacte en la biodiversitat de la mineria per produir renovables

De 60.000 mines estudiades, el 82% extreu matèries primeres “crítiques” per a les tecnologies netes.  Els riscos que la mineria pot comportar per a la biodiversitat augmentaran a mesura que es necessitin més materials per a la producció de tecnologies renovables, la qual cosa, “sense una planificació estratègica”, farà que aquestes noves amenaces a la biodiversitat siguin fins i tot més grans que les que es hauran evitat amb la mitigació del canvi climàtic.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/estudio-publicado-nature-advierte-impacto-biodiversidad-mineria-producir-renovables_1_6201934.html Continua la lectura de Un estudi publicat a ‘Nature’ adverteix l’impacte en la biodiversitat de la mineria per produir renovables

La Junta autoritza un recreixement de les basses mineres de Riotinto que les posa a la vora del col·lapse

La situació és molt similar a la que va originar l’accident d’Alnazcóllar. L’autorització eximeix Talaia Mining de l’obligació de espessir els fangs, incrementant el risc d’un trencament per liqüefacció. El trencament podria inundar Gibraleón i Huelva de llots tòxics.

La Junta autoriza un recrecimiento de las balsas mineras de Riotinto que las pone al borde del colapso

La historia se repite veinticinco años después. En 1995 la Junta de Andalucía autorizó a la empresa Boliden un recrecimiento de la balsa de Aznalcóllar que fue el detonante de su rotura en abril de 1998. Ahora, el pasado 14 de julio de 2020, el Director General de Industria, Energía y Minas, Francisco Javier Ramírez García, ha aceptado la propuesta de la Delegada del Gobierno andaluz en Huelva, Bella Verano Domínguez y ha autorizado a la empresa Atalaya Riotinto Minera, un proyecto denominado de  “mejoras operativas y de seguridad” de recrecimiento de sus balsas mineras, que puede ser el detonante del colapso de esas balsas en los próximos años.

La Junta de Andalucía ha decidido autorizar el recrecimiento de los inmensos depósitos de residuos mineros que Atalaya gestiona en las minas de Riotinto, eximiéndole de la obligación de espesamiento de lodos al 50% que establecía el proyecto original, y que ahora se reduce a tan sólo el 35% de sólidos.

Esa obligación de espesamiento al 50% de lodos mineros, ahora eximida, fue propuesta en febrero de 2014 por el entonces representante legal de la empresa Emed Tartessus (actualmente Atalaya Riotinto Minera), Fernando Arauz de Robles Villalón, mediante un documento de “Aplicación de mejores técnicas disponibles y análisis de alternativas al proceso de deposición de estériles”.

Según ese documento, el espesamiento al 50% es la única forma de garantizar la seguridad de esas balsas, y resultó entonces determinante para conseguir las autorizaciones de la Junta de Andalucía para la reapertura de la histórica mina de Riotinto en 2015.

Desde diciembre de 2019 Fernando Arauz es Secretario General de Industria, Energía y Minas, y por tanto responsable último de la decisión que acaba de adoptar su Director General de autorizar el recrecimiento de las balsas mineras eliminando la condición de seguridad de espesamiento al 50% de los lodos mineros, y por tanto resultará responsable de las consecuencias catastróficas que en el futuro pueda producir esta decisión, con pleno conocimiento que tiene de las “mejores técnicas disponibles” para evitar esa catástrofe.

La Junta de Andalucía ha decidido ignorar totalmente las advertencias realizadas por el especialista en seguridad de presas mineras, Dr. Steven Emermann, en su informe  “Análisis de riesgo de las presas de relaves en la Mina Riotinto” en el que se recomendaba el cese inmediato el vertido de lodos por el riesgo extremo de rotura catastrófica por licuefacción, argumentando que los defectos de mezcla de limos y arenas, desaparición de playas de seguridad y ausencia de espesamiento de los lodos antes de verterlos en las balsas, incrementan hasta niveles inaceptables un posible efecto casi instantáneo de licuefacción, como el que produjo la rotura de la balsa de la empresa Vale en Brumadinho (Brasil), el 25 de enero de 2019.

El tamaño colosal de los depósitos, que acumulan 70 millones de metros cúbicos de lodos con altísimas concentraciones de metales pesados, en la que destaca la concentración de arsénico (prácticamente 1gramo por cada Kg), implicaría que una futura rotura llevaría a una inundación con lodos tóxicos de Sotiel Coronada, Aljaraque y las zonas oeste de Gibraleón y la capital de Huelva, con un vertido 17 veces más grande que el producido con la catástrofe anunciada de Aznalcollar.

Inexplicablemente, la Junta de Andalucía ha decido ignorar todas y cada una de las alegaciones presentadas por Ecologistas en Acción a la hora de aprobar la nueva Autorización Ambiental Unificada (AAU) y la nueva autorización de reinicio de trabajos mineros, después de que el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía y el Tribunal Supremo confirmaran la nulidad de la AAU de 2014 y del reinicio de 2015. Sin embargo, la propia Junta confirma ahora que las nuevas autorizaciones de 2020 son idénticas a la de 2014 y 2015 anuladas por el TSJA, lo que supone claramente una burla de esas sentencias.

 

El Govern avala excavar la major mina subterrània d’Espanya al costat del principal pantà de Pirineu

El Ministeri d’Indústria última la concessió, a la qual seguiran altres de Navarra i d’Aragó, mentre aquesta última comunitat dóna quatre anys a una filial de la multinacional Highfield Resources perquè obri quatre galeries de fins a 2.500 metres de profunditat a cinc quilòmetres de l’embassament de Yesa per ampliar l’explotació.

Evidentment entenem que dons que s’ha fet avaluació mediambiental i diagrama de riscos no ?

Més de 1.700 hectàrees amb galeries de fins a 600 metres de profunditat a tot just un quilòmetre i mig de l’embassament més gran de Pirineu, la presa es recolza sobre una falla i el polèmic recreixement porta anys encoratjant un acalorat debat públic sobre la seva seguretat.

https://www.publico.es/economia/proyecto-muga-gobierno-aragon-avala-ubicar-mayor-mina-subterranea-espana-principal-pantano-pirineo.html

El Ministerio de Industria está ultimando la concesión de los permisos para que Geoalcali, una filial de la multinacional australiana Highfield Resources, comience a excavar Mina Muga, la mayor explotación minera subterránea de España y la tercera de todo el sector, junto al pantano de Yesa, a caballo entre Aragón y Navarra: más de 1.700 hectáreas con galerías de hasta 600 metros de profundidad a apenas un kilómetro y medio del mayor embalse del Pirineo, cuya presa se apoya sobre una falla y cuyo polémico recrecimiento lleva años alentando un acalorado debate público sobre su seguridad. Continua la lectura de El Govern avala excavar la major mina subterrània d’Espanya al costat del principal pantà de Pirineu

Processats els directius de l’empresa de Florentino Pérez pel projecte ‘Castor’: estan acusats de delicte mediambiental

També serà jutjada l’empresa Escal UGS, controlada per ACS. Van decidir començar a injectar gas a la planta el 2013, malgrat que eren “conscients de la potencial perillositat sísmica que la seva activitat podria comportar”. Van causar més de 500 sismes a la costa de Tarragona. Ja tocava no ?

https://www.publico.es/sociedad/procesados-directivos-empresa-florentino-perez-proyecto-castor-acusados-delito-medioambiental.html

Dos directivos y la propia empresa controlada por el empresario Florentino Pérez -Escal UGS- se sentarán en el banquillo acusados de delito medioambiental por el fiasco del proyecto Castor, la planta de almacenamiento subterráneo de gas que se colocó frente a las costas de Vinaròs (Castelló) y que en sólo dos meses ocasionó más de 500 seísmos en 2013.

Así lo ha acordado el titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción 4 de Vinaròs (Castelló), Javier Verdeguer Gorrea, quien ha dictado este viernes el auto de apertura de juicio oral. Continua la lectura de Processats els directius de l’empresa de Florentino Pérez pel projecte ‘Castor’: estan acusats de delicte mediambiental

Per què els consumidors paguen els plats trencats del fracàs del Castor?

La patronal vallesana Cecot demanda el govern perquè no retorna els diners descomptats en el rebut del gas, tot i les sentències favorables del Suprem.

La patronal Cecot demanda el govern espanyol perquè no ha retornat als consumidors el sobrecost que han hagut de pagar al rebut del gas a causa de la fallida del projecte Castor.

El cost de manteniment de les instal∙lacions d’aquest magatzem gasista a Vinaròs, tancat des del 2013, no s’ha reintegrat encara als consumidors tot i ser preceptiu arran de les quatre sentències judicials a favor de retornar els diners, l’última del Tribunal Suprem del 29 de maig del 2020.

https://www.publico.es/sociedad/caso-castor-patronal-catalana-demanda-no-devolver-sobrecostes-castor.html

Cecot considera “injusta” la decisión del Ejecutivo de destinar los cerca de 34,5 millones de euros en sobrecostes a “mejorar otras infraestructuras gasistas”.

Continua la lectura de Per què els consumidors paguen els plats trencats del fracàs del Castor?

Les mines són punts d’interès per a la propagació de Covid-19, segons els estudis fets

Prop de 4.000 treballadors miners infectats a 18 països. El virus es va estendre a les comunitats indígenes properes a les mines.

Els llocs miners al Canadà , els Estats Units i a tot el món s’han convertit en punts d’abast per a la propagació del coronavirus, i aproximadament 4.000 treballadors miners de 18 països han resultat positius, segons un informe d’una coalició internacional de grups sense ànim de lucre.

L’informe relaciona els llocs miners amb brots de virus en diverses comunitats indígenes i remotes.

En una declaració separada , més de 330 organitzacions de tot el món van anomenar la mineria “una de les indústries més contaminants, mortals i destructives” i van acusar la indústria d’ignorar les amenaces de pandèmia i d’utilitzar-la per debilitar les regulacions. “Rebutgem la reivindicació central que la mineria representa un servei essencial”, diu.

La indústria minera va empènyer els governs a declarar-los “essencials” i molts continuen operant a tota la pandèmia als Estats Units i el Canadà, va dir Kirsten Francescone de MiningWatch Canada, un dels grups sense ànim de lucre que va ser autor de l’informe. “Els treballadors de les mines i els membres de les comunitats rurals indígenes i llunyanes properes tenen un greu risc”

Almenys 45 treballadors infectats d’un camp de treball per a fora d’inici que allotjaven milers al projecte de la mina d’arenes de l’Imperial Oil Kearl Lake d’Exxon al nord d’Alberta van tornar a casa fins a mitjans d’abril, sense saber-ho, propagant el virus a cinc províncies canadenques. Això va desencadenar un brot en un remot poble nord de la Saskatchewan Dene, matant dos ancians i en una llar d’atenció de llarga durada a la Colúmbia Britànica. El brot del llac Kearl s’ha ampliat fins a 107 casos a mesura que la mina continua en funcionament.

https://www.theguardian.com/environment/2020/jun/05/mines-coronavirus-hotspots-report-us-canada Continua la lectura de Les mines són punts d’interès per a la propagació de Covid-19, segons els estudis fets

Un terratrèmol sacseja Croàcia en plena quarantena: així ha quedat Zagreb

Mentre el món lluita per acabar amb la pandèmia de l’coronavirus, Croàcia s’ha vist sacsejada per un fort terratrèmol de magnitud 5,3 que ha deixat la capital en ruïnes. Segons han informat les autoritats locals, el sisme ha produït diversos ferits. L’agència sismològica europea va assenyalar que el terratrèmol s’havia produït en una zona a nord de la capital, Zagreb, a les 06:23 del matí, hora local.

Poc després del primer sisme, el més fort, nombrosos ciutadans van sortir als carrers de la ciutat tot i les restriccions imposades per les autoritats croates contra l’expansió de l’coronavirus.

Austri i Eslovènia noten el moviment. L’epicentre de la tremolor va ser a 7 quilòmetres a nord de Zagreb, a una profunditat de 10 quilòmetres, van informar les autoritats croates. El terratrèmol es va sentir també a Croàcia central, a la veïna Eslovènia, incloent la seva capital Ljubljana, i al sud d’Àustria. Segons l’agència de notícies Hina, s’han produït talls de llum i d’aigua, així com alguns incendis en barris de la capital.

https://www.lavanguardia.com/vida/20200322/4822624256/un-fuerte-temblor-sacude-la-capital-croata-zagreb.html Continua la lectura de Un terratrèmol sacseja Croàcia en plena quarantena: així ha quedat Zagreb

La genètica descobreix una espècie humana extingida a l’Àfrica

La nova investigació demostra per primera vegada que un fenomen equivalent ocórrer a l’Àfrica. Els resultats revelen que entre el 2% i el 19% del seu ADN descendeix d’una població arcaica que es va separar de la nissaga dels Homo sapiens abans que se separessin els neandertals -per tant, fa més de 800.000 anys-. Des de llavors, aquella població arcaica i els Homo sapiens es van creuar en repetides ocasions. La data en què es va extingir aquesta població no s’ha pogut determinar.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200213/473509898428/genetica-especie-humana-africa-extinguida.html

Las personas originarias de África Occidental descienden en parte de una especie humana hoy extin­guida y hasta ahora desconocida, según una investigación basada en análisis genéticos de cuatro poblaciones africanas actuales. Continua la lectura de La genètica descobreix una espècie humana extingida a l’Àfrica

Després de les destrosses de ‘Glòria’, el Col·legi de Geòlegs creu necessari deconstruir el litoral espanyol

Els temporals de llevant són fenòmens relativament freqüents, però amb un litoral tan antropitzat per infraestructures i habitatges en primera línia i uns rius i rieres que no hi porten sediments, estem impedint la renovació natural de les platges.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/crisis_climatica/destrozos-Gloria-Colegio-Geologos-deconstruir_0_988301756.html

Los expertos en riesgos naturales del Colegio Oficial De Geólogos consideran que sería necesario deconstruir el litoral para facilitar la reconstrucción natural de las playas como medida para evitar futuras catástrofes como la generada por el temporal ‘Gloria’.

“Los temporales de Levante son fenómenos relativamente frecuentes, pero con un litoral tan antropizado por infraestructuras y viviendas en primera línea y unos ríos y rieras que no acarrean sedimentos, estamos impidiendo la renovación natural de las playas”, ha explicado el geólogo Joan Manuel Vilaplana, experto de esta organización en riesgos naturales y miembro del grupo de investigación de riesgos naturales de la Universidad de Barcelona.

Vilaplana considera que “allí donde sea posible” habría que quitar infraestructuras y viviendas de la primera línea de playa del Mediterráneo y trasladarlas hacia el interior. Se trata de una medida, avisa este especialista, que tendría efecto a medio y largo plazo, pero sería necesaria para tener playas amplias, pues estas son “la mejor protección natural contra los temporales marítimos”. Continua la lectura de Després de les destrosses de ‘Glòria’, el Col·legi de Geòlegs creu necessari deconstruir el litoral espanyol

Pugen a 18 els morts després de l’erupció de el volcà Whakaari de Nova Zelanda

La tragèdia ha aixecat una forta polèmica a Nova Zelanda feia la indústria turística i les autoritats locals, a les quals es critica haver permès als turistes tenir accés a una illa amb un volcà oficialment en actiu. Altres tretze persones estan ingressades en diferents hospitals. Les autoritats neozelandeses han obert dues investigacions per determinar la responsabilitat pel succés.

https://www.publico.es/internacional/suben-18-muertos-erupcion-volcan-whakaari-nueva-zelanda.html

Una de las víctimas de la erupción del volcán de Isla Blanca en Nueva Zelanda ha fallecido este domingo en un hospital australiano a causa de las heridas sufridas hace algo más de un mes durante el desastre, convirtiéndose así en la víctima número 18. Continua la lectura de Pugen a 18 els morts després de l’erupció de el volcà Whakaari de Nova Zelanda