Estem perdent el termòstat del planeta, el gel de l’Àrtic, més ràpid del que es pensava

“L’estat del gel àrtic és pitjor del que s’esperava. La seva dinàmica ha canviat i ara es trenca més fàcilment, i això fa que no es pugui conservar durant tant temps com abans.” La frase ens la diu Estel Cardellach, investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del CSIC, com a resum dels primers resultats de l’estudi de l’expedició MOSAiC.

L’Estel és una de les científiques catalanes que ha format part de l’estudi més exhaustiu fet mai en aquella zona inhòspita i tan única del planeta. Més de mil científics de 20 països diferents han estudiat no només el gel, sinó també la neu que el cobreix, l’oceà que té a sota, i l’atmosfera que té a sobre.

El que fa única aquesta expedició és que, per primer cop, la investigació s’ha dut a terme durant tot un any. Fins ara, tots els estudis sobre el terreny s’havien fet a l’estiu, però aquest ha inclòs l’implacable hivern àrtic, quan sempre és de nit i els científics van treballar en dures temperatures de més de 42 graus sota zero.

L’equip de l’Estel ha estat l’encarregat de dissenyar els aparells capaços de recollir les quantitats ingents de dades necessàries. A la seu de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, a Bellaterra, envoltada de restes d’andròmines, cables i planxes metàl·liques, ens mostra una de les caixes que ha tornat de l’expedició. “Aquesta l’hem fotografiada amb un os polar a sobre”, ens diu.

“L’Àrtic és una de les regions més remotes i de més difícil accés, així que necessitem satèl·lits que ens donin la informació. I vam haver de pensar en uns instruments que poguessin resistir les condicions extremes de l’Àrtic, a nivell de temperatura i fortes tempestes però també d’operativitat, perquè havien de ser automàtics, i també que fos molt fàcil resoldre qualsevol problema”, explica la investigadora de l’IEEC.

El Barcelona Expert Centre (BEC) de l’Institut de Ciències del Mar, dedicat a l’estudi dels oceans, ha posat a la superfície àrtica un radiòmetre per mesurar el gruix del gel marí, crucial per seguir els canvis dràstics que està patint aquesta zona del planeta.

El gel àrtic, el termòstat del planeta

I com ens afecta un estudi fet tan lluny de casa nostra? Doncs moltíssim, perquè el gel àrtic és el termòstat del planeta i s’encarrega de refredar-lo. Com que és blanc, reflecteix bona part de l’escalfor del sol. En canvi, quan es fon, la foscor de l’oceà absorbeix aquesta calor, i això fa que ens escalfem més.

Ara, l’aire de la superfície de l’Àrtic s’està escalfant el doble de ràpid que la resta del planeta i la seva extensió s’ha reduït gairebé a la meitat a l’estiu des de la dècada dels 80.

Per això l’estudi va prendre mesures des de 4.200 metres de profunditat fins a 36 km d’altura a l’estratosfera. Amb les dades obtingudes s’ha pogut fer la primera imatge completa de l’escalfament global a l’Àrtic, el sensor que ens indica a quina velocitat avança la crisi climàtica. Tot plegat serveix per poder predir millor què passarà en el futur.

“El gel ha canviat molt des dels anys 80. No només s’ha reduït en extensió, també en gruix. El més greu és que ha canviat el tipus de gel.”

Estel Cardellach explica per què ara el gel és diferent: “Abans era un gel que sobrevivia a diversos estius, el que es diu de diversos anys d’antiguitat, que és un gel diferent del de recent formació, que només té un any o dos. Saber això, poder-ne seguir l’evolució segon a segon al llarg dels anys, és crucial per saber com està afectant l’escalfament global a tot el món”.

https://www.antena3.com/noticias/ciencia/velocidad-calentamiento-artico-doble-que-resto-mundo-segun-cientificos_2022020762020939a977780001086864.html

La superficie del Ártico se calienta el doble de rápido que el resto del planeta desde la década de 1970. Al menos, así lo confirman un grupo de científicos que han participado en la expedición internacional MOSAiC.

De la misma forma, la investigación ha detallado que la extensión del hielo marino del Ártico se ha visto reducida considerablemente desde 1980. “Encontramos una banquisa a la deriva más dinámica y rápida de lo esperado. Esto no solo supuso un reto para los equipos en el terreno en su trabajo diario, sino que se tradujo también en cambios en las propiedades del hielo marino y en la distribución de su espesor”, explica Marcel Nicolaus, físico del Instituto Alfred Wegener, Centro Helmholtz para la Investigación Polar y Marina.

Para llevar a cabo el informe, científicos de 20 países a bordo del buque rompehielos ‘Polastern’ se sumergieron durante un año entero, entre 2019 y 2020, en el océano Ártico.

Temperaturas sin precedentes

En 2020, la Organización Meteorológica Mundial (OMM) registró temperaturas sin precedentes en una zona del Ártico. En concreto fueron 38 grados centígrados que se hallaron en Verkhoyansk, Rusia y que vino a confirmar los peores presagios: fue la temperatura más alta de la que se tienen registros en la región ártica.

Los expertos avisan que esta circunstancia puede influir en la pérdida de masa helada.

Calentamiento global, problema a escala mundial

Los glaciares, avisan los expertos, se derriten a una velocidad nunca vista anteriormente, el nivel del mar sigue subiendo debido al deshielo, las temperaturas aumentan de forma generalizada, se producen fenómenos meteorológicos extremos y todo en un escenario de cambios que impactan gravemente en la biodiversidad.

El cambio climático es un problema real de la agenda global y sus efectos tienen repercusión a nivel mundial. A finales del 2021, China y Estados Unidos, dos de los mayores países emisores de gases de efecto invernadero, llegaron a un acuerdo para reforzar la acción climática en los próximos años.