Arxiu de la categoria: BIOQUÍMICA I METABOLISMO

La deficient depuració de les aigües, principal llast per a les platges espanyoles

El 40% de les ‘banderes negres’ assenyalen punts contaminats per abocaments. Espanya no ha resolt el sanejament de les seves aigües residuals. L’informe detecta una tendència creixent en les denúncies per problemes derivats de depuració d’aigües, abocaments sense tractar i mal sanejament. La condemna de la UE a Espanya per la falta de depuració de les aigües urbanes residuals, imposada el 2018 (i que implicava una multa milionària i penalitzacions semestrals) ascendeix ja a més de 32,7 milions d’euros. Hi ha zones de litoral que no tenen depuradores. És el que li passa a la zona est de Gijón o a la platja del Carme, a Barbate (Cadis), on “se segueixen abocant contínuament aigües sense depurar”, segons va explicar Lola Yllescas en la presentació de l’informe. Això ha fet que alguns anys “aquesta platja s’hagi hagut de tancar”, mentre que les obres reiteradament anunciades per l’Administració encara no s’han iniciat.

https://www.lavanguardia.com/natural/20200701/482040781926/playas-espana-depuracion-aguas-bandera-negra.html Continua la lectura de La deficient depuració de les aigües, principal llast per a les platges espanyoles

La lluita contra l’excés de sucre apunta als refrescos

Com més sucre, més conseqüències per a la salut. I, per tant, més necessitat de prendre mesures per acotar aquests riscos. Alguns estudis suggereixen nous impostos per regular el consum d’aquest tipus de begudes. Una sola llauna d’aquests productes supera en molts casos els límits d’ingesta diaris recomanats.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190906/lucha-excesos-azucar-impuestos-bebidas-azucaradas-politicas-educacion-7622879

Tras su caparazón de metal, una lata de refresco oculta mucho más azúcar de lo que podríamos creer. En algunos casos, como en las gaseosas más vendidas, una sola unidad de esta bebida es suficiente para duplicar los límites de ingesta diarios de azúcar recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS). En otros, como en las llamadas bebidas energéticas, la cifra se cuadriplica. ¿Tiene sentido, pues, aplicar el mismo impuesto para todas las bebidas azucaradas sin tener en cuenta la cantidad que contienen? Un nuevo artículo publicado en la revista ‘Science‘ argumenta que no. Por el contrario, propone un impuesto correctivo con el que se aumente el precio en función de la cantidad de azúcar de cada bebida y no según el volumen del producto. “Los impuestos correctivos deberían ser proporcionales al daño”, zanjan los autores de esta propuesta. Continua la lectura de La lluita contra l’excés de sucre apunta als refrescos

Costos i estalvi de temps: el perquè els nens no mengen sa a l’escola

Els nutricionistes demanen més control en els menús escolars després de constatar que hi ha mancances greus i alerten d’una pandèmia d’obesitat infantil. Aquest article es refereix a València però serveix per a qualsevol regió d’Espanya.

https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/09/04/costes-ahorro-tiempo-ninos-comen/1917770.html

Costes y ahorro de tiempo: el por qué los niños no comen sano en el colegio

Uno de cada tres niños valencianos de entre 2 y 17 años no está en su peso, una realidad contra la que hay que luchar desde casa pero también desde el colegio. Los nutricionistas valencianos alertaron ayer de esta «pandemia» de sobrepeso y obesidad de los niños y adolescentes valencianos y reclamaron mayor control en los comedores escolares -donde ya comen cuatro de cada diez menores- para intentar revertir estas cifras e intentar que esos criterios de dieta saludable se apliquen también en casa. Continua la lectura de Costos i estalvi de temps: el perquè els nens no mengen sa a l’escola

Les esponges marines, claus en la lluita contra la crisi climàtica

Els resultats de l’estudi demostren que la major part del silici existent en els oceans prové d’esponges marines.

El cicle del silici és un dels més importants de tot l’ecosistema marí, ja que aquest element químic, que es troba dissolt en els oceans, és fonamental per al creixement de les diatomees, que absorbeixen grans quantitats de CO2 amb la seva fotosíntesi que ajuden a reduir l’efecte hivernacle.

Els vegetals són els productes alimentaris que més quantitat de silici posseeixen de forma natural. Les plantes i els animals que viuen a l’aigua, absorbeixen silici de manera natural per poder construir i regenerar les parets cel·lulars. A causa que els verdures com els espinacs no necessiten ser refinades ni processades com la carn i els cereals, mantenen la major quantitat de silici i aigua. L’aigua potable varia en el seu contingut de silici depenent de la seva duresa. Les aigües dures tenen més contingut de silici que les toves.

El silici és un element essencial per a la vida de tots els éssers vius. Les persones, els animals i fins i tot les plantes necessiten d’aquest element. En els éssers humans participa en la formació de teixits ossis, del teixit conjuntiu, facilita el dipòsit de calci i altres minerals en el teixit ossi. Així mateix, el Silici en l’organisme ajuda a millorar problemes a la pell, cabell i ungles, etc.
És important destacar que no totes les formes de Silici en l’organisme, són fàcil d’assimilar. El silici ha de trobar-estabilitzat amb col·lagen marí en forma d’àcid ortosilícic. Aquesta forma fa que tingui una excel·lent absorció i, per tant, la seva biodisponibilitat sigui molt elevada.

Altres fonts d’aportació de silici permeses i recollides en la legislació europea com són el diòxid de silici, àcid silícic o fonts vegetals com ara cua de cavall i bambú es presenten en formes molt inestables i de molt difícil absorbició.

La manca de silici la trobem quan tenim ungles acanalades, fragilitat del cabell o tenir petites pells, semblants a escates, a la pell

La manca de silici pot produir problemes a la pell, debilitat en els ossos, caiguda de cabell, debilitat d’ungles i fins i tot alteracions cardiovasculars i artritis.

Una altra bona font de silici són els cereals integrals, com l’ordi, la civada i l’arròs, fruites com les taronges, pomes, cireres, raïm i les panses, vegetals verds com l’api, el cogombre i la col i nous i llavors com cacauets i les ametlles. Continua la lectura de Les esponges marines, claus en la lluita contra la crisi climàtica

La ciència estreny el setge sobre el E171, l’additiu dels dolços

L’additiu E171 (diòxid de titani) pot ser cancerigen. S’acaba de descobrir que és altament perjudicial per al sistema immunitari i que a més pot afavorir l’aparició de tumors.  L’additiu colorant a base de nanopartícules pot perjudicar el sistema immunitari i afavorir el càncer de còlon. S’utilitza en xiclets, llaminadures i galetes, entre molts altres productes.   L’additiu travessa la barrera intestinal i penetra en el torrent sanguini per arribar al fetge.

Cada vegada hi ha més evidències que l’exposició contínua a les nanopartícules té un impacte en la composició de la microbiota intestinal i atès que aquesta és un guardià de la nostra salut, qualsevol canvi en la seva funció influeix en el nostre estat de salut

https://www.alimente.elconfidencial.com/nutricion/2019-06-23/cerco-al-aditivo-de-los-dulces_2038426/

Responde al código E171 y es dióxido de titanio. Más simple: se trata de un aditivo presente en decenas de productos consumidos preferentemente por niños e incluye galletas, chicles, chocolate, golosinas y en general una amplia variedad de dulces. Lo nuevo es que se acaba de descubrir que es altamente perjudicial para el sistema inmunitario y que además puede favorecer la aparición de tumores.

Hace meses que se viene Continua la lectura de La ciència estreny el setge sobre el E171, l’additiu dels dolços

Dones de ciència

Les dones constitueixen la meitat de la nostra població, no podem permetre’ns el luxe d’ignorar tota aquesta capacitat intel·lectual. En l’actualitat, es a dir, avui en dia hi ha moltes dones que han de jugar-s’ho tot per poder dedicar-se a descobrir i explorar.

Algunes ja ho van fer:

Maryam Mirzakhani (Teheran1 de maig de 1977StanfordEstats Units14 de juliol de 2017)[5] fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.[6] El 2014 va guanyar la prestigiosa Medalla Fields, la primera dona i la primera persona iraniana a fer-ho. Va treballar en geometria de l’espai i, amb un estil original, va revolucionar la matemàtica moderna, relacionant geometria i dinàmica.

El 2013 li van diagnosticar càncer de mama, el qual se li va estendre a la medul·la òssia i li va provocar la mort del 14 de juliol de 2017 amb només 40 anys

First Woman Fields medallist plus daughter (cropped).jpg

May-Britt (4 de gener de 1963) és una neurocientífica i psicòleg noruega. El 2014 fou guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, compartit amb Edvard Moser i John O’Keefe, «pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell».[1] És directora del Centre for Neural Computation a TrondheimNoruega.

La recerca de May-Britt i del seu marit, Edvard Moser, se centra en el mecanisme del cervell per representar l’espai.

May-Britt Moser 2014.jpg

Mae Carol Jemison (va néixer el 17 d’octubre de 1956) és una metgessa americana i astronauta de la NASA. Va ser la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai quan va anar a orbitar a bord del Transbordador espacial Endeavour el 12 de setembre de 1992.

Després dels estudis de medicina i d’un breu període de pràctiques, Jemison va servir al Cos de Pau des de 1985 fins al 1987, quan va ser seleccionada per la NASA per unir-se al cos d’astronautes. Va dimitir de la NASA el 1993 per fundar una empresa que investigués l’aplicació de la tecnologia a la vida diària. Ha aparegut a la televisió diversos cops, una vegada fent d’actriu en un episodi d’Star Trek: La nova generació. Posseeix nou doctorats honoris causa en ciència, enginyeria, lletres, i en humanitats. És actualment la cap de la fundació 100 Year Starship.

Dr. Mae C. Jemison, First African-American Woman in Space - GPN-2004-00020.jpg

Elizabeth Helen Blackburn (HobartTasmania26 de novembre de 1948), és una metgessa i bioquímica amb doble nacionalitat australiana i estatunidenca i membre de la FRS. Junt amb altres investigadors va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2009

Elizabeth Blackburn 2009-01.JPG

Blackburn va ser una de les descobridores de l’enzim telomerasa, que omple el telòmer. Aquests estudis li valgueren el Premi Nobel compartit amb Carol W. Greider i Jack W. Szostak.

Patricia Era Bath (nascuda el 4 de novembre de 1942 al barri de HarlemManhattanNova York) és una oftalmòlogainventora i acadèmica estatunidenca. Ha obert camí per a les dones i els afroamericans en un cert nombre d’àrees. Abans de Bath, cap dona no havia format part del personal del Jules Stein Eye Institute, ni havia dirigit un programa de formació de post-grau en oftalmologia, o havia estat elegit empleat d’honor del UCLA Medical Center (un honor conferit a ella després de la seva jubilació). Abans de Bath, cap persona negra havia treballat com a resident en oftalmologia a la Universitat de Nova York i cap dona negra mai havia format part del personal com a cirurgià al Centre Mèdic UCLA. Bath és la primera metgessa afroamericana que ha rebut una patent per a un propòsit mèdic

Patriciabath.jpg

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

Hi ha milions de tipus diferents de bacteris, així com archaea (microbis sense nucli unit a una membrana) i Eukarya (microbis o organismes amb cèl·lules que contenen un nucli i tenen parets de membrana) que viuen sota de la superfície de la Terra, diu el informe, el que possiblement excedeix la diversitat de la vida superficial. Es creu que al voltant del 70% dels bacteris i archaea del planeta viuen sota terra

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1281847/miles-millones-bacterias-zombies-bajo-nuestros-pies?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Las bacterias “zombis” -casi no-vivas- y otras formas de vida prosperan kilómetros por debajo de la superficie de la Tierra, según los científicos, después de una década de investigación que cambia las percepciones de la vida en nuestro planeta.

El descubrimiento de lo que se ha denominado una “Galápagos subterránea” fue anunciado por el Observatorio de Carbono Profundo, que dijo que muchas de las formas de vida duran millones de años.

El director ejecutivo del DCO, Robert Hazen, dijo que los hallazgos son el “logro supremo” de un colectivo de 1.000 científicos, que “nos han abierto los ojos a visiones notables: visiones emergentes de la vida que nunca supimos que existían”.

Un nematodo

Un nematodo (eucarionte) en una biopelícula de microorganismos. Este nematodo no identificado (Poikilolaimus sp.) de la mina de oro Kopanang en Sudáfrica, vive a 1,4 km por debajo de la superficie. Imagen cortesía de Gaetan Borgonie (Extreme Life Isyensya, Bélgica).

Continua la lectura de Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química