La crisi alimentària que s’amaga rere l’aturada dels camioners

Tempesta perfecta al món de l’alimentació: transportistes al límit pel preu de la gasolina, manca de fertilitzants per culpa del gas i la guerra a Ucraïna, “el graner d’Europa”.

https://www.elcritic.cat/noticies/la-crisi-alimentaria-que-samaga-rere-aturada-dels-camioners-123472

Dos anys més tard de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, s’han tornat a veure prestatges buits als supermercats. L’escassetat d’oli de gira-sol, primer, i l’aturada dels transportistes i les mobilitzacions de pescadors i de pagesos, després, han sacsejat el sistema de distribució de tota mena de productes als supermercats. El descontentament és general davant l’escalada de preus. Tot indica que la crisi alimentària és un problema de fons: ve d’abans de la invasió russa a Ucraïna, s’ha accelerat i, probablement, seguirà si no hi ha canvis en la cadena de producció, transport i consum. Mentrestant, les Nacions Unides i ONG com Oxfam o Human Rights Watch ja alerten que les conseqüències de la guerra poden provocar una nova crisi alimentària als països empobrits, sobretot al Pròxim Orient i al nord d’Àfrica. Continua la lectura de La crisi alimentària que s’amaga rere l’aturada dels camioners

Estem perdent el termòstat del planeta, el gel de l’Àrtic, més ràpid del que es pensava

“L’estat del gel àrtic és pitjor del que s’esperava. La seva dinàmica ha canviat i ara es trenca més fàcilment, i això fa que no es pugui conservar durant tant temps com abans.” La frase ens la diu Estel Cardellach, investigadora de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i del CSIC, com a resum dels primers resultats de l’estudi de l’expedició MOSAiC.

L’Estel és una de les científiques catalanes que ha format part de l’estudi més exhaustiu fet mai en aquella zona inhòspita i tan única del planeta. Més de mil científics de 20 països diferents han estudiat no només el gel, sinó també la neu que el cobreix, l’oceà que té a sota, i l’atmosfera que té a sobre.

El que fa única aquesta expedició és que, per primer cop, la investigació s’ha dut a terme durant tot un any. Fins ara, tots els estudis sobre el terreny s’havien fet a l’estiu, però aquest ha inclòs l’implacable hivern àrtic, quan sempre és de nit i els científics van treballar en dures temperatures de més de 42 graus sota zero.

L’equip de l’Estel ha estat l’encarregat de dissenyar els aparells capaços de recollir les quantitats ingents de dades necessàries. A la seu de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, a Bellaterra, envoltada de restes d’andròmines, cables i planxes metàl·liques, ens mostra una de les caixes que ha tornat de l’expedició. “Aquesta l’hem fotografiada amb un os polar a sobre”, ens diu.

“L’Àrtic és una de les regions més remotes i de més difícil accés, així que necessitem satèl·lits que ens donin la informació. I vam haver de pensar en uns instruments que poguessin resistir les condicions extremes de l’Àrtic, a nivell de temperatura i fortes tempestes però també d’operativitat, perquè havien de ser automàtics, i també que fos molt fàcil resoldre qualsevol problema”, explica la investigadora de l’IEEC.

El Barcelona Expert Centre (BEC) de l’Institut de Ciències del Mar, dedicat a l’estudi dels oceans, ha posat a la superfície àrtica un radiòmetre per mesurar el gruix del gel marí, crucial per seguir els canvis dràstics que està patint aquesta zona del planeta.

El gel àrtic, el termòstat del planeta

I com ens afecta un estudi fet tan lluny de casa nostra? Doncs moltíssim, perquè el gel àrtic és el termòstat del planeta i s’encarrega de refredar-lo. Com que és blanc, reflecteix bona part de l’escalfor del sol. En canvi, quan es fon, la foscor de l’oceà absorbeix aquesta calor, i això fa que ens escalfem més.

Ara, l’aire de la superfície de l’Àrtic s’està escalfant el doble de ràpid que la resta del planeta i la seva extensió s’ha reduït gairebé a la meitat a l’estiu des de la dècada dels 80.

Per això l’estudi va prendre mesures des de 4.200 metres de profunditat fins a 36 km d’altura a l’estratosfera. Amb les dades obtingudes s’ha pogut fer la primera imatge completa de l’escalfament global a l’Àrtic, el sensor que ens indica a quina velocitat avança la crisi climàtica. Tot plegat serveix per poder predir millor què passarà en el futur.

“El gel ha canviat molt des dels anys 80. No només s’ha reduït en extensió, també en gruix. El més greu és que ha canviat el tipus de gel.”

Estel Cardellach explica per què ara el gel és diferent: “Abans era un gel que sobrevivia a diversos estius, el que es diu de diversos anys d’antiguitat, que és un gel diferent del de recent formació, que només té un any o dos. Saber això, poder-ne seguir l’evolució segon a segon al llarg dels anys, és crucial per saber com està afectant l’escalfament global a tot el món”. Continua la lectura de Estem perdent el termòstat del planeta, el gel de l’Àrtic, més ràpid del que es pensava