Arxiu de la categoria: ATMOSFERA

Científics veuen proves aclaparadores del contagi de covid per l’aire

Reiteren en una carta a ‘Science’ que calen mesures de control efectives i indicacions clares a la població. Això pot canviar alguns dels protocols que existeixen. Continua la lectura de Científics veuen proves aclaparadores del contagi de covid per l’aire

Els primers 9 mesos de 2020, els més càlids en els últims 59 anys

Els primers nou mesos de l’any (gener-setembre) converteixen, per ara, a l’any 2020 en el més càlid a Espanya des que hi ha registres, és a dir, des de 1961, segons les últimes dades facilitades per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) .

https://www.eldiario.es/agencias/los-primeros-9-meses-de-2020-los-mas-calidos-en-los-ultimos-59-anos_1_6277632.html Continua la lectura de Els primers 9 mesos de 2020, els més càlids en els últims 59 anys

El Parlament Europeu aprova un augment de la reducció d’emissions de fins al 60% el 2030

El Parlament Europeu ha deixat clar que és el jugador més fort en el camp de la UE. El problema és que la majoria dels governs i la pròpia Comissió segueixen jugant a la tercera divisió pel que fa a la ciència del clima. Així i tot, una reducció del 60% de les emissions per al 2030 encara no respon al que la comunitat científica diu que és necessari per evitar un col·lapse climàtic “, ha assenyalat l’assessor de política climàtica de Greenpeace a la UE, Sebastian Mang.

https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/el-parlamento-europeo-aprueba-un-aumento-de-la-reduccion-de-emisiones-hasta-el-60-para-2030/ Continua la lectura de El Parlament Europeu aprova un augment de la reducció d’emissions de fins al 60% el 2030

El forat de la capa d’ozó s’engrandeix i gairebé es triplica en un any

Durant la segona meitat de setembre el forat de la capa d’ozó arriba a la seva màxima extensió i a la mínima concentració sobre el continent Antàrtic coincidint amb l’arribada de la primavera austral.

La concentració d’ozó estratosfèric s’aproxima a la dels anys més crítics de la dècada dels 90

Les dades d’aquest 2020 han donat un tomb respecte a les de l’any passat. Si bé l’any passat es va reduir tant com per ser el més petit de les darreres tres dècades, amb només 9 milions de km², aquest 2020 s’ha tornar a eixamplar i se situa dins dels 10 anys amb el forat més gran, amb una xifra fins ara de 25 milions de km². El forat de la capa d’ozó d’aquest 2020 gairebé és tres vegades més gran que fa 12 mesos.

Tot i que la mida del forat de la capa d’ozó varia cada any, últimament té un comportament poc regular amb grans alts i baixos d’un any per l’altre, tal com va passar el 2002. Si bé durant la primera dècada del segle XXI semblava que el forat es feia més petit, durant aquesta segona dècada està més estancat.

En canvi, pel que fa a la concentració d’ozó estratosfèricla tendència des del 2012 és a minvar, amb l’excepció de l’any 2019, una reducció de la concentració que s’aproxima als anys més crítics de la dècada dels 90, quan va assolir la concentració més petita i, en conseqüència, una capa protectora del sol molt més feble.

L’ozó és un gas incolor que es troba en diverses parts de l’atmosfera. La seva concentració màxima es dona a l’estratosfera, a uns 30 quilòmetres d’altitud. En aquest nivell de l’atmosfera, és un gas essencial que ajuda a protegir la Terra dels raigs ultraviolats del Sol.

L’anomenat “forat” és una disminució del gruix d’aquesta capa i la unitat de mesura és la Unitat Dobson (DU). Si prenem tot l’ozó d’una columna d’aire, des de terra fins a l’espai, i ho portem a una temperatura de zero graus i a una pressió atmosfèrica normal, de 1.013 hPa, o una atmosfera de pressió, la capa d’ozó només tindria 3 mil·límetres de gruix. Aleshores, la Unitat Dobson és defineix com 0,3 hPa per centímetre donant peu a 300 DU, com a xifra estàndard.

El nom de forat de la capa d’ozó es dona perquè en aquesta època de l’any és quan té la mínima concentració. Les reaccions químiques que impliquen clor i brom fan que l’ozó de la regió polar sud es destrueixi de forma ràpida i severa a finals de l’hivern austral. El forat es calcula a partir d’un mapa de la comuna total d’ozó i es determina l’àrea del forat quan el valor és inferior a 220 DU, xifra de referència perquè no es van trobar valors inferiors en les observacions històriques sobre l’Antàrtida abans de 1979.

https://www.ccma.cat/el-temps/el-forat-de-la-capa-dozo-sengrandeix-i-gairebe-triplica-la-mida-de-fa-un-any/noticia/3049416/

Una ciclogènesi explosiva atacarà Catalunya amb tempestes, ventades, fred i neu

Això passa quan xoquen dues masses d’aire: una de càlida i una altra de freda, la borrasca s’aprofundeix en poca estona i cau la pressió en picat (aquesta vegada caurà uns 24 hPa en 12 hores). Són situacions perilloses perquè porten aiguats vent huracanat. Es desplomaran les temperatures i nevarà al Pirineu

Ens hem de acostumar també a aquesta nova realitat, les ciclogènesis explosives cada vegada són més freqüents.

L’ona frontal inicial (o àrea de baixa pressió atmosfèrica) es forma en el lloc del punt vermell de la imatge. Normalment és perpendicular (és a dir, en angle recte) a la formació foliar del núvol (anomenada fulla baroclínica)[1] visible des del satèl·lit durant l’etapa primerenca de la ciclogènesi. La ubicació de l’eix del corrent en raig superior està en color blau clar.

https://elcaso.elnacional.cat/ca/successos/ciclogenesi-explosiva-alex-catalunya-fred-tempestes-vent-neu-temps-cap-setmana_38468_102.html Continua la lectura de Una ciclogènesi explosiva atacarà Catalunya amb tempestes, ventades, fred i neu

Groenlàndia perd gel a un ritme superior al conegut (almenys) en 12.000 anys

Un estudi sobre història del clima i projeccions de futur adverteix de les conseqüències de continuar emetent gasos d’efecte hivernacle.

La taxa de pèrdues coincideix actualment amb el màxim assolit durant un període càlid de 3.000 anys. El 2100, Groenlàndia perdrà gel més ràpidament que en cap moment en els darrers 12.000 anys , segons els científics de la revista Nature de  l’1 d’octubre.

Des dels anys noranta, Groenlàndia ha perdut  gel a un ritme creixent. L’aigua de desglaç de la capa de gel de l’illa contribueix ara amb uns 0,7 mil·límetres anuals a l’augment global del nivell del mar. El geòleg glacial Jason Briner, de la Universitat de Buffalo, a Nova York, i els seus col·legues han creat una cronologia patró dels canvis de capa de gel que abasten prop de 12.000 anys, des de l’alba de l’època de l’Holocè fa 11.700 anys i projectats fins al 2100.

Els investigadors han combinat simulacions de física del clima i del gel amb observacions de l’extensió de les capes de gel passades. Les noves simulacions climàtiques inclouen variacions espacials de temperatura i precipitacions a tota l’illa i milloren les reconstruccions de temperatura passades.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20201001/483774000727/groenlandia-pierde-hielo-a-un-ritmo-superior-al-conocido-por-lo-menos-en-12000-anos.html

La lista de estudios científicos en los que se deja constancia de la pérdida de hielo en la superficie de Groenlandia sigue aumentando (ver como ejemplos, algunos de los artículos publicados recientemente en La Vanguardia, al pie de esta información). Continua la lectura de Groenlàndia perd gel a un ritme superior al conegut (almenys) en 12.000 anys

No només hi ha incendis a Califòrnia, tot Amèrica està en flames

Però hi ha una cosa que potser no coneixeu encara: els incendis que enguany abrasen Sud-Amèrica…

Fuente: https://theconversation.com/no-solo-hay-incendios-en-california-toda-america-esta-en-llamas-14664

No solo hay incendios en California, toda América está en llamas

Continua la lectura de No només hi ha incendis a Califòrnia, tot Amèrica està en flames

Perdem l’Àrtic i, amb ell, el planeta

Aquesta notícia suposa l’enèsima crida d’atenció sobre la urgència de mitigar el canvi climàtic, en un entorn en què la sala principal del petroli i altres combustibles fòssils segueix guanyant la batalla. El món sencer, a més, està en poques mans: més de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle del planeta els emeten Xina, Estats Units, Índia i Rússia. Si ells no actuen, hi ha poc que els altres puguem fer, i el món seguirà encaminat a un escalfament acumulat de tres graus centígrads, que és el doble del que es considera més o menys segur.

Perdemos el Ártico y, con él, el planeta

China, Estados Unidos, India y Rusia deben actuar para reducir los gases de efecto invernadero y el calentamiento que causa la pérdida del Ártico. Una de las pocas salidas que nos quedan a los mexicanos es actuar en torno al manejo de la basura, aunque México aporta sólo el 1 por ciento de este tipo de gases

El hielo del Ártico registró su segundo peor año desde que empezaron los análisis satelitales de su estado, hace algo más de cuatro décadas. Según el Centro Nacional de Datos sobre Nieve y Hielo, un instituto de investigaciones con sede en la Universidad de Colorado, el 15 de septiembre se registró el punto más bajo del hielo en el Ártico, cuando ocupó una superficie de 3.74 millones de kilómetros cuadrados. Desde entonces empezó a repuntar el área que cubre, pero demasiado tarde y desde un punto demasiado alejado de su cota histórica. Continua la lectura de Perdem l’Àrtic i, amb ell, el planeta

El casquet polar àrtic aconsegueix el seu segon nivell més baix

Amb l’escalfament global, cada estiu es fon una porció més gran que no arriba a recompondre a l’hivern, reduint cada vegada més la seva extensió.

https://www.publico.es/internacional/cambio-climatico-casquete-polar-artico-alcanza-segundo-nivel.html Continua la lectura de El casquet polar àrtic aconsegueix el seu segon nivell més baix

La tardor serà seca després del sisè estiu consecutiu més calorós

“En l’últim decenni s’han registrat 23 onades de calor, enfront de les 11 o 12 que es van produir en cadascuna de les tres dècades anteriors, de manera que pràcticament s’ha duplicat el seu nombre”, indica el portaveu de l’Aemet.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-otono-sera-seco-sexto-verano-consecutivo-caluroso-normal.html

El otoño, que comenzará el próximo 22 de septiembre a las 15:31 hora peninsular, se prevé “cálido y seco” en toda España, después de un verano muy caluroso, el sexto consecutivo con temperaturas por encima de los valores normales.

El escenario más probable es que “llueva menos de lo normal” y que la temperatura para los próximos tres meses, esté, al menos, 0,6 grados por encima de lo habitual en toda la península y en las Isla Baleares.

Durante la rueda de prensa para presentar la predicción estacional del otoño, el análisis climático del verano y los datos del año hidrológico, el portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Rubén Del Campo ha explicado que, a priori, podría ser algo más caluroso en puntos del Sistema Central, área noroccidental, puntos de la Ibérica y Sierras de Cazorla y Segura. “En dichas zonas los valores podrían acercarse incluso a 1 grado por encima de la media”. Continua la lectura de La tardor serà seca després del sisè estiu consecutiu més calorós