EUA, el Regne Unit i dotze països expressen la seva “preocupació” per l’informe de l’OMS sobre l’origen del coronavirus

Exigeixen una investigació independent i objectiva, mentre que la Xina nega que ocultés dades o dificultés el treball dels científics que van viatjar al gener i febrer a la ciutat de Wuhan, on es va detectar el primer brot de covid.

https://www.publico.es/internacional/eeuu-reino-unido-preocupacion-informe-oms-origen-coronavirus.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=publico

EEUU, Reino Unido y otros doce países han expresado su “preocupación” por el informe publicado por la Organización Mundial de la Salud (OMS) sobre el origen de la covid-19 y pidieron más “transparencia” en las siguientes fases del estudio.

“Nos unimos para expresar nuestra preocupación compartida con respecto al reciente estudio de la OMS en China, al mismo tiempo que reiteramos la importancia de trabajar juntos para el desarrollo y uso de un proceso rápido, eficaz, transparente, basado en la ciencia e independiente, que sea usado en las evaluaciones internacionales de este tipo de brotes en el futuro”, dijeron los Gobiernos de los catorce países. Continua la lectura de EUA, el Regne Unit i dotze països expressen la seva “preocupació” per l’informe de l’OMS sobre l’origen del coronavirus

El Parlament Europeu reclama mesures urgents per reduir les escombraries marines

Un consumidor mitjà de mol·luscs de la Mediterrània ingereix de mitjana 11.000 fragments de plàstic a l’any.

El ple de Parlament Europeu ha reclamat a l’adopció de mesures urgents per reduir els residus marins, com l’impuls del reciclatge en el sector pesquer, dissenys més ecològics dels aparells de pesca o un menor ús de productes de plàstic.

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/208710/Parlamento-Europeo-reclama-medidas-urgentes-reducir-basura-marina

 Los eurodiputados han aprobado con 646 votos a favor, tres en contra y 39 abstenciones un informe en el que denuncian que la basura marina, y en particular los microplásticos, suponen una “grave amenaza para varias especies de fauna marina”, así como para pescadores y consumidores. La resolución subraya que el sector pesquero pierde entre el 1% y el 5% de los ingresos por la basura marina y remarca que un consumidor medio de moluscos del Mediterráneo ingiere de media 11.000 fragmentos de plástico al año, ha informado la Eurocámara en un comunicado.

Los eurodiputados han reclamado en concreto que se acelere el desarrollo de una economía circular en el sector pesquero y que se avance hacia la eliminación gradual de los envases de poliestireno expandido. También exigen mejorar los canales de recogida y reciclaje de residuos y diseños más ecológicos de los aparejos de pesca. La razón principal radica en que los residuos de la pesca y la acuicultura representan el 27% de la basura marina. Además, en la UE sólo se recicla el 1,5% de las artes de pesca, mientras que algunos aparejos abandonados, perdidos o descartados siguen activos durante meses o incluso años. Los eurodiputados también centran sus críticas en las llamadas “redes fantasma”, que afectan indistintamente a toda la fauna marina.

Por otro lado, el Parlamento Europeo pide medidas comunes para disminuir el uso de plásticos y medidas contra la contaminación de ríos, cursos de agua y litorales. Asimismo, piden fomentar la investigación sobre el impacto de nanoplásticos y microplásticos en los recursos pesqueros y la salud de los seres humanos. La resolución celebra la puesta en marcha de proyectos europeos como CleanAtlantic, que tiene el objetivo de mejorar los conocimientos y la capacidad para supervisar, prevenir y reducir la basura marina y está coordinado por el Centro Tecnológico de Mar (Cetmar), con sede en Vigo. De la misma forma, el texto llama a compartir las “mejores prácticas” para “animar al sector de la pesca a proteger el medio marino” y “garaantizar el uso sostenible de sus recursos”. PUBLICIDAD En este último punto hace una referencia específica al Plan Marlimpo de la Consellería do Mar de la Xunta de Galicia para reducir la cantidad de residuos presentes en las zonas costeras. Esto ha sido celebrado en un comunicado por el eurodiputado del Partido Popular Francisco Millán Mon, quien como “gallego” se ha declarado “especialmente orgulloso” de que la Eurocámara “seleccionara como ejemplos de buenas prácticas dos proyectos liderados por la Xunta de Galicia”.

Fuente: Noticias Medio Ambiente

Ara si, ara no. La ciutat de Berlín interromp la vacunació amb AstraZeneca dels menors de 60 anys

La responsable de Sanitat de la ciutat-estat ha dit que és una mesura de precaució abans que se celebri una reunió entre les autoritats sanitàries. El regulador alemany ha registrat 31 casos de coàguls sanguinis rars entre els prop de 2,7 milions de persones que han estat vacunades amb el preparat d’AstraZeneca

https://www.eldiario.es/internacional/hospitales-berlin-pausan-vacunacion-astrazeneca-mujeres-menores-55-anos_1_7361589.html Continua la lectura de Ara si, ara no. La ciutat de Berlín interromp la vacunació amb AstraZeneca dels menors de 60 anys

El paper dels boscos com a embornals de carboni

Els sistemes forestals tenen la capacitat de captar l’CO₂ de l’atmosfera gràcies a l’energia de el sol. Les plantes transformen les molècules inorgàniques en molècules orgàniques que fan servir en la construcció de les seves estructures vitals: flors, fruits, branques, troncs, arrels, fulles, etc.

Aquests productes elaborats seran consumits pels animals herbívors, que els integren així en baules de les cadenes tròfiques dels ecosistemes terrestres. En aquest mateix procés, les plantes generen un subproducte vital: l’oxigen. Continua la lectura de El paper dels boscos com a embornals de carboni

Espanya ja mata més d’un milió de porcs cada setmana

L’extensió de l’epidèmia de pesta porcina per la UE situa el país com el primer productor europeu amb un sector industrialitzat i bolcat en fabricar canals per a l’exportació, la seva petjada ecològica i social  comença a activar les alarmes.

https://www.publico.es/economia/ganaderia-industrial-espana-peste-porcina-agita-establo-espanol-engorda-mata-56-millones-cerdos-ano.html

Sembla que naveguem en un vaixell sense ningú al timó. Es permet el creixement de la ramaderia porcina al mateix temps que cada vegada es declaren més zones vulnerables a nitrats i mentre la UE té obert un procediment de sanció contra Espanya per vulnerar la directiva de nitrats, encara que no sembla que els governs tinguin molta intenció de frenar aquest model”, denúncia Luis Ferreirim, responsable de temes agraris a Greenpeace. Continua la lectura de Espanya ja mata més d’un milió de porcs cada setmana

Aquestes espècies d’elefants estan en perill d’extinció.

Les dues espècies d’elefants africans, considerades en perill per primer cop. Tant l’elefant de bosc com el de sabana estan clarament amenaçats a causa de la caça furtiva per obtenir ivori i de la destrucció dels seus hàbitats

https://www.diariodesevilla.es/mascotas/especies-elefantes-africanos-peligro-extincion_0_1558945550.html

https://www.ccma.cat/324/les-dues-especies-delefants-africans-considerades-en-perill-per-primer-cop/noticia/3085761/

El elefante de la sabana y el elefante africano de bosque han entrado en la categoría de animales en peligro de extinción debido a la caza furtiva de marfil y a la importante pérdida de su hábitat a causa de las actividades humanas.

Ambos elefantes fueron añadidos hoy a la “Lista Roja” de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), un documento que incluye a todas las especies en peligro y que es ampliamente utilizado en el medio conservacionista. Continua la lectura de Aquestes espècies d’elefants estan en perill d’extinció.

El Telescopi de l’Horitzó de Successos observa els camps magnètics en la vora del forat negre de la galàxia M87

Les imatges polaritzades acabades de publicar són clau per entendre com el camp magnètic permet que el forat negre ‘es mengi’ matèria i llanci potents rajos. Aquest nou èxit de l’Event Horizon Telescope permet conèixer més detalls sobre el seu funcionament intern i sobre com es generen els grans raigs de matèria i energia que emet.

Gairebé dos anys després de mostrar al món la primera imatge d’un forat negre, la col·laboració científica que va fer possible aquesta històrica gesta ha captat un nou detall de l’objecte còsmic: els camps magnètics que envolten els límits del forat negre.

El forat negre, que té una massa de 6.500 milions de vegades la del Sol, està al centre de la galàxia massiva Messier 87 (M87), a la constel·lació de Verge, a 55 milions d’anys llum.

Per captar la primera imatge d’aquest llunyà forat negre es va utilitzar el Telescopi Horitzó d’Esdeveniments (EHT, en les seves sigles en anglès), una xarxa de vuit observatoris situats en diferents punts del globus –el que equival a tenir un telescopi virtual tan gran com la Terra, capaç de mesurar la longitud d’una targeta de crèdit a la superfície de la Lluna–.

Continua la lectura de El Telescopi de l’Horitzó de Successos observa els camps magnètics en la vora del forat negre de la galàxia M87

La fi de la carn? Europa començarà a disminuir el seu consum en 2025

En 2035 el 90% dels plats més populars del món tindran la seva variant vegetal sense perdre el gust. La nostra alimentació ha d’estar composta principalment d’aliments d’origen vegetal: vegetals crus i cuinats, cereals, llavors i llegums. En una alimentació equilibrada hem d’introduir en la nostra dieta proteïna i aquesta pot provenir d’una font vegetal (llegums, fruita seca) o animal (carn, peix, làctics). Continua la lectura de La fi de la carn? Europa començarà a disminuir el seu consum en 2025

Brussel·les exigeix una aplicació més estricta de les normes sobre qualitat de l’aire

L’Eurocambra aprova un informe pel qual la CE haurà d’exigir que es compleixi amb les regulacions per garantir el dret dels ciutadans a respirar un aire sa.

https://www.elconfidencial.com/medioambiente/clima/2021-03-27/calidad-del-aire-union-europea_3009524/ Continua la lectura de Brussel·les exigeix una aplicació més estricta de les normes sobre qualitat de l’aire

Entitats demanen que els fons de recuperació europeus és destinin a una transició justa i sostenible

Denuncien que els projectes de les grans empreses de el sector càrnic no resolen  els problemes ambientals associats a la ramaderia industrial i reclamen que les  ajudes és destinin a petites i mitjanes explotacions.

https://xarxanet.org/ambiental/noticies/varies-entitats-demanen-que-els-fons-de-recuperacio-europeus-es-destinin-una

Diverses organitzacions socials i ambientals demanen al Govern espanyol que destini els fons de recuperació europeus a finançar petites i mitjanes explotacions que treballin per una transició justa i sostenible del sistema agroalimentari. Aquestes entitats recorden que els fons de recuperació europeus són una eina temporal per impulsar una recuperació sostenible, la creació de llocs de treball i la reparació del dany causat per la Covid-19.

Es tracta d’ajudes que formen part del Pacte Verd Europeu de la Unió Europea i que, per tant, també han d’anar a projectes que respectin les prioritats verdes i digitals de la Unió Europea. En aquest sentit, aquestes entitats han unit forces per demanar a l’Estat espanyol que no destini aquests recursos a finançar projectes impulsats per les grans empreses de la indústria càrnica.

“Amb el canvi climàtic ens hi juguem molt. Necessitem una transició ecològica de veritat. Lamentablement, hi ha empreses que només han vist una oportunitat de negoci i rentat de cara a través de la utilització de fons públics que són de tots i totes en benefici propi”, denuncia el director de l’entitat catalana Justícia AlimentàriaJavier Guzmán, fent referència a les grans companyies del sector càrnic.

Justícia Alimentària, que han fet les demandes junt amb Amigos de la TierraEcologistes en AccióFood & Water Action Europe i l’Observatori del deute en la globalització, assegura que els projectes impulsats per aquestes grans empreses del sector càrnic només servirien per “augmentar els greus impactes socialsmediambientals climàtics associats al model de la ramaderia industrial”.

Denuncien que els fons de recuperació europeus no poden utilitzar-se per subvencionar “falses solucions” com el biogàs a gran escala, que a més “no elimina el principal problema dels purins”. Per aquestes entitats, els projectes que proposa la indústria càrnica suposen el desenvolupament de grans explotacions industrials que estan substituint a petites i mitjanes explotacions ramaderes i que responen a un model que té també “greus impactes en la qualitat de l’aigua”.

Asseguren que el que proposen les grans empreses del sector càrnic “no és cap solució verda ni ecològica”

Amb tot, les organitzacions socials i ecologistes afirmen que destinar aquests recursos a finançar la ramaderia industrial només servirà per “accentuar els greus problemes de salut global, l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i el despoblament rural”. “No és cap solució verda ni ecològica i és una manera d’enfortir un sector que està desmesurat i genera impactes molt grans”, resumeix el director de Justícia Alimentària.

Per tot això, sol·liciten al Govern espanyol que els 10.000 milions d’euros dels fons europeus de recuperació gestionats pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic es destinin a impulsar una transició justa i sostenible del model agroramader. “Aquests fons haurien d’arribar a la ramaderia petita, familiar, extensiva i ecològica. Els projectes de transició ecològica haurien de tenir un objectiu i eficàcia, i no haurien de servir per un tema de ‘greenwashing’ de les grans empreses”, afirma Guzmán.

Les perspectives de futur són importants, però també ho és el present. En aquest sentit, el director de Justícia Alimentària denuncia també la crisi que pateixen la petita i mitjana explotació agrícola i ramadera a causa de la pandèmia. “Ha augmentat molt la bretxa. Fonamentalment perquè, d’una banda, els costos han pujat i, de l’altra, perquè xarxes on hi havia molta producció local i de petita i mitjana explotació amb la Covid-19 s’han tancat. I s’ha reforçat molt el gran canal dels supermercats, i aquí qui té accés són les grans empreses”, explica Guzmán.

“Veníem d’una situació que ja era molt injusta i complexa i amb la Covid-19 i aquest tipus de mesures de tancament ha crescut aquest tipus d’alimentació molt industrialitzada”, conclou el director de Justícia Alimentària.