El model agrari al nostre país i la seva inserció de les cadenes internacionals del mercat de l’agro gira al voltant de dos eixos, la ramaderia industrial del porcí i l’exportació de fruites i verdures cultivades als hivernacles del sud del país.
Aquests dos pilars de l’economia agrària estan assentats en característiques similars que obliguen a transformar-les i és així perquè han demostrat ser incompatibles amb els objectius de canvi climàtic. Totes dues s’han constituït en dues de les principals xemeneies d’emissions de CO2, i totes dues es caracteritzen per la seva vocació exportació a preus barats i això s’aconsegueix fonamentalment a través de salaris baixos i males condicions laborals.
La pregunta del millón es si estos sectores se podrían transformar para ser más sostenibles.
Nuestra opinión es que no es posible. Y no lo es porque fundamentalmente los modelos de agricultura y ganadería industrial insertos en las grandes cadenas del mercado internacional necesitan producción masiva y competir en costes, y para ello necesitan trabajadoras y trabajadores con bajo salario y malas condiciones laborales. No se trata de una decisión empresarial de ser más o menos responsable, se trata finalmente del esquema de producción y comercialización. La explotación es condición para jugar en esa liga. Continua la lectura de Explotació i exportació agrària, gairebé la mateixa paraula
