Arxiu de la categoria: alimentació

El clima mundial molt malalt. Encara que res és nou, cada dia és més preocupant

La seguretat alimentària es veurà cada vegada més afectada pel canvi climàtic futur a través de la disminució del rendiment agrícola, especialment en els tròpics, amb l’augment dels preus, la reducció de la qualitat dels nutrients i les interrupcions de la cadena de subministrament

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=259219&titular=aunque-nada-es-nuevo-cada-d%EDa-es-m%E1s-preocupante- Continua la lectura de El clima mundial molt malalt. Encara que res és nou, cada dia és més preocupant

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Claus:

  • Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable
  • El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat
  • Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
  • A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesosEl 70% de la superfície agrícola és de secà
  • S’ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta
  • Canviar l’ús del sòl pot comportar problemes diversos
  • Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard
  • A quanta gent es pot alimentar?
  • Només un terç de l’agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció
  • La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal
  • Ens alimentem de ‘quatre’ productes.
  • És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l’autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Continua la lectura de Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els ambientalistes de Loporvenir s’han fet amb l’Alcaldia a través d’una llista municipalista amb membres vinculats a la plataforma Loporzano SENSE Ramaderia Intensiva
Els independents treuen endavant amb el suport de PSOE i PAR una moratòria per a la instal·lació de noves explotacions industrials de bestiar i l’ampliació de les existents en el municipi
“Es poden tenir molt bones idees, però el que no surt en el Butlletí no serveix per a res, per això els activistes ens fiquem en política2, explica Jorge Luis, tinent d’alcalde i exdiputat estatal d’Equo
Almenys catorze municipis d’Osca s’aproven moratòries i restriccions a la ramaderia industrial, mentre el Govern d’Aragó veta noves instal·lacions per no poder suportar més purins

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Loporzano-pueblo-granjas-ganaderia-intensiva_0_929507445.html

Loporzano, un pequeño municipio de medio millar de habitantes situado a los pies de la Sierra de Guara, en Huesca, nunca quiso formar parte de “Tocilandia”, ese país cada vez menos imaginario en el que se está convirtiendo la España vaciada con la proliferación masiva de instalaciones de ganadería industrial que, mientras disparan una renta agraria que cada vez tiene menos destinatarios, están generando una huella ambiental de difícil reversión y están devorando a las explotaciones familiares. Continua la lectura de Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

El Panell Internacional d’Experts explica en el seu últim informe que han de retallar les emissions de gas a la producció d’aliments que suposen el 25% del total. El document incideix que una dieta amb més vegetals i carn obtinguda amb sistemes que demanin menys energia tenen menor impacte climàtic
Alemanya debat elevar l’IVA de la carn i dedicar els diners al benestar animal i el medi ambient Continua la lectura de Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

La sequera a la Banya d’Àfrica amenaça amb la repetició de fam passades

L’última sequera es produeix just quan el país començava a recuperar-se d’una sequera en 2016-2017 que va provocar el desplaçament dins de Somàlia de més d’un milió de persones.

No podem esperar fins que les imatges de persones desnodrides i animals morts omplin les nostres pantalles de televisió. Necessitem actuar ara per evitar el desastre.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=258791&titular=la-sequ%EDa-en-el-cuerno-de-%E1frica-amenaza-con-la-repetici%F3n-de-hambrunas-pasadas- Continua la lectura de La sequera a la Banya d’Àfrica amenaça amb la repetició de fam passades

Més del 40% dels aqüífers a Espanya estan en perill per la contaminació dels residus de la indústria agrícola i ramadera

Espanya té obert un expedient europeu per manca de control sobre les restes de fertilitzants i deixalles animals que es filtren fins les masses d’aigua subterrània. Mil punts en 199 masses estan afectats o en risc segons el llistat acabat d’elaborar per Transició Ecològica. També altres 199 aigües superficials. El llistat ha de servir perquè les comunitats autònomes apliquin un pla a les zones focus de tòxic i redueixin l’ús de nitrats i millorin el maneig de fem

La ramaderia intensiva industrial té importants efectes socials i mediambientals a tot el món. Entre els socials destaquem l’expulsió de camperols de terres per plantar monocultius de cereals o oleaginoses destinades a l’alimentació animal, la desaparició de la ramaderia camperola i maneres de vida associats, o l’obesitat provocada per un excés de consum de carn, entre d’altres

https://www.eldiario.es/sociedad/acuiferos-Espana-contaminacion-residuos-industria_0_924608244.html

España no ha vigilado bien la contaminación que los residuos agrícolas y ganaderos filtran a los acuíferos hasta el punto de que la Comisión Europea abrió un expediente sancionador por esto en noviembre pasado. La consecuencia es que hasta el 46% de las masas de agua subterránea padecen la contaminación por nitratos que provocan la utilización de fertilizantes y el estiércol de las granjas ganaderas, según el listado recién elaborado por el Ministerio de Transición Ecológica.

“Las prácticas agrarias son el factor principal de alteración de la calidad de las aguas subterráneas”, según explican en el Instituto Geológico y Minero. Y continúan que “la contaminación por nitratos es el origen de la existencia de acuíferos afectados”.  La agroindustria española utiliza un millón de toneladas de fertilizantes a base de nitrógeno cada año, según la estadística del Ministerio de Agricultura. Las granjas ganaderas producen no menos de 80 millones de toneladas de estiércol. La mala gestión y control de estos focos de tóxicos hizo que Bruselas urgiera hace ocho meses a España para que cumpliera con la normativa sobre nitratos “una de las piezas clave de la legislación sobre agua”, explicaron.

Transición Ecológica prepara ahora una orden para determinar las aguas subterráneas y superficiales “afectadas por la contaminación, o en riesgo, por la aportación de nitratos de origen agrario”. Es el primer paso para que las comunidades autónomas determinen las zonas vulnerables donde se originan los focos de contaminación que afectan al agua. Y les apliquen un plan de actuación para que el sector agrícola rebaje el uso de nitratos y el ganadero maneje mejor los desechos de sus cabañas.

El ciclo tóxico funciona del siguiente modo: en los campos, el excedente de fertilizante aplicado a cultivos que no han absorbido las plantas se filtra hacia los acuíferos. En las explotaciones intensivas de cerdos o vacas, los fluidos que originan los desechos de los animales “por acumulación e incorrecta eliminación”, terminan por correr hasta las masas hídricas bajo tierra. Casi dos terceras partes del estiércol son “líquidas o semi-pastosas”, según lo califican los expertos. El IGME describe que “el gran volumen de estiércol líquido, sobre todo el de porcino, generada en zonas de agricultura intensiva está dando problemas importantes de contaminación por nitratos de las aguas subterránea”.

Todas las cuencas

La lista de estaciones de control incluidas en esta orden se extiende por 199 de las 478 masas de agua subterráneas de las cuencas interterritoriales peninsulares –también hay 199 masas superficiales como arroyos, tramos fluviales o lagunas–. Son más de mil puntos donde las mediciones han revelado que el acuífero está afecto o en riesgo de estarlo debido a estas filtraciones. Hay masas con contaminación elevada en prácticamente todas las cuencas. A eso se añaden, las 66 masas de las Islas Baleares, las 14 canarias, 24 de las cuencas catalanas y 75 andaluzas que presentan “mal estado químico”, según sus últimos datos hidrológicos.

Con todo, según la relación recopilada por el Ministerio, la zona con peores datos es la Confederación del Guadiana con el 75% de sus masas con una situación preocupante. El Duero, el Tajo y el Guadalquivir están por encima del 40%. En las confederaciones del Júcar y el Ebro, un tercio de sus acuíferos tienen puntos con contaminación por nitratos. Las cuencas insulares tienen su propia idiosincrasia, pero, en Baleares, el último Plan Hidrológico explica que el 74% de las masas tienen problemas con los nitratos.

La reglamentación del Ejecutivo, ahora en borrador, incide directamente sobre la manera de producir del sector agrícola. Una zona declarada vulnerable implica una serie de condiciones y buenas prácticas como las recogidas por la Comunidad de Madrid: utilizar el abono en épocas adecuadas, es decir, en el periodo en el que la planta lo absorbe. Contar con un plan de abonado y un registro de aplicación donde se especifique qué compuestos, volúmenes y fechas se han empleado.

En explotaciones ganaderas, el código se refiere a la forma de manejar los desechos de los animales que representan un peligro ambiental. De hecho, la gran cantidad de deposiciones de la enorme cabaña de porcino en régimen intensivo hace que España incumpla los límites permitidos de emisiones de amoniaco desde que entraron en vigor en 2010.

Respecto a los nitratos, las buenas prácticas para las granjas incluyen mantener impermeables las áreas accesibles a los animales, aplicar pendientes en el terreno que permitan la evacuación de los efluentes, disponer de cierta capacidad de almacenaje o recoger por separado las aguas de las lluvias para que no se mezclen y formen riachuelos tóxicos que terminen contaminando los acuíferos.

Ganadería y cambio climático

 

 

L’enorme petjada ecològica del consum de carn

Reduir el consum tant de carn com de productes lactis podria reduir en dos terços la petjada de carboni dels aliments que consumim. Un 25% de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle, corresponen al sector de l’alimentació.

En reduir al 50% el consum de carn, les emissions anuals es redueixen en una quantitat equivalent a la generada per un vol comercial entre Londres i Nova York.

https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/consumo-de-carne-y-huella-ecologica_8975?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=trafico

Aunque una creencia, en ocasiones muy arraigada, asume que la industria, el transporte y el sector energético son las actividades que más contaminan, el papel de la alimentación en el computo global de las emisiones de gases de efecto invernadero es una realidad que no se puede dejar de lado. Así, el estudio titulado The global impacts of food production y publicado en 2018 en la revista Science por científicos de la Universidad de Oxford, apuntaba a un dato muy significativo: al menos un 25% de las emisiones anuales de gases de efecto invernadero, corresponden al sector de la alimentación.

Un 25% de las emisiones anuales de gases de efecto invernadero, corresponden al sector de la alimentación

De este cuarto de las emisiones, un 58% corresponde a la generación de productos animales, y a su vez, un 50% de las mismas corresponde con la producción de carne de ternera y cordero. Continua la lectura de L’enorme petjada ecològica del consum de carn

OMS recomana prohibir excés de sucre en aliments per a nadons

L’organisme també suggereix regular la publicitat de menjars i begudes dolces per a aquest sector de la població.

Sabem que el menjar per a nadons feta a casa té més i millors beneficis que el menjar que podem comprar ja preparada, i que com hem analitzat en altres ocasions, la majoria conté massa sucre: gairebé el doble de la quantitat recomanada per a tot el dia.

Ara, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un comunicat en què adverteix no només de l’excés de sucres en aliments per a nadons, sinó també, de l’etiquetatge enganyós que els fa semblar adequats per a ells, i que resulta en la seva inadequada comercialització.
A través d’un comunicat publicat aquest dia al seu lloc web, l’OMS va compartir els resultats de dos nous estudis sobre aliments infantils, realitzats en la seva regió europea. En ells, es va trobar que una gran proporció d’aliments per a nadons està comercialitzat incorrectament com apropiada per a menors de 6 mesos i que molts d’ells contenen nivells inadequadament alts de sucre.

https://vanguardia.com.mx/articulo/oms-recomienda-prohibir-exceso-de-azucar-en-alimentos-para-bebes Continua la lectura de OMS recomana prohibir excés de sucre en aliments per a nadons

Gelats vegans marca Monsanto. Si aquests hàbits vegans els deleguem a les multinacionals i els globalitzem, les conseqüències, són acceptables?

La ramaderia industrial que volem evitar és demandant de soja. De fet la principal demandant ja que tots els porcs, gallines o vaques criats en règim carcerari -que són milions- s’alimenten de soja arribada d’Estats Units, Brasil i Argentina. Extensions immenses de monocultiu de soja genèticament modificada per Monsanto (ara Bayer) per poder ser fumigada amb glifosat, l’herbicida originalment de Monsanto que està costant a Bayer milionàries condemnes judicials pels seus efectes cancerígens.

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20190629/articulo-gustavo-duch-soja-helados-veganos-7528442

Llega el calor y las multinacionales de la alimentación desnudan sus intereses, ganar todos los mercados. Atentas como están a las nuevas tendencias alimentarias se lanzan a los helados veganos, es decir, helados que sustituyen la proteína de leche por otras proteínas de origen vegetal. Unilever, con su marca Frigo, publicita sus helados veganos con proteína de guisante o de soja. Hace unos meses, Nestlé -junto con Unilever, las grandes líderes de la importación del aceite de palma- presentó sus hamburguesas veganas. Hamburguesas con gusto a carne con soja como ingrediente principal. Continua la lectura de Gelats vegans marca Monsanto. Si aquests hàbits vegans els deleguem a les multinacionals i els globalitzem, les conseqüències, són acceptables?

L’ús del biodièsel de palma augmenta a Europa, malgrat l’impacte ambiental

La producció de biocarburants és tres vegades més contaminant, en el cas del dièsel de palma, que la producció de combustibles fòssils, i dues vegades més en el cas de la soja.

Som primers en alguna cosa del que no podem estar orgullosos. Espanya és el principal productor de biocarburants del continent, la fabricació a força de palmell o soja comporta la desforestació de milers d’hectàrees de selva.

https://www.publico.es/sociedad/aceite-palma-biodiesel-palma-aumenta-europa-pese-impacto-ambiental.html

Grasa de palma, palmiste, estearina de palma, elaeis guineensis… La lista de nombres para referirse a este aceite es larga. Su nombre puede resultar conocido por la presencia común que tiene en determinados productos de la industria alimentaria, sin embargo, el mayor número de importaciones que llegan a Europa tienen que ver con la industria del automóvil y, concretamente, con el desarrollo de biocombustibles. Tras su producción, una huella ecológica que arrasa a su paso árboles y animales, y libera altas cantidades de CO² a la atmósfera. Continua la lectura de L’ús del biodièsel de palma augmenta a Europa, malgrat l’impacte ambiental