Mostra tots els articles de FERNANDO MARIA CLAUDIN BOTINAS

Geòleg. Professor de Biologia i Geologia al INS Giola (Llinars del Vallès).

Tall de trànsit a Valladolid per l’onada de calor

Ahir ja varem comentar (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/06/17/lozo-troposferic-es-dispara-amb-lonada-de-calor/ ) que l’actual onada de calor ha provocat un increment de l’ozó troposfèric en molts nuclis urbans. Ozó que és un greu contaminant que pot provocar greus afectacions en l’ésser humà si assoleix concentracions elevades.

Donat que aquest ozó es genera – majoritàriament – com a producte secundari en reaccions entre els gasos emesos pels vehicles de transport i la radiació solar, alguns nuclis urbans afectats ja estan prenent mesures per baixar el volum de trànsit. Un d’ells és la ciutat de Valladolid (veure http://www.publico.es/sociedad/vallisoletanos-asumen-resignados-corte-trafico-ozono.html).

La majoria de ciutadans de Valladolid han acceptat el tall de trànsit fet per primer cop a causa de l’elevat nivell d’ozó. La majoria menys els comerciants…… i els representants del PP. Primer els diners i després la salut. Aquest és un tema que sona d’altres ciutats on mesures com la pacificació del trànsit sempre son impopulars entre el col·lectiu de botiguers esmentat perquè “fan baixar les vendes” (encara que en molts cops es produeix l’efecte contrari…).

Per cert, aprofito aquest post per denunciar les condicions en les quals estem treballant aquests dies. I ho faig no per mi, sinó pels meus alumnes. Estem realitzant treball a més de 30 ºC en les aules…..(i si, la normativa preveu que a partir de 27 podem aturar les activitats….cosa que ja s’ha començat a fer). El problema és que aquesta onada de calor és en realitat “el canvi climàtic” (veure http://elasombrario.com/llaman-ola-de-calor-cambio-climatico/), i per tant aquesta situació serà cada cop més normal. I davant d’això s’està començant a buscar solucions? Haurem d’estar així cada mes de maig/juny? Continua la lectura de Tall de trànsit a Valladolid per l’onada de calor

L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

Aquests dies estem tenint unes temperatures més elevades de l’habitual per aquestes dates (que tot apunta a que estan relacionades amb el canvi climàtic). Aquest fet ha provocat un increment en el consum elèctric, degut a la major utilització de l’aire condicionat, i de retruc un increment en els preus de l’electricitat. Aquest consum més gran a la vegada provoca un increment en el CO2 emès per produir la electricitat necessària per aquesta demanda, i tornem a començar el cercle.

Però, a banda d’aquest increment en el consum elèctric, l’efecte de la radiació solar sobre els gasos emesos pels cotxes, camions i motos provoca altres efectes com podem veure en al figura 1.

Fig. 1. Acció de la radiació solar sobre els gasos nitrogenats (NOx) i els components orgànics volàtils (COV) que forman part de l’smog urbà.

Aquesta radiació solar al incidir sobre els NOx i els COV dona lloc a la formació de compostos secundaris com l’ozó (O3), els PAN i altres oxidants. Tots ells tenen greus efectes sobre la salut de les persones. Sobretot en el tracte respiratori. Per tant, un increment en la radiació solar (i per tant també de les temperatures) comporta una  generació per damunt de l’habitual d’aquests gasos.

De tots ells, l’article que avui penjo fa referència (veure http://www.publico.es/sociedad/ola-calor-ola-calor-dispara-contaminacion-ozono-espana.html) als efectes de l’ozó sobre la salut de les persones. Sobretot de la gent que viu en zones on existeix molta contaminació pel trànsit de vehicles.

De fet tal i com podem llegir en l’article el 80% de la gent de la península ibèrica va respirar aire contaminat per ozó. Aquest fet, segons les dades que es tenen, comporta unes 1800 morts a l’any per malalties respiratòries.

Malalties que s’haguessin pogut evitar si l’aire dels llocs on vivim no estigués tant contaminat per les emissions de gasos procedents de la combustió dels combustibles fòssils.

Per tant, si volem que millori la qualitat del nostre aire i tinguem menys episodis d’increment d’ozó i PAN’s, haurem de fer alguna acció per tal de reduir la contaminació procedent dels vehicles de transport. Continua la lectura de L’ozó troposfèric es dispara amb l’onada de calor

L’implacable avanç de la sequera

Hi ha un terme relacionat amb l’avanç de la sequera lligada al canvi climàtic, perquè per molt que alguns vulguin negar la major el canvi climàtic existeix i està al darrera de molts fenomens. El terme és desertificació. I associada a aquesta desertificació està la manca d’aigua i la manca d’aliments, i les migracions tractant d’escapar d’aquestes condicions….i les guerres per aquests recursos bàsics.

Pot fer-se alguna cosa per millorar aquesta situació? Perquè de no fer-ho, com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=227938), en els propers 30 anys més de 1000 milions de persones hauran de migrar i barallar-se per recursos com aigua i aliments. I això en condicions òptimes, sense comptar amb la davallada dels recursos energètics i la degradació mediambiental generada pel nostre actual model econòmic.

La resposta a la qüestió és que si. Hem de canviar la forma de gestionar la Terra i l’agroecologia hauria de ser prioritària. I aquí vull matissar que l’agroecologia no vol dir passar a vendre productes “ecològics” produïts a gran escala en altres indrets del món en grans superfícies. Parlem d’un model molt més local de producció i distribució. Un model on les pageses i els pagesos tinguin els mateixos drets, on es puguin guanyar bé la vida, on el comprador pagui un preu just i que sigui assequible, on es respecti el ritme de les coses, on el sòl sigui valorat com a recurs indispensable, on s’utilitzin el mínim d’insums possibles i on la integració home-natura sigui potenciada al màxim. Un model no basat en el créixer-créixer on els recursos siguin justament distribuïts. Un model on s’inclogui a la gent no on se l’exclogui.

 

El implacable avance de la sequía como jinete del Apocalipsis

 

IPS

 

 

Campesinos se aprontan para cavar un pozo a mano en la aldea de Tunukkai, golpeada por la sequía, en el norteño distrito de Mullaithivu, en Sri Lanka. Crédito: Amantha Perera/IPS.

ROMA, 7 jun 2017 (IPS) – En 2025, es decir en menos de ocho años, 1.800 millones de personas padecerán la más absoluta escasez de agua, y las dos terceras partes de la población mundial sufrirán estrés hídrico, si la comunidad internacional no reacciona y toma medidas.

En la actualidad aumenta el temor de que el avance de la sequía y de los desiertos, así como la creciente escasez de agua y la inseguridad alimentaria generen un ‘tsunami’ de refugiados y migrantes climáticos.

Ante esa situación, no es de extrañar que la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación (UNCCD) considere a la sequía como “uno de los cuatro jinetes del Apocalipsis”.

De hecho, en 2050, la demanda de agua podría aumentar 50 por ciento. Con el aumento demográfico, en especial en las tierras secas, cada vez más personas dependen del suministro de agua potable en tierras que se degradan, alerta la secretaría de la UNCCD, con sede en Bonn.

La escasez hídrica es uno de los grandes desafíos del siglo XXI, y la sequía y la escasez de agua se consideran de los desastres naturales con mayores consecuencias, pues generan pérdidas ecológicas y económicas a corto y largo plazo, además de tener impactos secundarios y terciarios, precisa.

Para mitigar las consecuencias, es necesario que una preparación para la sequía que responda a las necesidades humanas, a la vez que preserva la calidad ambiental y los ecosistemas, cuente con la participación de todos los actores, incluso de los usuarios y de los proveedores del servicio, para la búsqueda de soluciones, explica la UNCCD.

“Se atribuye a la sequía, un peligro natural complejo que avanza con lentitud y tiene significativas consecuencias ambientales y socioeconómicas generalizadas, causar más muertes y desplazamientos de personas que cualquier otro desastre natural”, subraya.

Sequía, escasez hídrica y refugiados

La secretaria ejecutiva de la UNCCD, Monique Barbut, recordó que las regiones propensas a la sequía y a la escasez hídrica suelen ser lugares de procedencia de muchos refugiados.

Ni la desertificación ni la sequía son causas de conflictos o de migraciones forzadas, pero pueden elevar el riesgo de su ocurrencia e intensificar los ya existentes, explicó.

“Factores convergentes, como tensiones políticas, instituciones frágiles, marginación económica, falta de redes de seguridad social o rivalidades entre grupos crean las condiciones que hacen que las personas no puedan hacer frente a las dificultades. La continua sequía y escasez de agua de 2006 a 2010 en Siria es uno de los últimos ejemplos conocidos”, apuntó Barbut.

¿En 2045 habrá 135 millones de personas desplazadas?

La UNCCD señala que los desafíos geopolíticos y de seguridad que afronta el mundo son complejos, pero mediante una mejor implementación de prácticas de gestión territorial se puede ayudar a las poblaciones a adaptarse al cambio climático, así como a construir resiliencia a la sequía.

Además, indicó, pueden reducir el riesgo de migraciones forzadas y conflictos por los escasos recursos naturales y asegurar la producción de una agricultura sostenible y de energía.

“La tierra es el verdadero aglutinador de nuestras sociedades. Revertir los efectos de la degradación de tierras y la desertificación mediante una gestión sostenible no solo se puede lograr, sino que es el próximo paso lógico y rentable para las agendas de desarrollo nacionales e internacionales”, observó.

La UNCCD alerta que 12 millones de hectáreas de tierras productivas se vuelven estériles cada año solo a causa de la sequía y la desertificación, lo que representa una oportunidad menos para producir 20 millones de toneladas de granos.

“No podemos seguir permitiéndonos el degradación de tierras, cuando deberíamos elevar la producción de alimentos en 70 por ciento para 2050 para alimentar a toda la población mundial”, subraya.

“La intensificación sostenible de la producción de alimentos con menos insumos, que evitan una mayor deforestación y expansión de cultivos en áreas vulnerables, debe ser una prioridad para los responsables políticos”, sugiere.

Además, la secretaría de la UNCCD señala que el aumento de las sequías y de las inundaciones repentinas, que son más fuertes, más frecuentes y extendidas, destruye la tierra, la principal reserva de agua dulce de la Tierra.

“La sequía mata a más personas que cualquier otra catástrofe relacionada con el clima, y los conflictos entre comunidades avanzan por la escasez de agua”, precisó.

“Más de 1.000 millones de personas no tienen acceso al agua, y la demanda aumentará 30 por ciento para 2030”, añadió.

Seguridad nacional y migraciones

Más de 40 por ciento de los conflictos de los últimos 60 años están relacionados con el control y la asignación de recursos, lo que expone a un número cada vez mayor de personas pobres a la escasez hídrica y al hambre, y abre la puerta a estados fallidos y conflictos regionales, alerta la UNCCD.

“Grupos no estatales se aprovechan de los grandes flujos migratorios y de las tierras abandonadas”, observa.

“Cuando bienes naturales, como la tierra, se administran mal, la violencia podría convertirse en el medio principal para el control de recursos, lo que quita el valor de los recursos naturales de las manos de gobiernos legítimos”, advierte.

El número de migrantes a escala mundial viene creciendo rápidamente desde hace 15 años, llegando a 244 millones en 2015, más que los 222 millones de 2010 y los 173 millones de 2000.

La UNCCD recuerda la relación entre ese número de migrantes y las dificultades en materia de desarrollo, en particular las consecuencias de la degradación ambiental, la inestabilidad política, la inseguridad alimentaria y la pobreza, así como la importancia de atender los factores y las causas de raíz de la migración irregular.

La pérdida de tierras productivas hace que las personas elijan opciones arriesgadas, agrega. En las áreas rurales, donde las personas dependen de tierras poco productivas, su degradación es responsable de la migración forzada, explica.

“África es particularmente susceptible, pues más de 90 por ciento de su economía depende de recursos sensibles al clima, como la agricultura de subsistencia que necesita de las lluvias”, puntualiza la secretaría.

“A menos que cambiemos nuestra forma de gestionar la tierra, en los próximos 30 años podríamos dejar a 1.000 millones de personas o más vulnerables y sin opciones salvo huir o pelear”, acotó.

Mejorar el rendimiento y la productividad de la tierra permitirá aumentar la seguridad alimentaria y los ingresos de los usuarios de tierras y de los agricultores más pobres, recomienda la UNCCD.

“A su vez, eso estabiliza los ingresos de la población rural y evita el desplazamiento innecesario de personas”, detalla.

Por otra parte, la UNCCD trabaja con socios como la Organización Internacional para las Migraciones para hacer frente a los desafíos planteados por la degradación de tierras, los movimientos masivos de personas y sus consecuencias.

También busca demostrar cómo la comunidad internacional puede aprovechar las capacidades y habilidades de los migrantes y refugiados, además de subrayar el valor de las remesas que estos envían a sus países en la construcción de resiliencia.

Traducido por Verónica Firme

Fuente: http://www.ipsnoticias.net/2017/06/el-implacable-avance-de-la-sequia-como-jinete-del-apocalipsis/

Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Ara ja fa un cert temps vaig posar un post sobre el suposat “indestructible” dipòsit de llavors Norueg construït a Spitsbergen (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/05/24/el-canvi-climatic-i-la-reserva-de-llavors-de-lartic/). De fet no ha resultat tant inexpugnable com pensaven i el canvi climàtic l’ha posat en perill. Ara, per tal d’arreglar la situació, el govern Norueg haurà d’invertir milions d’euros per tal de garantir la seva resistència davant el pas del temps …..i del canvi climàtic (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Noruega-invertir-millones-fortaleza-inexpugnable_0_654085536.html).

Un exemple més de com el canvi climàtic ens està cada vegada afectant més i més. Mentre els governs no fan tot el que haurien de fer. El resultat són unes despeses econòmiques cada vegada més importants, danys materials, pèrdua de vides humanes i un medi ambient cada cop més sotmès a stress i degradat. Continua la lectura de Noruega ha d’invertir milions per tal d’arreglar el banc de llavors

Espanya davant del col·lapse

Continuació del seu anterior post (http://crashoil.blogspot.com.es/2017/06/cataluna-ante-el-colapso.html), Antonio Turiel desgrana poc a poc el que pot passar a la península Ibèrica en funció de l’evolució dels recursos (tant energètics com no energètics). L’anàlisi no tant sols afecta a Catalunya i Espanya sinó que també parla d’Europa i els USA. Continua la lectura de Espanya davant del col·lapse

Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Se sap que els nadons reaccionen abans davant d’una cara que d’una forma. El que no se sabia, i ara ho han pogut comprovar amb ajut d’un sofisticat dispositiu d’ultrasons en 4D, és que els fetus (en aquest cas de 34 setmanes) dins de l’úter també reaccionen davant de les cares. Un altre efecte observat, tal i com podem llegir en l’article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Fetos-en-desarrollo-reaccionan-al-ver-formas-de-caras-dentro-del-utero), és que la llum exterior pot travessar els teixits i arribar a l’úter. L’úter està dons il·luminat. Per tant, els especialistes desaconsellen a les embarassades la utilització de llums intenses. Continua la lectura de Els fetus reaccionen davant les cares en el úter

Les dones de l’observatori de Harvard

Ara que l’administració Trump, al USA, està expandint una perillosa actitud anticiència i una misogínia manifesta, penjo un interessant article publicat a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Entrevistas/Las-mujeres-lograron-objetivos-cientificos-antes-de-poder-votar).

L’article ens parla de tot un reguitzell de dones, de científiques, que varen estar treballant de valent per catalogar estrelles i per descobrir els secrets de l’Univers. Dones sense les quals la ciència, en aquest cas l’astronomia, no hauria estat el que és avui en dia. Dones moltes vegades, com encara ara passa, invisibles.

L’article ens recorda que tant en la qüestió de divulgació de la ciència per tal de fer-la més propera a la gent, com en els drets de les dones, encara queda molt per fer. Continua la lectura de Les dones de l’observatori de Harvard

Les burilles i la contaminació ambiental

En el món es fumen cada any 6 bilions de cigarretes i 4,5 finalitzen com a burilles en el terra. Així de contundent és la capçalera de l’article publicat en el diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/sociedad/tabaquismo-colillas-medio_ambiente_0_651635809.html).

L’article – basat en un informe de la Societat Espanyola de Neurologia i Cirurgia Toràcica – ens parla sobre els efectes del tabac de quarta mà. Si el de primera mà és el que la persona es fuma, el de segona seria el fum que rep el fumador passiu, i el de tercera serien les partícules dipositades pel fum en diferents objectes, el de quarta mà serien les burilles. Burilles que han filtrat una part de les substàncies tòxiques del tabac, que queden així concentrades en la burilla. D’aquesta manera quan les burilles es llencen, la seva degradació pels agents atmosfèrics i altres mecanismes alliberen aquestes substàncies altament tòxiques al medi.

Curiosament les burilles constitueixen la primera font de residus del món, per damunt fins i tot dels plàstics. Per tant tota acció que estigui orientada a minvar aquest problema serà benvinguda. La millor, però, és la reducció dels residus via no producció. O el que és el mateix: aconseguir que la gent no fumi. Continua la lectura de Les burilles i la contaminació ambiental

Els fòssils més antics d’homo sapiens estan al Marroc

Fins ara la paleontologia pensava – en funció de les proves – que els humans moderns van evolucionar en el est d’Àfrica ara fa uns 200000 anys. La troballa de restes d’homo sapiens de 300000 anys d’antiguetat al Marroc (al jaciment de Jabel Irhoud), canvia aquesta assumpció.

Podem llegir a SINC (veure http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-fosiles-mas-antiguos-de-nuestra-especie-estan-en-Marruecos), com els científics que han trobat les restes – 100000 anys més antigues que les trobades fins ara – han publicat els seus resultats a la revista Nature (veure https://www.nature.com/nature/journal/v546/n7657/full/nature22335.html). La història de la humanitat, de nou, es torna a reescriure.

CIENCIAS NATURALES: Ciencias de la Vida Continua la lectura de Els fòssils més antics d’homo sapiens estan al Marroc

La gravetat del canvi climàtic en imatges

Els humans pertanyem al ordre dels primats (dins de la classe dels mamífers (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Primates). Una de les característiques principals d’aquest ordre és la importància de la visió (que és binocular,  i en color en la majoria d’ells).

La frase una imatge val més que mil paraules és des d’aquests punt de vista certa. I d’imatges va el post d’avui. Imatges publicades en el diari “Público” (veure http://www.salyroca.es/articulo/lyfestyle/20-imagenes-nos-muestran-gravedad-cambio-climatico/20170606162346003352.html). Imatges, que si la vista no ens enganya i falla, ens mostren i donen fe d’un canvi climàtic cada vegada més greu. Canvi que alguns neguen. Canvi que suposa no donar crèdit al que un veu en aquestes imatges……… “Porque no hay más ciego que el que no quiere ver” Continua la lectura de La gravetat del canvi climàtic en imatges