La sequera excepcional de l’últim any ja afecta les reserves d’aigua

La sequera ens ha de preocupar d’ara endavant. Algunes comarques centrals pateixen una manca de pluja històrica, mentre que les Terres de l’Ebre passen per un període d’humitat poc habitual

https://www.ara.cat/societat/sequera-excepcional-ultim-any-afecta-reserves-aigua-mestral-barcelona-terres-ebre_1_4256372.html

La sequera que afecta des de fa més de dotze mesos algunes comarques centrals és realment excepcional. Les zones més afectades per la manca de pluja són la costa central, molts indrets del Vallès, el Montseny i fins i tot el sud d’Osona i el Moianès, zones que en alguns casos són de les més humides de Catalunya, habitualment.

L’índex de precipitació estàndard que fa servir el Meteocat per avaluar el dèficit de precipitació dibuixa un panorama de sequera excepcional, sobretot si s’agafen les dades dels últims dotze mesos. A Barcelona, el 2021 va ser l’any més sec des del 1835: a l’Observatori Fabra del Tibidabo hi van caure només 327,6 l/m², la dada més baixa de la seva història. A Caldes de Montbui, el 2021 també va ser l’any més sec com a mínim dels últims 72 anys: només hi van caure 336,4 l/m².

” alt=”” data-v-5dde30c4=”” data-was-processed=”true” />

Encara que les zones més afectades per la sequera siguin indrets més aviat pròxims a la costa, les reserves d’aigua ja noten aquesta manca de pluges. A hores d’ara els pantans de les conques internes de Catalunya estan al 57% de la seva capacitat, un nivell molt més baix que el de just fa un any, quan era del 85%. De fet, el nivell mitjà dels últims deu anys en aquesta època és del 73%, un valor molt superior a l’actual. Una de les situacions més crítiques és la del pantà de Boadella-Darnius, que tot i la pluja de fa algunes setmanes se situa al 41% de la seva capacitat. Per trobar un nivell tan baix dels embassaments de les conques internes cal anar fins a la tardor del 2019, just abans del temporal de pluja de l’octubre i del posterior temporal Gloria durant el gener del 2020.

A finals d’octubre ja es va declarar l’alerta per sequera dels municipis que s’abasteixen de l’aqüífer del Fluvià i la Muga. 22 municipis, entre els quals Sant Pere Pescador i la Jonquera, ja tenen limitat el consum màxim d’aigua a 250 litres per habitant i dia i també tenen limitacions en el reg de jardins, en la neteja de carrers i en l’ompliment de piscines i zones verdes, i prohibició d’omplir fonts ornamentals.

Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) asseguren que l’aigua està garantida com a mínim durant deu mesos, tot i que a l’Empordà, si no plou a mitjà termini, quedarà compromesa l’aigua per a reg agrícola de cara a l’estiu. Les plantes dessalinitzadores ja treballen a un ritme molt més alt de l’habitual: si normalment funcionen a un ritme d’entre un 20% i un 30% de la seva capacitat, ara estan treballant al 85%.

La clau: el vent de mestral

La sequera és molt forta i sobretot molt persistent, un fet que sorprèn el tècnic en recerca del Meteocat Vicent Altava, la persona que segueix més de prop les sequeres al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Segons Altava, sorprèn tant la sequera extrema de les comarques centrals com el període extraordinàriament humit que han viscut les Terres de l’Ebre durant els últims mesos, dues cares de la moneda que podrien tenir un ingredient comú: el vent de mestral. Durant els últims mesos les situacions de vent de mestral han sigut escasses i això ha afavorit que la humitat fos alta al sud i que les situacions d’inestabilitat que hi arribessin descarreguessin pluges molt abundants, sovint molt disperses i irregulars però repetides en moltes ocasions. Una d’aquestes situacions va ser el violent aiguat que va deixar més de 200 l/m2 en poca a estona a Alcanar a principis de setembre.

Per contra, a les comarques on la sequera és més forta és on sovint el mestral acostuma a provocar pluja. Són les comarques més amagades del vent de nord i nord-oest, on sovint aquest vent agafa la direcció contrària, es torna humit i propicia situacions de pluja que poden arribar a ser abundants. Segons Altava, la manca de situacions de mestral durant els últims mesos no té una explicació clara ni es pot vincular a cap tendència climàtica.

El que sí que crida l’atenció als tècnics de l’SMC és la cruesa d’algunes de les sequeres dels últims anys. Cap d’elles ha sigut gaire general, però les comarques afectades les han patit amb molta intensitat. És el cas, per exemple, de la sequera molt dura i persistent que entre el 2017 i el 2018 va afectar sobretot les Terres de l’Ebre, però també punts l’Empordà i del Gironès. Tot i que no hi ha conclusions clares ni estudis fets que vinculin aquestes últimes sequeres fortes al canvi climàtic, sí que és cert que aquestes situacions encaixen amb el que indiquen les projeccions sobre canvi climàtic. El tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya augura “un augment de la gravetat i l’ocurrència de les sequeres, sobretot a partir de mitjan segle XXI”.

La directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural assegura que, amb el canvi climàtic, cada vegada hi haurà més fenòmens extrems. “Passem d’un Glòria un any a una sequera absoluta l’altre”, diu Elisabet Sànchez, que manté que “la sequera ens ha de preocupar d’ara endavant”. En l’entrevista també parla de la recollida de residus, de l’augment de les colònies de senglars i de la grip aviària.