Podem llegir, en un interessant article aparegut al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/cienciacritica/Divulgar-Investigacion-acercar_la_ciencia_a_la_sociedad-aranas_6_576452356.html), com és necessària la divulgació de la ciència per tal d’apropar aquesta a la societat. I cal fer-ho si volem que cada vegada més gent estigui interessada i sàpiga, sense necessitat de ser una especialista en el tema, sobre determinades qüestions (clonació, finitud de recursos, límits del creixement, transmissió de malalties, descobriments de partícules físiques…etc).
Però com molt bé s’explica en l’article la divulgació no es una tasca fàcil. No es tracta de banalitzar un tema, ni de transmetre conceptes erronis, ni de escriure per escriure. Cal ser rigorós i a la vegada didàctic, cal escriure amb un llenguatge entenedor sobre qüestions que sovint son complexes. Es tracta de fer fàcil allò que és difícil. Es tracta de fer que “la teva avia ho entengui” (http://www.eduglobal.cl/2014/04/18/no-entiendes-realmente-algo-hasta-que-eres-capaz-de-explicarselo-a-tu-abuela/).
I en aquesta feina de divulgació aconsellen, com no podia ser d’altre manera, que el científic no estigui sol. Que busqui la complicitat de persones, com periodistes i divulgadors, que puguin ajudar-lo en aquesta cerca del millor llenguatge i de les millors formes per transmetre el missatge. Aquesta transmissió és important per tal que la societat entengui millor el món que l’envolta, que es vegi que la ciència ajuda a millorar les condicions de vida de la societat, que es vegi que el procés científic no es quelcom infal·lible i tancat, que es vegi als científics com a integrants de la societat i que la ciència pugui servir per a prendre decisions en la vida quotidiana de la gent.
Voldria recordar aquí les figures de quatre grans divulgadors (evidentment podria citar-ne molts més) que van promoure la ciència en la meva generació i en posteriors: Fèlix Rodriguez de la Fuente, Carl Sagan, Isaac Asimov i Stephen Jay Gould. Rodriguez de la Fuente i Sagan van captivar el meu interès quan era un infant. Però no tant sols el meu, sinó el de la meva família. Perquè en aquells temps tota la família seiem davant de la caixa tonta per tal de veure, aprendre i fruir dels seus documentals (“el Hombre y la Tierra” y “Cosmos”). A ells els hi dec una bona part de la meva passió pels temes científics. Isaac Asimov va omplir d’imaginació amb el seus exquisits relats de ciència-ficció (la nissaga de la Fundació, robots i imperi, el sol nu….), de bona i autèntica ciència i ficció, moltes estones de la meva adolescència. A Jay Gould, el meu estimat Jay Gould, li dec haver estat hores i hores llegint els seus meravellosos escrits (molt ben traduïts per científics com Joandomènec Ros; veure “la vida meravellosa”, “La falsa mesura de l’home”….), emocionant-me amb relacions inversemblants entre ciència i societat, entre descobriments i implicacions col·laterals. Quatre exemples diferents de divulgació, dos basats més en la imatge que en el text i dos més en els llibres i en el text, però que serveixen per constatar la importància que té aquesta.
L’article d’avui és el tercer d’una llarga entrega que és pot seguir a http://www.eldiario.es/cienciacritica/Comunicacion_cientifica-divulgacion-cientifico_6_571902806.html i http://www.eldiario.es/cienciacritica/divulgacion_cientifica-comunicacion_cientifica-ecologia_del_movimiento-enamorarse_de_la_ciencia_6_574002624.html.
Continua la lectura de Divulgar la ciència per apropar-la a la societat
