Per què alguns països obliguen a dur mascaretes homologades arran de les noves variants

Les obligacions dictades a Alemanya i Àustria responen a la necessitat d’augmentar les precaucions a causa de l’expansió de la Covid i l’aparició de variants més contagioses. Les mesures establertes contra la transmissió del coronavirus -mascaretes, distanciament físic i higiene de mans- funcionen per a les noves variants del SARS-CoV-2. Però s’han d’extremar a causa de la major capacitat de contagi.

Les decisions i recomanacions fetes a Alemanya i França sobre les mascaretes han pogut fer pensar que totes les utilitzades fins ara no són útils per evitar la transmissió de la variant B1.1.7 -detectada primer al Regne Unit- o d’altres. Però si les mascaretes compleixen totes les condicions, són efectives contra qualsevol variant.

Per què, doncs, a Alemanya han ordenat que en els transports públics i els comerços siguin obligatòries les mascaretes FFP2 o quirúrgiques, una mesura que també serà vigent a Àustria a partir del 25 de gener?

Les raons, explica el doctor Rafael Padrós, responsable del Servei de Prevenció de Salut Laboral de l’Hospital de Sant Pau, són que a Alemanya la situació és molt greu -l’Institut Robert Koch assenyalava dimecres que el risc per a la població era molt elevat i va informar de 15.974 casos i 1.148 morts el dia anterior-, que ja tenen restriccions molt estrictes i poc marge per establir-ne més i que les condicions climàtiques són diferents de les d’aquí.

Per això, sembla gairebé impossible demanar una bona ventilació als autobusos, per exemple, pel fred exterior. L’alternativa és fer servir mascaretes encara més segures en alguns llocs on es coincideix amb altres persones.

L’objectiu és reduir tant com es pugui la transmissió. I si això s’ha hagut de fer des de l’inici de la pandèmia, amb la situació actual i variants més contagioses, ara sembla lògic extremar les precaucions.

Tres persones amb mascareta passen per davant d’una parada d’autobús a Berlín (Reuters/Fabrizio Bensch)

Portar-la ben posada

També cal remarcar que no es tracta només de portar mascareta, sinó de fer-ne un bon ús, com explica Cristina González Juanes, infermera i  coordinadora del control d’infeccions a l’Hospital del Mar:

“Pots dur la millor mascareta, però si no te la poses bé -tapant el nas i no per sota-, si no la canvies al cap d’unes hores de portar-la, etc.-, no serà eficaç. A part de quina mascareta fem servir, també depèn de com la manipulem i la guardem.”

La immensa majoria d’estudis publicats fins ara avalen l’eficàcia de les mascaretes per evitar la propagació del virus. Que tothom les utilitzi és molt important, perquè el coronavirus és més transmissible els primers dies després de la infecció, quan moltes persones encara no tenen símptomes -algunes seran sempre asimptomàtiques- però tenen càrrega viral elevada i no són conscients que poden contagiar.

A primers de desembre, un equip internacional encapçalat per Jeremy Howard, de la Universitat de San Francisco, publicava a la revista PNAS una revisió d’estudis i concloïa que als llocs on més s’utilitzen la taxa de transmissió és molt menor.

Entre altres estudis, en citen un segons el qual la transmissió del coronavirus era 7,5 vegades superior als països on no era obligatori fer servir mascareta o el seu ús no estava prou estès.

I un altre segons el qual el percentatge de transmissió era 2 punts inferior als estats dels EUA on era obligatòria. Això hauria estalviat entre 230.000 i 450.000 casos de Covid fins al maig.

Mascaretes, però també la resta de mesures

L’estudi més recent s’acaba de publicar a The Lancet Digital Health. L’ha fet un equip d’investigadors de Boston, encapçalats per John S Brownstein, de l’Hospital de Nens d’aquella ciutat.

Elaborat amb dades de més de 300.000 persones, conclou que un augment del 10% en el percentatge de gent que utilitza mascaretes es tradueix en una important reducció del nombre reproductiu (Rt).

Si bé això mostra, una vegada més, l’eficàcia de les mascaretes, ha d’anar acompanyada de la resta de mesures, com explica un dels autors, Ben Rader, de l’Hospital de Nens i de la Universitat de Boston:

“Una troballa important d’aquesta recerca és que portar mascareta no substitueix el distanciament físic i que els estats on es duen a terme totes dues coses en un elevat percentatge tenen més probabilitats de controlar l’expansió del virus.”

Hannah Clapham, de la Universitat Nacional de Singapur, no involucrada en l’estudi, va encara més enllà i afirma que moltes vegades portar mascareta pot donar un fals sentit de seguretat que porta a conductes de risc, com ara incrementar la socialització.

Mascaretes de roba

A França han recomanat no fer servir les mascaretes fetes a casa. Les mascaretes quirúrgiques 2R o FFP2 tenen una eficàcia de filtració de més del 90%. I les fetes amb roba, siguin elaborades a casa o comprades, poden ser útils, sempre que tinguin les característiques adequades.

Cristina González explica que les comprades a comerços han d’assenyalar que estan homologades i compleixen les normes UNE-0064 o UNE-0065. En alguns casos no ho diu, però s’assenyala que han superat altres tipus de proves. Aleshores depèn, també, del context on s’hagin fet aquests assaigs.

Per González, la de roba, si compleix prou condicions, pot ser vàlida quan no hi ha cap altra opció, però és molt més recomanable la higiènica o la quirúrgica. El problema, assenyala, és que aquestes últimes, les més segures, tenen un cost elevat.

També destaca aquest aspecte el doctor Padrós, per a qui la crisi econòmica fa que moltes persones no puguin afrontar la despesa de mascaretes més cares. En aquest context, diu, la de roba és una opció, tot i que no la més recomanable.

Tot depèn, novament, del context. Si cal anar en transport públic, és important dur la mascareta més protectora. Si estem en un entorn exterior on no hi ha altres persones o estan lluny, la de roba pot ser suficient.

Un home passa per davant d’una pintura de gent amb mascareta a Navi Mumbai, Índia (Reuters/Francis Mascarenhas)

Teixits eficaços i dues o tres capes

Diversos estudis analitzen quines característiques han de tenir les mascaretes de roba, casolanes o industrials. A l’octubre, un equip de la Universitat de Sichuan, encapçalat per Liang Du, va publicar a la revista Plos One un article on concloïa que les mascaretes amb diverses capes eren prou eficaces. La seva conclusió és aquesta:

“Si hi ha mancança greu de recursos i no es poden obtenir mascaretes mèdiques, les fetes a casa amb els materials disponibles, basades en els resultats d’aquest estudi, poden minimitzar les possibilitats d’infecció fins al grau màxim.”

Sempre han de ser, com a mínim, de dues capes, i millor de tres. Els materials poden ser teixit mèdic o també cotó, polièster o polipropilè.

També cal destacar que portar dues mascaretes proporciona més protecció, però també fa més difícil respirar. Per això, un cop més, cal tenir en compte el context i la situació de cada persona.

Pel doctor Padrós, les excepcions en l’ús de mascaretes han de ser mínimes. Només n’hi ha una d’absoluta: els menors de dos anys. Per a d’altres -problemes respiratoris greus, problemes de discapacitat intel·lectual o auditiva, problemes de salut mental- cal estudiar cas per cas.

I pensar que en situacions com espais interiors, quan no es puguin mantenir les distàncies o en presència de persones que no són els convivents a casa, cal extremar les precaucions i intentar utilitzar sempre mascareta.

Les mascaretes són per protegir els altres, si bé algunes protegeixen també qui en porta. Per això és important pensar en la seguretat col·lectiva. L’objectiu és no expulsar virus que puguin contagiar tercers. Si tothom en porta, el risc es redueix molt.

I tant Padrós com González coincideixen i insisteixen que la mascareta és imprescindible, però no suficient. Cal mantenir les distàncies, evitar llocs concorreguts, respectar els aforaments i el nombre màxim de persones en reunions i trobades, ventilar bé els espais i mantenir la higiene de mans.

És la manera de mantenir el virus a ratlla, sigui de la variant que sigui.

https://www.ccma.cat/324/per-que-alguns-paisos-obliguen-a-dur-mascaretes-homologades-arran-de-les-noves-variants/noticia/3072827/

https://www.elmundo.es/internacional/2021/01/21/6009842b21efa0ae628b4571.html

La carrera por la obtención de mascarillas quirúrgicas y de tipo FFP2 se ha desatado en Alemania después de que la canciller Angela Merkel y los ministros presidentes de los Länder acordaran el martes hacer obligatorio su uso en todos los espacios públicos, lo que significa que todas otras formas de protección buco-nasal quedan prohibidas. En los geriátricos no habrá elección. Residentes y personal deberán utilizar la FFP2.

La fecha de entrada en vigor de esa medida corresponde a los estados federados y, como viene siendo habitual, el jefe del gobierno bávaro, Markus Söder, se ha adelantado a los demás imponiendo, además, la FFP2 en el transporte público, gasolineras, comercios, consultas médicas e incluso en los locales de comida para llevar. A partir del lunes, se impondrán multas de una cuantía aún por determinar a quienes incumplan la norma.

“Hay disponibilidad de mascarillas FFP2 en el mercado, son las más eficientes para combatir la expansión del Covid-19 y en estos momentos nos enfrentamos al doble desafío de mantener a raya los contagios y prevenir la propagación de sus mutaciones”, ha explicado Söder.

La obligatoriedad de llevar mascarillas quirúrgica o del tipo FFP2 o el equivalente NK95/N95 se impondrá de forma paulatina en el resto del país a partir de la próxima semana. Sajonia, Berlín o Renania del Norte Westfalia, han anunciado que, al menos por el momento, se permitirán las dos. Bremen seguirá la pauta de Baviera, aunque antes de tomar una decisión en firme el Senado de esta ciudad estado quiere asegurarse de que hay disponibilidad para todos en el mercado.

La obligatoriedad de llevar la FFP2 y no otra encaja en la línea dura que Söder ha seguido en la batalla contra la pandemia, pero supondrá un coste adicional a las familias y muchas no se lo podrán permitir. A diferencia de la quirúrgica, en torno a los 0,45 euros, la FFP2 cuesta en farmacias entre 2 y 4 euros. Dado que no se pueden lavar y su uso está limitado, sólo hay que multiplicar.

Los precios, no obstante varían de una farmacia a otra y también de un estado federado a otro. En Berlín, el precio de una mascarilla quirúrgica cuesta entre 0,40 y 2,50 euros y la FFP2 entre 2 y 4,99. El mercado se rige por la oferta y la demanda y la capacidad de importación de mascarillas, pues, a pesar de haberse incrementado la producción en Europa, el principal mercado sigue siendo China.

En el acuerdo alcanzado el martes por el Gobierno federal y los Länder no se contemplan ayudas para la compra de mascarillas, pero la canciller Merkel declaró este jueves en rueda de prensa que “naturalmente se discutirá” donde y de qué manera debe ayudar el Gobierno. El grupo más necesitado serán los desempleados y personas dependientes de la ayuda social, con una partida mensual de 17 euros para higiene.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *