L’ONU alerta que l’impacte del canvi climàtic és pitjor del que es creia

L’informe Canvi Climàtic 2022. Impactes, adaptació i vulnerabilitat publicat aquest dilluns pel grup d’especialistes climàtics de l’ONU, l’IPCC, destaca la interdependència del clima, amb la biodiversitat i el model socioeconòmic i que “les mitges mesures per abordar els riscos climàtics ja no són una opció”.

Els extrems meteorològics es produeixen simultàniament (onades de calor, sequeres i inundacions), amb impactes en cascada, cada cop més difícils de gestionar. Les plantes i els animals ja superen el llindar de tolerància i hi ha mortalitats massives en moltes espècies, com arbres i coralls.

La meitat de la població mundial (entre 3.300 i 3.600 milions de persones) viu en llocs molt vulnerables a l’escalfament global, especialment a Àfrica, Àsia i l’Amèrica Central i del Sud.

https://www.ccma.cat/324/linforme-mes-desolador-de-lonu-sobre-el-clima-el-temps-de-reaccio-sacaba/noticia/3148859/

Humans i ecosistemes són interdependents. El desenvolupament actual és insostenible i els perills climàtics dels ecosistemes i de les persones es realimenten.

Perills climàtics i no climàtics interaccionen. L’escalfament i altres dinàmiques es realimenten, com passa amb la degradació de la natura, la urbanització creixent, les desigualtats socials, els danys de la meteorologia extrema i les pandèmies. Cadascuna d’aquestes dinàmiques posa en perill el benestar i, en estar interrelacionades, incrementen el perill i fan més evident la necessitat d’abordar el problema de manera global.

Propietats i infraestructures en perill creixent. Estaran cada vegada més afectats pels perills de les onades de calor, les tempestes, la sequera, les inundacions i l’increment del nivell del mar. L’informe destaca el risc per als sistemes d’energia i transport.

Urgeix acció a curt termini. Si l’escalfament global supera els 1,5 °C, els impactes es multiplicaran. Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC d’escalfament a partir del 2030. El retard en l’acció global concertada per limitar l’escalfament suposa un tancament ràpid de la finestra de temps encara disponible.

Més enllà del 2040, amb les tendències actuals, els riscos per als sistemes naturals i humans serien molt superiors als que ara preveiem.

Cal abordar les nostres limitacions per a l’adaptació. L’informe identifica limitacions per a l’adaptació de tipus financer, de govern, institucionals i polítiques, així com la necessitat de planificació.

Quatre riscos clau a Europa

L’informe identifica quatre riscos clau per a Europa:

1. Calor. Hi ha límits a la capacitat d’adaptació de les persones i dels sistemes sanitaris actuals. Risc de mortalitat creixent de persones i de canvis greus en els ecosistemes, terrestres i marins.

2. Agricultura. Estrès per calor i sequera als cultius. Es preveuen pèrdues substancials de producció agrícola per a la majoria de les zones europees durant el segle XXI. El reg estarà cada vegada més limitat per la manca d’aigua.

3. Escassetat d’aigua. Especialment al sud d’Europa, on hi haurà més d’un terç de la població exposat a l’escassetat d’aigua a partir dels 2 °C d’esclafament (durant la segona meitat de segle, previsiblement). A més, aquesta escassetat generarà importants pèrdues econòmiques en els sectors d’aigua i d’energia i en la resta de sectors econòmics dependents (confiança mitjana).

4. Inundacions i augment del nivell del mar. Es preveu que els danys s’augmentin almenys 10 vegades al final del segle XXI.

Opcions d’adaptació

1. Calor: refrigeració d’espais i urbanisme per gestionar la calor. Restauració i ampliació d’espais naturals per protegir els ecosistemes.

2. Agricultura: reg, coberta vegetal, canvis en pràctiques agrícoles, conreus canviants, gestió d’incendis i forestal, i agroecologia.

3. Escassetat d’aigua: millores d’eficiència, emmagatzematge, reutilització de l’aigua, sistemes d’alerta primerenca.

Terreny esquerdat per la sequera i una persona al fons
Una persona al fons, en un terreny esquerdat per la sequera a Diyarbakir, Turquia (Reuters/Sertac Kayar)

4. Inundacions: sistemes d’alerta primerenca, reserva d’espai per a l’adaptació basada en l’aigua i els ecosistemes, opcions basades en enginyeria, canvi d’ús del sòl i gestionat la retirada.

Barreres per a l’adaptació

Els especialistes climàtics de l’ONU identifiquen com a barreres clau per a l’adaptació:

– recursos limitats

– manca de compromís del sector privat i dels ciutadans

– insuficient mobilització financera

– manca de lideratge polític

– baix sentit d’urgència

L’informe l’han elaborat entre 270 científics, amb 675 científics col·laboradors, a partir de 34.000 informes de referència.

L’IPCC actualitza l’anàlisi global sobre escalfament cada 6-7 anys, i el 2021-2022 revisa els informes del 2013-2014. L’agost passat va revisar el primer informe, sobre la física planetària de l’escalfament.

Avui ha actualitzat el segon, sobre impactes i adaptació. A finals de març actualitzarà el tercer, sobre mitigació (com reduir les emissions).

https://www.rtve.es/television/20220228/onu-alerta-impacte-canvi-climatic/2299001.shtml

’ONU adverteix de l’increment de la vulnerabilitat de la població mundial i els ecosistemes davant l’empitjorament del canvi climàtic. Així ho demostra un nou informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC).

L’organització assenyala que aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables a les disrupcions climàtiques. “L’ús insostenible dels recursos naturals, la desforestació, la contaminació, i la pèrdua de biodiversitat afecten negativament la capacitat d’adaptació de les societats i ecosistemes”, detalla l’informe. En aquesta línia, l’ONU també adverteix que els impactes i riscos provocats per les condicions climàtiques són cada vegada més complexos i difícils de manejar.

Pèrdues irreversibles dels ecosistemes 

“El canvi climàtic ha causat danys substancials, i pèrdues cada cop més irreversibles als ecosistemes terrestres, marins d’aigua dolça, costaners i oceànics”, destaca l’IPPC. L’informe de l’ONU diu que és “inequívoc” que el canvi climàtic ja ha alterat els sistemes humans i naturals, i subratlla que les decisions i accions que es preguin en la pròxima dècada són “determinants” pel desenvolupament de la resiliència al clima a mitjà i llarg termini.

Antàrtida
Antàrtida

Reducció de gasos d’efecte hivernacle

L’ONU afirma que revertir la situació depèn en gran manera de la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. “Si l’escalfament global supera els 1,5ºC en les pròximes dècades, molts els sistemes humans i naturals s’enfrontaran a riscos greus addicionals”, adverteix.

Biodiversitat

Segons l’IPPC, salvaguardar la biodiversitat dels ecosistemes és “fonamental” pel desenvolupament de la resiliència climàtica. L’informe assenyala que el manteniment d’aquests a escala global depèn d’una conservació “eficaç i equitativa” d’aproximadament entre el 30% i el 50% de les zones terrestres, d’aigua dolça i oceànica de la Terra.

 Biodiversitat
Biodiversitat

En els ecosistemes terrestres, entre el 3 i el 14% de les espècies avaluades s’enfrontaran a un “alt risc d’extinció” en nivells d’escalfament d’1,5 °C. Aquest percentatge podria augmentar fins al 18% si es produeix un escalfament de 2 °C, fins al 29 % amb 3°C de més, fins al 39% amb 4°C, i incrementar-se fins al 48% amb pujades de 5°C.

En aquest sentit, l’informe destaca que algunes pèrdues ja són “irreversibles”, com les primeres extincions d’espècies provocades pel canvi climàtic o l’impacte en alguns ecosistemes com les àrees polars o les zones costaneres, que pateixen com a conseqüència el desgel i la pujada del nivell del mar.

Inseguretat alimentària

L’informe adverteix que el canvi climàtic pressionarà cada cop més la producció i l’accés als aliments, especialment a les regions vulnerables, afectant la seguretat alimentària. Amb un escalfament global d’entre un 1,5ºC i 2ºC, l’augment de la freqüència, la intensitat i la gravetat de les sequeres, les inundacions i les onades de calor, i l’augment continuat del nivell del mar incrementarà “de moderada a alta” els riscos per la seguretat alimentària a les regions vulnerables, amb nivells d’adaptació nuls o baixos.

Sequera
Sequera

A un nivell d’escalfament global de 2 C o més a mig termini, l’informe diu que els riscos per a la seguretat alimentària a causa del canvi climàtic seran més greus, provocant “desnutrició i deficiències de micronutrients”, amb un fort impacte a l’Àfrica subsahariana, Àsia del Sud, Amèrica Central i Amèrica del Sud, i a illes petites.

Cooperació internacional

L’ONU demana que per poder revertir la situació es cooperi a nivell internacional i que els governs treballin a tots els nivells amb la societat civil, comunitats, cossos educatius i científics, i institucions, així com també amb els sectors privats. “El desenvolupament resilient al clima s’habilita quan els governs, la societat civil i el sector privat prenen decisions de desenvolupament inclusives que prioritzen la reducció de riscos, l’equitat i la justícia”, destaca l’informe.

Rússia diu que l’estació espacial pot caure sense control si els EUA veten els seus astronautes

L’òrbita de l’EEI es controla des del sector rus, mentre que el sector nord-americà aporta electricitat.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20220226/8084864/rusia-estacion-espacial-caer-control.html Continua la lectura de Rússia diu que l’estació espacial pot caure sense control si els EUA veten els seus astronautes