Arxiu de la categoria: alimentació

Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

El 22 d’abril és el Dia de la Terra. Persones de tot el món s’involucraran en diversos programes com ara recollida de residus, tallers de reciclatge o esdeveniments de conscienciació de la cura del Medi Ambient. És el dia en què es festeja la terra i s’aprecia la natura.

En 2017, la campanya es denomina «Alfabetització mediambiental i climàtica». L’educació constitueix els fonaments del progrés. Necessitem que la ciutadania mundial conegui els conceptes sobre el canvi climàtic i sigui conscient de l’amenaça sense precedents per al planeta. El coneixement ens ajudarà a tots i ens portarà a prendre mesures per defensar el medi ambient .(http://www.un.org/es/events/motherearthday/)

Cada any, el 22 d’abril es celebra a tot el món que el 1970 es va iniciar un moviment ambientalista on 20 milions de nord-americans es van manifestar sortint al carrer per lluitar per un medi ambient saludable.  Però, quina és la història darrere del Dia de la Terra?Aquest article ho explica  …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135182/Dia-de-la-Tierra-2017-en-pro-de-la-alfabetizacion-ambiental-climatica

El catalizador

En 1962, Rachel Carson escribió Silent Spring “Primavera Silenciosa”. Fue un libro de ciencias ambientales, que se centró en los peligrosos efectos del uso indiscriminado de plaguicidas. El tema de la contaminación y la salud pública se popularizó y Silent Spring vendió más de medio millón de copias en todo el mundo. Esto preparó el escenario para la fuerte reacción del público, cuando en 1969 se produjo un estallido en un pozo de petróleo en Santa Bárbara, California, que se convirtió en el mayor desastre ecológico en aguas estadounidenses, hasta ese momento.

Gaylord Nelson, un senador de Wisconsin, profundamente afectado por las consecuencias del derrame, decidió impulsar la protección del Medio Ambiente y llevarla a la agenda política aprovechando el apoyo multitudinario de los estudiantes universitarios. Creó la idea de una “enseñanza nacional sobre el Medio Ambiente”. Pete McCloskey y Denis Hayes un profesor de Harvard, se unieron al esfuerzo y ayudaron a coordinar un equipo básico de 85 personas, que se dedicó a promover el evento en los Estados Unidos. Fue elegida la fecha 22 de abril, porque cayó entre las vacaciones de primavera y los exámenes finales. Continua la lectura de Dia de la Terra 2017: en pro de l’alfabetització ambiental i climàtica

Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

Un interessant article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/potencialidades-prepotencia-agricultura-urbana_6_631746860.html), on els autors reflexionen sobre el paper dels horts urbans. Més ben dit valoren quin ha estat i ha de ser el paper dels horts urbans. Si bé són un recurs important no poden ser el substitut del agro, no poden pretendre ser un món a banda que auto-abasteixi les ciutats separat del medi ambient que les envolta (“Las ciudades no son autónomas sino que forman parte de un todo mayor, por lo que no pueden ignorar las múltiples funciones que los sistemas agrícolas desarrollan más allá de la provisión de alimentos, y que no pueden ser sustituidas por artefactos tecnológicos sin simplificarlas y empobrecerlas radicalmente.”).

En aquest aspecte destaquen el tecno-optimisme – com no- de les propostes teòriques de les granges verticals……grans edificis de tipus gratacels que segons ells serien capaços d’auto-abastir les ciutats…. Aquests models – agrupats sota el terme agritectura – estarien conformats per edificis intel·ligents i sistemes hipertecnològics. Llàstima que l’energia disponible per part de la humanitat vagi decreixent en els propers anys (com veurem en un post que penjaré demà…), i que sovint és un fet que molts dels tecno-optimistes ignoren. Sense aquest surplus energètic aquestes solucions miraculoses es tornen inviables. Continua la lectura de Agricultura Urbana: entre les potencialitats i la prepotència.

No tingueu por a l’TTIP, el perill és a casa i és la indústria porcina

Aquest article centre la seva denuncia amb quatre qüestions que ens afecten a tots:

-Impacte ambiental dels purins sobre tot en la contaminació de l’aigua per nitrats.
-Impacte en la salut de les persones: la quantitat d’antibiòtics que prenen aquests animals l’ingerim després indirectament nosaltres i és desenvolupen en resistències als antibiòtics.
-El benestar animal: la situació en què és troben  els porcs.
-El model econòmic i el seu impacte en el desenvolupament de les societats rurals d’aquí i als països empobrits. Per una banda, el model d’integració de les granges, en que cada vegada hi ha menys granges, més grans i en mans de grans empreses. Els petits productors d’aquí queden apartats i han d’abandonar el negoci. Per altra banda, l’impacte als països empobrits, dels quals importem una gran quantitat de soja per alimentar als nostres porcs, fent servir enllà terres que podrien servir per produir per alimentar persones del mateix país.

http://www.publico.es/espana/teman-ttip-peligro-casa-industria.html Continua la lectura de No tingueu por a l’TTIP, el perill és a casa i és la indústria porcina

No només palma (oli)

L’evidència científica és inqüestionable. L’alimentació insana és ja la primera causa de malaltia i pèrdua de qualitat de vida al món, també a l’Estat espanyol. La qüestió no es tracta tan sols d’eliminar l’oli de palma sinó abordar políticament una problemàtica que està condicionant la nostra salut present i futura.

Malalties cardiovasculars, diabetis i alguns tipus de càncer, són els tres grans grups de malalties greus causades per una alimentació insana. Les tres tenen una incidència mundial cada dia més gran elevant els nivells de mortalitat. L’organització Justícia Alimentària Global (VSF), en el marc de la seva campanya “Dóna’m verí”, explica els riscos derivats i les malalties causades en diferents països del món causades pels aliments processats.

http://www.nuevatribuna.es/articulo/consumo/no-solo-palma-aceite/20170405180014138507.html Continua la lectura de No només palma (oli)

Sota el ciment està el sustent

Per nosaltres que vivim en pobles, la presència d’horts és una cosa bastant comú. Moltes cases aprofiten el poc espai que tenen per fer-ne. Fins i tot els ajuntaments posen terres a disposició de la gent per tal que puguin tenir un hort.

En ells la gent, les hortelanes i hortalans, conreen una bona part de les verdures que incorporen en la seva dieta. Sincerament no hi ha res més bonic que veure nàixer i créixer – a partir d’una llavor – una planta. Acompanyar-la durant el seu creixement, tenir cura d’ella, collir-la o no, menjar-la o no.

Som el que mengem, però què millor que menjar allò que nosaltres mateixos produïm? Què millor que tenir cura dels nostres propis aliments?. Quina millor manera de preservar el medi ambient? Quina millor manera de transmetre a les noves generacions l’amor per la vida?

És evident que és difícil, i en moltes ocasions impossible, assolir l’autonomia alimentària de manera individual. Però si que podem aspirar a la sobirania alimentària entre totes i tots.

Per aconseguir aquest objectiu calen terres. Cal preservar el que tenim i si pot ser guanyar-ne de noves per reconversió de les existents.

En aquest context – l’article que penjo avui – sense ser gaire extens – publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=224929), ens parla d’una història d’amor profund per la terra. En aquest cas un petit espai agrari d’una ciutat que es voldria preservar. Espai que subministrava aliments a un grapat de persones a la vegada que servia de gaudi per un hortalà. Espai que ara pot veure’s destruït per tractar-se de “sòl no urbanitzable” que com molt bé s’indica en l’article és l’avantsala de sòl urbanitzat i cimentat.

Amb un parc de vivendes sense ocupar important, sembla certament kafkià el fet que es vulguin urbanitzar zones que poden servir per la producció d’aliments i per la consecució de la sobirania alimentària (entre altres usos).

Continua la lectura de Sota el ciment està el sustent

Els supermercats comencen a vetar l’oli de palma pel dany al medi ambient i la salut

Diverses cadenes han anunciat la retirada de l’oli més usat amb una producció al voltant de 62 milions de tones. Pot ser ens adonem que cal canviar el model alimentari i reduir el consum d’aliment processat. Per altra banda, el seu cultiu massiu ha comportat desforestació i fortes emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es calcula que a Indonèsia s’han desforestat 31 milions d’hectàrees de bosc per plantar palma. La pressió que podem fer els consumidors és fonamental.

http://www.eldiario.es/sociedad/aceite-palma-supermercados_0_629237873.html Continua la lectura de Els supermercats comencen a vetar l’oli de palma pel dany al medi ambient i la salut

Per què és necessària una alimentació sostenible?

El menjar és essencial per a la vida, forma part de la nostra identitat cultural i juga un paper important en l’economia. Les persones són conscients que la qualitat dels aliments pot afectar la seva salut, però el que és menys conegut és l’impacte de la producció i el consum d’aliments, en els recursos del món

El concepte sostenible, aplicat als productes d’alimentació, és aquell producte alimentari que compleix amb tres característiques principals: de qualitat, respectuós amb el medi ambient i socialment just.

http://www.ecoticias.com/alimentos/134298/Porque-es-necesaria-una-alimentacion-sostenible

Informe de impacto medioambiental Los coches que conducimos y la energía que utilizamos para calentar nuestras casas, junto con los alimentos que producimos y consumimos tienen un impacto significativo en el Medio Ambiente, ejemplo de ello son las emisiones de gases de efecto invernadero, el uso de la tierra y los recursos hídricos, la contaminación, el agotamiento del fósforo y el impacto de productos químicos tales como herbicidas y pesticidas.

Un número creciente de análisis cuestionan la sostenibilidad a largo plazo, de las tendencias actuales en la producción y el consumo de alimentos. Un comité consultivo sobre el futuro de la agricultura, compuesto por expertos de los Estados miembros de la UE, conocido como Comité Permanente de Investigación Agrícola o SCAR, por sus siglas en inglés, presentó su último informe. En él concluyen que muchos de los sistemas actuales de producción de alimentos comprometen la capacidad de la Tierra para producir alimentos en el futuro. A escala mundial, la producción de alimentos supera los límites medioambientales o está a punto de hacerlo. Continua la lectura de Per què és necessària una alimentació sostenible?

Consum i patiment

Ja hem comentat en altres posts que el que mengem, el que posem a taula, determina i molt el tipus d’agricultura. Si els consumidors aposten per aliments produïts a gran distància, fora de l’estació que toca i no els importa com han estat tractats, fan una aposta per una agricultura no ecològica.

De la mateixa manera quan decidim comprar un producte sense mirar com ha estat produït, també poden passar situacions com la descrita en l’article que avui penjo. Article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/trabaja-productos-quimicos-Bangladesh-morira_0_625038013.html) i que ens descriu la situació en la qual treballen molts nens a Bangladesh. Treball que fan en fàbriques de cuir i que els suposa morir abans dels 50 anys. Fàbriques que utilitzen quantitat de substàncies contaminants que alliberen al medi ambient sense cap tipus de problema ni ètic ni econòmic. Substàncies que maten als seus empleats i als habitants que es troben al voltant.

Poder es hora de saber el poder que tenim els consumidors. La nostra tria si influeix en com es produeix. Quan triem una samarreta el  més barata possible, molts cops triem una samarreta produïda en condicions laborals i ambientals deplorables. Quan triem un aliment el més barat possible sense importar-nos res mes també triem un model agrícola i de relació amb el medi ambient concret. Per tant, si podem convé mirar els productes amb altres ulls tot i que siguin més cars. Continua la lectura de Consum i patiment

Palm oil

A 2n d’ESO a l’assignatura que anomenem projecte xarxa es fomenta l’autonomia dels alumnes i el treball cooperatiu. Al tercer trimestre, el tema transversal estudiat és l’alimentació. L’objectiu general del projecte és generar consciència crítica sobre el nostre model alimentari i els seus impactes en la salut, el medi ambient i els mitjans de vida de les persones que produeixen els aliments, tot presentant alternatives de producció i consum des de la sobirania alimentària. Treballem juntament amb VSF Justícia Alimentària global.

Un tema concret és la desforestació com a primer mecanisme de l’agricultura que provoca el canvi climàtic. Ho farem a través de l’exemple de dos productes: el sucre i l’oli de palma. Avui ens centrarem en l’oli de palma.

L’oli de palma és el més utilitzat del món. Està en multitud de productes que consumim diàriament tot i que no és una alternativa idònia des del punt de vista nutricional. A més, la seva producció comporta excessos mediambientals i socials.

La palma d’oli es conrea en països tropicals, on sovint són una base important per a les economies locals, així com una matèria primera per a la indústria local.
El seu cultiu a Indonèsia i Malàisia, els dos països que concentren el 85% de la producció mundial, ha tingut un fort impacte ambiental i social. Altres països exportadors d’oli de palma són Papua Nova Guinea, Colòmbia, Tailàndia, Cambodja, el Brasil, Mèxic i Àfrica occidental.
L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions d’oli de Palma, especialment en el sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’exemplars de diferents espècies animals, com elefants, orangutans i tigres de Sumatra. Continua la lectura de Palm oil

La CE i els neonicotinoides

Alarmats per la massiva mort d’abelles, els tècnics de la comissió europea han decidit elaborar un document per tal de prohibir els insecticides amb neonicotinoides. Tot i que les empreses que els fabriquen – les velles conegudes ja en aquestes pàgines com Sygenta i Bayer – han al·legat que no hi relació causa-efecte, el cert és que les proves indiquen que aquests insecticides son una de les causes (entre d’altres) que afecten a les poblacions d’abelles.

Com podem llegir en un article publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/sociedad/Union-Europea-prohibir-insecticidas-agricolas_0_625737593.html), altres causes de la mort de les abelles son els virus, espècies exòtiques de vespes i escarabats, a més de destrucció del seu hàbitat.

Recordem que la majoria de plantes de les que ens alimentem son pol·linitzades per les abelles. Sense abelles no hi ha, per tant, alimentació ( tot i els intents de monsanto i els seus robots polinitzadors….. http://ecoosfera.com/2013/04/abejas-robot-polinizaran-los-campos-de-cultivo-de-monsanto/) Continua la lectura de La CE i els neonicotinoides