Arxiu de la categoria: CANVI CLIMÀTIC

Apunts sobre el cotxe elèctric

Al llarg d’una sèrie d’articles, Beamspot (pseudònim d’un seguidor del blog d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/)), ha anat desgranant tot el que hi ha al voltant del cotxe elèctric. He esperat pacientment a que poses un article com el d’avui (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/apuntes-de-coches-electricos-petroleo.html) on fes una anàlisi de quin és el futur dels cotxes elèctrics. Bé de fet no fa l’anàlisi sinó que prepara el terreny pel següent article on si que ho farà. En aquest cas un interessant resum de tot el que envolta la implantació i futur del cotxe elèctric. Continua la lectura de Apunts sobre el cotxe elèctric

El canvi climàtic multiplica els incendis devastadors….

El canvi climàtic, amb les seves temperatures extremes i sequeres importants incrementa la possibilitat de que un territori pateixi focs de gran magnitud com el d’aquests dies a Portugal. Aquesta és una de les conclusions de la ONU pel que fa al sud d’Europa i la Península Ibèrica.

El més important són els llargs períodes de sequera en una zona i les altes temperatures que fan que la vegetació és converteixi en material fàcilment inflamable. Si a més li sumem una gestió mediambiental de la massa forestal dolenta i una insuficient inversió en medis de control, tenim la tempesta perfecta (veure http://www.eldiario.es/sociedad/incendios-violentos-Portugal-cambio-climatico_0_656185098.html).

Com és evident caldrà invertir molts diners en prevenció d’incendis ja que el canvi climàtic ja està aquí i ha vingut per a quedar-se. Diners que cada vegada són més escadussers…. Continua la lectura de El canvi climàtic multiplica els incendis devastadors….

Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

Aquests dies sentim a parlar de la gran tragèdia de Portugal (veure http://www.publico.es/internacional/portugal-lucha-controlar-incendio-mas.html), on un incendi espectacular ha acabat – de moment – amb la vida de més de 60 persones.

Però com sempre darrera d’un fet com aquest hi ha tota una sèrie d’accions i omissions que l’han portat a terme. Entre les accions podem citar la gran extensió d’eucaliptes que hi ha a Portugal. Eucaliptes que no són arbres d’aquestes terres sinó de zone scom Australia. Eucaliptes que s’han plantat en aquestes zones per dessecar maresmes i zones d’aigües superficials amb presència de malària. Però la majoria varen estar plantats per tal d’obtenir fusta a baix cost. Però l’eucalipte és un arbre que crea les condicions ideals pel foc. Adora el foc ja que mentre altres espècies desapareixen ell resisteix i torna a rebrotar i expandir-se en poc temps.

Entre les omissions podem citar el baix pressupost destinat a la prevenció d’incendis mitjançant les tasques de neteja forestal i el fet que la majoria de bombers son voluntaris i no professionals.

Si a aquests dos fets sumem el canvi climàtic que està portant temperatures cada vegada més elevades i que duren més en el temps, tenim el desastre servit. Recordem que el temps de lluita contra incendis s’ha hagut d’allargar – respecte a 1970 – sobre els 72 dies en la península ibèrica, ja que les condicions òptimes per als incendis cada vegada s’allarguen més en el temps. I això té un alt cost econòmic. Cost que la majoria de vegades països endeutats com Portugal i Espanya no poden suportar. El resultat: Retallades en prevenció que després es paguen amb vides com podem veure aquests dies.

Podem llegir més sobre la tragèdia de Portugal en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/internacional/culpables-devastador-fuego-Portugal_0_656184642.html). Continua la lectura de Escalfament global i eucalipte: crònica d’una tragèdia anunciada

L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

Aquests dies estem tenint unes temperatures més elevades de l’habitual per aquestes dates (que tot apunta a que estan relacionades amb el canvi climàtic). Aquest fet ha provocat un increment en el consum elèctric, degut a la major utilització de l’aire condicionat, i de retruc un increment en els preus de l’electricitat. Aquest consum més gran a la vegada provoca un increment en el CO2 emès per produir la electricitat necessària per aquesta demanda, i tornem a començar el cercle.

Però, a banda d’aquest increment en el consum elèctric, l’efecte de la radiació solar sobre els gasos emesos pels cotxes, camions i motos provoca altres efectes com podem veure en al figura 1.

Fig. 1. Acció de la radiació solar sobre els gasos nitrogenats (NOx) i els components orgànics volàtils (COV) que forman part de l’smog urbà.

Aquesta radiació solar al incidir sobre els NOx i els COV dona lloc a la formació de compostos secundaris com l’ozó (O3), els PAN i altres oxidants. Tots ells tenen greus efectes sobre la salut de les persones. Sobretot en el tracte respiratori. Per tant, un increment en la radiació solar (i per tant també de les temperatures) comporta una  generació per damunt de l’habitual d’aquests gasos.

De tots ells, l’article que avui penjo fa referència (veure http://www.publico.es/sociedad/ola-calor-ola-calor-dispara-contaminacion-ozono-espana.html) als efectes de l’ozó sobre la salut de les persones. Sobretot de la gent que viu en zones on existeix molta contaminació pel trànsit de vehicles.

De fet tal i com podem llegir en l’article el 80% de la gent de la península ibèrica va respirar aire contaminat per ozó. Aquest fet, segons les dades que es tenen, comporta unes 1800 morts a l’any per malalties respiratòries.

Malalties que s’haguessin pogut evitar si l’aire dels llocs on vivim no estigués tant contaminat per les emissions de gasos procedents de la combustió dels combustibles fòssils.

Per tant, si volem que millori la qualitat del nostre aire i tinguem menys episodis d’increment d’ozó i PAN’s, haurem de fer alguna acció per tal de reduir la contaminació procedent dels vehicles de transport. Continua la lectura de L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

L’implacable avanç de la sequera

Hi ha un terme relacionat amb l’avanç de la sequera lligada al canvi climàtic, perquè per molt que alguns vulguin negar la major el canvi climàtic existeix i està al darrera de molts fenomens. El terme és desertificació. I associada a aquesta desertificació està la manca d’aigua i la manca d’aliments, i les migracions tractant d’escapar d’aquestes condicions….i les guerres per aquests recursos bàsics.

Pot fer-se alguna cosa per millorar aquesta situació? Perquè de no fer-ho, com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=227938), en els propers 30 anys més de 1000 milions de persones hauran de migrar i barallar-se per recursos com aigua i aliments. I això en condicions òptimes, sense comptar amb la davallada dels recursos energètics i la degradació mediambiental generada pel nostre actual model econòmic.

La resposta a la qüestió és que si. Hem de canviar la forma de gestionar la Terra i l’agroecologia hauria de ser prioritària. I aquí vull matissar que l’agroecologia no vol dir passar a vendre productes “ecològics” produïts a gran escala en altres indrets del món en grans superfícies. Parlem d’un model molt més local de producció i distribució. Un model on les pageses i els pagesos tinguin els mateixos drets, on es puguin guanyar bé la vida, on el comprador pagui un preu just i que sigui assequible, on es respecti el ritme de les coses, on el sòl sigui valorat com a recurs indispensable, on s’utilitzin el mínim d’insums possibles i on la integració home-natura sigui potenciada al màxim. Un model no basat en el créixer-créixer on els recursos siguin justament distribuïts. Un model on s’inclogui a la gent no on se l’exclogui.

 

El implacable avance de la sequía como jinete del Apocalipsis

 

IPS

 

 

Campesinos se aprontan para cavar un pozo a mano en la aldea de Tunukkai, golpeada por la sequía, en el norteño distrito de Mullaithivu, en Sri Lanka. Crédito: Amantha Perera/IPS.

ROMA, 7 jun 2017 (IPS) – En 2025, es decir en menos de ocho años, 1.800 millones de personas padecerán la más absoluta escasez de agua, y las dos terceras partes de la población mundial sufrirán estrés hídrico, si la comunidad internacional no reacciona y toma medidas.

En la actualidad aumenta el temor de que el avance de la sequía y de los desiertos, así como la creciente escasez de agua y la inseguridad alimentaria generen un ‘tsunami’ de refugiados y migrantes climáticos.

Ante esa situación, no es de extrañar que la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación (UNCCD) considere a la sequía como “uno de los cuatro jinetes del Apocalipsis”.

De hecho, en 2050, la demanda de agua podría aumentar 50 por ciento. Con el aumento demográfico, en especial en las tierras secas, cada vez más personas dependen del suministro de agua potable en tierras que se degradan, alerta la secretaría de la UNCCD, con sede en Bonn.

La escasez hídrica es uno de los grandes desafíos del siglo XXI, y la sequía y la escasez de agua se consideran de los desastres naturales con mayores consecuencias, pues generan pérdidas ecológicas y económicas a corto y largo plazo, además de tener impactos secundarios y terciarios, precisa.

Para mitigar las consecuencias, es necesario que una preparación para la sequía que responda a las necesidades humanas, a la vez que preserva la calidad ambiental y los ecosistemas, cuente con la participación de todos los actores, incluso de los usuarios y de los proveedores del servicio, para la búsqueda de soluciones, explica la UNCCD.

“Se atribuye a la sequía, un peligro natural complejo que avanza con lentitud y tiene significativas consecuencias ambientales y socioeconómicas generalizadas, causar más muertes y desplazamientos de personas que cualquier otro desastre natural”, subraya.

Sequía, escasez hídrica y refugiados

La secretaria ejecutiva de la UNCCD, Monique Barbut, recordó que las regiones propensas a la sequía y a la escasez hídrica suelen ser lugares de procedencia de muchos refugiados.

Ni la desertificación ni la sequía son causas de conflictos o de migraciones forzadas, pero pueden elevar el riesgo de su ocurrencia e intensificar los ya existentes, explicó.

“Factores convergentes, como tensiones políticas, instituciones frágiles, marginación económica, falta de redes de seguridad social o rivalidades entre grupos crean las condiciones que hacen que las personas no puedan hacer frente a las dificultades. La continua sequía y escasez de agua de 2006 a 2010 en Siria es uno de los últimos ejemplos conocidos”, apuntó Barbut.

¿En 2045 habrá 135 millones de personas desplazadas?

La UNCCD señala que los desafíos geopolíticos y de seguridad que afronta el mundo son complejos, pero mediante una mejor implementación de prácticas de gestión territorial se puede ayudar a las poblaciones a adaptarse al cambio climático, así como a construir resiliencia a la sequía.

Además, indicó, pueden reducir el riesgo de migraciones forzadas y conflictos por los escasos recursos naturales y asegurar la producción de una agricultura sostenible y de energía.

“La tierra es el verdadero aglutinador de nuestras sociedades. Revertir los efectos de la degradación de tierras y la desertificación mediante una gestión sostenible no solo se puede lograr, sino que es el próximo paso lógico y rentable para las agendas de desarrollo nacionales e internacionales”, observó.

La UNCCD alerta que 12 millones de hectáreas de tierras productivas se vuelven estériles cada año solo a causa de la sequía y la desertificación, lo que representa una oportunidad menos para producir 20 millones de toneladas de granos.

“No podemos seguir permitiéndonos el degradación de tierras, cuando deberíamos elevar la producción de alimentos en 70 por ciento para 2050 para alimentar a toda la población mundial”, subraya.

“La intensificación sostenible de la producción de alimentos con menos insumos, que evitan una mayor deforestación y expansión de cultivos en áreas vulnerables, debe ser una prioridad para los responsables políticos”, sugiere.

Además, la secretaría de la UNCCD señala que el aumento de las sequías y de las inundaciones repentinas, que son más fuertes, más frecuentes y extendidas, destruye la tierra, la principal reserva de agua dulce de la Tierra.

“La sequía mata a más personas que cualquier otra catástrofe relacionada con el clima, y los conflictos entre comunidades avanzan por la escasez de agua”, precisó.

“Más de 1.000 millones de personas no tienen acceso al agua, y la demanda aumentará 30 por ciento para 2030”, añadió.

Seguridad nacional y migraciones

Más de 40 por ciento de los conflictos de los últimos 60 años están relacionados con el control y la asignación de recursos, lo que expone a un número cada vez mayor de personas pobres a la escasez hídrica y al hambre, y abre la puerta a estados fallidos y conflictos regionales, alerta la UNCCD.

“Grupos no estatales se aprovechan de los grandes flujos migratorios y de las tierras abandonadas”, observa.

“Cuando bienes naturales, como la tierra, se administran mal, la violencia podría convertirse en el medio principal para el control de recursos, lo que quita el valor de los recursos naturales de las manos de gobiernos legítimos”, advierte.

El número de migrantes a escala mundial viene creciendo rápidamente desde hace 15 años, llegando a 244 millones en 2015, más que los 222 millones de 2010 y los 173 millones de 2000.

La UNCCD recuerda la relación entre ese número de migrantes y las dificultades en materia de desarrollo, en particular las consecuencias de la degradación ambiental, la inestabilidad política, la inseguridad alimentaria y la pobreza, así como la importancia de atender los factores y las causas de raíz de la migración irregular.

La pérdida de tierras productivas hace que las personas elijan opciones arriesgadas, agrega. En las áreas rurales, donde las personas dependen de tierras poco productivas, su degradación es responsable de la migración forzada, explica.

“África es particularmente susceptible, pues más de 90 por ciento de su economía depende de recursos sensibles al clima, como la agricultura de subsistencia que necesita de las lluvias”, puntualiza la secretaría.

“A menos que cambiemos nuestra forma de gestionar la tierra, en los próximos 30 años podríamos dejar a 1.000 millones de personas o más vulnerables y sin opciones salvo huir o pelear”, acotó.

Mejorar el rendimiento y la productividad de la tierra permitirá aumentar la seguridad alimentaria y los ingresos de los usuarios de tierras y de los agricultores más pobres, recomienda la UNCCD.

“A su vez, eso estabiliza los ingresos de la población rural y evita el desplazamiento innecesario de personas”, detalla.

Por otra parte, la UNCCD trabaja con socios como la Organización Internacional para las Migraciones para hacer frente a los desafíos planteados por la degradación de tierras, los movimientos masivos de personas y sus consecuencias.

También busca demostrar cómo la comunidad internacional puede aprovechar las capacidades y habilidades de los migrantes y refugiados, además de subrayar el valor de las remesas que estos envían a sus países en la construcción de resiliencia.

Traducido por Verónica Firme

Fuente: http://www.ipsnoticias.net/2017/06/el-implacable-avance-de-la-sequia-como-jinete-del-apocalipsis/

Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Ara ja fa un cert temps vaig posar un post sobre el suposat “indestructible” dipòsit de llavors Norueg construït a Spitsbergen (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/24/el-canvi-climatic-i-la-reserva-de-llavors-de-lartic/). De fet no ha resultat tant inexpugnable com pensaven i el canvi climàtic l’ha posat en perill. Ara, per tal d’arreglar la situació, el govern Norueg haurà d’invertir milions d’euros per tal de garantir la seva resistència davant el pas del temps …..i del canvi climàtic (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Noruega-invertir-millones-fortaleza-inexpugnable_0_654085536.html).

Un exemple més de com el canvi climàtic ens està cada vegada afectant més i més. Mentre els governs no fan tot el que haurien de fer. El resultat són unes despeses econòmiques cada vegada més importants, danys materials, pèrdua de vides humanes i un medi ambient cada cop més sotmès a stress i degradat. Continua la lectura de Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

La gravetat del canvi climàtic en imatges

Els humans pertanyem al ordre dels primats (dins de la classe dels mamífers (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Primates). Una de les característiques principals d’aquest ordre és la importància de la visió (que és binocular,  i en color en la majoria d’ells).

La frase una imatge val més que mil paraules és des d’aquests punt de vista certa. I d’imatges va el post d’avui. Imatges publicades en el diari “Público” (veure http://www.salyroca.es/articulo/lyfestyle/20-imagenes-nos-muestran-gravedad-cambio-climatico/20170606162346003352.html). Imatges, que si la vista no ens enganya i falla, ens mostren i donen fe d’un canvi climàtic cada vegada més greu. Canvi que alguns neguen. Canvi que suposa no donar crèdit al que un veu en aquestes imatges……… “Porque no hay más ciego que el que no quiere ver” Continua la lectura de La gravetat del canvi climàtic en imatges

La veritable transició que ve….

Avui si penjo l’article que havia d’haver anat ahir. Es tracta d’una magnífica reflexió de Emilio Santiago Muiño (veure http://www.eldiario.es/autores/emilio_santiago_muino/) al voltant del concepte de desenvolupament sostenible i dels reptes de la transició al futur imminent que ens espera (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/verdadera-transicion-viene-lejos_6_651344861.html).

Sense cap més comentari vull destacar els següents paràgrafs del article:

  • La distancia entre la gravedad del problema ecológico y su percepción ciudadana es uno de los abismos más desgarradores del siglo XXI
  • El desarrollo sostenible ha fracasado. En 2017 el naufragio del proyecto se ha hecho patente en el hecho de que ni un solo indicador socioecológico importante ha conocido mejora alguna tras 25 años de acción institucional impulsada bajo este marco. Al contrario: en términos globales, todos han empeorado
  • Más pronto que tarde el incremento de su propio consumo interno negará a Argelia su condición de nación exportadora. Entonces, países como España y Francia deberán elegir: o transición energética nacional (con reducción de consumos) o invasión militar
  • Ante lo que se enfrenta España, Europa y la humanidad en su conjunto es a la quiebra de un modo de generar riqueza y cohesión social que ya no va a ser viable.
  • Simplificando mucho, tres campos de tareas van a marcar nuestro futuro: necesitamos otra relación con la naturaleza, un nuevo sistema de intercambio de energía y materiales que sea sostenible y basado en recursos renovables; pero esto tendrá un recorrido corto si no viene acompañado de un modelo socioeconómico diferente para dejar de vivir en sociedades tan desiguales y que necesiten crecer para funcionar.

Aquest darrer paràgraf, el del canvi socioeconòmic és el que ahir em va fer esclatar i posar el post sobre el que ensenyem (o ens deixen ensenyar)…veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/05/el-que-ensenyem-o-ens-fan-ensenyar/.

Necessitem educar als nostres alumnes en un nou model que no segueixi amb els defectes de l’actual. Sense això res serà possible. Cal un canvi d’actituds, valors, normes, hàbits i creences. Un profund canvi que permeti anar cap a un ….. “Modelo productivo sostenible, modelo socioeconómico desenganchado del crecimiento y vivir bien con menos: este es el triple desafío de la verdadera segunda transición española.” Continua la lectura de La veritable transició que ve….

El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Certament avui anava a posar un post diferent d’aquest, però hi ha dies que la paciència s’esgota i un cert regust agre li ve a un a la boca i el cos se’t posa malament.

Anava llegint els diaris, quan de sobte m’he trobat un article al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/otrasmiradas/9091/la-logica-perversa-de-la-educacion-financiera/), on parlava de l’educació financera que donem (o ens fan donar) als nostres alumnes. En realitat no donem ( o no ens deixen) una educació financera que permeti qüestionar l’actual model que ens porta a tots els desastres ambientals que habitualment comentem. La educació que es dona (o ens fan donar) és en realitat una educació amb vistes a reforçar i aprofundir en l’actual model neoliberal que tants bons resultats ens està donant (crisi de recursos, crisi ambiental i crisi econòmica (de la qual es vol sortir amb treballs cada cop més precaris i amb cada vegada menys drets laborals…)).

I el problema és que aquesta educació no ha estat triada pels docents o planificada per docents. Qui hi ha darrera d’aquesta determinada opció de educació financera és el BBVA i altres bancs. I com és possible això? Doncs a partir de crear una necessitat. Aquesta necessitat, creada i publicitada a través dels seus mitjans informatius (que són molts i variats), ha estat el darrer informe PISA sobre competència financera (pagat pel BBVA). Com que els estudiants espanyols suspenen això vol dir que necessiten més educació financera. I no qualsevol, sinó aquella que adoctrini en els principis de la economia neoliberal: la responsabilitat passa de l’estat a l’individu i no hi ha causes de tipus estructural per a l’endeutament sinó que cal fer un judici moral ….ja que la pobresa i la precarietat són un problema de mal comportament.

Curiosament la educació financera va sorgir a l’any 2012 de la ma de la OCDE, el G-20 i el Banc Mundial, després del 15M. Calia aprofitar la crisi econòmica per tractar d’adoctrinar i convèncer al poble de la necessitat d’una “determinada” educació financera. Perquè és el poble el responsable de la crisi, per haver viscut per damunt de les seves possibilitats……

Però no tant sols tenim la intervenció d’ens no lligats a la docència en la confecció d’aquesta matèria. De fet, les mateixes competències l’aprenentatge al llarg de la vida, l’apertura de les escoles a les empreses, son conceptes impulsats per la OCDE, l’ERT (https://www.ert.eu/), el Banc Mundial, l’OMC i polítics com Jacques Delors, entre d’altres. Per fer-se una idea de la manipulació ideològica de l’ensenyament recomano el llibre de Carrera i Luque (2016): Nos quieren más tontos ( Carrera, P i Luque, E (2016): Nos quieren más tontos. La escuela según la economía neoliberal. Vilassar de Dalt: Edit El Viejo Topo, 158 pp).

En resum: De que em serveix explicar als meus alumnes la problemàtica mediambiental si paral·lelament els hi ensenyen a fer tot allò que la causa? No fora millor parar a pensar quines són les causes dels principals problemes que ens afecten i educar anant a l’arrel dels problemes? Són necessaris els coneixements financers: SI, però des d’un punt de vista general que abasti totes les opcions i no només una determinada. Continua la lectura de El que ensenyem (o ens fan ensenyar)

Trump treu als USA del pacte de Paris

Dit i fet. Tal i com va prometre en la seva elecció el Sr. Trump, al final ha decidit que els estats units surtin fora dels acords de la cimera de Paris sobre el canvi climàtic. La raó principal: La economia dels USA. Respectar els acords significaria pèrdues per la economia dels USA. Sobretot en el sector del carbó del qual depenen més de 6 milions de persones directament i moltes més indirectament.

De res serveixen les dades, que ell mateix ha decidit eliminar encotillant a les agències mediambientals dels USA i als científics que treballen en aquest tema. Al final ha prevalgut la seva tàctica de la post-veritat, negant les evidències manifestes sobre el canvi climàtic. Mentida sobre mentida, ficció rera ficció, ha construït el seu propi món on la economia i els interessos de les seves elits van per damunt de qualsevol altre consideració (la marca Espanya també ha fet i fa el mateix respecte aquest tema del canvi climàtic, veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/01/nou-record-de-la-marca-espana/).

Què passarà ara amb aquesta decissió? Podem llegir-ho en un interessant article publicat al diari Público ( veure http://www.publico.es/internacional/eeuu-abandona-pacto-mundial-cambio.html).

Recordar, però, que si la temperatura global puja 4 ºC  (veure fig.1) el món podria canviar i molt (veure http://blogs.publico.es/strambotic/2017/06/mapamundi-2100/), modificant les condicions de la vida al planeta i sobretot la de la nostra espècie.

Fig.1. Projecció de com seria un món 4ºC més calent…. Continua la lectura de Trump treu als USA del pacte de Paris