Arxiu de la categoria: alimentació

Els camps de conreu, un autèntic abocador de microplàstics

“És urgent la implantació d’una estricta regulació i limitació per evitar que els nostres camps siguin un autèntic abocador de microplàstics”, reclama Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària.

Los campos de cultivo, un auténtico vertedero de microplásticos

Continua la lectura de Els camps de conreu, un autèntic abocador de microplàstics

Espanya, el país més carnívor del Vell Món

En 2018, últim any de què hi ha dades disponibles, consumíem 98,79 quilograms per persona a l’any. El sector càrnic és la principal indústria d’aliments a Espanya. Cada vegada apostem més per la ramaderia intensiva: som el país europeu amb major nombre d’animals en gàbies i el segon amb menys percentatge en llibertat (1 de cada 10). Si avaluem només el patiment animal, a la llum d’aquestes dades Espanya seria el país europeu on és més problemàtic èticament consumir carn, serà casualitat que sigui també el que més carn consumeix?

https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/espana-pais-carnivoro-viejo-mundo_132_7357881.html Continua la lectura de Espanya, el país més carnívor del Vell Món

Yacouba Sawadogo, l’home que va transformar el desert en un bosc i va guanyar un “Nobel alternatiu”

El agricultor burkinés va utilitzar tècniques ancestrals per revertir la desertificació en 3 milions d’hectàrees del Sahel.

https://www.clarin.com/rural/hizo-yacouba-sawadogo-transformar-desierto-bosque_0_BntUFkMsX.html

“El hombre que detuvo el desierto”, el agricultor burkinés Yacouba Sawadogo, ganó esta semana el llamado “Nobel Alternativo” por transformar hectáreas estériles del Sahel en un frondoso bosque. Lo logró mediante el perfeccionamiento de técnicas milenarias y contribuyó de esa manera a la seguridad alimentaria de una enorme región. Continua la lectura de Yacouba Sawadogo, l’home que va transformar el desert en un bosc i va guanyar un “Nobel alternatiu”

Els espanyols tiren a les escombraries cada any menjar suficient per alimentar a més d’un milió de llars

El volum d’aliments que es malgasten a les cases porta un lustre per sobre dels 1.300 milions de quilos anuals, tant frescos com ja cuinats, quan una família mitjana amb prou feines consumeix un miler.

https://www.publico.es/actualidad/espanoles-tiran-basura-ano-comida-suficiente-alimentar-millon-hogares.html Continua la lectura de Els espanyols tiren a les escombraries cada any menjar suficient per alimentar a més d’un milió de llars

La fi de la carn? Europa començarà a disminuir el seu consum en 2025

En 2035 el 90% dels plats més populars del món tindran la seva variant vegetal sense perdre el gust. La nostra alimentació ha d’estar composta principalment d’aliments d’origen vegetal: vegetals crus i cuinats, cereals, llavors i llegums. En una alimentació equilibrada hem d’introduir en la nostra dieta proteïna i aquesta pot provenir d’una font vegetal (llegums, fruita seca) o animal (carn, peix, làctics). Continua la lectura de La fi de la carn? Europa començarà a disminuir el seu consum en 2025

Entitats demanen que els fons de recuperació europeus és destinin a una transició justa i sostenible

Denuncien que els projectes de les grans empreses de el sector càrnic no resolen  els problemes ambientals associats a la ramaderia industrial i reclamen que les  ajudes és destinin a petites i mitjanes explotacions.

https://xarxanet.org/ambiental/noticies/varies-entitats-demanen-que-els-fons-de-recuperacio-europeus-es-destinin-una

Diverses organitzacions socials i ambientals demanen al Govern espanyol que destini els fons de recuperació europeus a finançar petites i mitjanes explotacions que treballin per una transició justa i sostenible del sistema agroalimentari. Aquestes entitats recorden que els fons de recuperació europeus són una eina temporal per impulsar una recuperació sostenible, la creació de llocs de treball i la reparació del dany causat per la Covid-19.

Es tracta d’ajudes que formen part del Pacte Verd Europeu de la Unió Europea i que, per tant, també han d’anar a projectes que respectin les prioritats verdes i digitals de la Unió Europea. En aquest sentit, aquestes entitats han unit forces per demanar a l’Estat espanyol que no destini aquests recursos a finançar projectes impulsats per les grans empreses de la indústria càrnica.

“Amb el canvi climàtic ens hi juguem molt. Necessitem una transició ecològica de veritat. Lamentablement, hi ha empreses que només han vist una oportunitat de negoci i rentat de cara a través de la utilització de fons públics que són de tots i totes en benefici propi”, denuncia el director de l’entitat catalana Justícia AlimentàriaJavier Guzmán, fent referència a les grans companyies del sector càrnic.

Justícia Alimentària, que han fet les demandes junt amb Amigos de la TierraEcologistes en AccióFood & Water Action Europe i l’Observatori del deute en la globalització, assegura que els projectes impulsats per aquestes grans empreses del sector càrnic només servirien per “augmentar els greus impactes socialsmediambientals climàtics associats al model de la ramaderia industrial”.

Denuncien que els fons de recuperació europeus no poden utilitzar-se per subvencionar “falses solucions” com el biogàs a gran escala, que a més “no elimina el principal problema dels purins”. Per aquestes entitats, els projectes que proposa la indústria càrnica suposen el desenvolupament de grans explotacions industrials que estan substituint a petites i mitjanes explotacions ramaderes i que responen a un model que té també “greus impactes en la qualitat de l’aigua”.

Asseguren que el que proposen les grans empreses del sector càrnic “no és cap solució verda ni ecològica”

Amb tot, les organitzacions socials i ecologistes afirmen que destinar aquests recursos a finançar la ramaderia industrial només servirà per “accentuar els greus problemes de salut global, l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i el despoblament rural”. “No és cap solució verda ni ecològica i és una manera d’enfortir un sector que està desmesurat i genera impactes molt grans”, resumeix el director de Justícia Alimentària.

Per tot això, sol·liciten al Govern espanyol que els 10.000 milions d’euros dels fons europeus de recuperació gestionats pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic es destinin a impulsar una transició justa i sostenible del model agroramader. “Aquests fons haurien d’arribar a la ramaderia petita, familiar, extensiva i ecològica. Els projectes de transició ecològica haurien de tenir un objectiu i eficàcia, i no haurien de servir per un tema de ‘greenwashing’ de les grans empreses”, afirma Guzmán.

Les perspectives de futur són importants, però també ho és el present. En aquest sentit, el director de Justícia Alimentària denuncia també la crisi que pateixen la petita i mitjana explotació agrícola i ramadera a causa de la pandèmia. “Ha augmentat molt la bretxa. Fonamentalment perquè, d’una banda, els costos han pujat i, de l’altra, perquè xarxes on hi havia molta producció local i de petita i mitjana explotació amb la Covid-19 s’han tancat. I s’ha reforçat molt el gran canal dels supermercats, i aquí qui té accés són les grans empreses”, explica Guzmán.

“Veníem d’una situació que ja era molt injusta i complexa i amb la Covid-19 i aquest tipus de mesures de tancament ha crescut aquest tipus d’alimentació molt industrialitzada”, conclou el director de Justícia Alimentària.

Gairebé la meitat de les zones amb aqüífers contaminats per abocaments agraris no estaran recuperades en el termini legal

El Govern admet en un informe que, dels 1.235 punts amb excés de nitrats filtrats, només 693 arribaran a un bon estat per 2027, límit marcat per la legislació europea. Cada any, 800.000 tones de nitrogen acaben en el medi natural: són necessàries “reduccions més ambicioses que les inicialment considerades, estimades en un 25%”, indica el document de Transició Ecològica

https://www.eldiario.es/sociedad/mitad-zonas-acuiferos-contaminados-vertidos-agroganaderos-espana-no-estaran-recuperadas-plazo-legal_1_7290688.html

España será incapaz de revertir su problema de aguas subterráneas contaminadas a tiempo para cumplir la normativa ambiental. Casi la mitad de las zonas con acuíferos afectados por los vertidos de nitratos provenientes de la agricultura y la ganadería no podrán recuperarse dentro del plazo legal situado en 2027, según admite el Gobierno en un informe de la dirección general del Agua firmado el 30 de diciembre pasado. Continua la lectura de Gairebé la meitat de les zones amb aqüífers contaminats per abocaments agraris no estaran recuperades en el termini legal

Es troba associació entre el consum de begudes ensucrades, inclosos els sucs de fruita, i l’augment de risc de patir càncer

Un nou metaanàlisi ha analitzat els resultats de 67 estudis observacionals publicats fins al mes de juny de l’any 2020 i confirma l’associació entre una dieta rica en begudes ensucrades i l’augment de desenvolupar un càncer de mama, pròstata, colorectal i pàncrees.
L’estudi ha estat liderat per investigadors / es de el grup de Nutrició i Càncer de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut català d’Oncologia (ICO) i ha estat publicat a la revista científica ‘The Nutrients’. Continua la lectura de Es troba associació entre el consum de begudes ensucrades, inclosos els sucs de fruita, i l’augment de risc de patir càncer

L’ONU alerta que es malgasta el 17% de tots els aliments disponibles al món

Aproximadament 931 milions de tones d’aliments van ser malgastats en 2019 segons l’informe sobre l’índex de rebuig d’aliments de el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.

Per altra banda 690 milions de persones afectades per la fam el 2019, un nombre que s’espera que augmenti dràsticament amb el COVID-19. Tres mil milions de persones no poden pagar una dieta saludable. No anem bé.

https://www.publico.es/sociedad/agenda-2030-onu-alerta-desperdicia-17-alimentos-disponibles-mundo.html

Se estima que 931 millones de toneladas de alimentos, es decir, el 17% del total de alimentos disponibles para los consumidores en 2019, fueron a los contenedores de basura de hogares, minoristas, restaurantes y otros servicios alimentarios, según una nueva investigación de la ONU realizada para apoyar los esfuerzos mundiales para reducir a la mitad el desperdicio de alimentos para 2030. Continua la lectura de L’ONU alerta que es malgasta el 17% de tots els aliments disponibles al món

Alerta per 2.600 vaques malaltes de llengua blava que naveguen a la Mediterrània

Els vaixells transportaven guanyat a Trípoli, però les autoritats líbies van prohibir desembarcar als animals. Els caps de bestiar estan afectades per la malaltia de la llengua blava, que no és contagiosa per als humans.

La malaltia de la llengua blava és una malaltia vírica dels remugants no contagiosa i no és una zoonosi. Els vectors són els insectes del gènere Culicoides. Oficialment és una malaltia animal de declaració obligatòria i es pot trobar en la llista A de l’OIE. Afecta principalment als ovins domèstics i amb menys freqüència als bovins,[1] als caprins, als cérvols, als dromedaris i als antílops. Aquesta malaltia la causa el virus de la llengua blava (Bluetongue virus, BTV). És una malaltia difícil de controlar per la gran varietat de serotips i la seva epidemiologia. Provoca grans pèrdues econòmiques, ja que disminueix la producció i un cop es declara la malaltia en una explotació, es prohibeix l’exportació d’animals vius i del seu semen.

https://www.lavanguardia.com/natural/20210219/6256221/alerta-2-600-vacas-enfermas-lengua-azul-navegan-mediterraneo.html Continua la lectura de Alerta per 2.600 vaques malaltes de llengua blava que naveguen a la Mediterrània