La Terra entra en números vermells després d’esgotar tots els seus recursos naturals per al 2022. Ens hem polit els recursos naturals de tot l’any

Aquest any comencem a viure de crèdit un dia abans que l’anterior, i ja hem deixat enrere la recuperació que va suposar la frenada del consum per la pandèmia. Pel que fa a Espanya, va entrar en deute amb el planeta el 12 de maig passat.

https://www.heraldo.es/noticias/internacional/2022/07/29/tierra-numeros-rojos-agotar-recursos-naturales-2022-1590759.html

Los recursos naturales disponibles para todo 2022 terminarán este jueves, 28 de julio, Día de Sobrecapacidad de la Tierra, por lo que desde este viernes hasta final de año el planeta estará en números rojos, según denuncia WWF, que señala que para todo el año serían necesarios los recursos que pueden ofrecer 1,75 Tierra.

En poco más de 200 días, los humanos han terminado con el capital natural disponible para los 365 días del año, lo que supera en un 74 por ciento la capacidad de los ecosistemas para regenerarse. Continua la lectura de La Terra entra en números vermells després d’esgotar tots els seus recursos naturals per al 2022. Ens hem polit els recursos naturals de tot l’any

Sánchez limita l’aire condicionat a 27 graus en comerços i transport i la calefacció a 19 graus

Les mesures urgents per fer front a la crisi energètica es comencen a materialitzar. El Govern ha anunciat aquest divendres un decret en què es fixa la temperatura màxima de l’aire condicionat a les grans superfícies i el transport a 27 graus. De la mateixa manera, es limita la calefacció durant l´hivern a un màxim de 19 graus.

Aquest primer paquet de mesures estarà dirigit al sector privat i es preveu que les llars en quedin al marge en una primera instància.

Imatge

 

Imatge

https://www.eldiario.es/economia/gobierno-limita-aire-acondicionado-grandes-superficies-transportes-27-grados-calefaccion-19_1_9211464.html

https://www.elnacional.cat/es/economia/sanchez-limita-aire-acondicionado-27-grados-comercios-transporte-calefaccion-19_794664_102.html

https://www.republica.com/espana/sanchez-anuncia-un-paquete-de-medidas-urgentes-para-la-eficiencia-y-el-ahorro-energetico-20220729-13161471669/

Este es el paquete de medidas propuesto por el Ejecutivo de Pedro Sánchez para contrarrestar la crisis y seguir el ejemplo de los otros países de la Unión Europea que ya empiezan a hacer movimientos en esta dirección. Se espera que la propuesta se apruebe el próximo lunes en el Consejo de Ministros, después de que se haya presentado en los sectores afectados y todos los grupos parlamentarios. Continua la lectura de Sánchez limita l’aire condicionat a 27 graus en comerços i transport i la calefacció a 19 graus

James Lovelock, creador de la hipòtesi Gaia, mor el 103è aniversari

Lovelock va passar la seva vida defensant les mesures climàtiques, començant dècades abans que moltes altres comencessin a adonar-se de la crisi. Quan va morir, no creia que hi hagués esperança d’evitar alguns dels pitjors impactes de la crisi climàtica.

El científic era conegut sobretot per la seva teoria que la Terra és una comunitat d’organismes autorregulada. La  hipòtesi Gaia planteja la vida a la Terra és una comunitat d’organismes autorregulats que interactuen entre ells i amb el seu entorn. Va dir fa dos anys que la biosfera es trobava en l’últim 1% de la seva vida.

https://www.theguardian.com/environment/2022/jul/27/james-lovelock-creator-of-gaia-hypothesis-dies-on-103rd-birthday

James Lovelock, creator of Gaia hypothesis, dies on 103rd birthday

The scientist was best known for his theory that the Earth is a self-regulating community of organisms

01:58
James Lovelock talks about his Gaia hypothesis and climate change in 2014 interview – video

James Lovelock, the creator of the Gaia hypothesis, has died on his 103rd birthday. The climate scientist died at home on Tuesday surrounded by loved ones, his family said.

Lovelock, who was one of the UK’s most respected independent scientists, had been in good health until six months ago, when he had a bad fall.

Known as something of a maverick, he had been dispensing predictions from his one-man laboratory since the mid-1960s, and in his old age he continued to work.

His Gaia hypothesis posits that life on Earth is a self-regulating community of organisms interacting with each other and their surroundings. He said two years ago that the biosphere was in the last 1% of its life.

The scientist and environmental thinker James Lovelock near his home on the Dorset coast<br>Pics - Adrian Sherratt - 07976 237651 The scientist and environmental thinker James Lovelock near his home on the Dorset coast (22 Sep 2016).
James Lovelock: ‘The biosphere and I are both in the last 1% of our lives’
Read more

His family said: “Our beloved James Lovelock died yesterday in his home surrounded by his family on his 103rd birthday. To the world he was best known as a scientific pioneer, climate prophet and conceiver of the Gaia theory. To us he was a loving husband and wonderful father with a boundless sense of curiosity, a mischievous sense of humour and a passion for nature.

“Up until six months ago he was still able to walk along the coast near his home in Dorset and take part in interviews, but his health deteriorated after a bad fall earlier this year. He passed away at 9.55pm of complications related to the fall. The funeral will be private. There will be a public memorial service later. The family requests privacy at this time.”

Jonathan Watts, the Guardian’s global environment editor, who knew Lovelock and has been working on a biography about him, said: “The news is extremely sad, but what a life and what a legacy. Until very recently he was in good health and had a remarkable memory for events that happened almost a century ago. He was smart, funny and happy to share intimate details from his extraordinary life.

“It was thrilling to talk to one of the greatest minds Britain has ever produced. Here was a man who helped to shape many of the most important scientific events of the 20th century – Nasa’s search for life on Mars, growing awareness of the climate risks posed by fossil fuels, the debate over ozone-depleting chemicals in the stratosphere and the dangers of industrial pollution – as well as his work for the British secret services.”

Lovelock spent his life advocating for climate measures, starting decades before many others started to take notice of the crisis. By the time he died he did not believe there was hope of avoiding some of the worst impacts of the climate crisis.

Watts said: “Without Lovelock, environmental movements across the globe would have started later and taken a very different path. In the 1960s his ultrasensitive electron capture detector revealed for the first time how toxic chemicals were creeping into the air we breathe, the water we drink and the soil where we grow our food. He was the first to confirm the presence of fluorocarbons in the stratosphere and issued one of the earliest warnings that petroleum products were destabilising the climate and damaging the brains of children.

“His Gaia theory, conceived with the Pentagon consultant Dian Hitchcock and honed in collaboration with the US biologist Lynn Margulis, laid the foundations for Earth system science and a new understanding of the interplay between life, clouds, rocks and the atmosphere. He also warned, in clearer terms than any of his peers, of the dangers humanity posed to the extraordinary web of relations that make Earth uniquely alive in our universe.”

Lovelock was passionate about, and committed to, his work as he felt it imperative to warn humanity of the incoming climate catastrophe. He said in a lecture in 2011 that he had no plans for a comfortable retirement because of this.

“My main reason for not relaxing into contented retirement is that like most of you I am deeply concerned about the probability of massively harmful climate change and the need to do something about it now,” Lovelock said.

His Gaia theory was ridiculed when he first proposed it, by many who believed it was “new age nonsense”. It now makes up the basis of much of climate science. He was also controversial among his fellow environmental scientists and campaigners because he advocated for nuclear energy. Now, many agree with his view.

Another notable invention by Lovelock was a device that detected CFCs, which are damaging to the ozone layer.

He is survived by his wife, Sandra, his daughters Christine and Jane and his sons Andrew and John.

You’ve read 19 articles in the last year
Article count

… as you’re joining us today from Spain, we have a small favour to ask. Tens of millions have placed their trust in the Guardian’s fearless journalism since we started publishing 200 years ago, turning to us in moments of crisis, uncertainty, solidarity and hope. More than 1.5 million supporters, from 180 countries, now power us financially – keeping us open to all, and fiercely independent.

Unlike many others, the Guardian has no shareholders and no billionaire owner. Just the determination and passion to deliver high-impact global reporting, always free from commercial or political influence. Reporting like this is vital for democracy, for fairness and to demand better from the powerful.

And we provide all this for free, for everyone to read. We do this because we believe in information equality. Greater numbers of people can keep track of the events shaping our world, understand their impact on people and communities, and become inspired to take meaningful action. Millions can benefit from open access to quality, truthful news, regardless of their ability to pay for it.

Auguren col·lapses de l’ecosistema i extincions a la Mediterrània per les altes temperatures

El divulgador científic Fernando Valladares ha alertat aquest dimarts de possibles “col·lapses parcials de l’ecosistema marí”, extinció d’espècies i “una crisi de productivitat i de biodiversitat” a la Mediterrània oriental a causa de les altes temperatures que s’estan registrant en aquest mar.

https://www.elperiodico.com/es/verde-y-azul/20220727/auguran-colapsos-ecosistema-extinciones-mediterraneo-14174054

Valladares, que ha participado en los cursos de verano de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) ha explicado que en el Mediterráneo oriental se están registrando unas “temperaturas sostenidas” de entre tres y cuatro grados por encima de la media normal. Continua la lectura de Auguren col·lapses de l’ecosistema i extincions a la Mediterrània per les altes temperatures

Els pastors de rens i la capacitat d’anticipar-se al canvi climàtic

No hi ha lloc al planeta on es notin els efectes del canvi climàtic tant com a l’Àrtic. La temperatura ha augmentat més del doble de la mitjana global, la fosa del gel i el permafrost s’ha accelerat i la incidència dels fenòmens meteorològics extrems s’ha intensificat, segons l’últim informe del panell intergovernamental d’experts en canvi climàtic (IPCC) . Tot i això, el que més preocupa de tot als pastors de rens és el fred o, més aviat, el fred a deshora. El que els finlandesos coneixen com a takatalvi.

El pasturatge de rens a l’Àrtic es veu afectat pel canvi climàtic tant per bé com per mal. Davant d’això, el projecte ArticXchange pretén facilitar serveis climàtics per ajudar les comunitats locals a adaptar-se a aquest nou context.

https://www.climatica.lamarea.com/pastores-renos-cambio-climatico/

Aunque la placa en la puerta de su despacho diga su nombre, Tanja Joona no pisa demasiado a menudo las instalaciones del Arctic Centre de la Universidad de Laponia, en Rovaniemi (Finlandia). A diario, su jornada transcurre en los territorios de la cooperativa de Palojärvi, no lejos de la ciudad y capital de la provincia más septentrional del país nórdico. Allí, la investigadora y profesora universitaria se encarga también del pastoreo de renos. Continua la lectura de Els pastors de rens i la capacitat d’anticipar-se al canvi climàtic

El foc arrasa la zona antiga de Santibáñez del Val i diverses cases de Santo Domingo de Silos, a Burgos

L’incendi declarat aquest diumenge al terme de Tejada, a la comarca burgalesa d’Arlanza, ha arrasat gran part de la zona antiga de Santibáñez del Val i diverses cases de Santo Domingo de Silos, segons han relatat testimonis presencials.

https://www.noticieromadrid.es/general/el-fuego-arrasa-la-zona-antigua-de-santibanez-del-val-y-varias-casas-de-santo-domingo-de-silos-en-burgos/

Las labores de extinción se han centrado durante la noche en ambas localidades, donde bomberos y brigadistas han contado con el apoyo de numerosos voluntarios de la comarca. Continua la lectura de El foc arrasa la zona antiga de Santibáñez del Val i diverses cases de Santo Domingo de Silos, a Burgos

Espanya s’enfronta a la pitjor onada d’incendis de la sèrie històrica

El foc registrat les últimes dues setmanes enmig d’una de les onades de calor més intenses i extenses viscudes a Espanya ha afectat gairebé 100.000 hectàrees forestals, més que tot el que es va cremar el 2021.

Continua la lectura de Espanya s’enfronta a la pitjor onada d’incendis de la sèrie històrica

Arbres contra asfalt: així baixen les temperatures de les ciutats si hi ha zones verdes

Els espais arbrats es poden convertir en un aliat per reduir els impactes de les onades de calor i rebaixar les temperatures mínimes durant la nit. Tot i això, les ciutats encara presenten mancances i la distribució de parcs i zones enjardinades es reparteixen de manera desigual.

https://www.publico.es/sociedad/arboles-asfalto-bajan-temperaturas-ciudades-hay-zonas-verdes.html#analytics-seccion:listado

El verano está asediado por las olas de calor. Lo adverso se ha vuelto cotidiano y las temperaturas más tolerables del periodo estival van camino, culpa de la crisis climática, de convertirse en breves anécdotas. En solo un mes, España ha encadenado dos episodios extremos con temperaturas de récord por encima de los 40ºC en prácticamente toda la península ibérica. El resultado más evidente y cruel es el fuego que calcina miles y miles de hectáreas, duplicando los daños medios que los incendios han provocado anualmente en el país. El futuro, según la Organización Mundial de Meteorología (OMM), no es mucho mejor, pues las olas de calor se volverán cada vez más frecuentes al menos hasta 2060, independientemente de que se consiga mitigar el calentamiento acelerado del planeta y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero. El escenario, inhóspito, da paso a un debate sobre cómo adaptar la vida y los espacios urbanos a la coyuntura de calor extremo que se cierne.

Pese la complejidad del asunto, las respuestas no son demasiado complicadas y algunas de ellas están ya en las calles de algunas ciudades: árboles. Con un termómetro de superficie, se puede constatar cómo la renaturalización de las ciudades abre una oportunidad para rebajar o hacer más soportables las olas de calor. En la Gran Vía de Madrid, las temperaturas recogidas por Público revelan oscilaciones importantes entre el hormigón y la sombra de los escasos árboles que decoran la acera. Bajo las copas, las mediciones han registrado esta semana, con la ola de calor activa, 28,7ºC, apuntando a la tierra del alcorque, mientras que la acera sin sombra tiene una temperatura de 40,6º. En el caso del adoquín cubierto por la sombra de las ramas, la temperatura desciende también hasta los 34ºC. Continua la lectura de Arbres contra asfalt: així baixen les temperatures de les ciutats si hi ha zones verdes

La ramaderia extensiva proporciona una alimentació més saludable i contribueix a la neteja del territori, és un dels millors antídots contra els incendis

En un moment crucial en què veiem com l’Espanya rural s’enfronta a l’abisme, pel despoblament, el foc, l’escassetat de recursos per atendre muntanyes i pobles, la invasió de gegantines plataformes eòliques i solars que industrialitzen el paisatge,  a més de proporcionar una alimentació més saludable, contribueix a la neteja del territori i és un dels millors antídots contra els incendis–, davant de les tremendes macrogranges. Ara que molts surten per passar les vacances d’estiu en ambients rurals d’interior, petits pobles dels pares o els avis. S’explica través d’un cas molt concret que la periodista viu molt directament.

Macrogranjas de 6.000 cerdos, al ataque de la España rural  

Podría decirse que ya no es noticia la pandemia de macrogranjas que tenemos en este país, con más cerdos y vacas que habitantes, pero a veces conviene pararse en uno de estos proyectos para comprender hasta qué punto llega la situación. En el Páramo de Haza, al sur de Burgos, crece uno de estas gigantescas instalaciones,  preparadas para acoger 6.000 cerdos. Es un lugar fundamental para el acuífero de la comarca, que podría verse en grave riesgo, como denuncian los ayuntamientos afectados. Continua la lectura de La ramaderia extensiva proporciona una alimentació més saludable i contribueix a la neteja del territori, és un dels millors antídots contra els incendis