Arxiu de la categoria: DINÀMICA DE SISTEMES

Antonio Turiel (CSIC) alerta sobre la possible interrupció de subministrament de matèries primeres al setembre

El científic del CSIC preveu una ruptura d’estocs de matèries primeres essencials en tornar de vacances. Les matèries primeres essencials que necessita l’economia mundial per funcionar comencen a escassejar. I el problema és que tot està relacionat en una xarxa interconnectada complexa. Si no hi ha coure, la fabricació de cables, motors, cotxes, ordinadors i habitatges, tot es veu afectat. Aquest fet té preocupats els empresaris i agents socials de diversos sectors. Si no hi ha matèries primeres, no es pot fabricar. I si no es fabrica, no es ven. I si no es ven, les empreses corren el risc de tancar.

https://beteve.cat/economia/antonio-turiel-crisi-energetica-ruptura-estoc-materies-primeres/

Segons l’investigador del CSIC i doctor en física teòrica destinat a l’Institut de Ciències del Mar, Antonio Turiel, el proper mes de setembre és previst que es produeixi una ruptura d’estocs. Això vol dir que les matèries essencials no arribaran i s’encariran encara més. Els constructors i promotors ja ho estant patint des de fa temps i han estat els primers a reaccionar davant l’administració. Demanen una modificació de la legislació que els permeti actualitzar automàticament contractes ja signats. La raó, les pujades de preu de materials essencials entre la redacció del projecte i l’execució de l’obra, impossibles de calcular i assumir. Continua la lectura de Antonio Turiel (CSIC) alerta sobre la possible interrupció de subministrament de matèries primeres al setembre

Això és el que els països es van comprometre amb el canvi climàtic a la cimera mundial de Biden

Líders de països com el Brasil, el Japó i el Canadà es van comprometre dijous a frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant la cimera climàtica del president Joe Biden. Les promeses dels aliats i adversaris nord-americans arriben poc després que Biden prometés reduir les emissions nord-americanes almenys un 50% el 2030.El president va convocar la cimera en un esforç per instar a la cooperació mundial en matèria de canvi climàtic. “Realment comencem a avançar realment”, va dir Biden als líders durant la cimera.

https://www.cnbc.com/2021/04/22/biden-climate-summit-2021-what-brazil-japan-canada-others-pledged.html Continua la lectura de Això és el que els països es van comprometre amb el canvi climàtic a la cimera mundial de Biden

Una mega ampliació al Port de València en plena emergència climàtica

Mentre el Govern preparava la Llei de Canvi Climàtic, es va produir una maniobra entre els ministeris de Transports i Transició Ecològica per eximir-se de responsabilitats i permetre el Port de València duplicar la seva superfície i la seva activitat amb una declaració d’impacte ambiental de l’any 2007 basada en una llei de 1986.

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/mega-ampliacion-puerto-valencia-plena-emergencia-climatica_1_7831005.html

El Congreso de los Diputados aprobó el pasado jueves 8 de abril la ley de Cambio Climático de España, impulsada por el Ministerio de Transición Ecológica. La ley marca la senda para que España tenga emisiones netas cero en el año 2050. En 2030, las emisiones han de caer un 23% respecto a lo que eran en 1990.

Solo un día más tarde, se produjo una maniobra entre los ministerios de Transportes y Transición Ecológica que dirigen los socialistas José Luis Ábalos y Teresa Ribera para eximirse de responsabilidades y permitir al Puerto de València (el primero del Mediterráneo y el cuarto de Europa en movimiento de contenedores) duplicar su superficie mediante una nueva terminal de 134 hectáreas y su capacidad para mover y almacenar contenedores (actualmente gestiona 5 millones al año) e incrementar exponencialmente su actividad en cuanto a tráfico de buques y vehículos pesados. Y todo ello con una declaración de impacto ambiental del año 2007 basada en una ley de 1986 y en un proyecto que se ha modificado sustancialmente. Continua la lectura de Una mega ampliació al Port de València en plena emergència climàtica

El paper dels boscos com a embornals de carboni

Els sistemes forestals tenen la capacitat de captar l’CO₂ de l’atmosfera gràcies a l’energia de el sol. Les plantes transformen les molècules inorgàniques en molècules orgàniques que fan servir en la construcció de les seves estructures vitals: flors, fruits, branques, troncs, arrels, fulles, etc.

Aquests productes elaborats seran consumits pels animals herbívors, que els integren així en baules de les cadenes tròfiques dels ecosistemes terrestres. En aquest mateix procés, les plantes generen un subproducte vital: l’oxigen. Continua la lectura de El paper dels boscos com a embornals de carboni

Aigua, garantia de futur per a les persones i el planeta. La importància del binomi aigua-salut.

L’aigua és un bé bàsic per a les persones i les seves llars. Beure, cuinar, dutxar-nos, rentar els plats i regar les plantes són gestos quotidians als quals ara hem sumat un nou ritual: rentar-nos les mans a consciència per protegir-nos en l’actual crisi sanitària, que ha subratllat la importància del binomi aigua-salut.

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/agua-garantia-futuro-personas-planeta.html

El futuro de nuestro planeta depende del líquido más preciado para la vida: el agua. Es el elemento que distingue a la Tierra del resto de planetas que conocemos hasta ahora. Lo que nos hace únicos. Por eso, el futuro de la humanidad depende de este recurso natural insustituible.

El Día Mundial del Agua, que se celebra el 22 de marzo auspiciado por Naciones Unidas, se centra este año en “El valor del agua” y busca conocer el significado que este elemento tiene para cada uno de nosotros y tomar consciencia al respecto. Una reflexión más necesaria que nunca porque en 2050 la población mundial alcanzará casi los 10.000 millones de personas y la demanda mundial de agua aumentará entre un 20 y un 30%.

La disponibilidad de recursos hídricos se encuentra gravemente amenazada por el impacto del cambio climático. España es el país de la UE más vulnerable y el que sufre un mayor estrés hídrico, según la Agencia Europea del Medio Ambiente, por lo que mitigar los efectos del calentamiento global es urgente.

Motor de desarrollo

El agua es un bien básico para las personas y sus hogares. Beber, cocinar, ducharnos, lavar los platos y regar las plantas son gestos cotidianos a los que ahora hemos sumado un nuevo ritual: lavarnos las manos a conciencia para protegernos en la actual crisis sanitaria, que ha subrayado la importancia del binomio agua-salud.

Los recursos hídricos hacen sostenibles todas las actividades que generan riqueza: la industria y la agricultura, entre otros. Y, sobre todo, son un factor clave para las ciudades y sus entornos, donde vivirá el 75% de la población mundial en 2050. El agua es mucho más que un servicio. Su importancia para la sociedad le confiere el papel de catalizador a la hora de avanzar hacia una sociedad más justa y con oportunidades para todos.

El parque urbano de La Marjal
El parque urbano de La Marjal en Alicante.  SUEZ

Pacto para una recuperación inclusiva

SUEZ España, que tiene en su ADN la gestión responsable del agua y pone a las personas en el centro de su estrategia, ha tomado la iniciativa ante los retos derivados de la actual crisis sanitaria. El grupo ha propuesto alcanzar –territorio a territorio− un Pacto Social que garantice una recuperación económica sostenible y equitativa. Se trata de garantizar siempre el acceso al agua a los colectivos vulnerables e impulsar una recuperación ‘verde’ que llegue a toda la sociedad, sin dejar a nadie atrás. Una reactivación basada en la colaboración público-privada y en el empleo de calidad.

El grupo ofrece servicios en el ámbito de la sostenibilidad hídrica y ambiental para acompañar a los territorios y las ciudades en la transición ecológica. Un ejemplo de solución, basada en la propia naturaleza, es el parque de La Marjal, en Alicante, capaz de recoger 45 millones de litros de aguas pluviales, mitigando así los problemas de inundaciones en el entorno urbano.

Además, en la lucha contra la crisis sanitaria, SUEZ España desarrolló en tiempo récord la solución integral COVID-19 City Sentinel para la detección temprana del virus en las aguas residuales. Esta innovadora solución, que incluye la detección de la nueva cepa británica, está implementada ya en más de un centenar de municipios en el territorio nacional y permite hacer el seguimiento a más de 13 millones de habitantes.

Soluciones digitales para el futuro

Para hacer frente a los retos globales actuales y futuros, el grupo cuenta con el apoyo de la innovación y la digitalización, a través de su red de hubs digitales DINAPSIS –un total de seis centros repartidos en el territorio nacional—cuya misión es desarrollar tecnología de vanguardia con el fin de construir ciudades más inteligentes, resilientes y verdes.

Les repercussions ambientals del tractat de lliure comerç entre la UE i Mercosur embussen la seva ratificació

Les conseqüències de l’acord comercial -un increment del 5% de la desforestació de la regió de l’Amazones han reforçat la postura de França i Àustria, que rebutgen ratificar un tractat que podria ser incoherent amb les polítiques verdes de la Comissió Europea.

https://www.publico.es/sociedad/repercusiones-ambientales-tratado-libre-comercio-ue-mercosur-atascan-ratificacion.html

ALEJANDRO TENA

Un fantasma recorre Europa, el del tratado de libre comercio entre la UE y Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguay y Uruguay). Cuando las dos regiones terminaron de perfilar este acuerdo en 2019, esperaban dar por cerradas unas negociaciones tan largas como intensas que se remontan al año 2000. Sin embargo, la pandemia ha traído cambios en el prisma económico de Europa y la ratificación del convenio comercial parece haber quedado estancada. Son curiosamente dos países de corte liberal y conservador, Francia y Austria, quienes encabezan el bloqueo de una rúbrica comercial que podría generar notables beneficios económicos a costa –en gran medida– de los ecosistemas americanos. Continua la lectura de Les repercussions ambientals del tractat de lliure comerç entre la UE i Mercosur embussen la seva ratificació

Les armes nuclears són il·legals per fi

Les armes nuclears són les armes més destructives, indiscriminades i monstruoses produïdes mai, però avui, tots podem celebrar una fita important en la llarga marxa cap a la pau: el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears (TPNW) ara forma part del dret internacional!

Nuclear weapons are illegal at last

The year 2021 also marks the 50th anniversary of Greenpeace, which began life in September 1971 when a small group of activists set sail to the island of Amchitka, off the west coast of Alaska, to try and stop nuclear weapons testing from taking place. Greenpeace could not be more delighted that in the anniversary year of our founding journey, we can join the celebration to mark this historic Treaty coming into force and pay our deepest respects to advocates for this momentous achievement, led by the International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN).

Greenpeace France interviewed Jean-Marie Collin of ICAN France about the challenges and prospects that arise from the Treaty’s entry into force.

The Treaty on the Prohibition of Nuclear Weapons is entering into force. How did we get to this point?

Nuclear weapons were first used in 1945 with catastrophic outcomes. Since then, they have remained a major threat to humanity. Civil society has been campaigning against them ever since but progress has been slow. In 2010, ICAN started working with some governments to promote a process at the UN to negotiate a legally binding instrument to ban nuclear weapons. On 7 July 2017, an overwhelming majority of States (122) adopted the TPNW. By 24 October 2020, 50 countries signed and ratified it which ensured the Treaty enters into force 90 days later. So today, 22 January 2021, nuclear weapons become illegal!

The first assembly of the state parties will be held in the next 12 months, probably in Austria.

What does the Treaty’s entry into force mean? What will change, and what won’t?

Nuclear weapons have always been immoral. Now, they are also classified as illegal, just like chemical and biological weapons. This is a major shift as it will bring about a change in the public perception of these weapons. The TPNW is not symbolic. Rather, it is binding given the many forms of prohibition (production, possession, use, transfer, threat of use, etc.) established.

What are the repercussions for the nine nuclear armed states (US, UK, Russia, France, China, India, Pakistan, Israel and North Korea)?

None of the nuclear armed states have signed the Treaty. They have even tried, unsuccessfully, to block it. As long as they refuse to sign, the Treaty does not apply to them directly – but it does make it much harder for them to justify their opposition. They can expect to face increasing international criticism, as well as internal political pressure.

The Treaty will also have a significant impact on financial institutions (pension funds and banks) because the Treaty also bans the financing of nuclear weapons systems. By investing in nuclear arms, these institutions have played a major role in the threat of a nuclear Armageddon. They will now have to choose to endorse or reject this new standard: if they decide to reject it, they run the risk of tarnishing their image and becoming unpopular with their clients. Financial bodies of countries (Germany, Japan, the Netherlands and Sweden, for example) which do not support the TPNW have already made the decision to disinvest, which demonstrates the extent of the Treaty’s impact.

What are the ICAN’s priorities now that the Treaty is entering into force?

Our key priority is to continue making the Treaty as universal as possible by getting as many states to sign and ratify it, increasing its legal influence. Monitoring its implementation will also be a very important task as it is a means of demonstrating its effectiveness. Lastly, public opinion is critical! In Europe, thanks to the campaigning of ICAN partners,  we are already seeing an increase in the number of people supporting the Treaty (for example in Finland 84% support it; in Belgium 77%). Work on this is critical and the more people putting pressure on their governments to sign the Treaty, the stronger it will become.

Jean-Marie Collin is a spokesperson for ICAN France.

El preu dels aliments es multiplica ja per cinc del camp al supermercat, la diferència més gran des del 2014

Els preus dels aliments van començar a encarir de manera molt significativa a partir de març, quan arran de l’inici de la pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma es va decretar el confinament de la població. En aquest moment, els problemes logístics per garantir l’abastament i la necessitat d’assumir costos molt elevats per garantir la seguretat tant dels treballadors com deconsumidor, va obligar a les empreses de distribució a dur terme pujades molt significatives.

El preu de la vedella passa de 3,65 el quilo a 16,04. El xai s’encareix de 3,36 a 11,35. Les carxofes de 1,95 al camp a 5,95 al supermercat. Continua la lectura de El preu dels aliments es multiplica ja per cinc del camp al supermercat, la diferència més gran des del 2014

El Govern d’Espanya no pot seguir patrocinant la catàstrofe humanitària al Iemen

Només la pressió social pot acabar amb una guerra injusta. Espanya no només ha de deixar de vendre armes als països que violen els drets humans i enviar ajuda humanitària, sinó que també ha d’utilitzar la diplomàcia perquè, entre altres coses, es finalitzi el bloqueig humanitari contra la població iemenita.

https://www.elsaltodiario.com/industria-armamentistica/un-debate-necesario.-el-gobierno-de-espana-no-puede-seguir-patrocinando-la-catastrofe-humanitaria-en-yemen-

Finalmente, la terrible crisis que vive Yemen fue objeto de debate. El pasado lunes se debatió en la Comisión de Defensa una Proposición no de Ley (PNL) presentada por el diputado de Unidas Podemos, Roberto Uriarte. En el texto presentado se abordaba la gigantesca crisis humanitaria que vive el país, la venta de armas a la Coalición Saudí y el papel que debe jugar la diplomacia española en aras de promover la paz. Continua la lectura de El Govern d’Espanya no pot seguir patrocinant la catàstrofe humanitària al Iemen

Ciutats famolenques i urbanisme alimentari

De la mateixa manera que davant d’una inundació el primer que escasseja és l’aigua potable, davant l’evidència que l’alimentació és un dels reptes de futur, proliferen molts més plantejaments superficials que anàlisi integrals i rigorosos que responguin a la urgència de canvis radicals, especialment des l’urbanisme.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/ciudades-urbanismo-alimentacion_132_6454220.html Continua la lectura de Ciutats famolenques i urbanisme alimentari