Arxiu de la categoria: CTMA

El delta del Llobregat ha retrocedit 800 metres en un segle

Un estudi de la UPC revela que l’amplada del riu a la desembocadura era de 275 metres el 1846 i, actualment, és de 36 metres

https://beteve.cat/medi-ambient/retroces-delta-riu-llobregat/

Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya revelen dades sorprenents del riu Llobregat i el seu delta, en un estudi publicat a la revista ‘Natural Hazards and Earth System Sciences’. La dada més significativa és la quantificació del retrocés del delta en poc més de 100 anys. A partir de mapes històrics geolocalitzats han determinat que el delta del Llobregat, a la desembocadura, ha minvat 800 metres entre el 1891 i el 2000, abans del desviament per a l’ampliació del Port de Barcelona.

Són dades rellevants perquè no s’havien calculat amb un nivell d’exactitud com s’ha fet ara. “És molt important aquest retrocés. Se sabia que al delta del Llobregat es feien aportacions de sorra perquè estava retrocedint, però la magnitud d’aquesta regressió s’ignorava”, exposa Arnau Prats, investigador de la UPC i un dels coautors de l’estudi.

L’anàlisi també aprofundeix en les causes d’aquest retrocés.


Els científics partien d’una tesi que més tard no es va confirmar. “La hipòtesi que formulàvem és que les infraestructures, les obres civils, la via de l’AVE, les preses, però principalment l’autopista i l’autovia, eren les responsables d’aquest canvi al tram baix del riu Llobregat”, explica Carles Ferrer, professor i investigador de la UPC i un dels tres autors del treball.

Els acadèmics es van trobar amb una sorpresa: “L’autovia i l’autopista fa 50 anys que es van construir i la dimensió temporal del retrocés era de més d’un segle”, puntualitza Juan P. Martín Vide, també professor i investigador de la UPC i tercer coautor de l’anàlisi. Les causes, per tant, calia buscar-les en un altre lloc.

Línia de costa del delta del Llobregat des del 1891 i fins a l’any 2000. Font: mapa realitzat pels autors de l’estudi a partir de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Les rescloses del Llobregat i l’acció erosiva del mar, les principals causes del retrocés del delta

Els autors de la recerca consideren que els embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç no són els responsables principals de la regressió del delta perquè estan situats a molts quilòmetres de distància de la desembocadura i “el transport de sediments és lent”, segons assegura l’investigador Arnau Prats. Explica que “el transport de sediments grollers del fons del riu pot tardar dècades a arribar des de la Baells a la desembocadura”.

Contràriament, els investigadors han detectat que quan hi ha una crescuda a la capçalera del riu, els pantans redueixen l’aportació de sediment perquè disminueixen un 20 % el cabal d’aigua. I aquesta minva té un efecte sobre el transport de sorres i graves. “El que hem trobat és que els embassaments provoquen, de mitjana, una reducció del 20 % de la punta del cabal de les avingudes del Llobregat a la desembocadura, i aquesta reducció del 20 % provoca una disminució del 40 % del transport de sediments del riu”. Malgrat tot, la incidència d’aquesta inèrcia és encara menor al delta. Segons el professor Juan P. Martín Vide, l’efecte “serà més important d’aquí a unes dècades”.

Els tres autors de l’estudi —Juan P. Martín Vide, Carles Ferrer i Arnau Prats— apunten a les rescloses com a principal causa del retrocés del delta. Es van construir al llarg del segle XIX amb l’objectiu d’aprofitar l’energia hidràulica. Aquestes infraestructures, conjuntament amb les diverses canalitzacions al tram final del riu, han reduït l’aportació de sediments grollers fins al Prat de Llobregat, que són els que fan avançar el delta. I a aquesta circumstància s’hi suma l’acció de les onades, que ha anat erosionant el terreny que el riu havia guanyat al mar.

L’amplada del tram final del Llobregat s’ha reduït 240 metres en 150 anys

L’estudi també evidencia la reducció de l’amplada del riu als termes municipals situats al tram baix del Llobregat: Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi i fins a Sant Joan Despí. L’any 1846, “l’amplada al·luvial, amb sediments, era de 275 metres. L’any 1946, 100 anys després, ja s’havia reduït fins a 150, i en l’actualitat l’amplada és de 36 metres”, exposa l’investigador de la UPC i coautor de l’estudi Arnau Prats.

Imatges fetes des del campanar de l'església de Sant Boi. Font: Arxiu Nacional de Catalunya i A. Prats Puntí
Fotos realitzades des del campanar de l’església de Sant Boi. Font: Arxiu Nacional de Catalunya i Arnau Prats

“La comparació que es pot fer de fotos del segle XIX i del segle XXI és esgarrifosa. En el segle XIX el riu era ampli, realment era un codolar enorme, és a dir, de material groller, i ara és un riu encaixat, amb material més fi i tot de vegetació”, alerta el professor Juan P. Martín Vide.

Imatges del riu Llobregat al seu pas per Martorell. Font: Biblioteca Nacional d’Espanya i Arnau Prats

Eliminar canalitzacions per canviar la tendència

Els científics no esperen grans solucions sinó un canvi de tendència. “No podem parlar que això tingui solucions com en altres coses de la vida o de l’enginyeria, que es dissenya el remei i tot queda resolt. Aquí hauríem de pensar en canvis de tendència”, explica Juan P. Martín Vide.

Consideren que les mesures que s’hi puguin fer tardaran molt temps a fer-se visibles. “Cal tenir present que aquestes rescloses estan situades molts quilòmetres aigües amunt del delta. Per tant, tota acció que es fes ara, trigaria molt de temps a notar-se”, afegeix Carles Ferrer. I proposa: “A banda de les rescloses podríem pensar també en les petites rieres, afluents, etc. que estan canalitzats gràcies a murs de formigó, que també limiten l’aportació sòlida cap al delta i són més a prop de la desembocadura. Es podria pensar a retirar aquestes canalitzacions que a llarg termini podrien contribuir a augmentar l’aportació sòlida del Llobregat cap al delta”.

L’eliminació d’aquestes canalitzacions i de les rescloses és la solució a llarg termini que proposa l’estudi, mentre que la tradicional aportació de sorra a les platges del delta és una mesura a curt termini i efímera.


La nova desembocadura, una trampa de sediments

El Llobregat és un dels rius que han estat aprofitats de manera exhaustiva, a partir de la revolució industrial de Catalunya.

Des del naixement, a Castellar de n’Hug, i fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat, al llarg de 170 quilòmetres hi trobem els embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, a més de nombroses rescloses i canalitzacions.

El 2004 es va inaugurar el desviament de la desembocadura a 2 km més al sud de l’original, a causa de l’ampliació del Port de Barcelona. La infraestructura, però, no va preveure què passaria amb els sediments. “La nova desembocadura és el doble d’ampla que l’antiga. I això és un problema per al transport de sediments del riu cap a la platja. Quan hi ha una riuada, moment de més transport de sediments, la llera és més ampla i això fa que la velocitat de l’aigua sigui inferior. Per tant, els materials transportats pel riu queden atrapats al fons i n’arriben menys a la costa”. I aquest fet té unes conseqüències: “El que està passant és que aquest fons està augmentant per l’acumulació de sorres que venen d’aigües amunt i que no es dipositen a la costa. I això, a la llarga, pot ser un problema ja que la capacitat hidràulica d’aquesta llera pot disminuir per l’aixecament del fons”, conclou l’investigador de la UPC Arnau Prats.

Espanya segueix al capdavant d’Europa en infraccions ambientals, amb un 20% més d’expedients oberts el 2020

L’any passat els procediments actius van créixer de 25 a 30, dels quals tres van ser un últim avís abans de ser remesos al Tribunal de Justícia: el control d’abocaments de nitrats, la depuració d’aigües residuals i la manca de protecció de la tórtora europea.

https://www.eldiario.es/sociedad/espana-sigue-cabeza-infracciones-ambientales-incrementar-20-expedientes-abiertos-europa_1_7255612.html?utm_source=adelanto&utm_medium=email&utm_content=Lead&utm_campaign=02/28/2021-adelanto&goal=0_10e11ebad6-cf0cf1d5bd-57648453&mc_cid=cf0cf1d5bd&mc_eid=7b6fed7a73 Continua la lectura de Espanya segueix al capdavant d’Europa en infraccions ambientals, amb un 20% més d’expedients oberts el 2020

Un iceberg igual de gran que l’àrea metropolitana de Londres es desprèn a l’Antàrtida

Un iceberg gegant, aproximadament de la mida de l’àrea metropolitana de Londres, s’ha desprès a l’Antàrtida deu anys després que els científics descobrissin la primera esquerda. El bloc de gel té una dimensió de 1.270 quilòmetres quadrats.

https://www.publico.es/sociedad/iceberg-igual-grande-area-metropolitana-londres-desprende-antartida.html

El fenómeno ha sido notificado este viernes y todavía se desconoce el rumbo que tomará el bloque de hielo. Se trata del tercer gran abismo que se ha formado en la última década en la plataforma de hielo Brunt.

Debido a su rareza, los expertos consideran este tipo de desprendimientos sucesos emocionantes dignos de estudio. El desprendimiento tuvo lugar cerca de una estación científica de Reino Unido, aunque no representaba una amenaza, según informó la agencia de noticias AFP. Las doce personas que trabajaban en la estación Halley VI, situada a menos de 20 km de la zona, fueron evacuadas en avión a mediados de febrero. Continua la lectura de Un iceberg igual de gran que l’àrea metropolitana de Londres es desprèn a l’Antàrtida

El metà flueix descontrolat en dipòsits d’escombraries de Mèxic

Les muntanyes d’escombraries s’alineen, mentre els recol·lectors, que a Mèxic es diuen “pepenadores”, furguen entre elles i cacen ampolles de vidre o plàstic, alumini o qualsevol altre material reciclable. Continua la lectura de El metà flueix descontrolat en dipòsits d’escombraries de Mèxic

L’ONU en alerta davant la passivitat dels països contra el canvi climàtic

Tan sols 75 països han comunicat una actualització dels seus compromisos nacionals de reducció d’emissions, el que suposa aproximadament el 30% de totes les emissions globals.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-onu-alerta-pasividad-paises-cambio-climatico.html

La Convención Marco de Cambio Climático de la ONU (UNFCCC, por sus siglas en inglés) ha reclamado a los países que redoblen sus esfuerzos y aumentar su compromiso nacional de contribución a la lucha contra el cambio climático en 2021 si quieren cumplir con los objetivos del Acuerdo del Clima de París. Continua la lectura de L’ONU en alerta davant la passivitat dels països contra el canvi climàtic

Estats Units torna oficialment a l’Acord de París

“No podem retardar més ni tampoc fer el mínim indispensable per encarar el canvi climàtic. Es tracta d’una crisi global que posa en risc la nostra existència i, si fallem, tots patirem les conseqüències “

https://www.ambientum.com/ambientum/cambio-climatico/estados-unidos-regresa-oficialmente-al-acuerdo-de-paris.asp

“Por los pasados cuatro años, la ausencia de un jugador clave creó una brecha en el Acuerdo de París, un eslabón perdido que debilitó el conjunto”, aseguro el Secretario General el pasado viernes durante un evento que marcó el regreso oficial de Estados Unidos al Acuerdo de París. Continua la lectura de Estats Units torna oficialment a l’Acord de París

Amèrica Central s’enfronta a la fam per la pandèmia i la crisi climàtica

En els últims dos anys, i per culpa de la pandèmia per COVID-19, les catàstrofes provocades pel canvi climàtic i la creixent violència, gairebé s’ha quadruplicat el nombre de persones que es troben en situació d’inseguretat alimentària: des dels 2, 2 milions de persones, als prop de vuit milions en aquest moment. D’ells, 1,7 milions entren en la categoria d ‘ «emergència» i necessiten assistència alimentària urgent.

Centroamérica se enfrenta al hambre por la pandemia y la crisis climática

Salvador, Honduras, Guatemala y Nicaragua han visto cómo se cuadruplica en dos años el número de personas que pasan hambre Continua la lectura de Amèrica Central s’enfronta a la fam per la pandèmia i la crisi climàtica

Un vaixell de càrrega creua per primera vegada al febrer l’Àrtic: nova alerta climàtica

El vaixell rus ha fet un viatge a la Xina d’anada i tornada a través de la ruta del Mar del Nord. El viatge del vaixell ha tingut lloc en un any que ha registrat condicions extraordinàriament càlides a la conca de l’Àrtic, el que es valora com una prova més dels efectes de l’escalfament.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20210223/6257941/carguero-cruza-primera-vez-febrero-artico-nueva-alerta-climatica.html

Por primera vez, un buque carguero de gas de gran capacidad ha cruzado en febrero el Ártico por la ruta marítima del mar del Norte o paso del Nordeste. El buque, con un cargamento de gas natural licuado, ha efectuado esta travesía en pleno invierno por los diferentes mares de las costas siberianas que componen esta ruta. Los expertos juzgan que ésta es la última señal de la rapidez con la que se acelera el ritmo del cambio climático en las regiones más septentrionales de la Tierra, lo que abre nuevas expectativas comerciales.

El buque Christophe de Margerie, que transportó gas licuado desde Rusia a China, ha regresado con plena normalidad tras cubrir dos trayectos que se consideran hitos para la navegación.

El viaje del navío ha tenido lugar en un año que ha registrado condiciones extraordinariamente cálidas en la cuenca del Ártico, lo que se valora como una prueba más de los efectos del calentamiento.

Las temperaturas suben en el Ártico a una velocidad que duplica la del resto del mundo; y su área cubierta por hielos ha alcanzado mínimos históricos varias veces durante los últimos 12 meses.

La cobertura de hielo es ahora un 7% más baja que el promedio de las últimas cuatro décadas, según las imágenes de satélite. A la vez, el menor espesor de estos hielos comporta que las rutas de navegación del Ártico permanezcan abiertas más tiempo.

Una ruta competitiva

“Estoy seguro de que la ruta del mar del Norte es competitiva, que los cambios en la situación del hielo y la mejora de las tecnologías marinas crean nuevas condiciones para su desarrollo”, ha declarado Yuri Trútnev, viceprimer ministro de Rusia y miembro del consejo de supervisión de Rosatom, la empresa estatal rusa encargada de gestionar la ruta ártica.

Este mismo buque, de 300 metros de eslora, se convirtió en agosto de 2017 en el primer gran barco comercial que surcó sin la ayuda de rompehielos el paso del Noreste, la indómita ruta que comunica Europa con el Pacífico a través de las costas de Siberia y el estrecho de Bering.

La navegación en la zona oriental del Ártico se realiza habitualmente entre junio y noviembre y no se reanuda hasta junio del año siguiente. Sin embargo, el 5 de enero del 2021, la naviera Sovcomflot, con la asistencia de Rosatom, emprendió este viaje comercial para Novatek, el mayor productor de gas licuado de Rusia.

 El petrolero de GNL Christophe de Margerie completó este viaje experimental único en la ruta Sabetta (Rusia)- Jiangsu (China)-Sabetta cruzando con éxito los mares de Chukchi, Siberia Oriental y Laptev. El carguero estuvo acompañado por el rompehielos 50 Let Pobedy de propulsión nuclear.

Trayectos de Rusia a China en invierno

Acortar las distancias: reducir las distancias  un 40%

 El objetivo de la Federación Rusa al desarrollar este trayecto es acortar la distancia de las rutas que unen Rusia y China a través de Europa, el Mediterráneo y el sudeste asiático. Los buques portacontenedores que utilizan la ruta del mar del Norte en las altas latitudes del mundo pueden reducir la duración de los viajes en un 40% en comparación con los viajes a través del Canal de Suez. En este sentido, Rosatom tiene como objetivo garantizar la navegación marítima durante todo el año, algo que es posible gracias al adelgazamiento del hielo y a los avances tecnológicos en sus barcos.

Tras este primer viaje experimental, el mayor productor de gas licuado de Rusia, Novatek PJSC, está considerando la posibilidad de adelantar este año el inicio de la temporada de navegación, de manera que el primer viaje programado tenga lugar en abril o principios de mayo.

El viaje con esta carga se inscribe dentro de las estrategias de este conglomerado de empresas rusas para desarrollar todo el potencial de tránsito de la ruta del mar del Norte. Desde el 2010, las empresas, en cooperación con Rosatom, han estado organizando un programa de viajes de carga experimental en las desafiantes condiciones climáticas y de hielo de la cuenca del Ártico y ampliar aún más el periodo de navegación entre el mar de Kara y el mar Siberiano del Este.

Hielo menguante

La extensión del hielo marino del Ártico en el mes de enero del 2021 se situó por debajo de promedio histórico y se convirtió en la sexta superficie mensual más reducida para un mes de enero desde que se iniciaron los registros por satélite en 1979. Al inicio de mes, la extensión del hielo marino era superior a los valores medidos durante la mayoría de los años (excepto los del 2017 y el 2016), pero a mediados de mes la extensión aumentó, según el Centro Nacional de Datos de Nieve y Hielo (Boulder, Colorado, EE.UU).

 La temperatura global en la superficie del Ártico fue en el año 2020 las más alta desde que hay registros y empató con el 2016; se midieron 1,02ºC sobre la línea de base para el periodo 1951 a 1980, según la NOAA y el Instituto Goddard de la NASA.

 

Reduïm o promocionem el consum de carns vermelles i processades?

La comissió europea no s’atreveix a parar el finançament de la promoció de consum de carn processada i vermella, i a Espanya ningú posa fi a les campanyes que afirmen que la carn de porc és blanca.

La UE i el nostre govern, a la vista de les dades de salut pública, hauria de fer el contrari i destinar diners a informar i fomentar la reducció del seu consum, ia evitar per exemple barbaritats tan grans com que en aquest moment hi hagi organitzacions empresarials duguin a terme campanyes públiques on confonen a la població fent-los creure que la carn de porc és carn blanca, i tot això a la vista de l’Ministre de Consum. Ja és el moment de fer alguna cosa?

https://www.nuevatribuna.es/articulo/sociedad/reducimos-promocionamos-consumo-carnes-rojas-procesadas/20210215175716184641.html

Ya sabemos que tenemos un problema muy importante en nuestro país y también en la UE con el alto consumo de carnes procesadas y rojas, ni más ni menos que nuestro país comemos 8 veces más carne procesada de la máxima recomendada; la población infantil, entre 3,5 y 4 veces más carne que el máximo recomendado y, esto da como resultado que entre el  28-38% de las enfermedades isquémicas y cardiovasculares pueden atribuirse al consumo excesivo de carne. Lo mismo para el 17% de la hipertensión, el 18% de la diabetes o el 28% de los cánceres colorrectales. Continua la lectura de Reduïm o promocionem el consum de carns vermelles i processades?

Ens mengem una targeta de crèdit a la setmana

No serveixen les falses solucions, cal desplastificar les nostres societats i el nostre menjar.

Nos comemos una tarjeta de crédito a la semana

Los microplásticos están por todas partes. Pero curiosamente, o lógicamente, los hay en mucha mayor cantidad en la tierra que en nuestros sufridos océanos. Tantos, que nos los comemos sin saberlo. Según denuncia Amigos de la Tierra, estamos consumiendo sin quererlo ni saberlo alrededor de 2.000 pequeñas piezas de plástico cada semana, aproximadamente 21 gramos al mes, poco más de 250 gramos al año. Esto es el equivalente al peso de una tarjeta de crédito a la semana (5 gramos). Continua la lectura de Ens mengem una targeta de crèdit a la setmana