El Rover Perseverance aconsegueix convertir el diòxid de carboni de Mart en oxigen

Nou èxit de la missió al planeta vermell, que obre la porta al fet que els viatgers espacials puguin generar aire per respirar i com a combustible.  Generen 5 grams d’oxigen a Mart, un pas clau per al futur de les missions tripulades. És el primer cop que se sintetitza oxigen en un altre planeta i s’ha obtingut a partir del diòxid de carboni de l’atmosfera marciana.

A Mart hi ha ara més oxigen del que hi havia fins dimecres. Només cinc grams més, però la petita quantitat no treu rellevància al fet. Per primer cop s’ha sintetitzat oxigen en un altre planeta. Ha estat un nou èxit del robot Perseverance de la NASA.

L’agència espacial ha comunicat els resultats positius d’un dels experiments que realitza aquesta missió. Concretament, ha estat un instrument anomenat MOXIE (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment) el que ha permès obtenir aquest gas imprescindible per a la vida de la majoria d’organismes coneguts.

De fet, a Mart hi ha una mica d’oxigen lliure. L’atmosfera del planeta té un 95,32% de diòxid de carboni (CO2), cosa que la fa totalment irrespirable. També conté un 2,7% de nitrogen, 1,6% d’argó, 0,13% d’oxigen, 0,08% de monòxid de carboni (CO) i traces de vapor d’aigua, òxid de nitrogen i altres gasos.

Muntatge del MOXIE en el vehicle que el transportaria, el març del 2019, al Jet Propulsion Laboratory de Pasadena (NASA/JPL-Caltech)

Procés senzill en un entorn inèdit

El MOXIE és un instrument de la mida d’una torradora gran, però molt més pesant, uns 17 quilos. El que ha fet és una senzilla reacció química, però en un entorn inèdit. Ha agafat el diòxid de carboni, la molècula del qual té un àtom de carboni i dos d’oxigen. Amb un procés anomenat electròlisi n’ha separat oxigen i el subproducte, el monòxid de carboni o CO, l’ha deixat anar a l’atmosfera.

El procés requereix temperatura molt elevada, d’uns 800 graus. Per això, el MOXIE està fet amb aliatges molt resistents a la calor i té materials reflectants i un aerogel que ajuda a aïllar-lo.

Amb aquests cinc gram d’oxigen, una persona podria respirar uns deu minuts, però és un primer pas molt important, com explica Jim Reuter, administrador adjunt de les missions de tecnologia espacial de la NASA:

“El MOXIE té molta feina a fer, però els resultats d’aquesta demostració dibuixen un futur prometedor per al nostre objectiu de veure un dia humans a Mart.”

Reuter ha afegit que no es tracta només de tenir oxigen per respirar, sinó que els propel·lents dels coets depenen també d’aquets gas.

Per respirar tot un any, els hipotètics astronautes que haguessin arribat a Mart només necessitarien una tona d’oxigen. Però per enlairar el coet i tornar a la Terra els caldrien unes 7 tones de combustible i 25 tones d’oxigen per cremar-lo.

Portar això des del nostre planeta complicaria molt aquest viatge ja prou llarg i difícil. En canvi, transportar un instrument com el MOXIE però molt més gran seria més senzill i permetria obtenir a Mart l’oxigen necessari.

De moment, el MOXIE intentarà obtenir oxigen almenys nou vegades més en el curs de l’any marcià -equivalent a uns dos anys terrestres. Es faran assaigs en diverses condicions atmosfèriques, variant el moment del dia i l’estació de l’any. També s’assajaran altres processos de producció. Continua la lectura de El Rover Perseverance aconsegueix convertir el diòxid de carboni de Mart en oxigen

El col·lapse a l’Índia per la nova onada COVID: dos pacients per llit, dipòsits de cadàvers sense lloc i recerca desesperada d’oxigen

L’ Índia s’ha convertit, amb el Brasil, en el país que es troba en una situació més crítica a causa del coronavirus. Entre d’altres motius, aquesta situació té una explicació.  És que ha entrat en escena una nova variant del coronavirus, que és més contagiosa. Es tracta de la B.1.168, que compta amb dues mutacions de la proteïna espiga, fet que fa més fàcil l’entrada del virus a l’organisme. Els mutants d’aquesta variant s’anomenen E484Q/E484K, els quals ja havien fet acte de presència a la variant sud-africana, així com a la brasilera.
Cal recordar que l’Índia és el segon país més poblat del món i que, actualment, està vivint una segona onada de coronavirus. L’ocupació a les Unitats de Cures Intensives (UCI) ha arribat al 99% i la taxa de positius s’ha elevat al 30%.

Molts creien erròniament que el país havia derrotat al virus, però els més de 300.000 casos a el dia estan saturant de nou el sistema sanitari. Aquesta vegada els que ocupen els llits són principalment els joves: un 65% dels casos a Delhi són de persones amb menys de 40 anys.

https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/colapso-hospitales-indios-terrible-rebrote-covid-19_1_7848060.html

“Nunca había visto una multitud tan grande”, dijo el sábado con orgullo el primer ministro de la India, Narendra Modi, frente al mar de personas sin mascarilla que abarrotaban su mitin en Bengala Occidental. Modi tampoco llevaba mascarilla. Ese mismo día, India registraba el récord de 234.000 casos nuevos de coronavirus y 1.341 muertes. Desde entonces, las cifras han seguido en aumento.

Qué está pasando en India y por qué es tan importante para la vacunación mundial

Qué está pasando en India y por qué es tan importante para la vacunación mundial Continua la lectura de El col·lapse a l’Índia per la nova onada COVID: dos pacients per llit, dipòsits de cadàvers sense lloc i recerca desesperada d’oxigen