Arxiu de la categoria: alimentació

Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

La producció mundial d’aliments amenaça l’estabilitat climàtica i la resistència de l’ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transgressió dels límits planetaris .Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessària.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/medio_ambiente-salud-alimentacion-carne-azucar_0_857765230.html

De forma reciente, un artículo replicado por múltiples medios en España aseguraba en su titular: ‘Dejar de comer carne no va a salvar el planeta’. Pues bien, un nuevo informe de la prestigiosa revista médica The Lancet que ha contado con la participación de 37 científicos de diversas disciplinas acaba de concluir que por la salud humana y la del planeta se necesita un cambio radical de nuestra dieta que reduzca más de un 50% el consumo de la carne roja y el azúcar. Continua la lectura de Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

Els costos sanitaris del sobrepès i l’obesitat pujaran un 50% la pròxima dècada

8 de cada 10 homes espanyols estaran grossos el 2030. Una investigació estima que el sobrecost podria superar els 3.000 milions d’euros en 12 anys

El 80% dels homes i el 55% de les dones d’edat adulta a Espanya passaran a sobrepès el 2030 si es manté la tendència actual. Així ho conclou un estudi publicat per la ‘Revista Espanyola de Cardiologia’ i que ha estat liderat per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l’Hospital del Mar.

El treball cita en prop de 2.000 milions d’euros el sobrecost d’atendre a les persones amb sobrepès, obesitat i obesitat morbosa per al sistema de salut espanyola i podria arribar a superar els 3.000 milions d’euros d’aquí a 12 anys. Per això, els investigadors destaquen la necessitat d’intervenir a diferents nivells per “revertir futures recurrències de la creixent epidèmia de sobrepès i obesitat”, com a nous impostos per a alguns aliments i polítiques que promouen hàbits saludables.

Veure també https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20190110/espanoles-sobrepeso-gordos-7237852

https://www.ccma.cat/324/els-costos-sanitaris-del-sobrepes-i-lobesitat-pujaran-un-50-la-proxima-decada/noticia/2896914/

Un estudi de l’Hospital del Mar pronostica que el 2030 el 80% dels homes i el 55% de les dones tindran aquestes patologies, ara és el 70% i el 50% respectivament
Josep Maria Camps  Actualitzat 
TEMA:
SALUT

Continua la lectura de Els costos sanitaris del sobrepès i l’obesitat pujaran un 50% la pròxima dècada

Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

Una declaració de 28 articles, emesa per l’Assemblea General de la ONU, recolza l’activitat dels camperols i recorda que el 70 per cent dels aliments del planeta són produïts per agricultors familiars.

Amb 28 articles, la Resolució final aborda tots els beneficis de l’agricultura camperola, la necessitat d’un model agropecuari sense agrotòxics ni transgènics, i reafirma l’íntima vinculació entre la vida camperola i els drets humans.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251049&titular=por-la-producci%F3n-campesina- Continua la lectura de Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

El sòl ja no suporta tanta  quantitat de residus que generem. 400.000 tones de metà i 540.000 de nitrogen al cap de l’any, realment cal tant?

Prepara una ordre per declarar sobresaturats per nitrogen els termes d’Albalatillo, Alfántega, Altorricón, Castillonroy, Mirambell. Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Seine, Vencillón, Mainar i Vila-real d’Huerva

Descarta que, excepte vuit dels anteriors, cap dels més de 120 pobles els aqüífers es consideren vulnerables superi els límits declarats com tolerables

L’Executiu admet que “en determinades zones d’Aragó ha una sobresaturació d’explotacions ramaderes intensives”

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Gobierno-Aragon-granjas-soportar-estiercol_0_854965016.html Continua la lectura de El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Calendari ecològic: dates clau per a un 2019 més sostenible

Dates per assenyalar a l’agenda i tenir en compte quan parlem de sostenibilitat . No sé si serveixen per recordar-nos a on estem. Però, a part d’aquestes dates, la sostenibilitat és una manera de vida, una actitud davant els nostres recursos i el nostre planeta.

http://www.comunidadism.es/actualidad/calendario-ecologico-fechas-clave-para-un-2019-mas-sostenible

Desde el día mundial de la educación ambiental en enero hasta el de las montañas en diciembre, el calendario anual está lleno de fechas conmemorativas para atraer la atención sobre los problemas del medioambiente y sensibilizar a la población mundial.

De esta manera, fechas de concienciación respecto a distintos desafíos ecológicos, problemas ambientales y colectivos relacionados se pueden encontrar a lo largo de todo el año, fijados por las Naciones Unidas pero también por otras entidades como la Unión Europea o las organizaciones conservacionistas. Continua la lectura de Calendari ecològic: dates clau per a un 2019 més sostenible

Un estudi confirma que els nens exposats a fumigacions tenen danys en el seu ADN

Pot no passar res i la cèl·lula pot reparar-se, o pot mutar a malalties que afecten el neurodesenvolupament, càncer, parkinson o també pot produir en altres generacions avortaments espontanis i malformacions, si els danys afecten les cèl·lules germinals, òvuls o espermatozoides

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250824&titular=un-estudio-confirma-que-los-ni%F1os-expuestos-a-fumigaciones-tienen-da%F1os-en-su-adn-

Asunción 11/12 (Base IS). La médica pediatra Stella Benitez Leite. investigadora de la Universidad Católica, lideró el equipo que llevó adelante el proyecto de investigación, respaldado por el Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (Conacyt), respecto al daño al ADN de niños expuestos a plaguicidas.

El estudio se basó en el análisis de las células de 43 niños de la comunidad de San Juan, en el Departamento de Canindeyú, que se encuentran rodeados de sojales y expuestos permanentemente a las fumigaciones con agrotóxicos que realizan los productores sojeros del lugar. Los niños y niñas tenían entre 5 y 10 años, las muestras fueron tomadas en el año 2016 y los resultados comparados con los que arrojaron estudios similares a las células de niños de la comunidad de Sargento Báez, Departamento de Cordillera, donde no se usan agrotóxicos. Continua la lectura de Un estudi confirma que els nens exposats a fumigacions tenen danys en el seu ADN

Fi de l’era del petroli. Aliments o biocombustibles

Inevitablement aviat la humanitat abandonarà l’era  del petroli i altres hidrocarburs. Nous paradigmes es plantegen al voltant del rumb que haurà de prendrà la humanitat respecte la generació d’energia i l’alimentació. Que farem? L’article fa referència a les nostres prioritats, que preferim aliments o biocombustibles’

D’altra banda, el dia a dia sembla obviar aquesta situació. Però encara que s’ignori la situació no desapareix. Repsol aconsegueix un permís que mantindrà deu anys més activa la seva plataforma petrolífera a la Mediterrània. El Govern autoritza la pròrroga de la concessió Casablanca demanada per l’empresa i operada des de l’única plataforma a Espanya, davant de la costes de Tarragona. La producció i utilització de combustibles fòssils són la causa principal de l’escalfament global. “És incoherent”, opina l’organització Mar Blava. Veure https://www.eldiario.es/sociedad/Repsol-consigue-plataforma-petrolifera-Mediterraneo_0_851115136.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250686&titular=fin-de-la-era-del-petr%F3leo.-alimentos-o-biocombustibles- Continua la lectura de Fi de l’era del petroli. Aliments o biocombustibles

La Via Camperola: Acord de Pacte Internacional de Solidaritat i la Unitat d’acció pels Drets Plens de tots i totes els i migrants i refugiadxs

Un Acord que promogui l’autodeterminació, la democràcia i la sobirania alimentària dels pobles, possibilitant la construcció d’economies locals sostenibles, solidàries i justes que garanteixin a les poblacions el seu dret a viure dignament en els seus territoris sense veure obligada a cap tipus de desplaçament forçat .

La Vía Campesina: Acuerdo de Pacto Internacional de Solidaridad y la Unidad de acción por los Derechos Plenos de todxs lxs migrantes y refugiadxs

  1. INTRODUCCIÓN

La Cumbre de los Pueblos para un Pacto Mundial de Solidaridad con Migrantes y Refugiados celebrada en Marrakech los días 8 y 9 de diciembre del 2018, bajo los auspicios de La Vía Campesina y sus organizaciones miembros del Proceso del Medio Oriente y Norte de África (MENA) y particularmente de la Federación Nacional del Sector Agrícola (FNSA) de Marruecos, así como la Asociación Marroquí de Derechos Humanos y la Plataforma de las Asociaciones y Comunidades Subsahariana en Marruecos, junto a muchos otros movimientos y comunidades, damos a conocer esta propuesta de un Acuerdo de un Pacto Internacional de la Solidaridad y la Unidad de Acción por los Derechos Plenos de Todas y Todos las y los Migrantes y Refugiados, bajo las siguientes considerandos:

Estado actual de la migración

La crisis de la migración del presente representa una debacle humanitaria como nunca se había presentado en la historia contemporánea de la civilización. Nunca la humanidad había sido arrastrada a niveles tales de deshumanización y de barbaridad que nos remiten a los períodos más sombríos como la época de colonización del Sur.

Un vistazo al estado que guarda la llamada crisis de la migración lo confirma. Continua la lectura de La Via Camperola: Acord de Pacte Internacional de Solidaritat i la Unitat d’acció pels Drets Plens de tots i totes els i migrants i refugiadxs

Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Vivim en un temps en què canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat van de la mà pel que fa a les conseqüències del seu progressiu avanç. Les solucions per evitar el col·lapse són ben sabudes i passen pel canvi absolut d’un model econòmic que no té en compte els límits ecosistèmics del planeta ni tan sols la pervivència dels seus elements vius, inclosa la nostra espècie.

D’altra banda, les empreses transnacionals agroindustrials i biotecnològiques,  actuen actualment en tots els països amb importants recursos biològics, emparant-se en el capitalisme global i en l’eina dels tractats de lliure comerç per assegurar els seus objectius

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/12/19/hay-alguien-ahi-que-se-acuerde-de-la-biodiversidad/

El pasado 29 de noviembre acababa en Egipto en la localidad de Sharm El-Sheick la XIV Cumbre Mundial de Diversidad Biológica, conocida como COP14. Una reunión que ha pasado de puntillas por la agenda internacional y que no ha merecido titulares importantes en los medios de comunicación. La biodiversidad no es tema de moda ni es fuente de creación de opinión ni es contenido especialmente recurrente en redes sociales.

El Cambio Climático acapara toda la atención ambiental tanto mediática como ciudadana. Indudablemente este es un problema de primera magnitud al que debemos dar una respuesta inmediata –ya se sabe cómo hacerlo, otra cosa es que se quiera- si no queremos sufrir sus consecuencias en forma de pérdida de suelo fértil, agudización de los fenómenos meteorológicos extremos, disminución de los recursos hídricos o migraciones masivas, entre otras.

De alguna manera, existe una conciencia –tal vez difusa- de que algo va mal con el clima, independientemente de que seamos capaces como ciudadanos de dar respuestas colectivas ante la inacción de los tomadores de decisión públicos. Pero ¿existe una conciencia en este mismo sentido, con las carencias que se quieran, con respecto a la pérdida de biodiversidad? Porque no se trata solo de hablar de diversidad biológica sino de pérdida de biodiversidad, el problema ambiental más grave, juntamente con el cambio climático, al que debe enfrentarse el ser humano en la actualidad.

Según el último informe de Planeta Vivo de WWF –que se ha convertido ya en un referente del estado de conservación de la biodiversidad a nivel mundial- de 2018, la población mundial de peces, aves, mamíferos, anfibios y reptiles ha disminuido un 60% entre 1970 y 2014, debido a las actividades humanas. Este dato porcentual se ha difundido de alguna manera -no excesivamente, no nos engañemos- pero no se ha incidido con la suficiente fuerza en el aspecto fundamental del mismo: que la causa de esta disminución es debida a las actividades humanas. Continua la lectura de Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?