L’ONU alerta que l’impacte del canvi climàtic és pitjor del que es creia

L’informe Canvi Climàtic 2022. Impactes, adaptació i vulnerabilitat publicat aquest dilluns pel grup d’especialistes climàtics de l’ONU, l’IPCC, destaca la interdependència del clima, amb la biodiversitat i el model socioeconòmic i que “les mitges mesures per abordar els riscos climàtics ja no són una opció”.

Els extrems meteorològics es produeixen simultàniament (onades de calor, sequeres i inundacions), amb impactes en cascada, cada cop més difícils de gestionar. Les plantes i els animals ja superen el llindar de tolerància i hi ha mortalitats massives en moltes espècies, com arbres i coralls.

La meitat de la població mundial (entre 3.300 i 3.600 milions de persones) viu en llocs molt vulnerables a l’escalfament global, especialment a Àfrica, Àsia i l’Amèrica Central i del Sud.

https://www.ccma.cat/324/linforme-mes-desolador-de-lonu-sobre-el-clima-el-temps-de-reaccio-sacaba/noticia/3148859/

Humans i ecosistemes són interdependents. El desenvolupament actual és insostenible i els perills climàtics dels ecosistemes i de les persones es realimenten.

Perills climàtics i no climàtics interaccionen. L’escalfament i altres dinàmiques es realimenten, com passa amb la degradació de la natura, la urbanització creixent, les desigualtats socials, els danys de la meteorologia extrema i les pandèmies. Cadascuna d’aquestes dinàmiques posa en perill el benestar i, en estar interrelacionades, incrementen el perill i fan més evident la necessitat d’abordar el problema de manera global.

Propietats i infraestructures en perill creixent. Estaran cada vegada més afectats pels perills de les onades de calor, les tempestes, la sequera, les inundacions i l’increment del nivell del mar. L’informe destaca el risc per als sistemes d’energia i transport.

Urgeix acció a curt termini. Si l’escalfament global supera els 1,5 °C, els impactes es multiplicaran. Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC d’escalfament a partir del 2030. El retard en l’acció global concertada per limitar l’escalfament suposa un tancament ràpid de la finestra de temps encara disponible.

Més enllà del 2040, amb les tendències actuals, els riscos per als sistemes naturals i humans serien molt superiors als que ara preveiem.

Cal abordar les nostres limitacions per a l’adaptació. L’informe identifica limitacions per a l’adaptació de tipus financer, de govern, institucionals i polítiques, així com la necessitat de planificació.

Quatre riscos clau a Europa

L’informe identifica quatre riscos clau per a Europa:

1. Calor. Hi ha límits a la capacitat d’adaptació de les persones i dels sistemes sanitaris actuals. Risc de mortalitat creixent de persones i de canvis greus en els ecosistemes, terrestres i marins.

2. Agricultura. Estrès per calor i sequera als cultius. Es preveuen pèrdues substancials de producció agrícola per a la majoria de les zones europees durant el segle XXI. El reg estarà cada vegada més limitat per la manca d’aigua.

3. Escassetat d’aigua. Especialment al sud d’Europa, on hi haurà més d’un terç de la població exposat a l’escassetat d’aigua a partir dels 2 °C d’esclafament (durant la segona meitat de segle, previsiblement). A més, aquesta escassetat generarà importants pèrdues econòmiques en els sectors d’aigua i d’energia i en la resta de sectors econòmics dependents (confiança mitjana).

4. Inundacions i augment del nivell del mar. Es preveu que els danys s’augmentin almenys 10 vegades al final del segle XXI.

Opcions d’adaptació

1. Calor: refrigeració d’espais i urbanisme per gestionar la calor. Restauració i ampliació d’espais naturals per protegir els ecosistemes.

2. Agricultura: reg, coberta vegetal, canvis en pràctiques agrícoles, conreus canviants, gestió d’incendis i forestal, i agroecologia.

3. Escassetat d’aigua: millores d’eficiència, emmagatzematge, reutilització de l’aigua, sistemes d’alerta primerenca.

Terreny esquerdat per la sequera i una persona al fons
Una persona al fons, en un terreny esquerdat per la sequera a Diyarbakir, Turquia (Reuters/Sertac Kayar)

4. Inundacions: sistemes d’alerta primerenca, reserva d’espai per a l’adaptació basada en l’aigua i els ecosistemes, opcions basades en enginyeria, canvi d’ús del sòl i gestionat la retirada.

Barreres per a l’adaptació

Els especialistes climàtics de l’ONU identifiquen com a barreres clau per a l’adaptació:

– recursos limitats

– manca de compromís del sector privat i dels ciutadans

– insuficient mobilització financera

– manca de lideratge polític

– baix sentit d’urgència

L’informe l’han elaborat entre 270 científics, amb 675 científics col·laboradors, a partir de 34.000 informes de referència.

L’IPCC actualitza l’anàlisi global sobre escalfament cada 6-7 anys, i el 2021-2022 revisa els informes del 2013-2014. L’agost passat va revisar el primer informe, sobre la física planetària de l’escalfament.

Avui ha actualitzat el segon, sobre impactes i adaptació. A finals de març actualitzarà el tercer, sobre mitigació (com reduir les emissions).

https://www.rtve.es/television/20220228/onu-alerta-impacte-canvi-climatic/2299001.shtml

’ONU adverteix de l’increment de la vulnerabilitat de la població mundial i els ecosistemes davant l’empitjorament del canvi climàtic. Així ho demostra un nou informe del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC).

L’organització assenyala que aproximadament entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos molt vulnerables a les disrupcions climàtiques. “L’ús insostenible dels recursos naturals, la desforestació, la contaminació, i la pèrdua de biodiversitat afecten negativament la capacitat d’adaptació de les societats i ecosistemes”, detalla l’informe. En aquesta línia, l’ONU també adverteix que els impactes i riscos provocats per les condicions climàtiques són cada vegada més complexos i difícils de manejar.

Pèrdues irreversibles dels ecosistemes 

“El canvi climàtic ha causat danys substancials, i pèrdues cada cop més irreversibles als ecosistemes terrestres, marins d’aigua dolça, costaners i oceànics”, destaca l’IPPC. L’informe de l’ONU diu que és “inequívoc” que el canvi climàtic ja ha alterat els sistemes humans i naturals, i subratlla que les decisions i accions que es preguin en la pròxima dècada són “determinants” pel desenvolupament de la resiliència al clima a mitjà i llarg termini.

Antàrtida
Antàrtida

Reducció de gasos d’efecte hivernacle

L’ONU afirma que revertir la situació depèn en gran manera de la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. “Si l’escalfament global supera els 1,5ºC en les pròximes dècades, molts els sistemes humans i naturals s’enfrontaran a riscos greus addicionals”, adverteix.

Biodiversitat

Segons l’IPPC, salvaguardar la biodiversitat dels ecosistemes és “fonamental” pel desenvolupament de la resiliència climàtica. L’informe assenyala que el manteniment d’aquests a escala global depèn d’una conservació “eficaç i equitativa” d’aproximadament entre el 30% i el 50% de les zones terrestres, d’aigua dolça i oceànica de la Terra.

 Biodiversitat
Biodiversitat

En els ecosistemes terrestres, entre el 3 i el 14% de les espècies avaluades s’enfrontaran a un “alt risc d’extinció” en nivells d’escalfament d’1,5 °C. Aquest percentatge podria augmentar fins al 18% si es produeix un escalfament de 2 °C, fins al 29 % amb 3°C de més, fins al 39% amb 4°C, i incrementar-se fins al 48% amb pujades de 5°C.

En aquest sentit, l’informe destaca que algunes pèrdues ja són “irreversibles”, com les primeres extincions d’espècies provocades pel canvi climàtic o l’impacte en alguns ecosistemes com les àrees polars o les zones costaneres, que pateixen com a conseqüència el desgel i la pujada del nivell del mar.

Inseguretat alimentària

L’informe adverteix que el canvi climàtic pressionarà cada cop més la producció i l’accés als aliments, especialment a les regions vulnerables, afectant la seguretat alimentària. Amb un escalfament global d’entre un 1,5ºC i 2ºC, l’augment de la freqüència, la intensitat i la gravetat de les sequeres, les inundacions i les onades de calor, i l’augment continuat del nivell del mar incrementarà “de moderada a alta” els riscos per la seguretat alimentària a les regions vulnerables, amb nivells d’adaptació nuls o baixos.

Sequera
Sequera

A un nivell d’escalfament global de 2 C o més a mig termini, l’informe diu que els riscos per a la seguretat alimentària a causa del canvi climàtic seran més greus, provocant “desnutrició i deficiències de micronutrients”, amb un fort impacte a l’Àfrica subsahariana, Àsia del Sud, Amèrica Central i Amèrica del Sud, i a illes petites.

Cooperació internacional

L’ONU demana que per poder revertir la situació es cooperi a nivell internacional i que els governs treballin a tots els nivells amb la societat civil, comunitats, cossos educatius i científics, i institucions, així com també amb els sectors privats. “El desenvolupament resilient al clima s’habilita quan els governs, la societat civil i el sector privat prenen decisions de desenvolupament inclusives que prioritzen la reducció de riscos, l’equitat i la justícia”, destaca l’informe.

Rússia diu que l’estació espacial pot caure sense control si els EUA veten els seus astronautes

L’òrbita de l’EEI es controla des del sector rus, mentre que el sector nord-americà aporta electricitat.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20220226/8084864/rusia-estacion-espacial-caer-control.html Continua la lectura de Rússia diu que l’estació espacial pot caure sense control si els EUA veten els seus astronautes

Els països han declarat un 70% menys del metà que emeten

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, les emissions d’aquest gas amb efecte d’hivernacle van pujar el 5% el 2021 i l’ocultació de dades per part dels països és «alarmant». El metà ha generat al voltant del 30% de l’escalfament global.

Los países han declarado un 70% menos del metano que emiten

La Agencia Internacional de la Energía (AIE) informó de que las emisiones de metano ligadas a los sectores del petróleo, el gas y el carbón subieron un 5% en 2021. Así lo constata en su informe Global Methane Tracker 2022, remarcando, además, que son muy superiores a las reportadas oficialmente por los países a la ONU. Y el desfase no sería menor: la AIE cifra este desajuste en un 70%. Fatih Birol, director ejecutivo de esta organización, declaró que la transparencia es «vital» en la lucha contra el calentamiento global y que por eso «esta minimización masiva de los registros es tan alarmante». Continua la lectura de Els països han declarat un 70% menys del metà que emeten

Guerra i pandèmia, un segle després: “És un còctel explosiu. El 1918 ho va ser”

“Covid i guerra. Un còctel explosiu”. Ho adverteix el físic, professor de la URV i divulgador científic Alex Arenas. “És l’espai  perfecte perquè els patògens es multipliquin: una salubritat molt baixa i sistemes immunològics deprimits. És l’oportunitat perfecta perquè el virus proliferi. Les infeccions proliferen quan els donem les condicions”.

https://www.niusdiario.es/ciencia-y-tecnologia/ciencia/guerra-ucrania-pandemia-covid-coctel-explosivo-primera-mundial-gripe-1918_18_3288872114.html

Advierte Arenas, además, que no es la primera vez que se da ese cóctel entre guerra y virus. Ya ocurrió en la pandemia de gripe de 1918, que coincidió con la Primera Guerra Mundial (julio de 1914-noviembre de 1918). “La guerra en Ucrania ya sería un desastre humanitario de primera magnitud sin el virus. Pero si le añades a esto una pandemia que no ha acabado y en la que todavía no vemos el final, es un cóctel explosivo. En 1918 lo fue”. Arenas alerta de ello en su perfil de Twitter.

“Lo que quiero decir, con mi alerta, es que no lo podemos hacer peor como humanidad”, resume el científico. Porque ahora mismo, “habiendo un virus parecido al de la ‘gripe española’, que ocurra esto es nefasto, es lo peor que puede pasar. Que dos de las peores catástrofes que hemos pasado se junten”.

Porque, aunque ya queramos darla por terminada, Arenas recuerda que “la pandemia no ha acabado. El virus sigue siendo muy transmisible y sigue mutando, no sabemos en qué momento va a venir una variante más compleja. Es el peor momento para que dos catástrofes tengan contacto entre ellas”, insiste preocupado. Y pide mirar atrás, a lo que ocurrió hace ahora un siglo.

1918: la guerra convierte la gripe en un “súper virus”

¿Qué pasó en 1918? Hay un artículo de The Guardian que lo explica muy bien. “La Gran Guerra impulsó la pandemia, que puso fin a la Gran Guerra”, resume su autor, un biólogo evolutivo, ornitólogo y divulgador científico que firma bajo el pseudónimo de ‘GrrlScientist’. El artículo es de 2014, pero conviene releerlo ahora, por la analogía con la situación que estamos viviendo.

El autor recuerda que la gripe del 18 “tuvo una letalidad sin precedentes, cobrándose más vidas que cualquiera de las pandemias de peste”. En apenas año y medio, murieron entre 50 y 100 millones de personas. Fue “la mayor cantidad de muertes humanas como consecuencia de una enfermedad infecciosa”. Y subraya que “en Francia, Gran Bretaña y Estados Unidos, las muertes por gripe fueron mucho más altas que las causadas por la guerra misma”. Cuando llegó a ellos, el virus ya había golpeado a las tropas alemanas y austríacas. “Las pérdidas resultantes en ambos lados fueron tan terribles que muchos historiadores creen que la gripe contribuyó significativamente a que acabara antes la guerra”.

Ja hi ha ampolles de plàstic a les platges verges de la fajana de La Palma

El geòleg Matthew James Pankhurst, un dels primers científics a trepitjar el nou territori espanyol, desvetlla a les Canàries les primeres i sorprenents troballes. Els corrents atlàntics estan arrossegant fins a les noves platges de la fajana tota mena d’escombraries.

https://www.eldiario.es/canariasahora/lapalmaahora/hay-botellas-plastico-playas-virgenes-fajana-palma_1_8775489.html

El investigador del Instituto Volcanológico de Canarias (Involcán) Matthew James Pankhurst, una de las primeras personas en pisar el delta lávico formado en La Palma tras la erupción, junto a la vulcanóloga Emma Liu, ha desvelado en exclusiva para Canarias Ahora que en el nuevo y virgen territorio español ya hay restos de plástico. Continua la lectura de Ja hi ha ampolles de plàstic a les platges verges de la fajana de La Palma

El preu del gas puja un 60% després de la invasió russa i el petroli arriba a màxims des del 2014

La cotització dels contractes de futurs de gas natural europeus s’han disparat més d’un 60% aquest dijous després que Rússia iniciés una operació militar per atacar la veïna Ucraïna.

https://www.elplural.com/economia/invasion-rusa-dispara-gas-mas-60-eleva-petroleo-100-dolares_284878102

https://elperiodicodelaenergia.com/gas-natural-dispara-ataque-rusia-ucrania/

La cotización de los contratos de futuros de gas natural europeos se han disparado más de un 60% este jueves después de que Rusia iniciara una operación militar para atacar a su vecina Ucrania con el objetivo de desmilitarizar y «desnazificar» el país, según ha justificado el presidente ruso, Vladimir Putin. Continua la lectura de El preu del gas puja un 60% després de la invasió russa i el petroli arriba a màxims des del 2014

2050: els científics alerten d’una crisi mundial d’incendis forestals

Dos terços dels recursos haurien d’anar a planificar i prevenir el foc i no només a combatre’l, alerta l’ONU. A més a més, l’acció de l’home empitjora la situació plantant “la vegetació que no toca al lloc que no toca”, recorda l’expert, que cita l’exemple paradigmàtic de l’eucaliptus. “És una de les espècies més inflamables i, en canvi, plantem eucaliptus a Portugal, on sabem que cremarà; estem creant un problema addicional”.

https://www.ara.cat/societat/medi-ambient/2050-cientifics-alerten-d-crisi-mundial-d-incendis-forestals_1_4281359.html

Més focs i més violents amenacen el planeta, fins i tot àrees que estaven excloses d’aquest risc, com l’Àrtic. Els científics de l’ONU ja parlen d’una possible crisi mundial d’incendis forestals que pot manifestar-se d’aquí tres dècades, cap a mitjans de segle. La crisi climàtica i el canvi accelerat en els usos del sòl són els desencadenants d’una realitat que ja no se circumscriu a zones com Califòrnia –assotada per monstruosos incendis darrerament– o l’arc mediterrani, on només l’últim any s’han vist en flames Grècia, Sardenya o també punts de la Península com Màlaga i Catalunya. Lluny de reduir-se, els incendis forestals augmentaran un 30% cap a mitjans d’aquest segle, el 2050, i podrien disparar-se fins a un 50% el 2100, segons les previsions que fa un nou informe del Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA) en col·laboració amb l’entitat GRID-Arendal. I els governs, avisa el document, estan lluny d’estar preparats per fer front a aquest nou escenari. Continua la lectura de 2050: els científics alerten d’una crisi mundial d’incendis forestals

L’Antàrtida bat un nou rècord de pèrdua de gel marí

Els pols estan fonent-se cada vegada més ràpid, segons les últimes investigacions. Les previsions realitzades sobre la fusió dels pols s’estan complint rigorosament. Les darreres dades sobre la reducció del gel marí a l’Antàrtida han batut un nou rècord i han augmentat l’alarma entre els científics. Aquesta situació s’uneix a la fusió que pateix l’Àrtic.

https://www.informacion.es/medio-ambiente/2022/02/24/antartida-bate-nuevo-record-perdida-hielo-63113283.html

Los datos del Centro Nacional de Datos de Hielo Marino señalan que este año el hielo marino antártico alcanzará la extensión más baja registrada por satélite en su historia. Las mediciones preliminares muestran que el hielo marino alrededor del continente ha superado el récord mínimo establecido anteriormente, en marzo de 2017, de 2,1 millones de kilómetros cuadrados, cayendo a 1,98 millones de kilómetros cuadrados el pasado domingo 20 de febrero. Continua la lectura de L’Antàrtida bat un nou rècord de pèrdua de gel marí

Ramaderia entre arbres: una fórmula perfecta

És el pasturatge de bestiar extensiu dins de boscos (silvopastoreo), i és que vaques, cabres i ovelles també s’alimenten entre roures, castanyers, pins, freixes i faigs. Fins i tot els porcs mengen glans entre masses arbòries més tancades que la devesa d’alzines i sureres disperses que ens ve de seguida a la ment. Estudis i experts ressalten la important capacitat per segrestar carboni i mitigar els efectes del canvi climàtic que té aquesta activitat, sense oblidar la de prevenir incendis gràcies al maneig constant del sotabosc. Continua la lectura de Ramaderia entre arbres: una fórmula perfecta

Qui guanya i qui perd amb la suspensió del gasoducte que uneix Rússia i Alemanya

Olaf Scholz ha anunciat que suspèn l’entrada en funcionament del Nord Stream II, el gasoducte amb què el país germànic s’abastaria de gas natural rus. Aquesta decisió té unes implicacions importants a nivell geopolític, però també a nivell energètic.

https://www.publico.es/sociedad/nord-stream-2-gana-pierde-suspension-gaseoducto-une-rusia-alemania.html Continua la lectura de Qui guanya i qui perd amb la suspensió del gasoducte que uneix Rússia i Alemanya