Arxiu de la categoria: alimentació

Podem, però tant sols si sabem com

Interessant article de Margarita Mediavilla – investigadora del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid – i publicat al diari “ElDiario”  (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/consumo_6_604799517.html).

En ell reflexiona sobre el poder que tenim els consumidors a l’hora de decidir quins aliments posem a la taula. Som el que mengem. I allò que mengem transforma i molt la nostra societat. No és el mateix apostar, els que poden, per productes de proximitat i produïts de forma ecològica que apostar per productes produïts per l’agricultura industrial o convencional on la proximitat i l’ecologia ni importen ni se les espera.

De tot l’article destaco dos fragments per la seva importància i encert:

“Intentamos resolver nuestros problemas con las herramientas habituales de la política: manifestaciones, conferencias, artículos de opinión… Pero en muy escasas ocasiones bajamos a actuar en la economía que sustenta la política, y menos en el mundo físico que sustenta la economía. Y es que nuestros problemas políticos tienen más que ver con lo que cada día compramos, comemos y quemamos que con lo que cada cuatro años votamos.”

” Si las personas que todavía podemos comprar responsablemente no hacemos uso de nuestro poder, la concentración empresarial continuará y, en unas décadas, nos podemos encontrar en un mundo muy similar a los esos latifundios en los que los trabajadores están obligados a comprar en los almacenes de la empresa que los emplea y pagar los precios abusivos que ésta impone, lo que les convierten en esclavos de facto que apenas pueden satisfacer sus necesidades mínimas.”

Podem, però aquest podem té un preu. Poder és hora de valorar el que paguem respecte al que aconseguim pel bé comú (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Bien_común). Continua la lectura de Podem, però tant sols si sabem com

Trump i l’alimentació

Avui Trump està en la ment de molta gent degut a la seva última mesura sobre el veto migratori (veure http://www.eldiario.es/internacional/Bruselas-reacciona-cautela-migratorio-Trump_0_607190011.html), o bé sobre el seu pretès mur en la frontera amb Mèxic.

Però el que poca gent sap és el que hi ha darrera de Trump. Perquè Trump no ha arribat al poder perque si. Ha arribat, al igual que tots els presidents dels USA, per un seguit d’interessos que ara esperen “cobrar” amb interessos la seva ajuda.

En un article publicat a “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=222251), podem llegir com les seves polítiques afectaran a l’alimentació. I no sols a l’alimentació dels estadounidencs sinó a la de tot el món. Empreses com Monsanto i Bayer estan a l’aguait de poder dur a terme la seva fusió (i altres com Syngenta, Du Pont…etc, també seguiran el camí). Molts bancs estan pendents de poder negociar amb les terres de conreu, el nou dorado de l’especulació. Molts dels immigrants que treballen sense papers (veure https://www.youtube.com/watch?v=gR1WyiLaDOU) veuran les seves vides també afectades….

Tenint en compte les previsions de la FAO, gens optimistes sobre els problemes alimentaris a curt termini de la humanitat, tot el que llegim realment espaordeix l’ànim. És el neoliberalisme pur i dur sense cap màscara. Neoliberalisme que veu en les necessitats bàsiques com l’alimentació, la sanitat, l’educació i la vivenda, una font d’ingressos per explotar i obtenir guanys sense cap mena d’ètica.

Continua la lectura de Trump i l’alimentació

La sang de cavall i els porcs

En un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/comer/sangre-caballo-granjas-cerdos-blood-farms-argentina-uruguay_0_602640138.html) podem llegir per a què és fa servir – entre altres coses – la sang de cavalls. Concretament sang d’eugues prenyades. Amb aquesta sang rica en gonadotropina coriònica equinea (PMSG), s’extreu aquesta hormona i s’injecta a truges per tal d’augmentar el seu període de fertilitat. La situació no seria greu si tant sols fos això. Però ja sabem com són algunes persones i organitzacions. En molts casos, tal i com es pot llegir en la notícia, es provoca l’avortament de l’euga per tal de tornar a prenyar-la i seguir així obtenint hormona. El resultat és que ha d’estar contínuament prenyada i sotmesa a extraccions de sang. Al final o és queda estèril i es portada a l’escorxador o bé mor per anèmia o emmalalteix per les extraccions i també es sacrificada. Tot aquest patiment per tal de produir més i més carn de porc…. a Europa.

I recordem que tant sols menjant una mica menys de carn i substituint la proteïna animal per la vegetal (faves, pèsols, cigrons, llenties, quinoa….) podríem – si ho fes molta gent – reduir les emissions de CO2 mundials i amb això apaivagar – entre altres coses – el canvi climàtic. De pas, millorar les condicions dels nostre bestiar. Si s’ha de matar – si és necessari – un animal, almenys que sigui de forma digne i sense patiment. Continua la lectura de La sang de cavall i els porcs

El sucre redueix l’esperança de vida

La posició de l’agència de Nacions Unides és contundent. El sucre afegit no és necessari en la nostra dieta i si es consumeix s’ha de fer amb molta moderació: 50 grams màxim per dia (un 10% de la ingesta calòrica) i si pot ser 25 grams (6 culleradetes per dia), el que equival a menys d’una llauna de 33 centilitres

Malgrat les reiterades recomanacions de l’OMS, la UE segueix sense fixar límits màxims a la quantitat que es pot incorporar a aliments i begudes

Un estudi, publicat aquest dimarts a ‘Cell Reports’, revela que s’inhibeix l’acció d’un gen anomenat FOXO en les mosques que reben una dieta alta en sucre en els primers anys de vida, causant efectes a llarg termini. El gen FOXO és important per a la longevitat en una àmplia varietat d’espècies, com llevats, mosques, cucs i humans, per la qual cosa l’equip diu que les troballes poden tenir àmplies implicacions.

El mecanisme descobert pot també estar intervenint en els efectes a llarg termini de la dieta en els éssers humans i és una idea important a explorar en el futur

http://www.ecoticias.com/alimentos/131241/azucar-reduce-esperanza-vida Continua la lectura de El sucre redueix l’esperança de vida

Agricultura industrial i acaparaments de terres

El darrer informe de GRAIN (veure https://www.grain.org/article/entries/5607-el-acaparamiento-global-de-tierras-en-el-2016-sigue-creciendo-y-sigue-siendo-malo) ens diu que l’acaparament de terres continua i que segueix sent dolent. Conjuntament amb el canvi climàtic, l’acaparament de terres (i aigua) són els responsables de moltes de les carències d’aliments i aigua en diverses zones del món.

Des del seu darrer informe en 2008 ja han passat 8 anys. Al lalrg d’aquests 8 anys molts projectes d’acaparament han fracasat – per diverses raons – i d’altres han anat agafant embranzida i suposant un seriós problema. Les darreres dades indiquen que els acaparaments comprenen més de 30 milions d’hectàrees en 78 països. El que predomina en la majoria d’acaparaments és l’expansió del agronegoci impulsat simplement per les utilitats. Val a dir que la majoria de projectes tenen a veure, com no (i ja ho hem comentat en altres posts), amb el cultiu de la palma per obtenció d’oli. En tots aquests projectes intervenen les grans companyies i els governs dels mateixos països que els hi faciliten les coses (mitjançant una legislació adient, amb infraestructures…etc). La connivència entre les oligarquies-polítics- sectors econòmics i grans multinacionals són més que evidents.

Com és d’esperar la resistència davant d’aquestes agressions al medi ambient i al sustent de moltes famílies va augmentant en moltes zones. Això es tradueix en enfrontaments i com no, en assassinats de molts dels activistes per part del poder establert. Com és comenta al final del resum de l’extens informe: “Tenemos que mantenernos centrados en revertir la expansión de los agronegocios —deteniendo el problema en sus raíces. Como lo muestra esta nueva investigación, el acaparamiento global de tierras agrícolas es masivo y está extendiendo su alcance a nuevas fronteras. Tenemos que redoblar nuestros esfuerzos para asegurar que más tierras puedan permanecer bajo el control de las comunidades productoras de alimentos.” Continua la lectura de Agricultura industrial i acaparaments de terres

Ens estan enverinant amb Glifosat

El glifosat, comercialitzat sota el nom de Roundup Tm (fabricat per MONSANTO), és l’herbicida més utilitzat en el món. La seva acció, segons Monsanto, tant sols hauria d’afectar a les plantes ( a través del bloqueig d’aminoàcids essencials en elles). Donat que és un herbicida sistèmic (vol dir que s’absorbeix per la planta i a través del floema arriba a totes les parts de la mateixa), no és pot eliminar completament d’aquells aliments que han sigut tractats o han crescut en un sòl tracta amb ell. A més com que s’utilitza en jardins, parcs, en les collites de cereals o de blat de moro transgènic, en camins…etc, es troba present en multitud de productes que consumim (fins i tot en l’aigua, el vi i la cervesa). El resultat és que el trobem en la orina de gairebé tots els europeus.

I el problema, segons podem llegir en una excel·lent article publicat a “Ecologistas en acción” (veure http://www.ecologistasenaccion.org/article33340.html), és que és carcinògen i que pot provocar afectacions en vies metabòliques i endocrines. Però Monsanto segueix batallant per tal de vendre la imatge de que no és agressiu per a la nostra salut….(veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/04/13/glifosat-i-parlament-europeu/) Continua la lectura de Ens estan enverinant amb Glifosat

El consum d’agrodiesel de palma a Europa

En un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=220349) podem llegir com – sota la moda de consum “eco” – va creixent la utilització de la palma com a biocombustible. Molts usuaris utilitzen els biocombustibles en els seus vehicles – sorprenentment a aquestes alçades – pensant que són més ecològics i contaminen menys. Res més lluny de la realitat. Els biocombustibles són produïts a partir de cultius que han de créixer ocupant terres que abans es destinaven sovint a cultius per la nostra alimentació. Cultius que necessiten fertilitzants i pesticides que contaminen els sòls i les aigües de la zona. Cultius que requereixen maquinària i que per tant generen un extra de CO2. És a dir que estem contaminant el medi amb gasos d’efecte hivernacle i amb metalls pesants i altres substàncies tòxiques derivades dels pesticides i, a més, ens estem treien menjar per tal de donar de “menjar” al nostre automòbil.

En el cas de la utilització del biodièsel derivat de la palma la cosa és encara pitjor ja que emet fins a un 303 % més d’emissions que el dièsel fossil. El perquè d’això rau en la utilització del sòl que comporta la plantació de palma (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/12/03/aixi-es-la-industria-de-loli-de-palma-a-indonesia/ ).

Per acabar-ho d’adobar si bé el consum a Europa creix cada més, quins són els països que més en produeixen a Europa? Doncs 3 en concret: Espanya, Itàlia i el Països baixos. Entre els 3 produeixen el 80% del biodièsel de palma que consumim els europeus. Això si, després estem preocupats pel canvi climàtic i anem a cimeres….. (m’oblidava però del “primo de Sevilla” del sr. Rajoy…. https://www.youtube.com/watch?v=CiUAovbXtwU)

Continua la lectura de El consum d’agrodiesel de palma a Europa

Sabem que és el que hi ha darrera de tot el que comprem?

Llegint a la xarxa, per variar, he trobat un petit però interessant article. Es tracta, penso, d’una reflexió adient per aquestes dates d’orgia consumista. Perquè el nadal s’ha convertit – l’han convertit – en això: Una època de consum. Es tracta de regalar i consumir. Es consumeix energia per tal que els carrers tinguin il·luminació, quanta més millor (sinó una gran part dels ciutadans es queixen). Es consumeix benzina per tal d’arribar a tot arreu per les compres, dinars i sopars diversos, per viatjar….. Es consumeixen aliments, en grans quantitats, per tal de celebrar al màxim les dates de nadal, cap d’any, reis…..etc (en una mena d’orgia alimentària que acaba fent estralls en el nostre aparell digestiu). Es consumeix roba, electrodoméstics, mòbils…etc, per tal de regalar i d’aquesta manera assegurar-se de tenir contents als nostres éssers estimats (i de pas que el regal sigui millor que el que fa el veí….no fos cas). ES CONSUMEIX.

Però, tal i com podem llegir en l’article (veure https://blogsostenible.wordpress.com/2016/12/12/esconde-compramos-consumimos-consumismo/), som conscients del que això implica?. Som conscients de la quantitat de recursos que s’han necessitat per això? Som conscients de que contribuïm a la degradació del medi ambient, a l’exhauriment dels recursos, a la perpetuació del BAU?. Per que si ho som i ho acceptem com la part a pagar de les nostres accions, tot i no estar d’acord, entraria dins d’una lògica. Una lògica perversa, sota el meu punt de vista, però una certa lògica d’una determinada opció. Però si no som conscients i, a més, ens queixem de lo malament que està el món, de lo poc que fan les administracions, del canvi climàtic…etc, llavors entrem en el món de lo patètic i incongruent. Es pot fer la pregunta: I que t’esperaves? Esperaves que no passes res de res? Esperaves que la teva acció no provocaria cap mena de canvi tenint en compte que més gent ha fet el mateix?

Podem argumentar que la majoria de la població no te accés a dades que li permetin veure “el cost” (pel que fa a materials, emissions…etc) de les seves accions. Aquí és on l’article d’avui incideix: Les administracions haurien de tenir eines que permetessin el càlcul del que comporta aquest consum per part de qualsevol ciutadà.

Particularment penso que si un vol pot veure a la xarxa, cercant una mica, quin és el cost de les seves accions. Altre cosa és que sovint preferim la tàctica de l’estruç: Amaga el cap sota terra per no veure el que passa.

Us deixo, per acabar,  un antic post que vaig penjar ara fa uns quants anys (en el 2006) a la web de “Crisis Energética” sobre el nadal i el consum (veure http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20061229195922997). Penso que poca cosa ha canviat, tant pel que fa a les reflexions que feien des de Ecologistas en Acción com pel que fa a la majoria de la gent que segueixen amb les mateixes costums……

Ah!, i no m’oblido de que hi ha gent que tot això no ho pot fer. I no ho pot fer perquè seguim amb un model que perpetua les desigualtats. Unes desigualtats que en aquestes dates es fan més paleses que mai. Continua la lectura de Sabem que és el que hi ha darrera de tot el que comprem?

Carn i canvi climàtic

Segons un article publicat al diari “Público” (veure http://www.publico.es/sociedad/luchar-cambio-climatico-reducir-consumo.html), cal reduir en cinc vegades el nostre consum de carn (el de la humanitat) per tal de poder lluitar contra el canvi climàtic. El perquè està relacionat amb el fet que el bestiar emet més d’un 14% dels gasos d’efecte hivernacle (veure fig. 1). En aquest raonament cal matissar que no totes les espècies emeten la mateixa quantitat de gasos, que no tota la humanitat menja la mateixa quantitat de carn (mengen sobretot els països desenvolupats), que no és té en compte el benestar animal i que tampoc tenim en compte el consum energètic de combustibles fòssils (veure fig. 2). També cal indicar que no és una notícia nova, ja que ha sortit en premsa de tant en tant (veure https://www.terra.org/categorias/articulos/comer-menos-carne-para-proteger-la-tierra)

Fig 1. Emissions de gasos d’efecte hivernacle per fonts. Com és pot veure la ramaderia emet més que no pas la indústria o que el transport. Continua la lectura de Carn i canvi climàtic

Així és la indústria de l’oli de palma a Indonesia

L’oli de Palma és l’oli més utilitzat en el món conjuntament amb el de soia. La raó rau en que no tan sols s’utilitza en alimentació sinó en la indústria de la cosmètica, decoració i neteja. Un de cada dos productes dels prestatges d’un supermercat conté derivats d’aquests oli, amb la qual cosa és bastant difícil no consumir-lo.

L’oli de Palma és un greix que s’obté del premsat de la polpa del fruit d’una palmera africana anomenada Elaeis guineensis o palma de Guinea. L’oli de Palma és caracteritza per tenir un punt de fusió molt elevat, com a conseqüència del seu contingut elevat en àcids grassos saturats. Aquest fet fa que sigui un híbrid entre un greix i un oli que a 30ºC ja està en estat sòlid (raó per la qual la indústria l’utilitza en molts productes que requereixen ser estables a temperatures majors de 40ºC). El seu contingut elevat en àcids grassos (la seva composició és d’un 50% d’acids grassos saturats com l’esteàric i el palmític, un 35-40% d’àcid oleic i un 10-15% d’àcids grassos monoinsaturats) fa que no sigui excessivament bo pel nostre sistema cardiovascular. De fet constitueix un factor de risc aterogènic important (per a més informació veure http://www.eldiario.es/consumoclaro/por_derecho/aceite-palma-perjudicial-enfermedades-coronarias-medio-ambiente_0_580942112.html).

Però no tant sols és poc aconsellable per la nostra salut. Com podem llegir en un article publicat al diari “El Diario” (veure http://www.eldiario.es/desalambre/aceite-palma-discriminacion-contaminacion-Indonesia_0_586542344.html), a Indonesia – una de les zones de màxima producció de palma – les condicions laborals per a la seva producció son d’esclavatge i l’agressió al medi ambient és molt intensa. Com sempre darrera d’aquesta producció podem trobar grans multinacionals com Nestlé, Kellog’s o Colgate. Multinacionals que si mirem amb atenció també participen en el TTIP (veure http://www.noalttip.org/que-es-el-ttip/ ), el tractat tant bó per als nostres interessos que ens intenta vendre la CE.

Continua la lectura de Així és la indústria de l’oli de palma a Indonesia