Arxiu de la categoria: alimentació

alimentació, DIETA MEDITERRÀNEA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, HIDROSFERA, RECURSOS

Agricultura industrial i acaparaments de terres

Deixa un comentari

El darrer informe de GRAIN (veure https://www.grain.org/article/entries/5607-el-acaparamiento-global-de-tierras-en-el-2016-sigue-creciendo-y-sigue-siendo-malo) ens diu que l’acaparament de terres continua i que segueix sent dolent. Conjuntament amb el canvi climàtic, l’acaparament de terres (i aigua) són els responsables de moltes de les carències d’aliments i aigua en diverses zones del món.

Des del seu darrer informe en 2008 ja han passat 8 anys. Al lalrg d’aquests 8 anys molts projectes d’acaparament han fracasat – per diverses raons – i d’altres han anat agafant embranzida i suposant un seriós problema. Les darreres dades indiquen que els acaparaments comprenen més de 30 milions d’hectàrees en 78 països. El que predomina en la majoria d’acaparaments és l’expansió del agronegoci impulsat simplement per les utilitats. Val a dir que la majoria de projectes tenen a veure, com no (i ja ho hem comentat en altres posts), amb el cultiu de la palma per obtenció d’oli. En tots aquests projectes intervenen les grans companyies i els governs dels mateixos països que els hi faciliten les coses (mitjançant una legislació adient, amb infraestructures…etc). La connivència entre les oligarquies-polítics- sectors econòmics i grans multinacionals són més que evidents.

Com és d’esperar la resistència davant d’aquestes agressions al medi ambient i al sustent de moltes famílies va augmentant en moltes zones. Això es tradueix en enfrontaments i com no, en assassinats de molts dels activistes per part del poder establert. Com és comenta al final del resum de l’extens informe: “Tenemos que mantenernos centrados en revertir la expansión de los agronegocios —deteniendo el problema en sus raíces. Como lo muestra esta nueva investigación, el acaparamiento global de tierras agrícolas es masivo y está extendiendo su alcance a nuevas fronteras. Tenemos que redoblar nuestros esfuerzos para asegurar que más tierras puedan permanecer bajo el control de las comunidades productoras de alimentos.” Continua la lectura de Agricultura industrial i acaparaments de terres →

alimentació, BIOQUÍMICA I METABOLISMO, BIOTECNOLOGIA I GENÈTICA, DIETA MEDITERRÀNEA, ECOSISTEMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT

Ens estan enverinant amb Glifosat

Deixa un comentari

El glifosat, comercialitzat sota el nom de Roundup Tm (fabricat per MONSANTO), és l’herbicida més utilitzat en el món. La seva acció, segons Monsanto, tant sols hauria d’afectar a les plantes ( a través del bloqueig d’aminoàcids essencials en elles). Donat que és un herbicida sistèmic (vol dir que s’absorbeix per la planta i a través del floema arriba a totes les parts de la mateixa), no és pot eliminar completament d’aquells aliments que han sigut tractats o han crescut en un sòl tracta amb ell. A més com que s’utilitza en jardins, parcs, en les collites de cereals o de blat de moro transgènic, en camins…etc, es troba present en multitud de productes que consumim (fins i tot en l’aigua, el vi i la cervesa). El resultat és que el trobem en la orina de gairebé tots els europeus.

I el problema, segons podem llegir en una excel·lent article publicat a “Ecologistas en acción” (veure http://www.ecologistasenaccion.org/article33340.html), és que és carcinògen i que pot provocar afectacions en vies metabòliques i endocrines. Però Monsanto segueix batallant per tal de vendre la imatge de que no és agressiu per a la nostra salut….(veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/13/glifosat-i-parlament-europeu/) Continua la lectura de Ens estan enverinant amb Glifosat →

alimentació, CANVI CLIMÀTIC, ECOLOGIA, ECOSISTEMA, ENERGIA I TRANSFORMACIONS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS

El consum d’agrodiesel de palma a Europa

Deixa un comentari

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220349) podem llegir com – sota la moda de consum “eco” – va creixent la utilització de la palma com a biocombustible. Molts usuaris utilitzen els biocombustibles en els seus vehicles – sorprenentment a aquestes alçades – pensant que són més ecològics i contaminen menys. Res més lluny de la realitat. Els biocombustibles són produïts a partir de cultius que han de créixer ocupant terres que abans es destinaven sovint a cultius per la nostra alimentació. Cultius que necessiten fertilitzants i pesticides que contaminen els sòls i les aigües de la zona. Cultius que requereixen maquinària i que per tant generen un extra de CO2. És a dir que estem contaminant el medi amb gasos d’efecte hivernacle i amb metalls pesants i altres substàncies tòxiques derivades dels pesticides i, a més, ens estem treien menjar per tal de donar de “menjar” al nostre automòbil.

En el cas de la utilització del biodièsel derivat de la palma la cosa és encara pitjor ja que emet fins a un 303 % més d’emissions que el dièsel fossil. El perquè d’això rau en la utilització del sòl que comporta la plantació de palma (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/03/aixi-es-la-industria-de-loli-de-palma-a-indonesia/ ).

Per acabar-ho d’adobar si bé el consum a Europa creix cada més, quins són els països que més en produeixen a Europa? Doncs 3 en concret: Espanya, Itàlia i el Països baixos. Entre els 3 produeixen el 80% del biodièsel de palma que consumim els europeus. Això si, després estem preocupats pel canvi climàtic i anem a cimeres….. (m’oblidava però del “primo de Sevilla” del sr. Rajoy…. https://www.youtube.com/watch?v=CiUAovbXtwU)

Continua la lectura de El consum d’agrodiesel de palma a Europa →

alimentació, CANVI CLIMÀTIC, DIETA MEDITERRÀNEA, ECOSISTEMA, ENERGIA I TRANSFORMACIONS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS

Sabem que és el que hi ha darrera de tot el que comprem?

Deixa un comentari

Llegint a la xarxa, per variar, he trobat un petit però interessant article. Es tracta, penso, d’una reflexió adient per aquestes dates d’orgia consumista. Perquè el nadal s’ha convertit – l’han convertit – en això: Una època de consum. Es tracta de regalar i consumir. Es consumeix energia per tal que els carrers tinguin il·luminació, quanta més millor (sinó una gran part dels ciutadans es queixen). Es consumeix benzina per tal d’arribar a tot arreu per les compres, dinars i sopars diversos, per viatjar….. Es consumeixen aliments, en grans quantitats, per tal de celebrar al màxim les dates de nadal, cap d’any, reis…..etc (en una mena d’orgia alimentària que acaba fent estralls en el nostre aparell digestiu). Es consumeix roba, electrodoméstics, mòbils…etc, per tal de regalar i d’aquesta manera assegurar-se de tenir contents als nostres éssers estimats (i de pas que el regal sigui millor que el que fa el veí….no fos cas). ES CONSUMEIX.

Però, tal i com podem llegir en l’article (veure https://blogsostenible.wordpress.com/2016/12/12/esconde-compramos-consumimos-consumismo/), som conscients del que això implica?. Som conscients de la quantitat de recursos que s’han necessitat per això? Som conscients de que contribuïm a la degradació del medi ambient, a l’exhauriment dels recursos, a la perpetuació del BAU?. Per que si ho som i ho acceptem com la part a pagar de les nostres accions, tot i no estar d’acord, entraria dins d’una lògica. Una lògica perversa, sota el meu punt de vista, però una certa lògica d’una determinada opció. Però si no som conscients i, a més, ens queixem de lo malament que està el món, de lo poc que fan les administracions, del canvi climàtic…etc, llavors entrem en el món de lo patètic i incongruent. Es pot fer la pregunta: I que t’esperaves? Esperaves que no passes res de res? Esperaves que la teva acció no provocaria cap mena de canvi tenint en compte que més gent ha fet el mateix?

Podem argumentar que la majoria de la població no te accés a dades que li permetin veure “el cost” (pel que fa a materials, emissions…etc) de les seves accions. Aquí és on l’article d’avui incideix: Les administracions haurien de tenir eines que permetessin el càlcul del que comporta aquest consum per part de qualsevol ciutadà.

Particularment penso que si un vol pot veure a la xarxa, cercant una mica, quin és el cost de les seves accions. Altre cosa és que sovint preferim la tàctica de l’estruç: Amaga el cap sota terra per no veure el que passa.

Us deixo, per acabar,  un antic post que vaig penjar ara fa uns quants anys (en el 2006) a la web de “Crisis Energética” sobre el nadal i el consum (veure http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20061229195922997). Penso que poca cosa ha canviat, tant pel que fa a les reflexions que feien des de Ecologistas en Acción com pel que fa a la majoria de la gent que segueixen amb les mateixes costums……

Ah!, i no m’oblido de que hi ha gent que tot això no ho pot fer. I no ho pot fer perquè seguim amb un model que perpetua les desigualtats. Unes desigualtats que en aquestes dates es fan més paleses que mai. Continua la lectura de Sabem que és el que hi ha darrera de tot el que comprem? →

alimentació, CANVI CLIMÀTIC, DIETA MEDITERRÀNEA, ECOLOGIA, ENERGIA I TRANSFORMACIONS, ÉSSERS VIUS, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS, ZOOLOGIA I BOTÀNICA

Carn i canvi climàtic

Deixa un comentari

Segons un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/luchar-cambio-climatico-reducir-consumo.html), cal reduir en cinc vegades el nostre consum de carn (el de la humanitat) per tal de poder lluitar contra el canvi climàtic. El perquè està relacionat amb el fet que el bestiar emet més d’un 14% dels gasos d’efecte hivernacle (veure fig. 1). En aquest raonament cal matissar que no totes les espècies emeten la mateixa quantitat de gasos, que no tota la humanitat menja la mateixa quantitat de carn (mengen sobretot els països desenvolupats), que no és té en compte el benestar animal i que tampoc tenim en compte el consum energètic de combustibles fòssils (veure fig. 2). També cal indicar que no és una notícia nova, ja que ha sortit en premsa de tant en tant (veure https://www.terra.org/categorias/articulos/comer-menos-carne-para-proteger-la-tierra)

Fig 1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle per fonts. Com és pot veure la ramaderia emet més que no pas la indústria o que el transport. Continua la lectura de Carn i canvi climàtic →

alimentació, BIOLOGIA HUMANA, DIETA MEDITERRÀNEA, ECOLOGIA, ECOSISTEMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS

Així és la indústria de l’oli de palma a Indonesia

Deixa un comentari

L’oli de Palma és l’oli més utilitzat en el món conjuntament amb el de soia. La raó rau en que no tan sols s’utilitza en alimentació sinó en la indústria de la cosmètica, decoració i neteja. Un de cada dos productes dels prestatges d’un supermercat conté derivats d’aquests oli, amb la qual cosa és bastant difícil no consumir-lo.

L’oli de Palma és un greix que s’obté del premsat de la polpa del fruit d’una palmera africana anomenada Elaeis guineensis o palma de Guinea. L’oli de Palma és caracteritza per tenir un punt de fusió molt elevat, com a conseqüència del seu contingut elevat en àcids grassos saturats. Aquest fet fa que sigui un híbrid entre un greix i un oli que a 30ºC ja està en estat sòlid (raó per la qual la indústria l’utilitza en molts productes que requereixen ser estables a temperatures majors de 40ºC). El seu contingut elevat en àcids grassos (la seva composició és d’un 50% d’acids grassos saturats com l’esteàric i el palmític, un 35-40% d’àcid oleic i un 10-15% d’àcids grassos monoinsaturats) fa que no sigui excessivament bo pel nostre sistema cardiovascular. De fet constitueix un factor de risc aterogènic important (per a més informació veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/aceite-palma-perjudicial-enfermedades-coronarias-medio-ambiente_0_580942112.html).

Però no tant sols és poc aconsellable per la nostra salut. Com podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/aceite-palma-discriminacion-contaminacion-Indonesia_0_586542344.html), a Indonesia – una de les zones de màxima producció de palma – les condicions laborals per a la seva producció son d’esclavatge i l’agressió al medi ambient és molt intensa. Com sempre darrera d’aquesta producció podem trobar grans multinacionals com Nestlé, Kellog’s o Colgate. Multinacionals que si mirem amb atenció també participen en el TTIP (veure http://www.noalttip.org/que-es-el-ttip/ ), el tractat tant bó per als nostres interessos que ens intenta vendre la CE.

Continua la lectura de Així és la indústria de l’oli de palma a Indonesia →

alimentació, ECOLOGIA, ECOSISTEMA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, HORT ECOLÒGIC, RECURSOS

Esculpint països

Deixa un comentari

Podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/Pueblos-amenazados-acaparamiento-empresas-Senegal_0_575343134.html), com les grans multinacionals del agronegoci i l’alimnetació estan comprant grans quantitats de terres a l’Àfrica. I ho estan fent amb diners públics que el G8 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/G8) havia d’haver destinat a combatre la pobresa. De fet son per combatre la pobresa, però la dels rics…..no fos cas que ho deixessin de ser.

Ja hem denunciat altres cops aquest fet, el de la compra de terres per part d’altres països a zones com Àfrica, Argentina o Brasil. El fet és que des de fa temps molts països s’estan preparant per aconseguir mantenir la seva alimentació. Evidentment això es produeix a expenses de deixar sense aliments a altres pobles. Però ja se sap que en el món del ” Déu mercat que tot ho pot i arregla” el més ric és el que té més probabilitats de sobreviure.

En el cas de l’article d’avui, podem llegir com extenses zones del Senegal estan sent comprades a preus irrisoris. Un cop comprades els seus ocupants son obligats a abandonar-les passant a ser encara més pobres que abans. I tot això sota el pretext de lluitar contra la pobresa i ajudar als necessitats de l’Àfrica.

I el problema és que les grans multinacionals, a l’ampara d’estats, no tant sols estan acaparant terres, sinó també reserves hídriques, investigacions biotecnològiques, recursos energètics….etc. Els tractats com el TTIP, el CETA, el TPP i el TISA no son sinó manifestacions d’aquesta tendència a posseir-ho tot per tal de tenir el control absolut del món. En realitat el títol de l’article hauria, en aquest cas, d’haver estat: ESCULPINT EL MÓN ( a la seva semblança) Continua la lectura de Esculpint països →

alimentació, DIETA MEDITERRÀNEA, ECOLOGIA, GESTIÓ MEDIAMBIENT, RECURSOS

Agricultura com si no hi hagués un demà

Deixa un comentari

El títol fa referència al que practiquen les grans multinacionals com Bayer o Monsanto, i està extret d’un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Bayer-Monsanto-compania-agricultura-manana_6_568053201.html). Del mateix tant sols vull destacar 3 paràgrafs (i deixar al lector la resta de l’article pel seu gaudi), a saber:

  • La acumulación de poder por parte de estas empresas multinacionales se retroalimenta, haciéndose cada vez mayor: su tamaño les da una gran capacidad de lobby, lo que permite que la legislación de todo el mundo se adapte a sus intereses.
  • Lo que no es posible, bajo este modelo ni bajo ningún otro, es conseguir un sistema de producción justo y viable a largo plazo que garantice los niveles de consumo y despilfarro que tenemos actualmente en los países enriquecidos. Sencillamente, no existen en el planeta que tenemos los materiales para hacer algo así.
  • Existen formas de producir lo suficiente para asegurar que se cubran las necesidades (que no los deseos, que son ilimitados) de todas las personas, tanto en el plano alimentario como en otros. Olivier de Schutter, anterior relator de la ONU para el Derecho a la Alimentación, ya explicaba hace algunos años cómo la agroecología (un concepto que va más allá de la agricultura ecológica, con la que a menudo se confunde) sería capaz de “alimentar al mundo” en un contexto de crisis económica, ecológica y energética.

Continua la lectura de Agricultura com si no hi hagués un demà →