Arxiu de la categoria: CANVI CLIMÀTIC

La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial

La temperatura del permagel, el sòl que es manté congelat com a mínim dos anys sota la superfície, ha augmentat a tot el planeta. A la regió mediterrània només es manté a les àrees de muntanya més elevades. I a Catalunya només en queda al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).

Són dades de dos estudis recents. El primer, publicat a la revista “Nature Communications”, mostra, per primer cop, una revisió de l’estat del permagel en el conjunt de la Terra. Ha estat liderat per Boris Biskaborn, de l’Institut Alfred Wegener-Centre Helmholtz de Recerca Polar i Marina de Potsdam (Alemanya). Hi han participat una quarantena d’investigadors, entre els quals hi ha Marc Oliva, coordinador del grup de recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), de la Universitat de Barcelona.

L’estudi es basa en dades de més de cent vint perforacions distribuïdes per l’Àrtic i l’Antàrtida i en altes muntanyes i planes elevades d’arreu del món.  Els resultats indiquen que, del 2007 al 2016, les temperatures del sòl en sectors de permagel continu han augmentat 0,39 °C –amb un marge d’error de 15 centèsimes de grau–. El permagel discontinu s’ha escalfat una mica menys: entre 0,10 i 0,30 °C. En unes quantitats semblants han augmentat les temperatures del sòl permanentment congelat de les altes muntanyes i en les poques perforacions existents a l’Antàrtida. La mitjana de tot el permagel terrestre és un augment de 0,29 °C.

Permagel en degradació a la península Potter, a l’Antàrtida (Marc Oliva)​

Es tracta d’un problema que porta diverses conseqüències. D’una banda, allibera diòxid de carboni i metà, gasos que contribueixen al canvi climàtic. Així, el potencien, cosa que pot augmentar les temperatures i la fusió de més permagel. També perjudica molts ecosistemes.

Finalment, pot provocar l’enfonsament de les edificacions que s’hagin aixecat sobre el permagel. Una quarta part de la superfície terrestre de l’hemisferi nord està en permagel. Destaca Rússia, amb més del 60% de territori situat en ambient de permagel.

Desapareix a la conca mediterrània

El segon estudi se centra a la conca mediterrània. Ha estat liderat per Marc Oliva i hi han participat una vintena d’investigadors. S’ha publicat a la revista “Earth-Science Reviews”.

En aquest treball s’han reconstruït, per primera vegada, les condicions de permagel a les zones de muntanya del sud d’Europa durant els darrers 20.000 anys. Els resultats mostren que, des de la darrera glaciació, que va acabar fa uns 12.000 anys, hi ha hagut una disminució gradual de les àrees ocupades pel permagel a les muntanyes de la Mediterrània. Només hi ha hagut una recuperació durant les fases més fredes, com l’anomenada petita edat de gel, entre els anys 1300 i 1800.

Per això, el permagel només es manté actualment a les àrees de muntanya més elevades: algunes zones dels Pirineus, els Alps del sud, els Apenins i les muntanyes d’Anatòlia. També es troba en algunes zones aïllades dels Picos de Europa, Sierra Nevada, les muntanyes de l’Atles i els Balcans. A Catalunya només queda permagel al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).

A totes les zones mostra evidències d’estar en degradació, amb la seva possible desaparició en les properes dècades.

En els pròxims anys, els membres del grup de recerca ANTALP reforçaran l’estudi dels processos freds al Pirineu català, on encara queden reductes de sòl permanentment congelat, malgrat que la seva distribució i extensió encara és poc coneguda. Continua la lectura de La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial

L’escalfament que ens envaeix

Reproduïm un fragment del magnífic article:

“dotze anys terrorífics” .A l’octubre de 2018, quinze mesos després que les paraules de Jirinec fessin que es em saltessin les llàgrimes a l’Amazònia, els principals científics del clima van elaborar un informe per al Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (PICC) de l’ONU que ens adverteix que només ens queden una dotzena d’anys per limitar els impactes catastròfics del canvi climàtic. La clau d’això és el següent: ja hem escalfat el planeta un grau centígrad. Si no aconseguim limitar aquest procés d’escalfament a 1,5 graus, fins i tot mig grau més d’aquest límit empitjorarà significativament la calor extrema, les inundacions, les sequeres generalitzades i els augments del nivell del mar, entre d’altres fenòmens ombrívols. L’informe s’ha convertit en el punt central de les conversacions entre dels progressistes polítics nord-americans, els quals, com en el cas de la periodista i activista Naomi Klein, parlen ja dels “dotze anys terrorífics” que ens queden per reduir les emissions de combustibles fòssils .

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251476&titular=el-calentamiento-que-nos-invade- Continua la lectura de L’escalfament que ens envaeix

La pujada del nivell del mar es triplica en zones del Pacífic

Si continuem sense reduir les nostres emissions, podríem patir un augment de fins a un metre, potser més a finals de segle. Uns 100 milions de persones viuen a menys d’un metre d’un nivell de marea alta, així que en un segle, podríem tenir a 100 milions de persones havent d’adaptar d’alguna manera per protegir les seves cases, retirant-se de la costa o protegint-la.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20190110/454056464185/subida-nivel-mar-pacifico-calentamiento-premio-fronteras-del-conocimiento-bbva.html

La subida del nivel del mar se ha acelerado desde los años noventa del siglo pasado y ya experimenta un ritmo de aumento de tres milímetros al año. El resultado es que la elevación media en el planeta ronda los 8 cm los últimos 25 años. Sin embargo, no se da un reparto uniforme.

“Desde principios de los noventa, en el Pacífico, en las zonas tropicales del oeste, se dan aumentos de 25 centímetros, y algunas islas bastante pobladas de esta región ya están siendo afectadas por este fenómeno”. Así lo indicó ayer Anny Cazenave, doctora en Geofísica por la Universidad de Toulouse, una de las tres personas que han obtenido el premio Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento en la categoría de Cambio Climático. Continua la lectura de La pujada del nivell del mar es triplica en zones del Pacífic

Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

La producció mundial d’aliments amenaça l’estabilitat climàtica i la resistència de l’ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transgressió dels límits planetaris .Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessària.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/medio_ambiente-salud-alimentacion-carne-azucar_0_857765230.html

De forma reciente, un artículo replicado por múltiples medios en España aseguraba en su titular: ‘Dejar de comer carne no va a salvar el planeta’. Pues bien, un nuevo informe de la prestigiosa revista médica The Lancet que ha contado con la participación de 37 científicos de diversas disciplinas acaba de concluir que por la salud humana y la del planeta se necesita un cambio radical de nuestra dieta que reduzca más de un 50% el consumo de la carne roja y el azúcar. Continua la lectura de Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

Les plantes de dessalinització produeixen més residus tòxics que aigua potable

Una de cada quatre persones viu en regions on els recursos d’aigua són insuficients una part de l’any, mentre que uns 500 milions de persones pateixen una penúria tot l’any, segons l’ONU.

La penúria d’aigua està motivada per moltes causes, la primera d’elles per una població global massiva que s’acosta als 8.000 milions de persones. Molts grans rius ja no arriben al mar, les zones aqüíferes s’assequen i la contaminació també afecta a l’aigua.

Amb el canvi climàtic, la situació empitjorarà. Per cada grau centígrad que sumi el planeta, al voltant del 7% de la població mundial – uns 500 milions de persones – tindrà 20% menys aigua, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC).

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251357&titular=las-plantas-de-desalinizaci%F3n-producen-m%E1s-residuos-t%F3xicos-que-agua-potable-

Unas 16.000 plantas de desalinización en el mundo producen más residuos tóxicos que agua potable, según el primer estudio global sobre la materia, publicado el lunes.

Por cada litro de agua obtenido del mar o de aguas salobres, un litro y medio de lodo salado, llamado salmuera, acaba en el océano o la tierra, según la investigación publicada en la revista científica Science of the Total Environment.

La salmuera extremadamente salada es todavía más tóxica al estar compuesta por químicos utilizados en el proceso de desalinización, como por ejemplo, el cobre y el cloro.

La cantidad total de salmuera producida — más de 50.000 millones de metros cúbicos al año en el mundo — podría cubrir el estado de Florida con una capa de 30 cm, calcularon los autores del estudio.

“El mundo produce menos agua desalinizada que salmuera”, dijo a la AFP Manzoor Qadir, coautor del informe y científico del Instituto del Agua, Medioambiente y Salud de la Universidad de la ONU en Ontario (Canadá).

“Casi toda la salmuera regresa al medioambiente, sobre todo al océano”.

Toda esta sal adicional aumenta la temperatura de las aguas costeras y disminuye el nivel de oxígeno, lo que puede crear “zonas muertas”.

“En estas condiciones, para los organismos acuáticos es difícil respirar. Necesitan O2 para sobrevivir”, dijo Qadir.

Una solución vital

 

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c60e8b560fb91b8c32814266d78ec6c9c151c9e4.jpg

 

AFP / Paz PIZARRO La desalinización en el mundo  

Más de la mitad de la salmuera mundial procede solo de cuatro países: Arabia Saudita (22%), los Emiratos Árabes Unidos (20,2%), Kuwáit (6%) y Qatar (5,8%).

África del Norte, Oriente Medio y muchas pequeñas islas en lugares como el Pacífico dependen en gran medida del agua desalinizada.

Esta está destinada en casi dos terceras partes a su consumo y el resto como refrigerante en la producción de energía y también a la agricultura.

Una de cada cuatro personas vive en regiones donde los recursos de agua son insuficientes una parte del año, mientras que unos 500 millones de personas sufren una penuria todo el año, según la ONU.

Desde 2015, el Informe de Riesgos Globales del Foro Económico Mundial incluye las “crisis del agua” entre las amenazas globales, por encima de los desastres naturales, las migraciones y los cibertaques.

La penuria de agua está motivada por muchas causas, la primera de ellas por una población global masiva que se acerca a los 8.000 millones de personas. Muchos grandes ríos ya no llegan al mar, las zonas acuíferas se secan y la contaminación también afecta al agua.

El papel del cambio climático

Con el cambio climático, la situación empeorará.

Por cada grado centígrado que sume el planeta, alrededor de 7% de la población mundial – unos 500 millones de personas – tendrá 20% menos agua, según el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC).

“La tecnología de desalinización ha beneficiado a muchas personas”, dijo Qadir. “Pero no podemos ignorar la producción de salmuera, que se convertirá en un grave problema en el futuro”.

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c2053c8815e95713b68670531bf60ed49aca7084.jpg

 

 

 

AFP / Simon MALFATTO La desalinización en el mundo

La tecnología de retirar la sal del agua se utiliza a escala industrial desde los años 1960. En 2025, el mundo contará con al menos 17.500 plantas.

Más del 90% de las plantas de desalinización se hallan en países ricos. Esto demuestra que la tecnología es onerosa, especialmente por los costos energéticos.

Pero, según Qadir, esto también significa que estos países tienen la capacidad de desarrollar maneras para deshacerse de la salmuera de una manera que no afecte tanto el medioambiente.

Algunos proyectos pilotos mostraron que modificando la salmuera hasta se puede aumentar la producción de algunas especies de peces en acuicultura.

Fuente: https://www.afp.com/es/noticias/838/las-plantas-de-desalinizacion-producen-mas-residuos-toxicos-que-agua-potable-doc-1c84ri2

 

Quan el gel es desfà: la catàstrofe de la desaparició de les glaceres

La Terra no ha vist els nivells actuals de CO2 a l’atmosfera des del Pliocè, fa uns tres milions d’anys. Augmenta la temperatura global, retrocedeixen les glaceres i desapareix la capa permanent de gel a l’Àrtic Com afrontar el que està passant? La temperatura de la capa de gel permanent a l’Àrtic s’acosta a zero graus i la seva desaparició alliberarà encara més milions de tones de C02 a l’atmosfera.

https://www.eldiario.es/theguardian/derrite-hielo-catastrofe-desaparicion-glaciares_0_856015077.html

En 1996 me mudé a vivir a Alaska, donde residí diez años. Allí pasé tiempo en los glaciares. Ya a finales de los 90, durante largos periodos de la temporada de vacaciones, la ciudad de Anchorage no tenía nieve. Las cascadas que mis amigos y yo habíamos utilizado para escalar apenas se congelaban durante algunos inviernos y podíamos ver cómo se reducían año tras año los glaciares que atravesábamos para acceder a los picos de las montañas.

Un glaciar es esencialmente energía y fuerza suspendidas. Es, en cierto sentido, vida congelada en el tiempo. Pero ahora se quedan sin tiempo. El ecosistema del planeta, empujado más allá de sus capacidades para adaptarse a los traumas humanos, está en un estado de caída libre. En un abrir y cerrar de ojos en términos geológicos, grandes partes naturales del mundo están cayendo en el olvido. Continua la lectura de Quan el gel es desfà: la catàstrofe de la desaparició de les glaceres

Els oceans s’escalfan més ràpidament del que els científics pensaven

Una nova anàlisi, publicat el dijous a la revista Science , va trobar que els oceans s’estan escalfant un 40 per cent més ràpid que fa cinc anys. Els investigadors també van concloure que les temperatures de l’oceà han trencat registres durant diversos anys consecutius.

“2018 serà l’any més càlid del rècord dels oceans de la Terra”, ha dit Zeke Hausfather, analista de sistemes energètics del grup de recerca sobre clima independent Berkeley Earth i autor de l’estudi.

A mesura que el planeta s’ha escalfat, els oceans han proporcionat un amortidor crític. Han retardat els efectes del canvi climàtic absorbint el 93 per cent de la calor atrapada pels gasos d’efecte hivernacle que els humans incorporen a l’atmosfera. Si l’oceà no absorbeix tanta calor, la superfície de la terra s’escalfarà molt més ràpidament del que ho fa ara”.

Los océanos se están calentando más rápido de lo que los científicos pensaban

Los océanos del mundo se están calentando a un ritmo acelerado y son mucho más cálidos de lo que pensaban los científicos, y las cosas podrían empeorar mucho si no se hace nada para detener el cambio climático, según un nuevo estudio. Continua la lectura de Els oceans s’escalfan més ràpidament del que els científics pensaven

El geòleg que va deixar una petroliera per defensar el medi ambient vivint en un bosc salvatge

Rick Bass va abandonar el seu treball per descobrir la natura salvatge i lluitar contra el canvi climàtic.

Què ha fallat en aquestes tres dècades de la lluita contra el canvi climàtic? Segons Bass, el missatge dels moviments ecologistes són “correctes” però han hagut d’enfrontar-se al món de la publicitat. “Aquest món tracta de narcotitzar la societat perquè cregui que els seus desitjos poden ser satisfets en un segon. Volen fer-nos creure que la condició humana està basada en voler sempre més del que tenim”. On alguns parlen de màrqueting, ell parla de “entreteniment industrialitzat”.

Autor del llibre “Hivern”, un clàssic del nature writing, diu ser “molt conscient que totes les meravelles que he experimentat poden haver desaparegut quan arribin les futures generacions”

https://www.eldiario.es/sociedad/geologo-petrolera-defender-ambiente-viviendo_0_851115412.html

Hace 31 años, en el verano de 1987, Rick Bass decidió dejar su trabajo como geólogo en una petrolera de Misisipi (EEUU) y buscar un refugio en plena naturaleza en el que descubrir la vida salvaje del bosque. “Queríamos una tierra de naturaleza extrema, con ese primer y último indicador de privacidad: un lugar en el que poder andar desnudos si nos apeteciera”, escribió en Invierno, una suerte de diario sobre su peregrinación hasta el valle del Yaak, en Montana, donde tener un hacha o una pala a mano puede suponer la diferencia entre la vida y la muerte. Un lugar en el que los inviernos rozan los treinta grados bajo cero y viven unas 248 personas. Ahora, tres décadas después, el libro se publica en España de la mano de la editorial Errata Naturae.  Continua la lectura de El geòleg que va deixar una petroliera per defensar el medi ambient vivint en un bosc salvatge

Deu maneres en què 2018 ens ha portat més a prop de l’apocalipsi climàtic

Val la pena repetir de nou que som la primera generació que entenem el canvi climàtic en la seva totalitat i l’última generació que podrà fer alguna cosa. Estem incorporant en el nostre dia a dia fets que no són normals, i no obstant això els ignorem. Cal que siguem conscients. Recordem aquests fets amb aquest article.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250957&titular=diez-maneras-en-las-que-2018-nos-ha-llevado-m%E1s-cerca-del-apocalipsis-clim%E1tico- Continua la lectura de Deu maneres en què 2018 ens ha portat més a prop de l’apocalipsi climàtic

Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.

https://www.publico.es/ciencias/mujeres-cientificas-protagonistas-investigacion-nature.html Continua la lectura de Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019