Arxiu de la categoria: BIOQUÍMICA I METABOLISMO

La ciència estreny el setge sobre el E171, l’additiu dels dolços

L’additiu E171 (diòxid de titani) pot ser cancerigen. S’acaba de descobrir que és altament perjudicial per al sistema immunitari i que a més pot afavorir l’aparició de tumors.  L’additiu colorant a base de nanopartícules pot perjudicar el sistema immunitari i afavorir el càncer de còlon. S’utilitza en xiclets, llaminadures i galetes, entre molts altres productes.   L’additiu travessa la barrera intestinal i penetra en el torrent sanguini per arribar al fetge.

Cada vegada hi ha més evidències que l’exposició contínua a les nanopartícules té un impacte en la composició de la microbiota intestinal i atès que aquesta és un guardià de la nostra salut, qualsevol canvi en la seva funció influeix en el nostre estat de salut

https://www.alimente.elconfidencial.com/nutricion/2019-06-23/cerco-al-aditivo-de-los-dulces_2038426/

Responde al código E171 y es dióxido de titanio. Más simple: se trata de un aditivo presente en decenas de productos consumidos preferentemente por niños e incluye galletas, chicles, chocolate, golosinas y en general una amplia variedad de dulces. Lo nuevo es que se acaba de descubrir que es altamente perjudicial para el sistema inmunitario y que además puede favorecer la aparición de tumores.

Hace meses que se viene Continua la lectura de La ciència estreny el setge sobre el E171, l’additiu dels dolços

Dones de ciència

Les dones constitueixen la meitat de la nostra població, no podem permetre’ns el luxe d’ignorar tota aquesta capacitat intel·lectual. En l’actualitat, es a dir, avui en dia hi ha moltes dones que han de jugar-s’ho tot per poder dedicar-se a descobrir i explorar.

Algunes ja ho van fer:

Maryam Mirzakhani (Teheran1 de maig de 1977StanfordEstats Units14 de juliol de 2017)[5] fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.[6] El 2014 va guanyar la prestigiosa Medalla Fields, la primera dona i la primera persona iraniana a fer-ho. Va treballar en geometria de l’espai i, amb un estil original, va revolucionar la matemàtica moderna, relacionant geometria i dinàmica.

El 2013 li van diagnosticar càncer de mama, el qual se li va estendre a la medul·la òssia i li va provocar la mort del 14 de juliol de 2017 amb només 40 anys

First Woman Fields medallist plus daughter (cropped).jpg

May-Britt (4 de gener de 1963) és una neurocientífica i psicòleg noruega. El 2014 fou guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, compartit amb Edvard Moser i John O’Keefe, «pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell».[1] És directora del Centre for Neural Computation a TrondheimNoruega.

La recerca de May-Britt i del seu marit, Edvard Moser, se centra en el mecanisme del cervell per representar l’espai.

May-Britt Moser 2014.jpg

Mae Carol Jemison (va néixer el 17 d’octubre de 1956) és una metgessa americana i astronauta de la NASA. Va ser la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai quan va anar a orbitar a bord del Transbordador espacial Endeavour el 12 de setembre de 1992.

Després dels estudis de medicina i d’un breu període de pràctiques, Jemison va servir al Cos de Pau des de 1985 fins al 1987, quan va ser seleccionada per la NASA per unir-se al cos d’astronautes. Va dimitir de la NASA el 1993 per fundar una empresa que investigués l’aplicació de la tecnologia a la vida diària. Ha aparegut a la televisió diversos cops, una vegada fent d’actriu en un episodi d’Star Trek: La nova generació. Posseeix nou doctorats honoris causa en ciència, enginyeria, lletres, i en humanitats. És actualment la cap de la fundació 100 Year Starship.

Dr. Mae C. Jemison, First African-American Woman in Space - GPN-2004-00020.jpg

Elizabeth Helen Blackburn (HobartTasmania26 de novembre de 1948), és una metgessa i bioquímica amb doble nacionalitat australiana i estatunidenca i membre de la FRS. Junt amb altres investigadors va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2009

Elizabeth Blackburn 2009-01.JPG

Blackburn va ser una de les descobridores de l’enzim telomerasa, que omple el telòmer. Aquests estudis li valgueren el Premi Nobel compartit amb Carol W. Greider i Jack W. Szostak.

Patricia Era Bath (nascuda el 4 de novembre de 1942 al barri de HarlemManhattanNova York) és una oftalmòlogainventora i acadèmica estatunidenca. Ha obert camí per a les dones i els afroamericans en un cert nombre d’àrees. Abans de Bath, cap dona no havia format part del personal del Jules Stein Eye Institute, ni havia dirigit un programa de formació de post-grau en oftalmologia, o havia estat elegit empleat d’honor del UCLA Medical Center (un honor conferit a ella després de la seva jubilació). Abans de Bath, cap persona negra havia treballat com a resident en oftalmologia a la Universitat de Nova York i cap dona negra mai havia format part del personal com a cirurgià al Centre Mèdic UCLA. Bath és la primera metgessa afroamericana que ha rebut una patent per a un propòsit mèdic

Patriciabath.jpg

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

Hi ha milions de tipus diferents de bacteris, així com archaea (microbis sense nucli unit a una membrana) i Eukarya (microbis o organismes amb cèl·lules que contenen un nucli i tenen parets de membrana) que viuen sota de la superfície de la Terra, diu el informe, el que possiblement excedeix la diversitat de la vida superficial. Es creu que al voltant del 70% dels bacteris i archaea del planeta viuen sota terra

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1281847/miles-millones-bacterias-zombies-bajo-nuestros-pies?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Las bacterias “zombis” -casi no-vivas- y otras formas de vida prosperan kilómetros por debajo de la superficie de la Tierra, según los científicos, después de una década de investigación que cambia las percepciones de la vida en nuestro planeta.

El descubrimiento de lo que se ha denominado una “Galápagos subterránea” fue anunciado por el Observatorio de Carbono Profundo, que dijo que muchas de las formas de vida duran millones de años.

El director ejecutivo del DCO, Robert Hazen, dijo que los hallazgos son el “logro supremo” de un colectivo de 1.000 científicos, que “nos han abierto los ojos a visiones notables: visiones emergentes de la vida que nunca supimos que existían”.

Un nematodo

Un nematodo (eucarionte) en una biopelícula de microorganismos. Este nematodo no identificado (Poikilolaimus sp.) de la mina de oro Kopanang en Sudáfrica, vive a 1,4 km por debajo de la superficie. Imagen cortesía de Gaetan Borgonie (Extreme Life Isyensya, Bélgica).

Continua la lectura de Milers de milions de bacteris ‘zombies’ sota els nostres peus

La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter han estat els premiats per l’Acadèmia de Ciències Sueca.

Frances Hamilton Arnold és una científica i Enginyera americana internacionalment reconeguda per liderar Mètodes d’evolució dirigida per a crear sistemes biològics útils, incloent enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

El mètode de Frances Arnold ha permès desenvolupar nous fàrmacs i combustibles sense requerir dels catalitzadors convencionals, que solen tenir un cost elevat i sovint són tòxics i perjudicials per al medi ambient.

El mètode d’Arnold fa canvis a l’atzar en el gen d’un enzim d’interès. Després, l’introdueix en bacteris perquè fabriquin l’enzim i selecciona les que produeixen la versió més eficient. A continuació, torna a mutar a l’atzar aquest nou gen i repeteix el procés fins a trobar un enzim final amb noves funcions o molt més eficient que l’original.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181003/452156220322/nobel-quimica-2018.html

La aplicación de los principios de la evolución biológica al laboratorio para crear nuevas proteínas ha sido reconocida con el premio Nobel de Química de 2018. La Academia de Ciencias Sueca ha concedido el galardón a los estadounidenses Frances Arnold y George Smith y al británico Gregory Winter.

Frances Arnold, investigadora del Instituto de Tecnología de California (Caltech, en Estados Unidos), ha recibido la mitad del premio “por la evolución de enzimas dirigida”. George Smith, de la Universidad de Missouri en Columbia (Estados Unidos), y Gregory Winter, del Laboratorio de Biología Molecular del Consejo de Investigación Médica del Reino Unido en Cambridge, han sido premiados con la otra mitad del galardón por una técnica que utiliza virus bacteriófagos, que infectan bacterias, para producir anticuerpos y otras proteínas. Continua la lectura de La creació de noves proteïnes mitjançant principis de l’evolució guanya el Nobel de química

Alerta amb els ultraprocessats: es relacionen amb un major risc de càncer

Els aliments ultraprocessats no són menjar, sinó preparacions industrials comestibles. Són insanes, estimulen la gana de manera artificial i el seu consum es relaciona amb malalties. Realment no tenen cap aliment complet, sinó llargues llistes d’ingredients. A més, aquests ingredients solen portar un processament previ com la hidrogenació o fregit dels olis, la hidròlisi de les proteïnes o la refinació i extrusió de farines o cereals. En aquest grup podem trobar, malauradament, el 80% dels queviures que venen en els supermercats: les begudes ensucrades, precuinats, pastisseria, carns processades, galetes, làctics ensucrats, postres, dolços, cereals refinats, pizzes, nuggets, barretes energètiques o dietètiques, etc.

Un nou estudi assenyala que un augment del 10% en el consum està associat amb un 12% més de possibilitats de patir aquesta malaltia.

https://www.elespanol.com/ciencia/salud/20180215/alerta-ultraprocesados-relacionan-mayor-aumento-cancer/285222012_0.html Continua la lectura de Alerta amb els ultraprocessats: es relacionen amb un major risc de càncer

Alerta per un gran brot d’hepatitis A

La hepatitis A és una malaltia vírica que provoca la inflamació del fetge. Es coneixen uns 5 tipus de virus causants d’hepatitis: EL A, el B, el C, el D i l’E. D’aquests 5, el A i el E pel general es contagien per la ingestió d’aigua o aliments contaminats i els altres 3 (B,C i D) per el contacte amb humors corporals contaminats.

En el cas de la hepatitis A, que és el que comentem avui en aquest bloc arran d’un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/orgullo-lgtb-espana-responde-tarde.html), s’ha d’especificar que és troba en la femta de les persones infectades. D’aquesta manera es pot contraure la malaltia si:

a. es mengen o beuen aliments o aigües contaminades per la matèria fecal procedent de persones amb la infecció.

b. s’entra en contacte amb femta o sang d’una persona infectada

c. es deixen virus en objectes degut a un mal rentat de les mans desprès d’haver anat al wc. i alguna altra persona utilitza o toca aquests objectes.

d. participa en pràctiques sexuals que impliquen contacte oral i/o anal.

Doncs bé, segons els que podem llegir en l’article de Público a Europa i sobretot a Madrid hi ha un increment del virus de la hepatitis A. En el cas de Madrid la prevalència d’aquesta malaltia és una de les més altes del continent europeu i és considera el major brot en nombre de casos des que es té registre.

Què s’hauria de fer davant d’aquests fets? Com sempre prevenir. I què cal fer per prevenir? El primer informar de què és, com es pot agafar, com es pot guarir i com es pot minvar el contagi. I com és evident la informació hauria d’arribar a TOTA la població per tal de que actués amb prudència respecte a determinades pràctiques sexuals i que adoptés tota una sèrie de normes pràctiques d’higiene (com és el rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, desprès d’anar al wc). Em sembla important lo de TOTA, perquè si bé – de moment – està sobretot concentrada en el col·lectiu homosexual (al menys pel que sembla llegir-se en la notícia publicada al diari), tant les pràctiques sexuals de risc com la higiene no són exclusives d’aquest col·lectiu.

A més d’aquestes normes, també caldria vacunar a la població de més risc. Perquè existeix una vacuna altament eficaç i segura contra el VHA. Altre cosa, com podem llegir en l’article, és que la vacuna estigui en les quantitats necessàries (bé perquè no n’hi hagi al mercat, bé per una mala planificació de les autoritats sanitàries…).

Com és evident, el fet que existeixi una vacuna i que la malaltia no sigui – en la majoria de casos – mortal no ens ha de fer oblidar les mesures profilàctiques de prevenció. No s’ha de baixar mai la guàrdia davant de les malalties infeccioses. Hi ha una sèrie de mesures d’higiene, sobretot el rentat de les mans, que no cal oblidar (ni tampoc magnificar fins al punt de l’obsessió). Continua la lectura de Alerta per un gran brot d’hepatitis A

Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana

Gairebé tots els lectors d’aquestes pàgines, per no dir tots, s’hauran fet una anàlisi de sang al llarg de la seva vida. Donat que la sang és un fluid que es troba en contacte amb totes les nostres cèl·lules, aquest porta informació de molts dels processos que passen en el nostre cos.

La sang té moltes funcions (portar l’oxigen a les diferents cèl·lules del nostre cos, recollir el CO2 i les deixalles resultants de l’activitat cel·lular, regular la T i el Ph del cos, és el medi on tenen lloc una gran quantitat de reaccions químiques….etc), i entre elles podem citar la de defensar el nostre cos.

La defensa del cos es realitza en primer lloc a través de les anomenades barreres externes: la pell i les mucoses. Barreres que són el primer filtre davant dels agents infecciosos. Si aquests aconsegueixen passar aquestes primeres barreres, llavors tenim les anomenades barreres internes constituïdes per cèl·lules específiques de la sang (conegudes com cèl·lules del sistema immunològic, veure Fig. 1)

Imatge relacionada

Fig. 1. Cèl·lules del sistema immunològic humà.

És dins d’aquestes cèl·lules que – segons podem llegir en un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/ciencias/descubren-cuatro-nuevas-celulas-sangre.html) – s’han descobert quatre nous tipus de cèl·lules. Dos subtipus de cèl·lules dendrítiques i dos de monòcits. El descobriment l’han fet basant-se en els gens que expressa cada cèl·lula i és un primer pas en saber quin paper juga cadascuna d’elles dins del nostre sistema immunitari. Ara s’obre el camp a l’estudi genètic cèl·lula per cèl·lula del sistema immunitari per tal de saber la seva funció i obtenir avenços en el camp mèdic. Continua la lectura de Descobreixen quatre noves cèl·lules en la sang humana

Així passen els contaminants des dels pulmons a la sang

Al llarg d’aquest hivern hem escoltat diverses vegades que tant Madrid com Barcelona, entre d’altres ciutats, vivien episodis greus de contaminació atmosfèrica. Un dels majors contaminants són les PSS (partícules sòlides en suspensió). D’aquestes, les partícules menors de 10 micròmetres de diàmetre són les que més problemes causen. Fins ara ses sospitava la seva associació amb malalties cardiovasculars però no se sabia com passaven al torrent sanguini.

En un article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Asi-pasan-los-contaminantes-desde-el-pulmon-a-la-sangre), podem llegir com investigadors del Regne UNit i dels Països Baixos han aconseguit aclarir tot el procés. Segons aquests investigadors les partícules menors a 10 micròmetres passen des dels alvèols a la sang i al fetge i s’acumulen preferentment en les regions vasculars inflamades on poden donar lloc a un tap que impedeixi el pas de la sang i provocar malalties cardiovasculars (un ictus, un infart……etc).

Un motiu més per tractar de restringir el principal responsable de la generació de PSS a les ciutats: el trànsit de cotxes i camions. La nostra salut ens ho agrairà.

BIOMEDICINA Y SALUD: Toxicología Continua la lectura de Així passen els contaminants des dels pulmons a la sang