Arxiu de la categoria: ciència

Viena donarà entrades gratis als museus i concerts a aquells que no facin servir el cotxe

La ciutat centreeuropea instal·larà un sistema d’acumulació de punts per cada quilòmetre recorregut en transport públic.

Crida l’atenció que, tot i que l’arribada del cotxe elèctric és un dels canvis que ajudaran a reduir les emissions contaminants, la ciutat de Viena no té cura especialment el seu desenvolupament amb avantatges com la d’aparcament gratuït. La clau d’una ciutat més sociable és l’ús del transport públic. De fet, el 50% dels vienesos el fa servir, enfront d’un 25% que fa servir el cotxe privat, un 20% que va caminant i un 5% que fa servir la bicicleta o altres mitjans.

https://www.publico.es/sociedad/viena-dara-entradas-gratis-museos-y-conciertos-no-usen-coche.html Continua la lectura de Viena donarà entrades gratis als museus i concerts a aquells que no facin servir el cotxe

El deteriorament del cromosoma masculí explicaria per què el càncer afecta més els homes

Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona revela un dels principals mecanismes pels quals el càncer afecta més els homes que les dones.

El fet que els homes siguin més susceptibles que les dones a desenvolupar càncer es pot deure a la pèrdua de funcions en el cromosoma Y, que només està present en els individus de sexe masculí, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que es publica a la revista “Journal of the National Cancer Institute”.

L’esperança de vida de les dones és superior a la dels homes i la propensió més gran al càncer és un dels factors principals per explicar-ho. Si bé les diferències en l’exposició a tòxics degut a la feina o a certs hàbits hi deuen influir, diversos estudis han suggerit que hi pot haver una causa biològica que provoqui aquesta diferència.

La clau podria ser l’element que determina el sexe masculí: el cromosoma Y. Cada individu rep un cromosoma sexual de la mare i un del pare. Com que en les dones els cromosomes sexuals són XX, només en poden transmetre un. En canvi, els homes són XY i poden transmetre l’un o l’altre. Per tant, és el pare qui determina el sexe de la descendència.

Determinen el mecanisme concret

La pèrdua de funcions en el cromosoma Y havia estat prèviament associada amb una incidència més gran en el càncer, però el possible mecanisme pel qual es produïa no se sabia quin era. Ara, aquest estudi, fet en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Adelaida (Austràlia) i el Centre Genòmic d’Estònia, apunta la pèrdua de funció en sis gens concrets com la possible causa. Així ho explica Juan Ramón González, coordinador de l’estudi i cap del Grup de Bioinformàtica en Epidemiologia Genètica d’ISGlobal:

“Estudis recents havien demostrat que, en envellir, les cèl·lules d’alguns homes tendeixen a perdre per complet el cromosoma Y, que és fonamental per a la diferenciació sexual del fetus. Malgrat que la pèrdua del cromosoma Y havia estat prèviament associada amb una incidència major en càncer, les causes d’aquesta relació no es coneixien”.

Els autors s’han basat en dades de 9.000 individus. Han estudiat la funció de tots els gens del cromosoma Y a diversos càncers. I els resultats han permès identificar sis gens clau del cromosoma Y en diverses cèl·lules. Quan es perd la funció d’aquests gens, la probabilitat de desenvolupar càncer augmenta.

Els sis gens estan implicats en la regulació del cicle cel·lular i quan falla aquest procés pot donar lloc al desenvolupament de tumors. A més, d’aquests gens n’hi ha una còpia similar en el cromosoma X. Però, com explica Alejandro Cáceres, primer autor de l’estudi, “si a més la còpia del cromosoma X muta en les mateixes cèl·lules -el que s’ha demostrat que passa- la possible protecció biològica d’aquests gens contra el càncer es perd completament”.

És a dir, en algunes cèl·lules la pèrdua de funció en el cromosoma Y sovint va associada a la pèrdua de funció dels mateixos gens en el cromosoma X. Com que les dones tenen dos cromosomes X, hi hauria més probabilitats de mantenir la protecció.

Causes diverses

Segons els autors, la supressió del cromosoma Y es pot donar per diverses causes i certes exposicions ambientals, com el tabac i altres tòxics, podrien afectar-ne la funció.

González considera que els resultats “obren la porta al desenvolupament de mètodes de detecció dirigits i teràpies específiques per a homes amb càncer.”

En un editorial publicat a la mateixa revista, Derek W. Brown i Mitchell J. Machiela, de l’Institut Nacional del Càncer a Rockville, Maryland, creuen que el treball ressalta la importància de certs gens del cromosoma Y, que podrien ser clau per al risc de càncer. Es tracta, afirmen, d’una nova línia de recerca estimulant i suggereix que mesurar l’expressió dels gens del cromosoma Y podria tenir valor afegit per determinar el risc de càncer.

Descubren por qué el cáncer afecta más a los hombres que a las mujeres

La importància de l’educació ambiental per evitar la catàstrofe

Està clar que tothom sap el que cal fer, però deriven la responsabilitat que es faci a cada un dels Estats de forma voluntària, en la gran majoria dels casos sense terminis ni objectius quantificables. El canvi de model productiu i de consum no pot donar-se país per país, cal modificar la governança econòmica internacional posant terminis i condicions “.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=253845&titular=la-importancia-de-la-educaci%F3n-ambiental-para-evitar-la-cat%E1strofe- Continua la lectura de La importància de l’educació ambiental per evitar la catàstrofe

Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Nobel de les matemàtiques

El premi Abel, també anomenat “Nobel de matemàtiques”, ha recompensat a la nord-americana Karen Uhlenbeck, especialista en equacions derivades parcials,En els seus 17 anys d’existència, aquest guardó, el més important al costat de la Medalla Fields, abans, aquesta disciplina científica, sempre havia recaigut en homes.

Les seves teories han revolucionat la nostra manera d’entendre les superfícies mínimes, com la formada per les bombolles de sabó, i els problemes de minimització generals en dimensions més altes.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190319/461128688872/una-mujer-gana-por-primera-vez-el-premio-abel-el-nobel-de-las-matematicas.html

La norteamericana Karen Uhlenbeck se ha convertido hoy en la primera mujer en ganar el Premio Abel de matemáticas, un galardón de prestigio equivalente a los Nobel en otras disciplinas, por “el impacto fundamental de su trabajo en las áreas de análisis, geometría y física matemática”, según ha destacado la Academia Noruega de Ciencias y Letras. Continua la lectura de Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el Nobel de les matemàtiques

És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

La vida i l’univers, explicats en 118 elements químics: 150 anys de la taula periòdica

A més d’una eina imprescindible per als químics s’ha convertit també en icona cultural

Xavier Duran  Actualitzat 

Què tenen en comú el ferro, l’arsènic, el radó, el potassi i el molt menys conegut gadolini? Tots són elements químics, i, per tant, tots tenen el seu lloc a taula periòdica dels elements. El 2019 va ser declarat per la Unesco l’Any Internacional de la Taula Periòdica, per commemorar que fa 150 anys justos que el rus Dmitri Mendeléiev la va dissenyar.

La taula periòdica no és només una eina imprescindible per als químics i per a molts no químics. També s’ha convertit en una icona cultural que trobem en samarretes, corbates, gorres, tasses o bosses, que apareix en algunes pel·lícules i que ha inspirat cançons i poemes.

I això dona peu a nombroses activitats. Les que s’han organitzat a Catalunya es poden trobar a la web www.taulaperiodica.cat i la Universitat de Barcelona ha publicat el llibre “150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona”, amb edició de Santiago Álvarez i Claudi Mans. Amb textos en català, castellà i anglès, mostra l’evolució de la taula periòdica a Catalunya. Inclou taules periòdiques de molt diverses menes: pintades a l’oli, magnètiques, murals, de butxaca, de ceràmica, concebudes com a jocs de construcció, etc.

El disseny de Dmitri Mendeléiev

El 1869, el disseny de Mendeléiev va posar ordre entre un nombre creixent d’elements químics. Ja se’n coneixien 63 -ara són 118- i s’havien fet intents de classificar-los per les seves propietats. Va ser el químic rus qui ho va aconseguir. Es va basar en la massa atòmica, que s’havia definit com la quantitat de cada element que es combinava amb un gram d’hidrogen. La massa atòmica de l’hidrogen, la de referència, era, doncs, 1.

Molts químics ho havien intentat abans, però tot just havien estat capaços d’agrupar uns quants elements per les seves característiques. Com ara tres amb les anomenades tríades de Döbereiner i vuit amb les octaves de Newlands. Aquest darrer tenia formació musical i havia observat que ordenant els elements, el vuitè tenia semblances amb el primer, tal com després de les set notes musicals torna a aparèixer el Do.

S’hi va acostar una mica més l’alemany Julis Lothar Meyer. Però Mendeléiev no només va publicar primer el seu sistema, que era més complet, sinó que es va atrevir a deixar uns espais buits i pronosticar que corresponien a elements que encara no s’havien descobert. Els va anomenar en relació a altres de coneguts amb els prefixos eka-, dvi- y tri-, de les paraules que en sànscrit signifiquen un, dos i tres. Així especificava si el nou element estaria un, dos o tres llocs més avall.

Continua la lectura de És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

Mor el científic que va encunyar el terme “canvi climàtic”

“Canvi Climàtic: Estem a la vora d’un escalfament global pronunciat?”. El títol que Wallace Smith Broecker va utilitzar per a un article que va publicar el 1975 a la prestigiosa revista Science li va donar la volta al món. Tot i que llavors va ser tot just una casualitat, el terme “escalfament global” es va convertir en un referent per explicar el que estava succeint al planeta.

Ell va iniciar una investigació clau sobre la història del clima de la Terra i la influència humana sobre ella. Va ser un dels primers a predir un augment imminent de la temperatura del planeta a causa de la producció humana de diòxid de carboni

https://www.publico.es/ciencias/cientifico-acuno-termino-cambio-climatico-fallece-87-anos.html Continua la lectura de Mor el científic que va encunyar el terme “canvi climàtic”

“Vetllem per que cada nena, arreu del món, tingui l’oportunitat d’aconseguir els seus somnis, créixer d’acord amb el seu potencial i contribuir a un futur sostenible per a tots”

Dia Internacional de la Dona i la Nena   en la Ciència, 11 de febrer.  La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. Tot i que la participació de les dones en les carreres de grau superior ha augmentat enormement, aquestes encara es troben insuficientment representades en aquests camps.

La ciència i la igualtat de gènere són vitals per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), inclosos en l’Agenda 2030. En els últims 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç inspirant i promovent la participació de les dones i les nenes a la ciència. No obstant això, elles se segueixen trobant amb barreres que els impedeixen participar plenament en aquesta disciplina.

En l’actualitat, menys del 30 per cent dels investigadors en tot el món són dones. Segons dades de la UNESCO Disponible en anglès (entre 2014 i 2016), només al voltant del 30 per cent de totes les estudiants escullen estudis superiors dins el camp de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i matemàtiques (STEM). A nivell mundial, la matrícula d’estudiants femenines és particularment baixa en tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), amb un tres per cent; ciències naturals, matemàtiques i estadístiques, amb un cinc per cent, i en enginyeria, manufactura i construcció, amb un vuit per cent.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190210/10-iniciativas-dia-mujer-ciencia-espana-7293223

La Asamblea General de las Naciones Unidas proclamó, en el año 2015, el 11 de febrero como Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia. La iniciativa surgió como una herramienta para animar a las mujeres a entrar en carreras científicas y tecnológicas, visibilizar la contribución de las mujeres en estos ámbitos y crear referentes para las nuevas generaciones.

En España, desde hace unos tres años, un grupo de científicas e investigadoras agrupadas bajo la etiqueta del #11F ha lanzado un llamamiento para que las actividades lleguen a cada vez más personas. Este año, según datos proporcionados por la organización, habrá más de 2.200 actividades relacionadas con esta iniciativa. EL PERIÓDICO selecciona algunas de la más interesantes.

Científicas en las escuelas

11 febrero, Catalunya100 científicas, 100 escuelas, 100 charlas simultáneas para hablar de ciencia, tecnología y mujeres. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el Consorci d’Educació a Barcelona impulsan una actividad a gran escala para dar visibilidad a las mujeres que trabajan en el mundo científico y tecnológico y, a la vez, despertar vocaciones científicas entre los más pequeños. Ada Yonath, Premio Nobel de Química del 2009, inaugurará la jornada con una charla en el Esplai Josep Bota a la que asistirán los alumnos del instituto Martí Pous y la escuela Can Fabra, ambas de Barcelona.

11 de febrero, en el resto de España. Más de 900 científicas impartirán 1.900 charlas y talleres en unos 800 centros educativos. Los ‘Centros 11F‘, bautizados así por su implicación con la jornada, acercarán la ciencia a más de 100.000 estudiantes de todo el país mediante  exposiciones, cuenta cuentos, mesas redondas, talleres, citas con científicas, programas de radio, visitas a laboratorios y escaparates11F.

Wikimaratón de mujeres científicas

11 de febrero, Barcelona. La falta de mujeres referentes en el mundo de la ciencia y la tecnología también se refleja en Wikipedia, la enciclopedia libre creada por colaboradores anónimos. Para ampliar la presencia de mujeres en esta página, Amical Viquipedia y el grupo de ViquidonesUPF organizan, en el marco de la ‘Biennal Ciutat i Ciència’, una nueva wikimaratón en la que crear nuevos contenidos sobre mujeres científicas. Biografías olvidadas, referencias perdidas, contribuciones silenciadas y otras partes del legado de mujeres científicas. La actividad, abierta al público con previa inscripción, tendrá lugar en el Centro Cívico Casa Orlandai (Carrer de Jaume Piquet, 23, 08017 Barcelona) de 19 a 21.

Mujeres en astronomía

11 de febrero, Santa Cruz de Tenerife (también online). El Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ofrecerá un ciclo de videoconferencias con las que conectar las investigadoras del centro con diferentes centros educativos españoles. ‘Habla con ellas’ se plantea como una actividad con la que acercar los secretos del universo a un público más joven a través de la voz de mujeres científicas. El proyecto empezará el 11F y continuará durante todo el curso.

Café con científicas

11 de febrero, Sevilla. Más de 100 alumnos de la ESO y 17 científicas e investigadoras compartirán un desayuno en Sevilla. La actividad, financiada por la Fundación Descubre y la Unidad de Cultura Científica y de la Innovación de la Universidad de Sevilla, busca acercar a los jóvenes a diferentes disciplinas como prehistoria, farmacología, enfermería, ingeniería, química, genética, entre otras, a través del relato de mujeres que actualmente trabajan en estos ámbitos. El día 15 de febrero, la Universidad de Sevilla también planea fotografiar a todas las investigadoras del centro para una fotografía conjunta con la que visibilizar el peso de estas.

El superordenador abre sus puertas

11 de febrero, Barcelona. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) se suma a las actividades del 11F abriendo las puertas de sus instalaciones para que los jóvenes conozcan las investigaciones que se realizan en el centro. Medicina personalizada, análisis de genoma, procesamiento del lenguaje natural aplicado a la medicina y diseño de proteínas con finalidades terapéuticas serán algunos de los temas sobre los que los asistentes a la iniciativa podrán discutir con las investigadoras actuales.

Diálogos para una educación no sexista

11 de febrero, València. La Universitat Politècnica de València organiza talleres, charlas y mesas redondas para hablar de mujeres y ciencia. En las actividades se abordarán temas como el sesgo de género en las interacciones sociales y la academia, las barreras de acceso a la educación, los estereotipos de género y la falta de referentes femeninos en la cultura científica.

Científicas a escena

11 febrero, Zaragoza. El equipo de ‘Kikiri Ciencia‘ organiza ‘Científicas en escena’, un espectáculo con el que visibilizar el trabajo de las científicas que han cambiado el curso de la historia. Los participantes a esta actividad deberán resolver desafíos y experimentos con los que acercarse a la ciencia de manera más divertida.

Desigualdad de género en el área STEM

13 de febrero, Madrid. La Universidad Autónoma de Madrid organiza una mesa redonda sobre desigualdad de género en las disciplinas STEM (acrónimo de ciencia, tecnología, ingeniería y matemáticas en inglés). Araceli Calvo, Beatriz Bravo, María Franco, María Matarranz Y Rocío Garrido, profesoras y estudiantes del centro, plantearán retos y propuestas para mejorar esta brecha a través de la formación docente.

Cuenta cuentos

13 y 15 de febrero. La Biblioteca Infantil de Santa Fe, en colaboración con el Ampa del colegio Reyes Católicos, organiza una lectura del cuento ‘Ada magnífica, científica’ para acercar a los más pequeños al mundo de las mujeres y la ciencia. La jornada también contará con talleres sensoriales para que los niños y niñas puedan jugar con algunos experimentos.

Distintivo STEAM Aquí

Próximamente. La lucha para incluir más mujeres en el mundo de la ciencia no acabará tras la semana del 11F. La Universitat Politécnica de Catalunya, más allá de las iniciativas planeadas para el día, también prevé crear un distintivo de ‘Escoles STEAM Aquí’ con el que reconocer la labor de aquellos centros educativos comprometidos con la igualdad de género y el fomento de la ciencia. La iniciativa se sumará al programa de la UPC para promover el talento de las mujeres y corregir los sesgos de género.

http://www.un.org/es/events/women-and-girls-in-science-day/

Les dones treuen menys rendiment econòmic a la seva educació que els homes: elles estudien més però cobren menys

Durant segles, desenes de ments brillants de dones van ser silenciades per la seva condició de gènere. No obstant això, molts dels grans troballes de la ciència van ser i són obra d’elles.

Malgrat que la discriminació de la dona va fer estralls en tots els àmbits, socials, polítics, personals … Un dels camps més discriminatoris ha estat la ciència. Lamentablement, darrere d’aquesta s’ha marginat, burlat, ignorat, ocultat, i fins i tot, torturat a centenars de dones.

Les ments masculines, tradicionalment, es van emportar els mèrits de grans investigacions i van signar els grans èxits de l’evolució científica i tecnològica (així com les de qualsevol àmbit). Resulta sorprenent descobrir la quantitat de dones que han hagut de suportar, des de l’ombra, el reconeixement del seu treball robat o expropiat per un home.

Per fortuna, cada vegada s’està fent més força per visibilitzar el paper que exerceix el sexe femení en la ciència. No obstant això, encara avui les dones científiques tenen dificultats per veure el seu treball reconegut de manera equitativa pel que fa als seus col·legues homes. Un d’aquests exemples és el sostre de vidre: la ciència es realitza, majoritàriament, per dones, si bé els llocs de responsabilitat estan ocupats, majoritàriament, encara per homes.

https://www.eldiario.es/economia/mujeres-rendimiento-economico-educacion-estudian_0_839916293.html

Las mujeres sacan menos rendimiento económico a su educación que el que consiguen los hombres, aunque ambos tengan la misma categoría profesional. Es una de las conclusiones del último informe sobre salarios de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), que se centra en la brecha salarial de género. El estudio alerta de que la mayor parte de esa brecha no tiene explicación objetiva alguna. Es decir, la educación, la experiencia, la ocupación, los horarios de trabajo o el sector de producción explican “relativamente poco la magnitud” de la brecha salarial. Por contra, la infravaloración del trabajo de las mujeres, la maternidad y los cuidados, y la tendencia a que las remuneraciones sean más altas en empresas y sectores masculinizados son factores que engordan esa brecha.

El informe estudia la brecha salarial a nivel mundial y también especifica y explica diferentes formas de medirla que pueden arrojar resultados distintos. Así, la estimación de la brecha salarial mundial oscilaría entre el 16% y el 22%, dependiendo de la medida utilizada. Las tendencias también varían en función de si los países tienen ingresos altos o bajos. Por ejemplo, en los países ricos la brecha se agranda conforme se avanza en los niveles salariales superiores. Sin embargo, en los países con ingresos bajos o medios, la brecha es mayor en los niveles inferiores de distribución salarial, que son los tramos donde las mujeres están sobrerrepresentadas.

La OIT trata de discernir qué parte de la brecha salarial puede deberse a factores “explicados” y qué parte no tiene explicación objetiva. Esa parte explicada -formada, por ejemplo, por las características de la persona (edad, educación, experiencia), la categoría profesional, los horarios o el sector- no sirve sin embargo apenas para explicar “la magnitud” de la brecha salarial.

“Aunque se observan grandes diferencias de un país a otro, el informe constata que, por lo general, la educación y otros atributos del mercado de trabajo explican relativamente poco la magnitud de la brecha salarial en los distintos lugares de la distribución salarial. La parte ‘no explicada’ de la brecha salarial de género suele predominar en casi todos los países, independientemente del grupo de ingresos al que pertenezcan”, dice el informe.

En los países ricos la educación supone menos de un punto porcentual de la brecha salarial de género, algo relativamente normal si se tiene en cuenta que en esos países el nivel educativo de las mujeres es superior al de los hombres. Incluso en los países de ingresos bajos y medios, en los que las mujeres sí registran de media niveles educativos inferiores, este factor tampoco sirve para explicar la brecha salarial que allí sucede: las mujeres con menos formación apenas acceden al mercado laboral y si lo hacen suele ser por cuenta propia y no como asalariadas.

Por tanto, es la “parte no explicada” de la brecha salarial la que cobra importancia en que ésta suceda. Parte de la respuesta, asegura la OIT, tiene que ver con el concepto de “igual salario a trabajo de igual valor”, que solo un 40% de países han introducido en sus legislaciones (España no es uno de ellos). “En muchos países, las mujeres tienen una educación superior a los hombres que ostentan las mismas categorías ocupacionales, aunque cobran salarios inferiores. Esta realidad ilustra el hecho de que las mujeres suelen obtener un rendimiento económico salarial menor de su educación que los hombres, aunque tengan la misma categoría”, subraya. Es decir, las mujeres tienden a formarse más pero, luego, el mercado laboral les reporta menos ingresos.

¿Qué otros factores explican entonces la brecha salarial? Por un lado, la infravaloración del trabajo de las mujeres en ocupaciones y empresas altamente feminizadas. En muchos países y ante ocupaciones similares, las que cuentan con más hombres tienen salarios más altos y, por contra, las feminizadas pagan peor. Incluso en empresas con más presencia de mujeres, los salarios tienden a ser menores que en empresas con las mismas características en cuanto a sector, tamaño, convenio pero con mayoría masculina.

En otro factor relevante es la maternidad y los cuidados: la interrupción de las carreras, las reducciones de jornada, la búsqueda de empleos con conciliación más fácil pero peor remunerados o las decisiones empresariales de contratación y ascenso condicionadas por los estereotipos y los roles de género.

¿Qué hacer?

En primer lugar, el organismo recomienda a los países implementar mediciones lo más precisas de sus brechas salariales, que atiendan no solo a cuentas sumatorias, sino también a los distintos factores y que sirvan para comprender de dónde procede esa brecha y dónde se produce con más intensidad. En función de la naturaleza de la brecha salarial de cada país, las medidas deberían tomar un rumbo u otro.

Muchos países, recuerda, están introduciendo en sus legislaciones la prohibición expresa de discriminar salarialmente a las mujeres y medidas para promover la igualdad de sueldo. La OIT subraya la importancia de adoptar el principio de “igual remuneración por trabajo de igual valor” en lugar de “igual remuneración por igual trabajo” para romper con la tendencia de premiar salarialmente ocupaciones masculinizadas por encima de otras feminizadas aunque las características y valor del puesto de trabajo sea el mismo. También menciona las medidas que exigen a las empresas tanto la transparencia salarial como la revisión periódica de sus prácticas de remuneración.

El informe va más allá porque ve ineludible buscar fórmulas para acabar con la infravaloración del trabajo feminizado. Recomienda una subida salarial en esos sectores para mitigar la brecha salarial pero también para terminar con la segregación ocupacional, de forma que más hombres se sientan atraídos por sectores como la educación o los cuidados.

En cuanto a la brecha relacionada con la maternidad y los cuidados, la OIT recomienda políticas que incidan en repartos más equitativos de las tareas domésticas y de cuidado, servicios adecuados de atención infantil y dependencia, horarios flexibles y programas que atiendan la reincoporación de las mujeres después de ser madres y que eviten las penalizaciones salariales.

“En la práctica, los avances en la reducción de las brechas salariales de género están siendo demasiado lentos. Es preciso adoptar medidas más dinámicas y decisivas […]. Estas brechas no solo están arraigadas en estereotipos muy afianzados, sino que también representan un indicador sintético que capta las muchas desventajas a que se enfrentan las niñas y las mujeres tanto dentro como fuera del mercado de trabajo. Así pues las medidas para reducir o para eliminar las brechas salariales de género deberían integrarse en una política general más amplia para la igualdad de género”, concluye.

https://www.muyinteresante.es/ciencia/fotos/cientificas-espanolas-que-deberias-conocer/

Què necessita el professorat perquè millori el sistema educatiu?

Si som capaços d’imaginar la possibilitat de viatjar a Mart, d’aconseguir vacunes contra diferents tipus de càncer, que podrem crear robots i ser optimistes en aconseguir-ho, sabent que és qüestió de destinar recursos per avançar en aquestes línies d’investigació i ser constants fins aconseguir-ho, per què acceptem amb tanta resignació la impossibilitat de tenir la millor educació per a totes i cadascuna de les persones que habiten el planeta?

https://blogs.publico.es/otrasmiradas/16788/que-necesita-el-profesorado-para-que-mejore-el-sistema-educativo/

La primera vez que entré en una clase en una escuela de Suecia me quedé atónito. Había ido a conocer el sistema educativo nórdico del que tanto había oído hablar. Yo tenía 35 años y era la primera vez que visitaba ese país.

El centro educativo público al que me llevaron estaba en el corazón de Malmö, una de las ciudades más pobladas de Suecia. Iba con una compañera de educación de la Universidad Complutense de Madrid que estaba haciendo un intercambio Erasmus con la Universidad de Malmö.

El colegio era muy simil Continua la lectura de Què necessita el professorat perquè millori el sistema educatiu?

Experiments a 2n ESO. Setmana de la Ciència

Aquest any la Setmana de la Ciència està dedicada a la figura del prestigiós físic nord-americà Richard Feynman, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. El primer ingredient per saber és  la curiositat, preguntar-se per la naturalesa de la matèria, del visible i l’invisible. Això no els hi falta als nostres alumnes!

A 2n ESO fem experiments de Física. Aquesta setmana gaudim de la Ciència!