Arxiu de la categoria: ATMOSFERA

Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

La contaminació amb microplàstics s’ha estès a tots els racons de la Terra i per primera vegada s’han trobat partícules concentrades en mostres de gel del Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc.

Una expedició científica que va recórrer entre el 18 de juliol i el 4 d’agost l’anomenat Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc, ha trobat, per primera vegada en la història, partícules de plàstics en les mostres de gel perforades en el trajecte.

La troballa de l’expedició, finançada per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units i la Fundació Heising-Simons, està inclòs en un article publicat aquest dimecres a ‘Science Advances’ i constata la presència de microplàstics en oceans, aigua potable, animals i regions de tot el món.

El director científic de l’expedició Projecte del Passatge del Nord-oest, el professor de la Universitat de Rhode Island (URI) Brice Loose, ha dit que la presència de microplàstics en les mostres de gel no és sorprenent però no era l’objectiu del viatge.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/deteccion-microplasticos-Artico-contaminantes-distancias_0_931257426.html Continua la lectura de Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

S’espera una temporada d’huracans més activa del normal, diu NOAA

Anticipen temporada d’huracans més activa del normal a l’Atlàntic
L’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera dels EUA (NOAA, per les sigles en anglès) va pronosticar que la temporada d’huracans a l’Atlàntic serà molt activa a causa del fenomen d’El Niño. L’Agència estima que podrien desenvolupar-se entre 5 i 9 huracans, dels quals 2 o 4 serien de categoria 3 o més gran.

Espera una temporada de huracanes más activa de lo normal, dice NOAA

En un repunte del pronóstico de la pretemporada, se espera que la temporada de huracanes en el Atlántico esté por encima de lo normal, con 10 a 17 tormentas con nombre, incluidos cinco a nueve huracanes, anunció este jueves el Centro de Predicción Climática de la Administración Nacional Oceánica y Atmosférica (NOAA).

Se pronostica que de dos a cuatro de esos huracanes serán de categoría 3 o más fuertes, con vientos superiores a 178 km/h, según los expertos, de acuerdo con la predicción de mayo. El huracán Barry azotó a Louisiana en julio siendo una tormenta de categoría 1. Continua la lectura de S’espera una temporada d’huracans més activa del normal, diu NOAA

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

https://www.ccma.cat/324/750-milions-de-microplastics-suren-al-mar-entre-menorca-i-mallorca-una-zona-protegida/noticia/2940632/

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Estem parlant de productes químics utilitzats en pesticides que s’han acumulat a les glaceres i les capes de gel a tot el món des de 1940.

S’estan fonent a una velocitat sense precedents. La contaminació pot viatjar llargues distàncies a través de l’atmosfera. Estudis anteriors han demostrat que les capes de gel de l’Àrtic i l’Antàrtida contenen alts nivells de contaminació que van viatjar milers de quilòmetres.

https://www.publico.es/sociedad/deshielo-glaciares-himalaya-libera-polucion-atrapada-decadas.html Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/calculos-tiempo-evitar-climatico-peligroso_0_928107767.html

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Terratrèmols, huracans i altres desastres naturals obeeixen als mateixos patrons matemàtics

Investigadors de la UAB aconsegueixen descriure les funcions que relacionen la freqüència d’aquests fenòmens amb el valor de la seva magnitud o grandària.

La majoria d’ells segueixen l’anomenada llei de potència, segons la qual els esdeveniments són cada vegada més abundants com més petits són, sense que tinguin una mida “normal” o típic.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190805/463867742557/terremotos-huracanes-mismos-patrones-matematicos.html

Si se toma nota de la magnitud de varios fenómenos naturales catastróficos y se dibuja en un gráfico cuantos episodios han tenido lugar de cada uno de ellos a lo largo de la historia, el resultado no es impredecible. Muy al contrario, sigue una curva muy bien definida en la que, por suerte, cuanto mayor es su capacidad de devastación, menor es la frecuencia con que se convierten. Por ejemplo, muy pocos terremotos llegan a ser catastróficos, mientras que continuamente tienen lugar numerosos terremotos pequeños, la mayoría de ellos tan débiles que pasan desapercibidos para las personas y sólo se detectan en instrumentos muy sensibles. Esta información es fundamental para poder calcular los riesgos asociados. Continua la lectura de Terratrèmols, huracans i altres desastres naturals obeeixen als mateixos patrons matemàtics

Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

L’ Ajuntament vota per unanimitat eliminar el gas natural als edificis nous amb l’objectiu que la ciutat 100% sigui lliure de carboni en 2045.

La mesura és molt important perquè trenca la percepció que es té pràcticament a tot el món industrialitzat que el gas és un model energètic renovable per ser molt eficaç i la menys contaminant.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/transicion_energetica/Berkeley-primera-Unidos-prohibe-natural_0_926357772.html

Mucho de lo que ocurre en las ciudades del estado de California se considera vanguardista. Berkeley, conocida por su prestigiosa universidad, dio el martes pasado un histórico paso que podría marcar el futuro del consumo de energía en otros lugares de este país. En una votación que fue unánime, el gobierno local aprobó la prohibición del gas natural en los nuevos edificios. Continua la lectura de Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Inundacions i incendis. Sibèria viu un dels estius més dramàtics. Aquest dimarts s’ha decretat l’estat d’emergència a les regions de Krasnoyarks i Irkutsk, segons ha informat el Ministeri d’Emergències de Rússia.

 Degut a la gran quantitat de superfície afectada pels incendios, els núvols de fum arriben a altres regions de Sibèria i fins i tot a zones més orientals del país. Des del mateix ministeri, han informat que els incendis han afectat ja gairebé 3 milions d’hectàrees de taigà i s’han detectat fins a 500 focus, que cada vegada abracen una major superfície, segons recull el diari Siberian Times. 
View image on Twitter

Els ecologistes ja han alertat del perill i del desastre que suposen els incendis actius des de fa setmanes. Hi ha ciutats senceres envoltades de fum negre i olor agre. A més, els incendis amenacen amb accelerar el desglaç de l’Àrtic.

Els incendis a Sibèria però no són un fenomen nou. Cada any hi ha incendis que cremen grans extensions aïllades de la zona, i de vegades, si la població no es veu amenaçada, les autoritats prefereixen no intervenir. Ara bé, els incendis d’aquest any han assolit una magnitud tan forta que es calcula que tindrà un impacte mediambiental a llarg termini.  Continua la lectura de Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Hem de deixar de volar?

L’abaratiment dels bitllets fa que volar estigui cada cop a l’abast de més gent i els moviments ecologistes demanen limitar l’expansió de les rutes aèries. Greta Thunberg encapçala el setge mundial a l’empremta ecològica dels avions.

Aquesta setmana s’han registrat les xifres més altes de trànsit aeri de la història. Dijous es va batre un nou rècord mundial, amb més de 230.000 vols en un sol dia, que se suma a un altre rècord del dia abans: 225.000 enlairaments.

En total, en 48 hores, s’ha fregat el mig milió de vols i la xifra es podria superar a l’agost.

L’abaratiment dels bitllets, per l’augment de la competència i la proliferació de les aerolínies de baix cost, ha fet que volar estigui cada cop a l’abast de més persones, i el trànsit aeri no para de pujar.

Les xifres les ha fet públiques la web Flightradar24, que es dedica a fer el seguiment de tots els avions del món en temps real utilitzant totes les fonts públiques disponibles.

Embedded video
 Segons la mateixa web, la xifra es podria superar els pròxims dies coincidint amb el final i l’inici de vacances. El registre inclou tots els avions d’ús turístic i també els de càrrega, helicòpters i avions privats.

Aquestes dades no agradaran, ben segur, a Greta Thunberg, la jove que s’ha convertit en un referent per la lluita contra el canvi climàtic. Ella sempre viatja en tren i rebutja els vols barats, per l’impacte ambiental que suposen.

https://www.ara.cat/societat/Hem-deixar-volar_0_2278572134.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190728titulars

Greta Thunberg, la nena sueca que ha aconseguit desfermar per fi l’alerta per l’emergència climàtica, va deixar de volar en avió als 12 anys i ha aconseguit popularitzar a Suècia el terme ‘flygskam’, que literalment vol dir “vergonya de volar”, per la gran petjada de carboni dels avions. La Greta, que s’ha convertit en usuària assídua als trens nocturns per poder mantenir la seva agenda de mobilitzacions internacionals, vol participar al setembre en la cimera climàtica de l’ONU a Nova York i al desembre a la COP25 de Xile. Però ja ha advertit que hi pensa anar sense agafar cap avió.

Per què? L’aviació comercial genera el 12% de les emissions del sector del transport i el 2,4% de les emissions globals de CO 2, tot i que si es compten les emissions que no són CO 2el seu impacte en l’atmosfera es duplica. Un 2,4% pot semblar un percentatge baix: per què llavors tot aquest rebombori?

En primer lloc, perquè no és tan baix: els 900 milions de tones de CO2 emesos per l’aviació l’any 2018 volen dir que si el sector comptés com un país seria el 6è més contaminant del món, per davant d’Alemanya. En segon lloc, per l’enorme potencial de creixement, ja que en lloc de minvar, es preveu que les emissions de l’aviació es tripliquin el 2050: l’eficiència ecològica dels avions augmenta cada any un 1,5%, però el nombre de vols i passatgers creix al voltant del 5% anual. I en tercer lloc -i encara més important-, per les emissions per càpita.

“És cert que els cotxes en conjunt emeten molt més que els avions, però hi ha molts més desplaçaments en cotxe. I si parlem d’emissions per càpita, tal com fan el Protocol de Kyoto i l’Acord de París, amb un sol vol pots arribar a consumir totes les emissions que una persona hauria de fer en un any”, explica per telèfon des de Suècia Stefan Gössling, professor a la Universitat de Lund especialitzat en sostenibilitat del transport i el turisme.

Efectivament, el vol que Greta Thunberg no agafarà entre Estocolm i Nova York emet per passatger més de les 2,3 tones de CO2 que es calcula que hauria d’emetre cada persona com a màxim en tot un any. Això vol dir que cadascun dels passatgers del vol, amb les seves 2,9 tones de CO 2, provoca el desglaç de 8,7 metres quadrats de gel estival a l’Àrtic.

Només vola el 20% del món

“La indústria diu que està buscant alternatives verdes però de seguida admet que en les pròximes dècades no hi haurà avions elèctrics, i no podem esperar tant: els científics ens donen només 11 anys per reduir les emissions”, apunta Magdalena Heuwieser, portaveu de Stay Grounded, un moviment nascut el 2016 a Àustria i que ja agrupa 130 organitzacions socials de tot el món mobilitzades pel “decreixement de l’aviació”. Asseguren que no es tracta de deixar de volar completament -“no volem dir als migrants que volen a casa a veure la família que no poden agafar l’avió”, diu- però reclamen acabar amb el model de consum que ha fet que agafar un avió sigui l’opció més fàcil i habitual. O que ho sigui almenys per a una part molt petita del món: “Entre el 80% i el 90% de la població mundial no ha agafat mai un avió”, assegura Heuwieser.

Gössling admet que no hi ha cap estudi que constati aquesta dada, però tot i així hi dona credibilitat. “Els 4.100 milions de passatgers del 2018 són comptant l’anada i la tornada com a dos passatgers; si voles a un hub i fas escala cada vol nou compta com un altre passatger; i, tot això, a banda del fet que hi ha molta gent que vola assíduament, fins a 300 vols per any en el cas més extrem comptabilitzat”, explica l’analista. I afegeix que, d’acord amb els seus càlculs, “només un 3% de la població mundial agafa vols internacionals”. La majoria de les emissions dels avions provenen de l’aviació internacional, cosa que vol dir que un grup molt petit de persones contribueix de forma desproporcionada a les emissions mundials.

Però si es tenen en compte les emissions per càpita, els vols interiors de cada país són els més contaminants. “La major part del combustible es fa servir per a l’enlairament, de forma que si es vola molt lluny la contaminació per quilòmetre recorregut és menor. A més, els vols interiors que es poden fer en menys de quatre hores en tren són també els més ineficients per al viatger”, remarca l’expert. Stay Grounded, de fet, defensa, entre altres coses, limitar o eliminar els vols de curta distància, una proposta que es va debatre el mes passat al Parlament francès però que no va obtenir vots suficients per ser aprovada.

Incompleix l’Acord de París

“Les emissions de CO2 dels avions s’haurien de reduir un 80% el 2050 per ser coherents amb el límit de 2ºC [que fixa l’Acord de París], però el creixement d’emissions no s’atura i encara no s’han posat en marxa mesures per a la descarbonització de l’aviació”, alerta Dan Rutherford, de l’International Council for Clean Transportation. Si se segueix el ritme anual, adverteix, l’any 2030 l’aviació superarà la part proporcional d’emissions que li toca per mantenir l’escalfament global en 1,5ºC i el 2040 les superarà per als 2ºC.

I això només pel que fa al CO2. Però, tal com explica l’investigador del CSIC Xavier Querol, la contaminació procedent dels avions no s’acaba aquí: inclou tres blocs més. D’una banda hi ha les esteles, que es formen per la condensació de vapor d’aigua i generen una nuvolositat que té cert efecte de refredament (que en tot cas no compensa els efectes en l’escalfament global). De l’altra, els avions emeten grans quantitats de monòxid de nitrogen (NO), “que en una hora es converteix en NO 2 i afecta la qualitat de l’aire”, explica Querol. I com a últim bloc contaminant de l’aviació assenyala “tota la maquinària de terra, com els generadors elèctrics, que generen també gran quantitat de partícules ultrafines” perjudicials per a la salut.

El moviment Stay Grounded, de fet, centra bona part de la seva acció en la protesta contra projectes de construcció o ampliació d’aeroports: n’hi ha 58 en marxa a Europa i 1.200 arreu del món, diu Heuwieser. Un mapa elaborat en col·laboració amb l’Environmental Justice Atlas de l’ICTA-UAB documenta una cinquantena de protestes com aquestes als cinc continents. L’ICTA, de fet, va col·laborar amb Stay Grounded en l’organització de les jornadesDecreixement de l’aviació que Barcelona va acollir a mitjans de mes, en les quals Gössling va participar per videoconferència, sense haver d’agafar un avió.

Però també s’oposen a alguns dels projectes de compensació de les emissions de l’aviació: la inversió que ofereixen algunes aerolínies com a mesura ecològica. “La majoria són projectes de plantació de boscos o construcció de centrals hidroelèctriques a països com Hondures, per captar CO 2 o deixar-ne d’emetre, però sovint aquests projectes provoquen desplaçaments de població local o restringeixen l’ús de la terra als pobles indígenes de la zona”, explica la portaveu de Stay Grounded. I critica la injustícia de tot plegat: “El nord vol seguir emetent CO 2 per mantenir el seu model de vida a costa dels pobles que menys han contribuït a l’emergència climàtica i que més en pateixen les conseqüències”. Un procés que, segons l’activista, els ha portat ja a encunyar un nou terme: el CO 2 lonialisme. Amb un 2 al mig, de CO 2.

https://www.ccma.cat/324/el-record-mundial-que-no-agradara-a-greta-thunberg-225-000-vols-en-nomes-24-hores/noticia/2938257/

L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

L’efecte de la industrialització afecta el 98% del planeta, al contrari que canvis climàtics anteriors.

L’actual crisi climàtica és l’única etapa dels últims dos mil·lennis en què s’evidencia una coherència en la variabilitat de les temperatures a tot el món, segons van revelar una sèrie d’estudis publicats avui a les revistes científiques Nature i Nature Geoscience.

Les investigacions, que se centren en analitzar la tendència del clima, conclouen que el 98% del planeta experimenta l’escalfament global, un fet que posa de manifest que “l’impacte humà sobre el medi ambient té una consistència espacial sense precedents en el context dels últims dos mil anys “, van recalcar els autors dels articles.

https://www.ara.cat/internacional/escalfament-global-canvi-emergencia-clima_0_2276772325.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190725titulars

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats ahir a Naturerevelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diuNature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial. Continua la lectura de L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys